Dies estranys, poques ganes de fer, a vegades
ja em passa això de tenir temporades menys actives en alguns sentits com per
exemple el blog.
No sé ben be que vol dir, ja que surto a
pedalar i hi ha projectes en curs, però menys ganes d’escriure, com més dies
passen menys son les ganes si vull fer un recull del que he anat fent.
Ara però toca escriure, encara que nomes sigui
per més endavant recordar que a vegades en tinc menys ganes que d’altres.
Les dues darreres setmanes han estat diferents,
una per els dos dies de festa entre mig i l’anterior per estar fora de viatge
primer per formacions i desprès per celebracions durant el cap de setmana.
Això ha fet que durant una setmana no hagi
pedalat gens i que durant l’altre plena de festes sigui un dia si un dia no.
Divendres
Desprès de una setmana de no sortir en bici
vaig fer una sortida nocturna amb en Marcos i en Ricard, la idea era d’anar
fent, però no va esser així al menys tota l’estona. Un inici suau er anar
augmentat el ritme mentre pujàvem cap a Montnegre per les bústies, que en
agafar la pista que porta cap els Àngels va passar a ser un ritme rapidet i que
en iniciar la baixada per la pista lateral que porta fins a can Mascort va ser
a fons.
En Ricard deia sentir-se molt be, com feia
molt de temps que no es sentia, i jo desprès d’una setmana parat necessitava
treure les ganes acumulades. En Marcos feia el que podia ja que les cames
castigades de la sortida que havia fet el dia anterior no l’ajudaven massa. Bona
sortida amb un total de 36km i 580m de desnivell a una mitjana de 18km/h
Dimarts
La propera sortida seria ja una sortida transcendent,
ja que del que passes allí es podien decidir diferents coses. Hi ha projectes
en curs que necessiten poder contrastar la duresa de les etapes i veure els
temps que tardem respecte a gent que ha competit en un circuit similar.
Cal fer una 118km, però donat que el dia és
molt curt i que alguns components del grup alentiran una mica la marxa, decidim
retallar una mica i farem la primera etapa de la Transpyr sortint des de Pont
de Molins en compte de Roses.
|
Rodant al inici de la ruta |
Inici divertit, molts de corriols i pista
estreta, un terreny trencacames i en cap cas ràpid de rodar. L’aigua caiguda
durant les setmanes anteriors i durant la nit anterior fa que les basses i els
fangars siguin abundants tot i que ens deixen rodar be. Les rieres i torrents
porten aigua i cal travessar-los amb conte si no volem mullar-nos els peus, el
que en un cas ens obliga a descalçar-nos si volem evitar anar tot el dia amb
els peus freds i molls. Aquest punt sembla no importar a en Pepe (ja ho fa
habitualment) i a en Miquel que sempre te por a l’aigua, i de cop decideix
travessar damunt la bici un lloc on el mullar-se era assegurat.
|
Mira que era cantat que et mullaves es peus, però en Pepe i en Miquel... |
|
Un munt de rieres i torrents a travessar els primers quilòmetres |
Seguim per aquest tipus de terreny començant
ara si una bona ascensió que ens deixa prop de Beuda on deixarem els corriols i
començarem a rodar per asfalt durant una bona estona. Les carreteretes i les
pistes en molt bon estat ens fan agafar un ritme més ràpid, un ritme que podia
ser molt més ràpid i que d’haver-ho estat podia passar factura més endavant.
Anem passant per Argelaguer, Tortellà, Montagut, St. Eudald de Jou.
|
En Pepe mentre esmorçavem. La pujada anterior el va cansar de valent |
|
Molt desnivell i molta pedra cap la va baixar sobre la bici sense caure |
|
Apa nois a apretar que això no es puja |
|
Ja nomès per travessar el pont valia la pena fer la ruta |
Seguim per aquest tipus de pista/carretera
fins a trobar la carretera que va a Oix on en el trencat ens cal esperar molta
estona a en Pepe, que ve acompanyat per en Miquel. Fa estona a fet un petit
tall al lateral de la coberta i el líquid no l’arriba a tapar del tot, així que
cal inflar de tant en tant.
Ara ens ve una bona estona d’asfalt, pujant en
direcció a Oix. Aquesta pujada se’m fa llarga i avorrida, sembla que no s’acabi
mai i al ser ample i asfaltat sempre es té la sensació de poder anat més ràpid.
En arribar a dalt cal tornar a esperar a en Pepe i a en Miquel que li fa d’escolta.
Una grupet de tres s’avança fins a Oix per trobar quelcom per beure i tenir-ho
preparat quan arribi en Pepe perdent així menys temps.
|
L'unic refrigeri del dia, 4 Coques i 2 cervesses |
Jo em quedo a esperar i estic sol fàcilment 15
minuts. Arriben finalment en Pepe i en Miquel que han parat a posar una càmera
per evitar inflar tota l’estona. Baixada fins a Oix on tenim la taula amb els
refrescos esperant-nos.
Ara ens be una bona pujada per la carretera
que porta a Beget son uns 6 km d’asfalt i una pendent del 10% que es fa feixuga
i avorrida. En arribar al cim fem un reagrupament, cada una ha pujat al seu
ritme i ara cal refer el grup. En Pepe tarda molta estona a arribar i quan ho
fa està clar que la pujada se li ha fet molt llarga.
|
Paisatge mentre fem el reagrupament desprès de la pujada entre Oix i Beget |
Reprenem la marxa i ara ens queda encara una
bona estona pujant. La pista es molt pedregosa i tot i que en alguns punts el
pendent no és molt elevat costa fer rodar la bici i a cada pedalada es com
començar a pedalar de parat. Ara les forces comencen a fer figa i uns mes que d’altres
anem acusant el cansament dels quilòmetres i el desnivell. El paisatge es espectacular,
els colors de la tardor ho envolten tot, el camí es ple de fulles que
impedeixen veure les pedres, el que fa que sigui més bonic i més traïdor al
mateix temps.
|
En Ricard aprofita un parell de minuts d'espera per estirar-se una mica |
|
Poca llum i poc per pujar, ja i tenim el peu al coll |
Tot i el cansament el fet de saber-me prop del
final em deixa rodar tranquil i sense patir en excés, ara només queda anar fent
i ja serem a lloc.
A l’hora de començar a baixar ens abriguem, ja
que ara baixarem una estona llarga i el sol ja no ens acompanya, aprofito per
muntar el llum ja que el tram final serà de nit.
|
Ens abriguem per la baixada final |
La baixada és ràpida, en Ricard que la coneix
va a davant marcant el ritme i la resta cara avall no es queden endarrere
baixant en un tres i no res.
Tram final de transició fins a Llenars o tenim
el cotxe per tornar, a en Marcos aquest tram se li fa especialment llarg, els darrers
tres o quatre quilòmetres no li han anat gens be, possiblement un tema de manca
de aliment l’ha deixat fora de combat.
Ja hem fet la primera etapa de la Transpyr, be
gairebé. Ara ja sabem quin pa i donen en aquestes curses de llarga distància i
quin tipus de recorregut es fa. Si volem apuntar-nos a una aventura d’aquest
tipus cal millorar forces punts o no tindrem masses oportunitats d’acabar. En
total la cosa es queda en 91km 2465 metres de desnivell positiu a una mitjana
de 13km/h Tot un repte per davant que caldrà decidir en breu.
Dijous
Ja el dijous, sortida amb en Xavi voltant per Bescanó
i Mas Llunés enllaçant corriol rere corriol acabem fent 38km i uns 700 metres
de desnivell positiu a un bon ritme, no ràpid però en cap cas lent.
Ell amb la
Niner EMD9 i jo amb la Yety.
Una sortida en que ho vaig passar be, feia molt de temps que no anava cap aquella zona
Divendres
El divendres tota nocturna com era norma anys
anteriors i que aquest any ha anat passant de manera més irregular. Nomes
sortim en Marcos i jo tots dos amb les Niner rígides. Decidim anar a pujar a
Sant Grau sense córrer massa i desprès de pujar baixem per les tres fonts, un
recorregut que habitualment fem a la inversa. Mentre rodem per la zona alta
entre Sant Grau i l’ inici de la baixada ens sorprenen un grup molt nombrós de senglars. En total prop de una 10 exemplars un parell d’ells molt grossos que abans de veure’ls
ens adverteixen amb un crit que son allí.
Al final de la sortida la cosa es queda amb
29km 500 metres de desnivell positiu i una mitjana de 15,9 km/h.
El dissabte finalment m’animo a sortir, ho
faig sol i amb la Niner i torno a pujar a Sant Grau. Ritme suau, molts dies de
sortir i no cal carregar-se més del compte.
|
Vista desde Sant Grau |
|
Pocs metres d'alçada i un bon munt de corriols |
Mentre baixo trobo en Miquelet Campasol que va
caminant amb el braç al cabestrell. M’aturo el saludo i baixo amb ell una bona
part de la baixada, l’anem fent petar comentat com en un moment una mala caiguda
et fot enlaire els plans.
Segueixo jo sol al arribar al trencant de la
font d’en Coromines i cap a casa amb 24km 4338 metres de desnivell i una
mitjana baixa de 11,8km/h que es correspon amb una baixada lenta amb xerrada inclosa.
Al final la setmana queda força complerta pel
que fa a sortides en bici en una tardor que de moment no es mostra especialment
freda i que et deixa suar més del normal.