diumenge, 27 de febrer del 2011

Open BMW


Avui he anat a fer la darrera cursa del Open BMW a les Planes. No soc dels bikers que competeixen habitualment, només de tant en tant alguna cursa esporàdica com el cas d’avui.
En Pepe ha volgut córrer totes les curses de l’Open i per un motiu o altre a totes hi ha anat sol. En aquesta darrera donat que si podia acompanyar-lo així ho he fet, també en Marcos a vingut amb nosaltres.
Sortida a les 8 del mati amb un temps incert on els núvols tapaven gran part del cel. De camí cap a les planes hem fet forces kilòmetres plovent i en alguns trams força. Per sort abans d’arribar la pluja a parat i el sol ha sortit per il·luminar i escalfar el diumenge.
La sortida estava prevista a les 9:30, però per falta d’ambulància no hem pogut sortir fins a les 10:15. El recorregut ha començat a enfilar-se de seguida per corriolets single track força pendents i sense parar s’han fet retencions on es rodava en fila.

Cal dir que el nivell tècnic de molts de bikers deixa força que desitjar, ja que en molts de llocs on era possible pujar sobre la bike ni tant sols ho provaven., baixaven i a peu. En molts de casos degut a la baixa velocitat et veies obligat a baixar i caminar. Això a mi no em va gens be, a part no m’agrada.

Trams de pista amb mes o menys pendent han fet que la cosa s’anés estirant i en els pròxims trams tècnics ja es podia anar al ritme que cada un volia o podia. Podem dir que a partir d’aquest punt no he perdut posicions, ja que pujat tot i que alguns altres bikers s’acostaven als llocs mes rodadors aconseguia mantenir o augmentar la distància i baixant he aconseguit avançar a força gent.

Les baixades eren exigents, calia estar per la feina i mes si es volia anar a un ritme ràpid. Crec que en aquests punts el fet d’anar amb una 29er i doble suspensió era la clau, ja que si be al principi els bikers que duia davant mantenien la distància al cap de uns metres ja no podien anar tant ràpid i en poc temps els havia avançat i ja no els tornava a sentir mes.

En arribar al avituallament que estava al kilòmetre 11, una petita aturada per veure una mica i per no menjar res. Només hi havia magdalenes, i menjar una magdalena no m’ha semblat que fos bona idea, així que al cap d’un minut i mig mes o menys en veure que en Marcos no apareixia he decidit continuar. He començat a bon ritme avançant bikers, però al cap de poc la cosa s’enfilava de valent durant gairebé un parell de kilòmetres i he baixat el ritme fins a trobar-ne un que pogués mantenir.

En arribar al cim ha començat per a mi la millor part de la cursa, un seguit de corriols on es podia pedalar i rodar a velocitats superiors a 20km/k esquivant arbres i pedres, realment el millor de la cursa. Un cop finalitzada aquesta zona ràpida la baixada continuava, però baixant per llocs més tècnics amb molts escalons de pedra en un mix de singel track i trialera. En aquesta zona a banda de trobar bikers que havien punxat o trencat el canvi també he fet avançaments, ja que tot i ser una zona mes tècnica la velocitat en molts de punts fregava els 20km/h. He trobat a faltar estar mes en forma de la part superior del cos, ja que baixar a ritme elevat m’ha fatigat els braços i espatlles.

Fi de les baixades per a començar per una zona de pistes que mica a mica anaven pujant, en alguns llocs mes que d’altres. En aquesta zona tocava el vent i ja cansat se m’ha fet una mica feixuga.
 Entrada a la zona final, una nova baixada on hi havia zones trialeres barrejades amb llocs molt ràpids, calia estar molt atent a no passar-se de frenada o agafar els escalons per on no tocava, ja que això podia ser motiu de caiguda. Novament la 29er i la doble suspensió, que possiblement perjudiquessin a la pujada, a la baixada m’han fet passar una bona estona avançant a un munt de bikers, en especial als que anaven amb bikes rígides que es podia apreciar clarament que no podien aguantar pràcticament cap ritme.
Velocitat, perfil, pulsacions. És evident que no en quedava gaire marge per apretar!!

Tram final per asfalt amb una lleugera baixada, plat gran i tot posat, pedalant a fons, rodant per sobre dels 40-45 km/h, puntualment per sobre dels 50km/h.
Ultima baixada i una mica de carril bici rodant tant ràpid com podia, ara en planer o gairebé i també per sobre dels 40km/h.

En arribar en Marcos m’esperava prop de la línia de meta. Avui no era el seu dia i al final ha optat per fer la volta curta.

Recollir ràpid, pujar la bike a la furgo i marxar volant, ja que en Pepe tenia compromís per dinar i ens han faltat el 45 minuts de retard a la sortida.

Total 30,8 km, un desnivell positiu de 1074m a una velocitat mitjana de 14,2km/h a una mitjana de pulsacions de 179ppm.

Estic satisfet dels resultats de la meva tornada a pedalar desprès de la petita aturada per refer les costelles. Des del dimecres he fet un total de 124km i +3118m de desnivell , sempre amb bones sensacions.

dissabte, 26 de febrer del 2011

Bones sensacions

Finalment l’aturada s’ha acabat. Han estat 15 dies sense tocar la bici, be si però només per fer manteniment, i això son molts de dies sense pedalar.

Dimecres a la tarda:
Vaig fer el primer test i vaig sortir a pedalar. Vaig anar-hi sol i amb això també vaig deixar a en Xavi sol, però preferia poder rodar suau seguint les sensacions i les indicacions que el meu cos m’anés dictant.
La bike escollida va ser la Santacruz Tallboy, es evident que desprès de la darrera experiència amb la Niner no volia tornar a sortir amb una bike 100% rígida per comprovar si la costella ja estava be, així que amb una doble suspensió millor que millor.

Vaig iniciar la ruta amb l’objectiu de rodar suau passes el que passes, fins i tot si les sensacions eren molt bones i així ho vaig fer. La Tallboy va fantàstica, es molt còmode a la vegada que efectiva a l’hora de pedalar. Vaig pensar que era millor fer una sortida on no hi hagués desnivells molt forts o llargs, ja que en cas de molèsties podria tornar o modificar la ruta per un retorn més tranquil. La ruta es va fer entre Aiguaviva, Bescanó i Estanyol, en aquesta zona hi ha molts de corriols i ema vaig dedicar a enllaçar-los per anar pedalant fins arribar a fer un total de 35km i 664m de desnivell a una mitjana de 14,6km/h.

Fent corriols amb la Tallboy
No vaig tenir molèsties importants, únicament en posar-me dret o  fer alguna baixada a un ritme intens alguna petita molèstia. Al inici de la ruta, vaig notar les cames pesades, sensació que mica en mica va anar desapareixent.

Divendres a la nit:
Els divendres per norma toca nocturna, i com que la sortida del dimecres va anar be vaig apuntar-me a la sortida setmanal.

Vaig tornar a sortir amb la Tallboy, i que be que va, cada cop m’hi sento millor sobre la bike. Aviat podré fer un resum de sensacions del us de la 29er doble suspensió.
Les sensacions sobre la bike molt bones, millors que el dimecres, em sentia còmode i amb potència per anar mes ràpid del que anàvem, de fet no hagués parat de pedalar seguint fent quilòmetres en la foscor.

La ruta va ser molt similar a la del dimecres però una mica més ràpida. Al final es va quedar amb 32km 752m de desnivell positiu i una mitjana de 15,6 km/h.


Indrets magnifics on rodar fan que tinguis ganes de seguir i seguir.

Dissabte:
Jornada de recuperació activa, o al menys aquesta era la idea. Aquesta sortida es fa amb la Ibis Mojo SL, també cal fer sortir a rodar les 26”.

Sortida direcció a Sant Grau per pujar per el recorregut que marca la ruta negre. En iniciar la pujada fa calor, tant que finalment opto per treure’m la jaqueta i seguir amb pirates i màniga curta.  

La Ibis funciona perfecte en algun tram mes tècnic noto perfectament com la suspensió fa que la roda del darrera dibuixi el terreny permetent una tracció excel·lent sense treure gens d’efectivitat a la pedalada. Menció especial a la suavitat dels shifters XTR provinents de la Niner. Els canvis son precisos, suaus i clars. Magnífic el que es puguin baixar velocitats en les dues direccions del polsador i mes encara que es pugui fer saltant-ne fins a tres de cop.
Baixada pels castanyers i agafant els corriols de baixada que tant m’agraden. Que be m’ho he passat. De fet en arribar a Bescanó he decidit fer una pujadeta a la Miquela per seguir gaudint de pedalar per corriols i mes corriols.

La cosa s’ha acabat amb 26km, 629m de desnivell positiu i una mitjana de 13,6 km/h el que correspon a una sortida de recuperació activa.

Diumenge:
Encara no he fet res, però demà toca acompanyar a en Pepe a la darrera cursa de l’Open BMW i això es el que faré.
Esperem fer una bona volta i passar una bona estona pedalant.
De moment un retorn magnífic desprès de l’aturada.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Maverick suspension service

Finalment en Xavi no m’ha deixat fer vacances pel que fa al manteniment, i com ja deia la DUC32 ha estat la que ha motivat aquesta nova tasca de manteniment.

La seva DUC32 feia uns clocks poc normals i això el va fer tornar a casa a fer un canvi de bike. Jo havia patit aquest problema l’agost del 2010 i llavors vaig desmuntar la forca i vaig fer el manteniment de neteja i canvi d’oli així com també la regulació de pressió de la cambra IPF interna. No vaig tocar per res la part pneumàtica de la barra esquerra ja que funcionava be i no volia complicar-me la vida.

En Xavi a trobat a França un “Maverick supension service center” amb el que m’ha tocat contactar (per tenir mes facilitat amb el francés). Un cop rebuda la informació i comentat amb en Xavi, la cosa està clara. El servei que ens ofereixen  es de fer una revisió complerta les suspensions de les nostres Maverick Durance, tant del amortidor, com del monolink i de la DUC32.

A mes de revisar el correcte funcionament, canvi de juntes i retens,ens farà una modificació hidràulica a la DUC32 amb la que millora la sensibilitat de la forca de forma molt evident. Igualment especificant-li el pes de cada un de nosaltres ens ajustarà les pressions de les càmeres IPF,els xicles interns i el tipus d’oli per tal de que disposem del millor setting possible.

Tot això al final ens costa pocs diners mes que fer-nos enviar un kit de juntes sencer des de USA i fer el manteniment nosaltres, així que poc s’ha de pensar, En Xavi pensa ràpid i m’ha dit: “les enviem demà no?”
Així que avui al vespre he desmuntat tota la Maverick ja que per l’amortidor de darrera al estar integrat en el basculant cal enviar el basculant sencer incloent-hi el Monolink, el que obliga a desmuntar tota la transmissió incloent bieles i caixa de pedalier.
Així ha quedat desprès de desmunar basculant i forca

Un cop desmuntada he pesat la DUC32. El seu pes m’ha tornat a sorprendre, només 1650g per una forca de 150mm invertida es un pes mes que bo, si ara la seva optimització la fa mes sensible una forca difícil de batre en un uns all mountain.

També he pesat el basculant amb l’amortidor, tots els eixos i el monolink amb els quatre rodaments. Tot plegat es queda amb un pes de 1600g. He tornat a quedar gratament sorprès, ja que cal tenir en compte que en el Monolink hi va muntada la caixa de pedalier i per tant es una de les parts mes pesada i robusta d’una bike.

Esperarem el retorn del material i l’evolució del seu comportament desprès d’un manteniment a fons.
Es curiós que ja fa uns anys també vàrem acudir a França per aconseguir que ens fessin un manteniment en condicions de les forques de les Cannondale, una Headshock en el meu cas i la Lefty en el cas d’en Xavi. En el meu cas la forca va rebre també una optimització tant de les pistes de rodaments lineals com de els ressorts interns que la va millorar molt. De fet, ara anys desprès encara funciona perfectament.

Com es que els francesos tenen un servei especialitzat de suspensions i nosaltres no hi ha manera ni de que es mantingui el d’una marca tant coneguda i amb tants de clients com la Fox?

dilluns, 21 de febrer del 2011

Fi del manteniment

Ja no hi ha res més a fer, be al menys de les coses que son vitals de fer. Sempre es pot desmuntar el quadre sencer i tornar-lo a muntar, però això seria com treure els mobles fora de casa per escombrar i tampoc cal fer mes del compte.

Aquest cap de setmana he fet un repàs a la Maverick Durance. Fa poc vaig fer un canvi de pastilles de fre al darrera i en el lloc de muntar les pastilles originals corresponent als Avid Elixir R vaig muntar-hi unes pastilles orgàniques de la casa Clarks. Crec que les pastilles eren un pel massa gruixudes, per que en muntar-les fregaven el disc fes el que fes. Vaig pensar que amb un parell de sortides ja estaria la cosa solucionada, però no va ser així seguien fregant. Per arreglar-ho, vaig desmuntar-les i les vaig aprimar una mica amb una llima petita. Amb poca cosa ni va haver prou i ara la roda la volta lleugera.

També vaig aprofitar per substituir la “patilla” del canvi que feia temps que estava tocada a resultes d’un trencament de cadena en un mal moment. Ja feia moltes setmanes que tenia el recanvi, comprat al USA i amb un servei excel·lent d’enviament, ja que en menys d’una setmana va arribar des de Golden, un poblet prop de Denver a Colorado. Pensar que fa uns anys això podia costar setmanes o mesos i que ara en pocs dies trobes el material, el compres i el tens a casa, costa imaginar que no sempre ha estat així.

Un cop substituïda l’ajust del canvi va ser cosa de pocs minuts, ja que amb la “patilla” en perfecte estat no hi ha secrets.

També vaig fer alguns arranjament a la Ibis Mojo SL, ja que encara portava el cargol d’emergència que en Xavi va trobar dins del seu cotxe en trencar-se el cargol que fa d’articulació a la maneta de fre. També en Xavi va portar-me el cargol adequat, només faltava tallar-lo a mida i muntar-lo, però es clar sol no es fa.

També feia dies que calia inflar una mica la roda del davant, ja que tenia petites pèrdues d’aire. El pneumàtic, un Maxxis Ignitor ja començava a mostrar signes de desgast tot i que encara podia rodar, així que en vaig decidir a fer un canvi de pneumàtic. Em feia mandra, ja que les rodes, unes Easton XC One disc, no son tubeless de sèrie i el kit ja fa forces anys que està muntat, així que era fàcil que fos necessari substituir-lo.

Per sort no va esser així i vaig poder muntar el nou pneumàtic sense problemes, El pneumàtic escollit va ser un Continental Mountain King 2.2

En verificar els pesos dels pneumàtics vaig comprovar que el Maxxis es molt mes pesat que el Continental amb una diferència de 180gr entre els dos pneumàtics.

Això ha tingut un efecte agradable sobre la Ibis, ja que entre l’entrada de els Shifters XTR que vaig muntar la passada setmana i el canvi de pneumàtic el seu pes ja baixa dels 11kh i es situa en els 10,990kg en ordre de marxa i encara plena de fang. No està gens malament una bike de menys de 11kg amb un recorregut de 140mm.
Una bike de 140 amb un pes de 10,990 Kg.

Ara ja està tot fet, la recuperació sembla bona i ja fa 12 dies que no surto a pedalar.

Esperaré al divendres per conèixer l’opinió del osteopata , però donada l’evolució no crec que tingui masses problemes per sortir a rodar suau el proper cap de setmana.

Ara ja estic cansat del manteniment, jo el que vull es sortir a pedalar!

dissabte, 19 de febrer del 2011

El punt de vista

Quan un no surt a pedalar te més temps per altres coses, una bona activitat quan es tracta de fer repòs es la de voltar per la xarxa i llegir coses aquí i allà.

Mentre feia questa activitat de repòs, he trobat un vídeo que ens posa un exemple clar de que tot depèn del punt de vista, i que depèn des de on ho mirem ens adonarem que moltes vegades ens capfiquem en coses que no son.

Aquest vídeo ens porta el missatge d’en Carl Sagan, que com tots sabeu va ser una conegut astrònom i divulgador científic nord-americà. 
Entre d’altres coses, com els documentals televisius COSMOS que potser recordareu, el Carl Sagan va ser un dels gestors del missatge enviat a l’espai amb la sonda Voyager. Dins del projecte, ell va proposar a la NASA de fer una foto a la terra quan la sonda es trobés a 6000 milions de quilòmetres.

En veure-la ve fer aquesta reflexió que apareix al vídeo, espero que us agradi.




dimecres, 16 de febrer del 2011

GRÀCIES

Gràcies és el mínim que puc dir a tot els meus companys. Avui en saber la noticia de que no podria pedalar i per tant em perdria la sortida del proper cap de setmana a les terres tarragonines, no puc negar que la decepció ha estat important.

No son moltes les sortides que fem durant l’any de mes d’un dia fora de casa i tot i que per aquesta no havia fet cap preparació específica el fet de no poder participar de l’aventura amb la resta de companys ha fet que ho sentis més que pel repte en si mateix
.
Així dins la decepció he trucat per informar de la mala noticia i en Ricard en saber-ho el primer que m’ha dit es: “Ara truco i miro si ho podem canviar, si diuen que si ja parlarem amb la resta dels companys”.
Al cap d’una estona em deia: “Cap problema, no els ha agradat molt però ens permeten fer un canvi de data” Ens hem repartit a qui trucar cada un i la predisposició de la resta dels companys en saber-ho ha estat total. Unes quantes trucades desprès per tal de sincronitzar agendes la cosa ja estava lligada, ja tenim data per fer la ruta.

Ara tinc una mica mes d’un mes per recuperar-me i  posar-me en forma novament, un al·licient extra per fer-ho que es fer una ruta per les terres de Tarragona.

També tinc sense cap mena de dubte una colla de companys excepcionals, la seva mostra de solidaritat ha estat total. A vegades em pregunto si el que m’agrada es anar en bici o amb qui vaig amb bici, de ben segur que una cosa sense l’altre no aniria be.

Novament us dono les gracies per retardar aquesta sortida.

També tinc que donar les gracies a tots els altres que m’heu fet arribar missatges de suport per altres vies, tots ell benvinguts, tots ells positius i motivadors.

Ja us he fotut el rotllo, ara a descansar.

Decepció

Avui fa 6 dies que faig repòs, be no un repòs estricte, però no efectuo cap activitat que tingui la mes mínima connotació física.

Fins ahir la progressió era bona, cada dia notava com la cosa avançava i el dolor a la part esquerra de les costelles anava cada cop a menys i només molestava en situacions concretes.

Cap el tard mentre estava a l’ordinador em va venir un esternut d’aquells potents i en fer-lo el dolor va ser molt intens. Desprès d’això vaig tornar a un estat similar al del passat dijous i ja tenia molèsties en gairebé totes les posicions, dormint tampoc he anat massa be, així que avui m’he preocupat de anar a veure el meu osteopata de confiança.

M’ha fet un reconeixement i després de fer pressions en determinats punts del pit i esquena, m’ha confirmat que sense cap dubte existeix fissura costal.
Petites manipulacions per tal de desbloquejar una de les costelles que no es movia correctament, i una immobilització parcial de la zona afectada a base de tensoplast per tal d’ajudar a la calcificació de la fisura.

Tot i que ja sabia la resposta he preguntat: I de bici que?, La resposta ha estat clara “ si no et guanyes la vida amb la bici, deixa-la parada fins que solucionis això”. M’ha explicat que si no es fan les coses be poden derivar en altres problemes que poder arribar a ser greus, així com de les pèssimes conseqüències que pot tenir una caiguda que castigui aquesta zona.

El pròxim divendres toca revisió de control i veurem quina es la evolució, fins a llavors no hi ha bike!!!

Això te com a conseqüència que aquest cap de setmana no hi ha sortida, tant li fa la duresa o no de les etapes, tant li fa si el terreny es o no complicat, si el desnivell es o no elevat, tant li fa tot. Aquest cap de setmana no serà, gairebé amb tota probabilitat el proper tampoc, es a dir tres setmanes del mes de febrer  perdudes, sense pedalar.

Espero i confio que el mes de març el comencem millor.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Manteniment / Millores


Fer repòs es el que he fet el cap de setmana, però no per això no he fet cap activitat relacionada amb la bici. De fet he aprofitat per fer manteniment i millores a algunes de les bikes, cosa que habitualment no faig a no ser que sigui realment necessari.

De fet la cosa depèn del temps disponible, i en el meu cas quan hi ha temps surto a pedalar, per tant no es fa manteniment com a entreteniment, només es fa si les bikes fan soroll o presenten alguna disfunció en el seu funcionament.

Ja fa mesos que volia provar de muntar uns gripshifters a alguna bike, i fins i tot vaig localitzar uns gripshifters que eren compatibles amb els canvis Shimano. En el moment de fer la compra el material estava esgotat i no va poder ser. Ara fa unes setmanes en vaig tornar a trobar i aquest cop si en existències i el vaig comprar.
Els Gripshifters son de la marca Recon i a banda de ser compatibles amb els canvis Shimano també poden convertir un canvi Shimano de 9 velocitats en un de 10 velocitats sempre que es faci servir una pinyonera Recon.


El muntatge dels Recon ha estat sobre la Niner EMD, ja que desprès de un any d’us, els polsadors XTR ja començaven a anar una mica durs, en especial al pujar pinyons i en arribar als mes grans, ja que baixant anava encara molt suau. Així que vaig aprofitar el fer el canvi de shifters per el gripshift i també fer el canvi de fundes.




Muntatge fàcil i simple, poques complicacions, un cop ajustat només quedava tallar els punys per adaptar-los a la mida correcte i ja està

El pes del gripshifters Recon és de 96gr, un pes molt lleuger, de fet respecte als shifters XTR que hi havia muntats el pes ha baixat 140gr. No està gens malament una baixada de pes de 140gr en una maniobra tant senzilla.


Ara quedarà el veure el funcionament sobre la bike, tot i que esperaré uns dies a que l’esquinç de les costelles ja estigui del tot recuperat abans de tornar a sortir amb la Niner EMD.

També vaig aprofitar per revisar la caixa de pedalier, ja que en les darreres sortides apareixia de tant en tant un soroll al pedalar que semblava provenia de la biela esquerra. Vaig trobar que la caixa estava una mica fluixa del costat esquerra, per sort amb les bieles Rotor 3D es pot entrar la clau del pedalier sense desmuntar les bieles. Un cop tot ben collat la transmissió ja està a punt de rodar.

Revisió a les pastilles de fre dels Avid Elixir CR que estaven en bon estat. Faig un petit centratge de les pinces de fre per tal de distribuir uniformement l’espai entre pastilles i el disc. El rendiment i tacte d’aquests frens es molt bo, de moment no he tingut cap problema amb ells i sempre he gaudit d’una potencia i tacte perfectes tot i anar amb discs de 160.

Els shifters XTR tenen poc mes d’un any, així que tant per raons de pes com de qualitat de funcionament aprofito per muntar-los a la Ibis Mojo SL en detriment de el Shimano XT que ja fa uns tres anys que donen voltes i tot i que el funcionament es correcte el canvi suposa un estalvi de 50gr, que disposant del material no tindria massa sentit no fer-lo.
A la Ibis no faig substitució de fundes, ja que aquestes estan en molt bon estat i com que els cables ja els poso nou el tacte final del canvi es molt sua, be tot el suau que s’espera d’un canvi complert XTR.

Tot plegat un parell d’hores de feina i dues bicis amb el manteniment dels canvis fets, un repòs ben aprofitat.

divendres, 11 de febrer del 2011

Repòs

Això es el que toca. Desprès de la sortida del dimecres el dolor al pit ha estat mes constant i més intens que no pas el dilluns i el dimarts. Per tal de descartar una fractura a les costelles i a més poder fer un tractament adequat a la lesió, aquesta tarda he anat al metge.

Desprès de fer un reconeixement i unes plaques la cosa es queda amb un esquinçament a les costelles. El tractament ja el sabem tots: repòs i una mica de química en pastilles.

Així que si be avui ja havia renunciat a sortir, està clar que ni demà ni diumenge sortiré a pedalar, cal reservar-se per el proper divendres.

Es evident que no me la puc jugar, ja que una cosa es fer una sortida de un matí prop de casa i l’altre fer una ruta per etapes, mes encara quan segons la organització el fer-la en tres dies està reservat només per a ciclistes experts.

Confio plenament en estar recuperat per la pròxima setmana, si l’evolució es molt bona pot ser que el dimecres pedali una mica però en un recorregut molt suau.

Per una altre costat, també està be quedar-se un cap de setmana al llit fent mandres, fa mesos, no possiblement anys que no em quedo un cap de setmana sense sortir cap dia.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Dimecres Niner EMD

Una foto del primer cop que vàren sortir les tres juntes, ara ja fa mes d'un any
Avui era un dimecres 29, un dels dimecres que el crack no be i podem agafar les 29 sense que ell s’enfadi per “no se que”, en fi els cracks son així...

Als vols de les 14h trucada d’en Ricard per afegir-se a la sortida, un de mes, millor que només ser dos. A les 15:15 al punt de sortida ens preparem per sortir.

Avui érem tres bikes i tres Niners EMD, tots amb bikes de 29, dues d’elles amb forquilla Niner de carbó i la tercera avui estrenava una forca amb suspensió que de ben segur ens presentarà amb tots els detalls.

Es decideix sortida corriolera, així que ja abans d’arribar a Sant Martí Vell em començat a endinsar-nos per la muntanya tot voltant un entramat magnífic de corriols i corriolets que sense allunyar-se gairebé gens permet fer un munt de quilòmetres.

El ritme ha començat suau per anar “in crescendo” fins a convertir-se en un ritme ràpid, no intens però mantenir-se ràpid en tots els terrenys ja està prou be.

Jo avui he comprovat que no es pot ser agosarat. La caiguda del dissabte pel que fa a la mà ja no suposa cap problema mes que petites molèsties, i semblava que el cop al pit ja estava en una bona fase de recuperació, però no ha estat així. En un principi mentre estava fred els sotracs i vibracions es deixaven sentir, però mica en mica en escalfar la cosa anava molt millor. De fet he pensat que seria similar a la sortida del diumenge, on un cop calent la cosa no va anar tant malament, però no ha estat així. Sigui per l’exigència del portar una forca rígida o per estar en un procés de recuperació menys avançat del que em pensava, a mida que passaven els quilòmetres els dolors al pit i l’esquena han anat augmentat fins a ser molt mes molestos del que tocaria.

Ha estat en finalitzar la ruta i asseurem al cotxe que he notat que la cosa no anava gens be, ja que si be al mati fer aquesta maniobra em feia una petita molèstia ara no, ara no es molèstia, ara es un dolor considerable. Caldrà cuidar-se per poder fer l’objectiu del cap de setmana on el que toca es fer molts de quilòmetres així que ara repòs del bo.

La sortida s’ha quedat en 36km, +850 metres de desnivell a una mitjana de 16,2km/h una bona sortida, de fet totes ho son!

diumenge, 6 de febrer del 2011

Un altre diumenge



Les bikes de la sortida, parant el sol a Sta. Barbara
Ahir desprès de desar la càmera definitivament per iniciar el retorn cal a casa, de la manera mes absurda i per un lloc on no hi ha cap dificultat especial, sota un llit de fulles seques una arrel traïdora va fer que la Niner perdés el control del tren davanter un instant abans de fer un viratge.

Tot i que sempre mires de minimitzar la caiguda en el moment en que aquesta arriba, sembla que no hi vaig ser prou a temps i vaig caure a terra impactant finalment amb un arbre al que la Niner va clavar el plat aturant-se en sec. Aturar-se en sec també ho vaig fer jo rebent un fort cop al pit i al palmell de la ma. Instants abans vaig fer una petita desacceleració fregant la cama per terra. La part de la cama que quedava fora del pirata va patir unes bones abrasions per impactar finalment contra una arrel de boix que sortia una mica mes d’un pam de terra.

Les caigudes tenen això, et demostren que fins i tot quan penses que no vas ràpid i que tot està controlat, això no sempre és així.

El retorn a casa va esser una mica dolorós, sobretot per la ma que no podia posar al manillar pel dolor muscular que hi tenia.
Després d’una dutxa i algun remei natural la inflamació va marxar gradualment donant lloc a un bon blau.
Aquest matí encara dolorit però menys, algun medicament d’ajut per disminuir el dolor i a punt de rodar.

“La trona del Rei” es el nom que rep la trialera que hem fet avui, per arribar-hi hem sortit de Santa Coloma de Farners i hem pujat fins a Santa Barbara. Ja mentre pujàvem hem pogut gaudir d’unes vistes magnífiques de la plana, que per l’inversió tèrmica es mantenia sota una prima capa de boira.
Vistes pujant, el sol de cara impedeix una millor fotografia
El dia ha començat fred, però a mitja pujada tots ens hem tret la jaqueta i hem pujat només amb el mallot de mànega curta.
Una campana petita per una vista tan gran

Un cop al cim unes vistes molt bones, tant cap a la banda d’Anglès com de Santa Coloma. En aquests moment és quan veus que ens queda molta muntanya per descobrir al costat de casa. Quina sort que tenim.
Mirant el Pirineu des de Sta. Barbara

Una baixadeta i a tornar a pujar fins arribar al principi de la trialera. El principi si be no te desnivell o fins i tot puja una mica és lent. Es un corriol pel que passa una bici sense problemes, però res més. Estàs envoltat d’arbres per tota arreu i si be el terreny és de sauló moltes pedres envolten el camí, convertint-se en un continu zig-zag esquivant arbres i pedres.
Paissatge canviant, arbredes tant altes no acostumem a trobar-les


Al cap d’una estona comença la baixada, al principi suau, tècnica però ciclable. El corriols te un bon manteniment i és ple de trenca aigües  materialitzats en troncs que travessen el camí. Aquest tipus de desnivell que crea un cop sec, és el que al principi em recordava que les meves costelles i la ma no estaven per masses glòries, però mica a mica al escalfar (que ho feies per nassos) el dolor era menys i la confiança era més.

La cosa s’ha anat posant vertical, de fet en algun punt molt vertical, no se quin era el pendent màxim, però segur que era molt elevat.

Cap de nosaltres porta “tija pija”, ni tenim la costum de baixar el seient per baixar. Avui era dia per baixar el seient, però cap ho ha fet, el que afegeix dificultat a la baixada ja que calia sovint portar el cul per darrera el seient per evitar sortir pel davant.

Pendents forts, escalons de pedra, en alguns trams escales irregulars de pedra i sauló amb un munt de fulles damunt que impedia veure el que hi havia a sota. Jo mai havia fet un tram tècnic tan llarg, son uns 8 km ininterromputs de baixar i baixar, posant a proba les bikes, els amortidors, els frens i les habilitats dels bikers.

De ben segur que si el fes un parell de vegades més la cosa canviaria força, però el primer cop i anant al davant no sempre ho he tingut del tot clar, menys encara pel aterratge forçós d’ahir.
Cap caiguda amb conseqüències, algun ensurt que altre tots ens l’hem emportat, però he de dir que es bo veure que el nivell tècnic no està gens malament dins del grup.

Al final de la sortida han sortit 34 km i 1109 metres de desnivell acumulat a una mitjana de 11,8km/h que si tenim en compte que a la baixada en molts de llocs, era impossible pel nostre nivell tècnic anar a més de 6-9 km/h no està malament.
La ruta l'hem feta en 3 hores justes. De fet hem tardat 45 minuts menys que el temps que indicava el track que hem utilitzat.

Queda clar que el IBP index no ho mesura tot, ja que he fet analitzar el track i m’ha donat  un IBP de 93, que no és molt elevat, però de ben segur que caldria que fos molt més alt si es tingues en compte la dificultat de la baixada. Crec i sense voler tirar floretes a ningú que el nivell tècnic que es requereix a la baixada és molt elevat, no és difícil, és molt difícil, sense cap mena de dubtes no es una baixada per a bikers que no siguin experts.

El resum de la setmana al final es queda amb 111 Km realitzats, un desnivell positiu de 2902 i una mitjana de 13,4 km/h. De moment aconsegueixo mantenir la mitjana de 100 km a la setmana, veurem si va donant fruits.

dissabte, 5 de febrer del 2011

Un dissabte amb la Niner EMD

Aquest matí he sortit amb la NIner EMD, es un altre mon si la comparem amb la Tallboy, te unes sensacions diferents.

He fet aquest petit vídeo, espero que us agradi.

divendres, 4 de febrer del 2011

Tallboy ride night

Aquest és el material per sortir de nit 


La setmana passada no va ser, no va haver-hi nocturna, la pluja ho va impedir. Aquesta setmana no hi havia pluja i per tant no hi havia excusa.

Desprès de tres sortides consecutives amb 26, li tocava a la Tallboy sortir a rodar de nit. Mica a mica vaig fent alguns ajustaments finals. Avui he tirat una mica endarrere el seient i he pujat una mica la tija del seient per sentir-me més còmode.

La diferencia de sortir a rodar amb la Tallboy respecte la EMD es gran, sobretot pel que fa a comoditat. La Tallboy es com un matalàs de làtex, còmode però ferma al mateix temps.

La Fox 29 Terralogic funciona molt be, pots aixecar-te sense problemes de que la bike es mogui, ja que es queda quieta, ben quieta, però si hi ha dificultats la rigidesa desapareix i absorbeix les irregularitats perfectament. Val a dir que el recorregut es totalment aprofitable ja que avui fins i tot rodant de nit he arribat al màxim recorregut. Això no ho he aconseguit mai amb la Fox 32 RLC de 140 de recorregut, es clar que la forca ja te tres anys i en tres anys pasen moltes coses.

La nit d’avui era molt fosca, gens de lluna, un cel clar i estrellat, temperatura de uns 5-6 graus en sortir de la ciutat que hauran pujat a uns 8-9 a la muntanya per allò de l’ inversió tèrmica.

Rodant amb en Marcos que portava la seva Niner Air9, els dos amb bike de 29, els dos amb dos plats, en Marcos amb 2x9 i jo amb 2x10, els dos amb un llum al manillar i un al casc, els dos observats per ulls encuriosits de veure’ns sortir així quan ja es de nit.

Ritme suau, primera pujada una mica exigent, la resta rodador, algun corriol de baixada, molta neteja de bosc que ha convertit corriols en pistes, de nit es fa molt estrany perdre un corriol i trobar una pista.

Una sortida agradable, tant pel ritme com per la temperatura. En total 23km +430 de desnivell a una mitjana de 16km/h

Ara a descansar que demà em de tornar-hi.

dijous, 3 de febrer del 2011

Repte?

He estat buscant informació de la ruta que hem de fer d’aquí 15 dies per poder veure si el que ens han dit pel que fa a la duresa és o no és.

Finalment he trobat un track per GPS que sembla dibuixat en comptes de realment gravat,  de fet en posar-lo al IBP Index ja adverteix que es un track dibuixat. De totes maneres la distància i el desnivell s’assemblen bastant i no hi ha mes de un 10% de diferència. El track passa per totes les poblacions que fa la ruta, així que d’entrada ja m’he fet una idea d’on anirem.

El que no tinc massa clar es que l’IBP per el track es de 212, un IBP baix per una ruta dels kilòmetres que te.

Per tal de fer-me una idea de la duressa del index, he buscat una ruta una mica llarga que hem fet recentment i la volta pel Bassegona dona un IBP 173, la diferència es que la del Bassegoda la vàrem fer en un sol dia, per tant crec que els 212 no seràn massa durs.

Es cert que el IBP index no te en compte el terreny pel que es roda (pedres, fang, sorra) i per tant es possible que trobem algun d’aquests elements que ens dificulti la ruta, o qui sap potser els tres.

He pogut col·locar el track a sobre del Google Earth i e pogut veure una mica el perfil del que farem i les pistes i senders per les que hem de passar. Si la tecnologia no enganya molts de paisatges seran espectaculars i alguns corriols també.

Ja heu sentit parlar de la terrible trialera de Farena, be jo n’he aconseguit unes fotos (es la repera la tecnologia) i ja us puc assegurar que si es així tota sencera molt ràpid no anirem, o si?




Cada cop ho tenim mes a prop, no ens en donarem compte i ja serem dalt de la furgo direcció al punt de partida.

Ara no se si heu d’estar mes tranquils o menys, es un repte, no?

dimecres, 2 de febrer del 2011

Privilegiats?

Les dues Mojo SL descansen mentre fem una Cola

Segurament per molts el sortir a pedalar no tindrà cap significat especial, per d’altres serà una manera de fer esport o de perdre el temps, per mi el poder sortir a pedalar es un motiu d’alegria, un moment important del que gaudeixo cada cop amb mes intensitat.

El poder disposar de la possibilitat de sortir a rodar els dimecres a la tarda, sempre molt ben acompanyat es per a mi una bossa d’aire net que m’ajuda fer passar la setmana amb un punt mes de força i energia.

Avui mentre pedalava pensava en l’afortunat que soc de poder-ho fer i de poder compartir-ho. No estic molt segur de si això es un privilegi o es únicament el resultat d’una manera de veure les coses, del treball d’un dia rere un altre per tal de disposar del temps i de l’amistat dels companys. De fet sigui el que sigui m’agrada!

Avui la sortida ha estat amb una 26, i amb aquesta ja serà la tercera  sortida consecutiva amb les 26. La bike escollida avui ha estat la Ibis Mojo SL. Feia des del dia 12 de gener que no la feia servir, en total he fet 11 sortides utilitzant altres bikes entre 26 i 29. L’arribada de la Tallboy ha jugat un paper important en aquest estancament de la Mojo.

Ha calgut inflar una mica la roda del davant i greixar la cadena, la resta perfecte. Al carregar la bici al cotxe he de dir que es nota mes lleugera que la Maverick, de fet es 1,5kg mes lleugera i això ja es nota només en moure-la. La seva estètica com sempre hem segueix semblant genial.

En arribar al punt de sortida, en Xavi es presenta també amb la seva Mojo SL. Quina casualitat, no havíem comentat res i els dos hem escollit la mateixa bike.
De fet ara que ho penso de les quatre de les bikes que jo utilitzo normalment en Xavi també les te totes , llavors d’una banda es fàcil poder coincidir ja que els dos tenim els mateixos models de bike, però tot i així, cal escollir la mateixa bike el mateix dia.

En Miquel no ha pogut venir, així que sortim dues Ibis Mojo SL i dos bikers. La temperatura molt agradable, de fet massa. Bufava tramuntana, que al iniciar la ruta ens venia a favor, el cell net i clar, el sol càlid i clar lluïa força alt, per tant ens queda una bona estona de pedalar.

En Xavi sempre te la ruta mes o menys pensada i tot i que dona opcions ell en sortir ja en porta alguna de cap. Avui hem anat direcció a Juià i llavors hem iniciat l’ascens direcció a Sant Miquel, per desviar-nos cap a la casa de les Figues. 
El camí escollit per el guia com no podia ser de cap altre manera ha estat dur, amb unes bones pendents. Per sort la pujada plena de lloses de pedra relliscava molt en estar molla i hem fet una variant menys directa.
En aquell punt he recordat que ja va dir que hem faria purgar una expressió metafòrica que vaig utilitzar per ell i  entre riures així ho ha fet.

Des de les cases de les Figues hem anat seguint el corriol pel que la gent puja a peu fins a poder baixar al lateral que segueix la carretera per la banda dreta. Allí hem fet el mateix recorregut que el passat diumenge fina a la pista que va a Montnegre. Un cop allí hem agafat direcció als Àngels on ens hem aturat a fer una Cola i unes patates fregides.
Mirant el Pirineu (llàstima de no tenir una bona càmera)
La vista des dels Àngels era magnífica tant cap el mar com cap al Pirineu. Normalment la vista des de aquest punt mai decep, avui tampoc.
Mirant cap al Nord-est, tot això es ciclable. Quina sort

Iniciem el descens pel camí vell a Sant Martí. Les baixades son ràpides, els corriols i la pista estan en un estat perfecte pel que fa a l’adherència. Durant la baixada, el plat gran i pedalades en sortir dels revolts feien que les dues Ibis baixessin a un molt bon ritme.

Que be ho he passat baixant! Un cop a Sant Martí retorn al lloc de sortida per la carretera.

En total han estat 33,5km amb un desnivell positiu de 943 metres a una mitjana de 14,9 km/h

Ara el dia ja comença a ser mes llarg i això ens permetrà de fer sortides amb mes quilòmetres, però per avui ja ha estat be.

Sense dubtes som un priviligiats!