dimarts, 17 d’abril del 2012

Reflexions cami a Dubai


Aprofito un munt d’hores de vol (6) entre Nice i Dubaï, per escriure quatre ratlles al blog que fa dies es troba aturat.
No se a que és degut, però fa dies que la sensació de que els dies tenen menys hores em ronda pel cap. Totes les hores del dia estan plenes, no queda ni un moment per a un descans o per pensar en que fer aquelles hores. Els dies entre setmana estan ja molt ocupats amb les obligacions professionals, que sembla que augmenten per moments i fan que cada dia sigui una cursa d’obstacles per aconseguir fer una part de la feina i encarrilar la que falta.
Un cop s’acaba la feina cal mirar de sortir a pedalar una estona, però aquesta estona ja no és mai inferior a dues hores de pedalar, el que vol dir que entre preparar-se i posar-hi fi un cop ja net i dutxat n’han passat al menys tres.
Els caps de setmana sempre estan compromesos entre els temes familiars i les planificacions de pedalades més llargues, així que tampoc existeix un moment de descans si vols fer-ho córrer tot.
És evident que el fet de fer molts mes quilòmetres cada setmana fa que les hores necessàries siguin més, de fet les darreres setmanes el temps pedalant ronda les 12hores, per tant podem comptar que el temps dedicat a la bike està al voltant de les 20 hores setmanals si hi contem el manteniment, els desplaçaments, les aturades en ruta,...
Costa i molt treure 20 hores cada setmana per pedalar, cap dia hi ha descans, cap dia m’aixeco mes tard de les 7 del matí, de fet la majoria m’aixeco abans i com que mai vaig a dormir abans de les 12 el meu cos es comença a ressentir del esforç físic i del estrés de la feina.
Aquesta setmana no faré els quilòmetres que toquen, o al menys és més que probable que sigui així, ja que a Dubaï no he portat la bici (l’he deixada a Nice per la tornada), així que o be la sala de spining de l’hotel es molt motivadora o no penso que aconsegueixi fer massa cosa.
La propera setmana serà similar, ja que fins el dimecres no tindré opció a fer cap km. De totes maneres he aconseguit que els locals em preparin una ruta de carretera per la zona de la côte d’Azur, així que normalment el dimecres a la tarda sortiré juntament amb dos companys Francesos a rodar una mica o millor força. El que no sé és si les sensacions seran prou bones desprès de 6 hores de vol i el jet lag corresponent...
Be, miraré d’aprofitar-ho per relaxar-me una mica i recuperar el cos física i mentalment, que de ben segur que pot ajudar més que una bona matxacada física un dia rere l’altre.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Cada dia falta menys


Ara fa ja prop de quatre mesos vàrem decidir que participaríem a la Transpyr, encara llavors dins el 2011. En aquell moment el repte es veia llunyà, amb molt de temps per davant per posar-nos en forma i preparar-nos per finalitzar amb èxit aquesta cursa de resistència.

El més de gener va passar molt ràpid, entre les festes, l’inici de l’any, en fi que sense adonar-nos massa del que hi havia el més s’havia escolat i ja no el teníem com a preparació futura, sinó com a preparació realitzada, i aquesta en el meu cas no va ser molta.

Finalment cada un dins de les seves possibilitats ha planificat un pla d’entrenament o s’ha fixat objectius per anar millorant el que creu que li falta. Jo m’ha posat d’acord amb en Ricard per fer un pla que es basa en un determinat tipus de progressió i que de moment anem seguint, tot i que no ho acostumem a fer plegats per un tema de planificació horària.

El que és cert es que he invertit un munt d’hores dant de la bici en total des de principis d’any més de 128 hores el que es correspon aproximadament a quasi una hora i mitja per dia. Costa molt trobar aquest temps, sempre hi ha coses a fer, la família, la feina, la vida en general.
A partir d’ara cada cop caldrà invertir-hi encara més temps, ja que el pla d’entrenament (per dir-ne d’alguna manera) es incremental i per tant a més quilòmetres més hores sobre la bici.

Ahir parlant amb en Josep Maria, que juntament amb en Ricard i jo som els components del equip FD2, deiem que ens cal començar a tancar temes, en especial al tipus de sortida i a l’aprofitament de les mateixes. No podem ara ja passar un dia pedalant sense que aquest tingui una missió específica, no s’hi val el dir que amb pedalar ja està tot fet, ens cal aprofitar cada minut que passem sobre la bici per a millorar de cara al repte i per passar-ho el millor possible tant mentre ens preparem com durant el transcurs de la Tranpyr.

Cada dia falta menys, i nosaltres ja no som uns jovenets que s’atreveixen amb tot. El més jove de l’equip te 40 anys i la resta el superem amb més de 4, per tant el nostre físic ha d’estar preparat per afrontar el que ens vindrà o no ho aconseguirem.

Igualment el tema “coco” s’ha de treballar, hem d’estar preparats per a poder afrontar les diferents situacions que ens podem trobar en cursa, per a modular els nostres esforços, per cuidar de nosaltres i dels nostres companys. Seran moltes hores dalt de la bici , entre 7 i 11 per dia, i després també passarem plegats la resta del dia i la nit. Ens caldrà de ben segur una bona dosi de moral i camaraderia per aprofitar al màxim els moments bons i minimitzar els moments de defalliment o males sensacions.

En els propers dies hem de consolidar el treball del equip FD2 en grup i mantenir-lo fins el darrer dia, segurament això ens ajudarà a que durant el transcurs de la proba les dificultats es superin millor.

Fa ja molts dies que el compte enrere ha començat!!