dissabte, 27 d’agost del 2011

Poca activitat


Es el que te la setmana de moment, al menys pel que a pedalar es refereix. Des de dilluns només he sortit dos dies a pedalar, poca cosa, ja que en total sumen 42 km.

Les dues sortides amb en Ricard, la primera un puja baixa a St Grau i la segona una ruta circular Girona, Bescanó, Sant Gregori, Girona on el desnivell va ser molt baix.

Les dues sortides han tingut en comú que el seu ritme ha estat una mica més elevat del que feia fins ara, ja que la pujada a St. Grau queda amb 18km/h de mitjana i l’altre en 22km/h.

En la segona volta vaig sortit per primer cop després de la lesió amb la Niner EMD9, tota una experiència recordar com és el rodar amb una bike 100% rígida.

Avui al matí he fet una sessió d’una hora amb el Bkool, que entre escalfament i retorn a la normalitat es queda prop de 1:30 minuts. Tot i que tocava baixa intensitat (treball a 120W) el fet de no parar ni un segon durant tota aquesta estona és una cosa que se’m fa una mica pedada tant a nivell psicològic com físic. No tinc cap dubte que la mateixa estona sobre la bike rodant per la muntanya equival a menys treball que el que es fa a sobre del corró.

A veure si demà aconsegueixo fer una bona sortida i vaig recuperant les bones sensacions que tenia abans de la Tramunbike.

dijous, 18 d’agost del 2011

El retorn


Molt de temps ha passat des de que durant la Tramunbike vaig patir una caiguda i em vaig fracturar el radi i el cúbit, i va estar necessària la instal·lació d’una placa i uns quants cargols per deixar el tema acceptablement be.
De fet la caiguda va esser el dia 5 de juny, operació el dia 7 i va estar fins el 2 d’agost que no vaig tornar a pedalar.

En total han estat 58 dies els que he passat sense anar a pedalar, a mi d’una banda em semblen molts, d’un altre penso que pel que ha estat tampoc està molt malament.
Possiblement el pitjor hagi estat el que en la millor època de l’any per pedalar jo estes parat. Aquest any semblava que el meu nivell de forma física era una mica millor que els altres anys i possiblement d’haver pogut aprofitar aquesta temporada de estiu per pedalar ara disposaria del millor estat de forma sobre la bike que mai he tingut.
Pujar de nou al Puig d'Arques una bona experiència
Ara el que compta però és el retorn a una de les activitats que més m’agrada fer BTT. Desprès de rebre el permís mèdic per començar a rodar suau per camins planers (o gairebé) les sortides s’han anat succeint una darrera l’altre sense problemes importants.

Pedalant amb la Yeti per Fitor i voltants
La primera i que a més va coincidir amb l’estrena de la Yeti la vaig fer acompanyat d’en Ricard, no molts de quilòmetres ni molt de desnivell, però amb unes sensacions acceptables. A partir d’aquí vaig sortir forces dies sol, fent voltes de uns 25km com a molt per anar agafant confiança i força a la mà.
Va arribar el dia on la possibilitat de pedalar amb altres bikers va arribar, així, desprès de unes 4 sortides vaig fer una part del recorregut que en Xavi i en Jordi feien per anar a la platja, es a dir de la Bisbal fins a Sant Antoni, i jo al anar a fins a la Bisbal des de Calonge ja vaig fer una pedalada força maca que va arribar als 40km

Com no podia ser d’un altre manera, va arribar el dimecres. El dimecres és dia de bike des de fa molts anys i per tant el estar gairebé dos mesos sense sortir es un fet únic que no ha passat cap vegada des de que es van instaurar les pedalades dels dimecres ara ja fa més de 8 anys.
A l’hora habitual soc a punt per sortir, en Xavi i en Miquel també. Amb en Xavi ens havíem vist algunes vegades durant el temps de no pedalar, però no així amb en Miquel. Iniciem la pedalada xerrant i ràpidament m’adono de que les meves sospites son certes. Els meus companys estan encara més forts que no estaven, en Xavi per la seva activitat intensiva durant l’estiu i a en Miquel desprès de la Transalp tot li sembla poc.
Jo al contrari que ells en comptes de guanyar he perdut i aquesta sortida va esser una mostra del que passa en deixar de fer activitat. Cansat, ofegat per el calor que no he patit cap dia fins el moment i amb el canell i la ma dolorida, desprès de no molts quilòmetres escurcem la volta per tornar cap al lloc de sortida. Tot i això el fet de tornar a pedalar amb els companys del dimecres és una sensació molt bona.

Fins el moment totes les sortides les havia fet amb la Yeti, però el divendres vaig decidir sortir a fer un petit vol amb la SC Tallboy. Es curiós com afecta psicològicament el tornar a pujar sobre la bici amb la que vaig caure el dia de la Tramunbike, ja que si be no puc dir que tingués por, alguna cosa dins meu estava en estat d’alerta.
Al cap de pocs metres de recorregut tot es torna tranquil i ja rodo sobre la bike amb confiança. Un recorregut de poc menys de 20km em varen permetre comprovar que la Tallboy és molt més absorbent que no la Yeti i que tot i així es manté totalment quieta al pedalar sense que cap mena d’interferència al pedalar. Al pujat a la Tallboy torno a tenir la sensació de que aquesta bike està feta exactament a la meva mida, un fet curiós si es té en compte que segons el fabricant hauria d’anar amb una talla menys.

El diumenge pedalada amb en Marcos i l’Aleix per la zona de Calonge. Comencem a fer corriols i alguna trialera, tant de baixada com de pujada. El meu ritme va millorant tot i això no puc baixar ràpid, ja que a les frenades al repenjar el pes sobre el braç i la ma fan que el dolor es deixi notar de forma insistent.

El dilluns sortida amb la Maverick, pujant cap a Sant Grau les sensacions son millors que les dels dies anteriors.
No hi ha dubte que la forca DUC32 és molt més absorbent que  les de la Yeti i la Tallboy. Les irregularitats del terreny gairebé desapareixen sota la roda del davant i la qualitat de la pedalada és fantàstica, tant que no sé si és mes directe la transmissió de la pedalada de la Maverick que la de la Yeti que és una bike XC.
El fet que el manillar de la Maverick sigui més ample, fa que el canell treballi amb un angle diferent i això es tradueix en dolor, un dolor que ha aparegut molt abans que no amb les altres bikes amb les que he rodat que tenen el manillar més estret.
Pedalant amb els companys
El dilluns a la nit rebo la proposta per part d’en Ricard d’anar a rodar a la zona de Camprodon el dimecres, un fet que quedava confirmat el dimarts a la nit.
Així que ahir dimecres ens trobem amb en Ricard a Llanars en Xavi en Miquel i jo. Iniciem la pedalada sense cap destí en concret, fins que en un moment determinat surt el nom del Coll d’Ares i en Ricard canvia de rumb i es posa direcció al lloc esmentat.
Pujades llargues, diferents de les que fem per les nostres terres, en algun punt intenses, en la majoria de llocs es deixen pujar be. Després de moltes pistes entretingudes i boniques i algun corriol arribem al Coll d’Ares, seguim per un corriol molt interessant per anar a parar a una pista dins de territori francés no sense abans baixar directament pel mig dels prats verds. Seguim pedalant mantenint la cota fins trobar un trencall que inicia la baixada cap a Molló. La baixada és fantàstica, el camí es com si fos un jardí amb la gespa acabada de posar a punt. El meu canell i ma esquerra estan ja molt dolorits i em costa seguir el ritme. En arribar al asfalt, seguim majoritàriament per la carretera fins al lloc de partida, no sense abans aturar-nos al bar per reposar una mica els líquids que hem perdut durant la pedalada.
Entrant a la Catalunya Nord
Al final una sortida de més de 50km i prop de +1400 de desnivell és el resultat de la jornada, una jornada que acabo cansat, feia molt de temps que no pedalava 50km.
Així mica en mica he retornat a pedalar amb diferents bikes, amb diferents companys, cada cop amb millors sensacions.

dimecres, 10 d’agost del 2011

Yeti AS - R SL

 
La meva Yeti AS-R SL

Aquesta és la meva nova bike. Ja fa uns dies que vaig anunciar que em desprenia de la Ibis Mojo SL ja que era molt similar a la Maverick Durance pel que feia a recorreguts, així que no hagués tingut massa sentit que entres una altre bike de recorregut similar.

Així que mentre era a casa sense sortir recuperant-me de la fractura al braç esquerra, després de decidir i vendre la Mojo SL, calia entrar una nova bike. No tenia molt clar que comprar, ja que la proposta de comprar una 26” rígida i aconseguir així una bici amb un pes molt baix era una proposta interessant.

De totes maneres existia una zona sense cobrir, ja que passaria dels 0 mm de recorregut de una hardtail als 140 de la Durance, per tant era evident que necessitava alguna cosa entre mig de les dues modalitats.

Fa ja uns anys havia pedalat sobre una KTM speed RC 1.0 amb quadre d’alumini i 100 de recorregut al davant i al darrera, i ho vaig passar molt be pedalant sobre aquella bici. Ja més proper en el temps queda el record de la Ghost Lector team, una bici amb quadre de carboni i basculant posterior d’alumini, també amb 100 de recorregut en ambdós trens.
L’experiència amb la Ghost va esser curta, ja que no se ben be per quin motiu, amb ella les pujades s’em feien molt dures, potser perqué la seva posició més ràcing feia que m’expremés més a les pujades i per això em canses més, o sencillament perqué la seva geometria no era la més encertada per a mi. Les baicades però eren un altre cosa. Baixava be, molt be, era molt ràpida i fàcil de conduir on tu volies. Les baixades complicades tècnicament eren per on millor anava, que be que ho vaig passar baixant.

Així que en valorar tots els aspectes vaig decidir que el que necessitava era una bike de 100mm de recorregut tant davant com darrera. Donat que tenia els components que havia desmuntat de la Mojo SL i per tant podia muntar la bici sencera sense haber de comprar molt de material va fer que m’interesses per la compra d’un quadre sol.

Finalment vaig trobar una candidata interessant, un quadre Yeti AS-R SL 2009, amb el triangle principal d’alumini i el basculant posterior de carboni. Una bici amb un sistema de suspensió poc sofisticat, ja que es tracta de un monopivot amb l’ajut d’una petita bieleta. Afortunadament en buscar referències del seu comportament vaig trobar un conegut que en tenia una per vendre en bon estat, així que pasem a l’acció i compro la AS-R SL.

A l’espera de rebre el cuadre, compro una forca que s’adapti a la nova bici, en aquest cas una RockShox011 SID RTL Dual Air Disc PM  100mm per eix de 9mm amb tija de 1”1/8 amb Poplock, que te un pes de 1480gr i que serà un complement perfecte per el quadre de la AS-R SL.

El quadre és prou lleuger, ja que es queda en 2385gr amb amortidor, tanca de seient, i direcció, que queda encara per sobre dels 2335gr que pessava el meu quadre de la Ibis Mojo SL, possiblement la diferència es trobi en el pes de la direcció que en la Mojo és semiintegrada i convencional en el cas de la Yeti.

El muntatge de la Yeti es fa amb el material disponible de la Mojo SL, així que al quadre cal sumar-hi :

-          - Forquilla RockShox011 SID RTL Dual Air Disc PM  100mm
-          - Rodes easton XC One
-          - Frens R1 amb disc de 160 davant i darrera
-          - Caixa pedalier XTR 970
-          - Bieles XTR 970
-          - Shifters XTR 970
-          - Canvi XTR 970
-          - Desviador davanter XT
-          - Pinyonera XT 11-34
-          - Cadena XTR 9 velocitats
-          - Pedals CB SL
-          - Potència Easton EA90 110-0º
-          - Manillar RCZ 012 handlerbar carbon race SL 31,8 – 560
-          - Tija Thomson Elite 27,2 – 410
-          - Seien Selle Italia SLR 135
-          - Direcció Cane creek S2

Amb això el pes final de la bici es queda en uns molt raonables 10,690 gr.

Les primeres sensacions al pedalar amb la Yeti son bones, tot i que es confonen en part per les sensacions prudents dels primers dies de rodar després de 2 mesos d’estar aturat per la fractura al braç.
La bici és ràpida de reaccions, un moviment al manillar fa que el canvi de direcció sigui inminent, el que fa preveure que serà una bici molt divertida en llocs molt tècnics. Al mateix temps la postura damunt la bici es ràcing però no incòmode i permet pedalar amb força a les pujades.
Per tal de que no es mogui al pedalar cal posar la pressió del FoxRP23 a 160psi i la posició del propedal a la intermitja (2). Amb aquests ajustos la bici es manté perfectament quieta al pedalar i es nota molt rígida i efectiva al pedalar. Si en les pujades es fa servir el poplock per bloquejar la forquilla les sensacions son de una bici molt ràpida, cosa que no podré veure realment fins que pugui pedalar dret sobre la bici utilitzant el braç sense cap restricció.

Durant aquests dies he arribat a rodar un total de 150km en 8 dies, fent sortides de poc més de 20 km per tal d’anar agafant forma mica en mica i anar recuperant mica en mica la força a la ma.

Ara de moment cal substituir la direcció, ja que la Cane creek S2 que estava muntada al quadre està en mal estat degut a la oxidació. Ja està demanada una Cane creek S8, així com també he demanat una nova tija, en aquest cas una Tune stark stuck 27.2 x 340, que reduirà una mica més de 100gr  el pes de la Thomson.

Caldrà esperar una mica per tal de poder donar un veredicte definitiu del funcionament de la Yeti AS-R SL, de mentres anirem pedalant tant com poguem.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Adéu a la Ibis Mojo SL


Finalment després de 2 anys de pedalar plegats ara fa pocs dies ens hem separat definitivament.
La meva història amb la Mojo SL be de lluny i te uns inicis tèrbols. Els problemes que s’anaven produint en les Mojo, fos per desencolat d’algun component, o per l’aparició de fisures, es varen sumar a un servei extremadament lent i poc resolutiu per part de LTM a Sabadell. Aquest fet sumat a que coneixíem de primera ma altres problemes amb les Mojo ens varen fer contactar directament amb Ibis Cycles US. A partir d’aquí un camí llarg i feixuc ens va tenir uns mesos en negociacions per mirar de resoldre el que per nosaltres era un problema. Varem tenir la sort de comptar amb una ajuda extra a nivell d’interlocutor directament des de USA i finalment això va acabar amb un upgrade de les Mojo a les Mojo SL a un preu molt raonable.

Finalment el 30 de Juny del 2009 vaig rebre la meva Ibis Mojo SL Matte Clear. Molt poc vaig tardar a muntar-la i a posar-la  a punt per sortir amb ella.
Acabada de treure de la caixa
El quadre de la Mojo SL es un quadre molt lleuger, en la versió pintada es queda en els 1400gr incloent-hi l’amortidor i la tanca del seient. En la versió Matte Clear el pes es de 2335gr en talla M.
El primer muntatge de la Mojo SL
De les primeres sortides importants que faria amb ella va ser rodant per la Cerdanya, sortida de la que algunes parts preferiria esborrar, però que en termes de bike va ser molt interessant, més encara en fer-la amb la meva nova Ibis Mojo SL.
Preparat per pedalar per la Cerdanya
A partir d’aquí aquesta seria la meva bike per excel·lència. Era la més lleugera que tenia i a més el seu comportament era molt bo.

Moltes han estat les sortides amb aquesta bike, algunes de més emblemàtiques que d’altres, però el que més ha fet sens dubte han estat milers de kilòmetres pels corriols que ens envolten prop de casa.

Entre elles recordo per exemple la pujada al Balandrau, la volta al Pedraforca, les mítiques trobades a Cadaqués envoltats per una munió de Ibis, la realització dels pedals del Diable, la darrera pujada al Puigmal, en fi, seria difícil posar-hi fi.
Durant la sortida a Cadaqués el 2009
Pujant el Balandrau per un lloc no molt ciclable

Durant els Fang del Diable
Trenet de Ibis a Cadaqués el 2010

Al final, desprès d’un assaig de venda de la Maverick Durance on la manca d’interès a preus raonables va ser la tònica, i desprès de un temps de rumiar-hi es va posar a la venda per tal de deixar una plaça lliure per una bike més XC, ja que la plaça AM queda perfectament coberta per la Durance.

Finalment la Ibis ja és fora de casa, he venut únicament el quadre, la resta de components es podran dedicar a un altre projecte o vendre més endavant.

Aquí hi ha unes fotos del seu darrer dia a casa mentre era desmuntada per enviar-la al seu nou propietari.
A punt de desmuntar
Desmutada!!
Ha estat un plaer pedalar amb ella, però ara ha arribat el moment de dir adéu!!
ADEU!!!!