dijous, 31 de març del 2011

Ready to go?

Tot és a punt ja per sortir demà cap a les terres tarragonines, be possiblement tot menys jo.

La bike que m’acompanyarà serà la Tallboy, per tant la primera pedalada llarga amb una doble 29er està a punt de ser una realitat. La bike es a punt des de diumenge, en tornar de Sant Jordi la vaig deixar neta i engreixada pensant en demà. Avui he afegit uns 30ml de líquid segellador a cada roda, per assegurar-me que en cas de punxada, al menys hi hagi líquid i sigui mes difícil tenir algun problema.

Utilitzaré motxilla per portar còmodament una mica de roba i així adaptar-me a les condicions climàtiques de les diferents hores del dia. Tot i així l’aigua la portaré al bidó, ja que sempre és menys pes a l’esquena.

La roba, porto una mica de tot, però amb una forta `referència per la roba d’estiu, que acompanyada amb alguns complements crec que farà perfectament la seva feina.

Jo estic cansat. Al final crec que estic pagant el canvi d’hora, un fenomen que de sempre porto malament. Aquesta setmana a més amb la sortida a Barcelona en dimarts per veure el concert d’en Roger Waters “The Wall” ha fet que el cansament s’acumuli més ja que anar a dormir molt tard i aixecar-se aviat cada cop ho noto més. A això cal sumar-hi l’esforç de la pedalada de diumenge a ritme ràpid i la sortida d’ahir que tot i ser més lenta no va estar gens malament.

Ara toca anar a descansar per tal de recuperar forces, que demà de ben segur que ens faran falta.

dimecres, 30 de març del 2011

Pedalada de Sant Jordi Desvalls

Una foto de la Tallboy en acció, sort que hi ha que fa fotos, que si no...

Aquest passat diumenge, com faig sempre que puc miro d’anar a fer la pedalada popular que organitza el Club Ciclista de Sant Jordi Desvalls.

En arribar, ja era evident que hi havia molta gent per la quantitat de cotxes i pel moviment de ciclistes. En entrar al pavelló per fer la inscripció tot hi haver-hi diferents cues per obtenir el dorsal, en pocs minuts en vaig tenir prou per veure que no seria possible iniciar la cursa a l’hora prevista.

Mentre ens preparàvem per sortir, el dia estava enrarit i força núvol. La temperatura no era molt freda, però just abans de sortir es va girar un aire que no era molt agradable. Finalment la sortida es va donar aproximadament amb uns 20 minuts de retard.

La sortida era molt plena, i al sortir en pujada fa que la gent passi més temps que en planer per engegar creant una diferència considerable entre els primers i els del mig grup, de fet al cap d’uns moments podia veure el cap de cursa a una distància de prop d’un quilòmetre, una distància molt gran per una cursa, despreciable per una pedalada popular.

Vaig imiciar la pedalada a un ritme suau, que no lent, per tal d’evitar que les cames m’advertissin de que així no es comença, que cal escalfar. Mica en mica vaig anar agafant ritme pedalant aproximadament a la mateixa velocitat que el grup que tenia proper. En Pepe estava just darrera meu, vaig pensar que podia ser una bona idea anar plegats.

Al cap de poc varem iniciar els corriols, i vaig anat seguint els que tenia al davant. Com passa a les pedalades, en arribar a un lloc una mica mes complicat es va produir un bon embús i calia anar a peu per poder avançar. Un cop superada aquesta zona els camins eren més amples, i hem sentia be, per tant vaig augmentar el ritme, fent petites sèries per anar avançant corredors. Al principi en Pepe seguia, però vaig veure que li costava fer els avançaments. Va estar llavors que vaig pensar que si l’esperava el portaria tota l’estona ofegat, i vaig decidir tirar jo sol.
Seguint a un altre biker, es tracta de no perdre el ritme!!

Alguns dels camins que varem fer ja els coneixia, el que passa que alguns els varem fer en sentit contrari, el que feia que fossin diferents i divertits. Mica en mica el ritme era més alt, en cap cas extrem, de fet no vaig arribar a les 180 pulsacions, que és la mitjana que vaig fer a la cursa del Open BMW a les Planes. A partir d’aquest moment, vaig anar avançant posicions sense parar, només un cop vaig estar superat per un dels capdavanters que havia tingut una avaria.

En aquesta edició, en alguns trams calia anar a peu per tal de pujar pels corriols que tenien un pendent impossible fins i tot pel cracks. Això no ho havia vist en cap edició anterior.

La pluja ha anat fent acte de presencia i això ha deixat el terreny en alguns llocs força relliscós, tant a sobre la bici com pujant a peu on costava molt avançar.

En Narcís de Bicioci, te temps de parar a fer fotos, quina sort!
En aquesta edició s’han introduït alguns trams de baixada força tècnics, un d’ells el vaig fer a peu, la resta sobre la bike. Val a dir que la Tallboy dona molta seguretat baixant per llocs pendents, per a mi més que les 26” que tinc a casa.

El recorregut no para de voltar sempre per la mateixa zona, però sempre hi ha algun corriol nou que enllaça d’un lloc a l’altre passant per llocs que no coneixia, el que fa que en algun cas quedi sorprès en reconèixer el lloc on era,  ja que no entenia com havia anat a parar allí sense adonar-me’n.

Finalitzo la volta en un temps de 1:59, vaig fer 35 km a una mitjana de 18,2 km/h una bona mitjana si considerem que aquest tipus de recorregut és força lent.

Un any més m’ho he passat molt be participant en aquesta pedalada. Esperarem al 2012 per tornar-hi.




dimecres, 23 de març del 2011

Planejant

Un dent de serra, però de les de tallar ferro que tenen la dent més petita.

Aquesta és la sensació que un té en veure el perfil de la ruta que hem fet avui amb en Xavi. De fet gairebé sempre que anem a voltar per la zona de Sant Jordi, Colomers, Viladesens, Raset, Diana, el que passa és això, que no es fa cap pujada llarga però se’n fan un munt de petites.

L’inconvenient està en els “falsos llanos” que es fan a ritme elevat amb el plat, i si els primers passen be, a mida que es fan quilòmetres cada cop costa més mantenir el ritme.

Avui l’idea era veure si veiem algun tram marcat dels que es faran a la cursa del diumenge. Si be no hem pogut seguir la volta sencera, alguns corriols si que és evident que es faran, ja que es veuen acabats de netejar i a més permeten fer una volta molt maca.

La bike que m’ha acompanyat avui ha estat la Niner E.M.D. que feia dies que no sortia. Bones sensacions al rodar amb la 29er, únicament no recordava el nivell d’exigència de la bike si vols anar una mica ràpid. El fet d’anar sobre una bike 100% rígida es deixa notar a les lumbars i la zona cervical, on tant l’una com l’altre acumulen mes fatiga de la normal.

En total han estat 3:01 hores sobre la bike per fer 51 km amb un desnivell acumulat de +973 i a una mitjana de 16,9 km/h

diumenge, 20 de març del 2011

Maverick suspension test

Una bike amb nom propi

Desprès de rebre el dimecres la forquilla i el basculant de la Maverick que s’havien enviat a un “Maverick suspension center”, les ganes de provar el funcionament de la bici amb les suspensions al 100% i amb les optimitzacions per guanyar sensibilitat  a la DUC32 i progressivitat al amortidor eren intenses.

Per això ja que el dimecres no vàrem poder sortir a pedalar per la pluja, el mateix dimecres vaig realitzar el muntatge de la bici, que estava sense basculant ni forquilla.

El muntatge va ser ràpid. Un cop muntada la forquilla DUC32 i el basculant, tot va anar molt ràpid. Els cables i les fundes només calia posar-los a lloc, muntar les pinces de fre, desviador posterior, la caixa de pedalier, el desviador de plats, les bieles, la cadena un petit ajust i en poc més d’una hora la bike llesta per sortir a pedalar.

En el moment de muntar el pedalier vaig trobar que el rodament del costat esquerra estava totalment clavat, una mica estrany, ja que les caixes XTR no acostumen a donar problemes. Sortosament tenia una caixa XTR nova a la caixa dels recanvis, i així que un cop substituïda tinc la garantia de que durant un temps considerable no he de patir per aquest punt.

La primera sortida el dijous: El terreny molt moll, sensacions difícils de valorar, ja que la bike s’enfonsava en el terreny moll i feia molt difícil ser objectiu. Tot i així les sensacions son bones, la sensibilitat inicial ha millorat molt, però aquesta sensibilitat fa que al pedalar dret la DUC32 es mogui una mica més del que feia abans.

La segona sortida el divendres:  La sortida del divendres es nocturna, el terreny ja està més sec i és més fàcil notar el comportament real de les suspensions. No he fet cap canvi de pressions respecte a les pressions dels amortidors, estan igual que el dijous.

El ritme de la sortida és una mica inferior al del dijous, però segueix estan per sobre dels 14km/h. Diferents terrenys, pujades, baixades, corriols, en fi una mica de tot. El comportament de la forquilla és molt bo. Indubtablement ha guanyat en sensibilitat, les petites irregularitats  s’absorbeixen molt millor que abans de fer el manteniment i optimització, en obstacles importants el comportament és similar al que tenia anteriorment i el podem resumir en contundent.

L’amortidor del darrera també funciona molt be. Amb l’ajust  inicial el vaig deixar que tingues una mica més del 15% de SAG el que equival a una pressió de 115psi, amb aquesta pressió l’amortidor és molt absorbent davant les irregularitats, tant grans com petites.

No deixa de sorprendre el funcionament del sistema Monolink, mentre pedales no es mou gens, com si es tractés d’un sistema amb bloqueig i aquesta és la sensació que transmet. La bici es nota molt rígida, de fet sembla una rígida, però en passar per sobre d’una irregularitat el sistema absorbeix molt be, tant si es pujant com si és baixant.

Torno a casa satisfet amb els resultats, ara faltarà provar-la de dia i poder exigir-li més, en especial a les baixades.

La tercera sortida és el dissabte. Abans de sortir augmento una mica la pressió de la forquilla, i la deixo a 95psi, pensant que això farà que el moviment en pedalar dret sigui menor.  El terreny encara està més sec, perfecte per rodar, ja que a les baixades te un “grip” molt bo i pots apurar frenades i traçades.

Volto per la zona de la Miquela, molts de corriols, tant pujant com baixant. L’augment de pressió té els resultats esperats, pedalant dret es mou menys i segueix amb un molt bon nivell de sensibilitat. Tot i així, en pujades dures si es vol anar a ritme, el millor es passar la DUC32 a “climb mode” reduït el recorregut a 100 en lloc dels 150 en mode estàndard.

Començo a fer baixades i vaig agafant cada cop mes confiança. S’ho menja tot, tant li fa que siguin escalons, forats, pedres arrels o una barreja de tot.
Aprofito els trenca aigües de les pistes per fer salts a velocitats elevades i la cosa funciona molt be.  La recepció es bona, la bici es posa sobre el terra sense problemes, sempre sota control.
Ja dins de corriols amb terreny més tècnic , aprofito per portar les coses més al límit i el comportament continua essent molt bo. Un cop acostumat als nous reglatges es pot baixar molt ràpid amb un control elevat. El fet de que la DUC32 sigui de funcionament invertit i que tingui una estructura de doble platina, juntament amb l’eix passant de 24mm fa que la rigidesa del conjunt sigui millor que amb les forquilles convencionals i sigui més fàcil definir les trajectòries.

El ritme de dissabte el més ràpid dels tres dies, també el més curt.

En total amb els tres dies de test de les suspensions de la Maverick Durance han estat 85km amb un desnivell acumulat de 1869 metres a una mitjana de 15,3km/h.

Algunes fotos de la Maverick,


En el seu entorn

Pujades, cal fer-les per baixar

Corriols, algun lloc més complicat que d'altres

El distintiu tribal de Maverick

Monolink, un concepte que funciona molt be

DUC32, una forca amb identita pròpia

Un eix de 24 segur que té molt a veure amb la rigidesa

El secret del bon funcionament de la suspensió

dijous, 17 de març del 2011

Dijous Maverick

Avui hem recuperat el que no vam fer ahir per culpa de la pluja. Per sort ha estat possible poder combinar-ho tot i sortir a pedalar i fer així la sortida setmanal entre setmana.

Al moment de sortir el cel s’ha tapat i semblava força probable que acabés plovent en una estona. Per sort no ha estat així i al cap d’una estona el sol lluïa i feia que la tarda fos d’allò mes agradable.

Avui he tornat a rodar amb la Maverick després de fer el manteniment de les suspensions, per tant hem fet algunes aturades per tal de ajustar les pressions tant de la DUC32 com del amortidor. El resultat del manteniment es bo, tot i que posar les conclusions esperaré a fer més quilòmetres amb la bici, a poder ser per terreny mes sec.

El recorregut triat per en Xavi tenia un objectiu clar: Evitar el fang sempre que fos possible. Així que hem anat seguint pistes i corriols amb força o molta fortuna, ja que el terreny tot i estar molt moll i en molts de casos ple d’aigua o petits rierols que creuaven o seguien els camins no hem trobat enlloc fang d’aquell que s’enganxa.

Al principi les meves sensacions no eren gens bones,tenia molèsties a les cames, en especial l’esquerra que ja hem feia mal al matí tot i no haver fet res. Al cap d’uns kilòmetres he ajustat l’alçada del seient per baixant-la uns mil·límetres i la cosa ha millorat molt. Ja només hem molestava la cama esquerra, crec que per algun reflex del nervi ciàtic que fa una temporada que dona la llauna.

Mica en mica al anar passant els quilòmetres les sensacions eren millors i en el darrer terç de la sortida ja em sentia be sobre la bike.

A partir del quilòmetre 15 hem anat seguint corriols i pistes estretes en un continu puja i baixa. A les baixades en molts casos no es podia anar ràpid si no volies quedar ben moll al passar per sobre l’aigua, exceptuant això cap problema, no ens hem mullat gens ni per les branques, ni per haver de travessar basses grans.

Al final 34km i 825 metres de desnivell a una mitjana de 15,2 km/h , res d’espectacular, una sortida més, una tarda més passant-ho be.

Al entrar les dades del GPS al PC m’he adonat que amb els quilòmetres d’avui ja passo dels 1000km des del d’a 1 de Gener, en concret ja son 1029km els que he fet. L’any passat per aquestes mateixes dates només en portava fets 654, per tant gairebé 400 km i més de 10.000 metres de desnivell acumulat son els que porto guanyats respecte el 2010.

dilluns, 14 de març del 2011

Passat per aigua

Aquest cap de setmana la pluja ha estat la protagonista, tot i així ens va deixar sortir a pedalar el diumenge al matí.

Les previsions del temps ja ho anunciaven així, pluja intensa i continuada durant tot el dissabte, però diumenge res de pluja, sol i bones temperatures.

Varem intentar fer la ruta pensant en que el terreny estaria molt moll i per tant calia evitar zones amb fang d’aquell que s’enganxa i buscar zones amb molt bon drenatge.

Ens dirigim cap a Llambilles i pugem cap a coll de bou per la pujada de les abelles. Tot i que el camí és força ple de basses i molt moll, no hi ha fang. El terreny te molta base de sauló i tot i que aquest es tou i la roda marca el dibuix del pneumàtic a terra perfectament no rellisca i es pot pedalar sense problemes. En sortir a la pista seguim fins el coll de bou i la darrera pujada costa de pujar, no per el pendent, que és important, és més per el que costa fer rodar la bici amb el terreny tant moll.

Anem direcció a Sant Mateu de Montnegre, i en arribar-hi fem el bucle que porta a Montnegre. Mentre baixàvem en molts de llocs es veia com l’aigua s’escorria cap a la vall en petits rierols, el que feia previsible el que passaria. Efectivament en arribar al lloc on s’ha de creuar la riera la cosa era complicada, ja que l’amplada era considerable, possiblement estem parlant de uns 6 metres d’amplada, la fondària per determinar, ja que l’aigua era molt tèrbola i no es veia el fons.

Davant l’opció de tornar a pujar per on havíem baixat decidim descalçar-nos i travessar a peu, però no tots ho fem així. En Pepe diu que estem molt de romanços i un cop que ha vist que la fondària és de un 30cm en la zona més profunda, agafa carrereta i travessa sobre la bike tot fent una neteja a les sabates.
Els valents damunt la bike, la resta travessant descalços

En arribar a l’asfalt seguim direcció a Quart i en arribar al trencant que baixa cap el Celrer el seguim per desviar-nos al cap d’una estona cap a la dreta i anar baixant cap a Quart seguint els corriols de sempre.

Finalment trobem una riera que si be es menys ample que l’anterior (uns 4 metres) aquí si es veu la fondària i és de més de 80cm, per tant les opcions son clares si no volem mullar-nos el cul: Tornar a pujar fins a la carretera.

Un cop fet això ja agafem direcció a Quart des de on tornarem pel carril bici fins a Girona.

En total el recorregut ha estat de 46km i +830 de desnivell a una mitjana de 14,7km/h, una bona sortida desprès d’un dia de pluja.

dimecres, 9 de març del 2011

En solitari

Gaudir de paratges com aquest no te preu

Avui en Xavi no ha pogut sortir i com que en Miquel tampoc podia he sortit jo sol. Per sortir sol no cal anar cap enlloc, així que m’he preparat per sortir i he decidit anar cap a la banda oest sense un rumb fix, però amb alguna  idea al cap i amb l’objectiu de fer més de 1000 metres de desnivell, ja que això, tot i que per poc, va quedar pendent del diumenge.

He decidit sortir amb la Tallboy, per res en especial, però totes les bikes estan plenes de fang i la Tallboy era la que estàva davant de tot.

Inicio direcció a Montfullà, per pujar a la Miquela i trobo el camí tallat per les obres de la nova potabilitzadora, està tot obert ja que col·loquen els tubs de subministrament d’aigua nous i no hi ha cap mes opció que baixar i anar cap a alguna altre banda. Travesso pel bosc de Can Pol i inicio la pujada de la Miquela pel darrere.

Al principi tal i com em passa moltes vegades se’m fa dur començar a pujar. Noto la panxa plena, fa poc que he dinat, em costa d’escalfar. El terra està força sec, en molts de llocs no hi ha gens de fang, però en d’altres és tou i tot i que no queda enganxat a la roda el dibuix de la roda queda totalment marcat al terra. Això segur que fa que costi més de rodar que si fos ben sec.

Un cop a dalt de la Miquela baixo cap a la carretera d’Estanyol, en arribar-hi giro a la dreta i al cap de pocs metres deixo la carretera per la dreta. Vull mirar si el corriol que baixava fins a baix és o no ciclable. El inici està bé, de fet durant uns 300 metres és una pista, fins que comença a agafar pendent i es transforma en corriol. Per sort, exceptuant un arbre que obliga a baixar de la bici, la resta es pot fer sense masses problemes, només cal estar atent amb el cap i algunes branques.

Torno a ser a la carretera, baixo direcció a Bescanó i abans d’arribar a Can Casilda agafo el camí que puja a l’esquerra. A l principi està sec, però al apropar-me a la font de Can Fontbernat comença a haver-hi fang i un cop passada la font és una pista de patinatge.
Cal pedalar molt rodó i no ser gens brusc, ja que la roda te tendència a patinar de seguida, de fet el alguns trams la roda perd tracció i cal pedalar mentre la roda volta sense adherència per continuar pujant.  

He sortit a la carretera que va d’Anglès a Estanyol. Repeteixo el corriol del diumenge, però en sentit contrari (de Estanyol a Anglès). En sortir segueixo els corriols de la línia de corrent direcció a Mas Llunes en un continu puja i baixa en algun lluc prou exigent.

Un cop a Mas Llunes segueixo la pista que porta a Can Pol i d’allà cap a Sant Bartomeu ,per finalment arribar a Trullàs i travessar la N-141. Segueixo direcció a Bonmatí, travesso el Ter i agafo direcció a Constantins, trenco a l’esquerra davant de Can Casademont i agafo el camí de Cal Rei, segueixo fins trobar la pista que va a Sant Climent que vaig seguint fins a trobar el corriol que baixa a la dreta cap a la riera.
No és cap miratge, es la meva bike que es reflexa a l'aigua en trevessar la riera
Baixada fantàstica, he anat ràpid, però sense córrer riscos, que allà un dimecres no hem troba ningú si em passa qualsevol cosa. La Tallboy baixa molt bé, els escalons grans no son problema, entre la roda de 29 i la Fox Terralogic la cosa és molt millor que amb les 26. 
Travesso la riera no sense fer alguna foto. El lloc es fantàstic, la pau que es respira és total, no hi ha cap més soroll que els de la natura i l’aigua, genial!!

Pujo pel corriol fins a trobar la pista i allí cap a la dreta fins a la carretera de les Serres. Continuo per la pista que puja a Sant Grau, començo a estar cansat, ja porto 900 metres de desnivell.

Prop del final de la primera pujada trobo uns bikers perduts que volen anar a Sant Grau, anem plegats una estona, però tot i que jo he reduït molt el ritme, el seu és molt inferior, així que ells mateixos em demanen que els expliqui el camí i jo segueixo tot sol.

Pujo a Sant Grau, arribo en un moment on ja queda poc temps de llum, pujo al mirador, em poso la jaqueta per no tenir fred a la baixada, unes fotos i cap avall.

La meva companya de ruta dalt del cim de Sant Grau

El dia es a punt d'acabar-se i donar pas a la nit

Segueixo la pista que baixa cap a Bescanó, la deixo per agafar el corriol que surt prop de la font d’en Coromines, direcció a la passera de Bescanó, travesso el riu i retorn cap a Girona seguint el carril bici.

En total he fet 47km i 1353 metres de desnivell positiu a una mitjana de 15,7km/h. Ha estat una bona sortida, llàstima que l’he fet tot sol.
El perfil de la sortida

diumenge, 6 de març del 2011

Bonmatí

Dues 29" i dues 26", aquestes han estat les bikes de la sortida d'avui

Sortida de diumenge amb el grup habitual: Pepe, Marcos, Ricard i jo. Trobada a les 8h davant el pavelló de Salt, hem sortit amb 10 minuts de retard i avui les bikes escollides han estat dues 26” i dues 29”. Dins les 26” una de 120 (Ghost AMR) i una de 140 (Santacruz Blur LT), les 29” una rígida total (Niner E.M.D.9) i l’altre de 100 de recorregut davant i darrere (Santacruz Tallboy).

La idea inicial era de fer forces quilòmetres i un desnivell de 1200 o 1300, però a vegades les coses no surten con es preveu. Al cap d’una estona de pedalar, ja devíem portar 8 o 9 km en Pepe ha patit una punxada a la roda del darrera, que si a poca pressió semblava que el líquid acabaria tapant en pujar-la a la normal un munt de bombolletes sortien pel lateral de la coberta en una zona prou ample.

Finalment en no tapar-se el forat hem muntat una càmera i en desmuntar el pneumàtic hem trobat un clau d’uns 5 cm clavat a la coberta i que  amb la punta s’ha encarregat de foradar a més a més el lateral. Un cop muntada la roda hem continuat la ruta, però entre el retard inicial i els gairebé 20 minuts que hem perdut amb la roda, la ruta inicial no és assolible i decidim modificar-la.

Comencem ascensió des de Bonmatí cap Sant Climent d’Amer per seguir més endavant una part de la ruta 20 vermella que es creua amb la pista que seguíem. Anem seguint la ruta fins que en apropar-nos a l’ermita de Sant Julia de Llor, decidim deixar-la per seguir una corriol que careneja una mica i que enllaça amb uns corriols que ens porten davant de l’ermita.

Ermita de Sant Julia de Llor
Petita aturada per veure les vistes i baixem per un corriol més tècnic, fem una volta a la muntanya i iniciem la baixada cap a Bonmatí.

Travessem la carretera i ens dirigim a Mas Llunes on davant les opcions que se’ns presentaven hem decidit aturar-nos a menjar una mica asseguts a taula parant el sol i parlant del etern tema futbol i la rivalitat Madrid – Barça.

Continuem la ruta seguint la línia que va direcció a Estanyol, deixant-la a l’alçada del dipòsit per fer el nou corriol que vaig trobar fa uns dies que s’apropa a Estanyol-Parc.

Cada poca estona hem de parar per inflar la roda del darrera de la Niner d’en Ricard, que té un petit tall en un lateral i el líquid no l’acaba de tapar.

Amb el temps més justet decidim retallar per planer fins a estanyol per desprès fer un seguit de corriols que ens han portat fins a la Nitris, baixada per corriols dins a Torre Mirona i ja som al lloc de sortida.

Un total de 46,5 km amb 998 metres de desnivell a una mitjana de 15,6 km/h. La sortida no ha estat el que esperava, però al final no ha estat malament del tot. De fet em passat un bon matí.

dissabte, 5 de març del 2011

Sobre mullat

Ahir no va haver-hi nocturna, el temps no era massa adient i algun problema de comunicació va ajudar a no sortir.

Aquest matí no plovia, el cel estava mig cobert però no era amenaçador, així que hem sortit amb l’Aleix a pedalar una mica.  L’Aleix feia 3 setmanes que no pedalava, ja que acostuma a sortir amb mi els dissabtes i al estar jo parat dues setmanes i al passar ell la grip no ha permès que sortíssim a rodar plegats.

Hem anat direcció als Àngels ja que acostuma a haver-hi menys fang que cap a la zona de Bescanó. Hem pujat per davant del Biocenturi i allí l’Aleix ha vist com es perd la forma en un no res i més després de estar uns dies malalt. Li ha costat molt pujar fins a la casa, a partir d’allà la cosa ja anat millor.

La E.M.D 9 ha estat la companya de ruta en una sortida tranquila

Donat que no podíem anar al ritme previst hem modificat la volta per escurçar-la i fer-la menys exigent. Corriolets i pistes per la zona, mirant de que no tinguessin pendents molts forts és el que hem anat fent.

El terreny molt moll, més del que podia semblar per la pluja caiguda. Per sort només calia anar en compte amb les arrels i pedres que relliscaven d’allò més.

Al final 28 km i 600metres de desnivell a ritme de passeig que de fet a mi ja m’ha anat be per fer una mica de recuperació activa.

dimecres, 2 de març del 2011

Pre marató

El proper diumenge es disputa el 1er marató de les Gavarres, una cursa per les nostres Gavarres de sempre amb una distància de 75km a fer.
Ahir vaig veure el track i avui al sortir amb en Xavi i en Miquel hem comentat el recorregut previst en base el que es veia en el track sense entrar massa en detalls.

En Miquel ha proposat anar cap a la direcció on està previst de fer-se per veure si identificàvem alguna part del recorregut, i això hem fet.  

Sortida des de Bordils en direcció a Sant Sadurní de l’Heura per la ruta habitual quan en dirigim cap aquella zona. Un cop a quatre camins ens hem dirigit cap a la dreta per anar a buscar el que creiem que pot ser el camí de tornada. Hem anat fent un mix de corriols i pista per fer una ruta que ens ha portat fins als peus del Montigalà.

El ritme fins aquell moment ha estat ràpid, l’he pogut seguir be fins que hem arribat a una zona on les pujades eren mes exigents i allí, les meves cames que ja feia estona que es recordaven del esforç del diumenge m’han obligat a baixar el ritme. A partir d’aquest moment el meu rendiment ha estat condicionat al de les meves cames i en els pendents forts no estaven per moltes alegries.

En Miquel que m’anava controlant ja feia estona m’ha estalviat un parell de pujades sobre la ruta prevista, que de ben segur m’haguessin costat. Un dels corriols mes bonics ha estat netejat per a la cursa del diumenge. Per sort l’han netejat amb criteri i ha quedat excel·lent per al BTT, de fet estret però ràpid, perfecte.

Sortim a la pista dels Àngels a Montnegre i ens dirigim cap els Àngels fent alguna petita incursió al bosc per passar per corriols i no per la pista.
Iniciem la baixada cap a Juià, però ens desviem de la pista principal per fer una mica mes de volta que seria en la major part baixant i que ens permetria fer algun corriol més.

En el tram final el ritme s’ha tornat a incrementar rodant ràpid intentant de no perdre la roda d’en Xavi que curiosament en la ultima pujada ha incrementat el ritme fins gairebé els 30km/h i encara que la pujada no fos molt forta era un bon ritme.

En total hem estat 2:32 minuts pedalant per fer un total de 41km a una mitjana de 16.2km/h. El desnivell ha estat de 1056 metres positius i la mitjana de pulsacions sensiblement inferior a la del diumenge ja que s’ha quedat en 153bpm.

Ara toca descansar i recuperar be que el divendres hem de tornar a sortir, això si, de nit.