dimecres, 31 de març del 2010

Sorprès

Avui ha passat un fet que m’ha sorprès molt, de fet un fet que no m’imaginava que pogués passar.

Sortida de dimecres normal, es a dir els que acostumem a ser-hi sempre, l’única diferència es que avui en Xavi i jo anàvem amb la Niner 29” en llos de amb qualsevol de les 262 que tenim.

En arribar al lloc de reunió amb en MQL aquest ni hi era, de fet hem estat molt puntuals, en arribar i veure les 29” ens h dit avui aniré sol, jo no vindre amb vosaltres amb aquests ferros que porteu.

Evidentment hem pensat que era broma, però en començar la volta ens ha dit pugem pel dipòsit de l’aigua i jo ja seguiré sol, amb aquest ferros anireu molt lents. En començar la pujada ell que sempre va a darrera anava al davant i a un ritme que ell sap que no és el nostre, de ben segur el meu no, però estava fresc i apretant fort he pogut seguir el seu ritme perdent només uns metres que he recuperat al disminuir el pendent.

Continuem pedalant, un baixa, puja, baixa i pujada cap els Angels, el ritme el mateix, ell davant i apretant, segur que ell podia anar més ràpid, per això es qui es i està on està als campionats, però jo no, en Xavi aguantava, no sé si be o just però aguantava el ritme imposat. Mica a mica he anat perdent metres tot i que anava al màxim. Jo he mantingut el meu màxim durant 5 Km allà he vist que en Xavi m’esperava i hem continuat pujant però ja a un ritme tot i que ràpid mes suportable.

Nosaltres pensàvem que al creuament de les pistes en esperaria per seguir plegats, però no ha estat així, ens ha deixat.

Està clar que ja fa temps que sé que ens pot deixar quan vulgui, que no el podrem seguir mai si ell apreta, però precisament l’actitud mostrada fins avui no havia estat mai així, ell feia de campió i sempre esperava a tothom, fent de tant en tant petites series, però sempre al ritme del grup.

Avui ha estat estrany, molt estrany, no ho entenc, però be ha estat així. Ara però entenc millor perquè és a on és i no en un altre lloc.

Espero i confio que el proper dimecres si ens esperarà, ja que jo a aquest ritme no crec que faci massa res de positiu per a la salut i si no mireu el gràfic de pulsacions que hi ha a sota.

De totes maneres han estat 39 km amb un desnivell de + 941m. A una mitjana de 17 km/h de ben segur un bon entrenament.

Tune Speedneedle per la Niner

L’arribada de nous components per a la Niner sempre es una cosa que motiva, de fet tant li fa si es per la Niner o per qualsevol de les altres.

El component que ha arribat a estat un seient Tune Peedneedle que te un pes de nomes 87gr segons Tune de 88gr segons la meva bàscula, en qualsevol cas per un gram no ens barallarem.

Arribada al matí, així que al mig dia ràpidament a muntar-lo a la bike i així poder provar-lo, però no podia ser tant fàcil. Al desmuntar l’antic seien un Fizik Aliante i anar per muntar el nou he tingut un problema interessant, ja que resulta que la tija RaceFace Next SL fa la subjecció dels rails del seien de forma transversal, es a dir de costat, i tot va be si els rails son rodons com son tots els dels meus seients fins avui, però resulta que els rails del Tune no son rodons, son el·líptics i no es poden agafar de costat amb el sistema de la tija RaceFace, així que m’he trobat amb el seient nou i sense poder muntar-lo.

L’avantatge de tenir un bon parc de bikes es que en un moment donat es poden intercanviar peces d’una a l’altre i per sort la tija de la Ibis Mojo SL es també de 31,6 i subjecta el seient verticalment que es el que em feia falta.

Així que a desmuntar la Ibis s’ha dit, sort que el greix per el carbó/carbó que vaig posar al muntar-la ha funcionat be i he pogut treure la tija en un no res i muntar-hi el seient.

He de dir que si be al tacte sembla molt dur i incòmode en marxa si que es dur, però no és incòmode, es molt mes confortable del que sembla, de fet mes còmode que el Fizik Aliante, amb la diferència de que el Fizik pesa 266gr i el Tune 88gr així que el canvi de seient alleugereix 178gr la Niner. Cal tenir en compte que la tija de la Ibis era una Easton EC90 que també rebaixa 37gr a la Next SL, per tant una alleugeriment total de 215gr.

Això deixa les coses en que la Niner EMD es queda en un pes de 9,485kg. per a mi mes que be.


dimarts, 30 de març del 2010

Mica en mica s’omple la pica

Dons això es que estic fent, mirant d’omplir la pica, però la pica que he d’emplenar es la de fer quilòmetres quans mes millor.

Ara mateix fa 4 dies que volto amb la 29 i amb el 2x9, no han estat molts de quilòmetres, ja que en total en sumen 82, així que una mitjana de poc mes de 20km per volta i un total de 1832 mts de desnivell +.

No es molt, al menys a mi no m’ho sembla però a vegades també va be anar una temporada tranquil i així anar millorant estant descansat.

Aquest mes de març entre viatges, refredats i neu ha estat de poc pedalar, ara amb el canvi d’hora caldrà començar a posar fil a l’agulla i fer cada setmana mes km.

Els dos darrers dies he pedalat amb l’Aleix a ritme suau, no perquè ell no pogués anar mes ràpid, si no per que la idea era pedalar baix de pulsacions. Avui ens ha acompanyat en Ricard i també hem estat vigilant el pulsòmetre per treballar en una zona baixa.

No sé si donarà resultats, mica en mica ho veurem, o això espero. Ara aquests dies de festa caldrà aprofitar-los el millor possible.

diumenge, 28 de març del 2010

Manteniment Ibis Mojo SL

Ahir vaig fer manteniment a la Ibis Mojo SL, en concret vaig treballar sobre el funcionament del canvi i substituint el pneumàtic del darrera.

El canvi de pneumàtic responia a una necessitat imperiosa de disposar d’una mica mes de dibuix al darrera, ja que el Maxxis High roller 2.0 que portava muntat estava molt gastat. Val a dir que es un pneumàtic que disposa ja de nou en nou de uns tacs no molt pronunciats, per tant al gastar-se la cosa queda en gairebé res. Val a dir que tot i el seu desgast, el seu grip era bo, i no tenia problemes de tracció ni de frenada molt acusats.

El substitut ha estat un Continental Race King, també de 2.0 ja que aquest pneumàtic te un funcionament molt bo i ja porto rodant amb ell força temps, de fet es el que vaig utilitzar a la Maverick Durance per fer les 24h de Finale Ligure.

Durant el canvi he pesat els dos pneumàtics i el Continental es mol mes lleuger, ja que si el Maxxis Hi groller marcava un pes de 705gr el Continental Race King pesava 630gr, per tan un estalvi de 75gr que si es té en compte que es en una roda s’ha de notar i força a l’hora de pedalar, ja ho veurem.

El fons de llanta que porten les Easton XC One per tal de poder-hi muntar pneumàtics tubeless està malmès, no se que he fet al muntar la coberta però l’he doblat, fent-li un plec que m’ha costat molt de tornar a posar be. Caldrà pensar en una substitució del mateix el proper canvi de pneumàtic, ja que si no tindré problemes.

He ajustat també el canvi, ja que no aconsegueixo que vagi perfecte en tot el seu recorregut, es a dir que si va be a la zona baixa no hi va a la zona alta, o be que les velocitats baixen be però pugen malament .

Al final desprès d’una bona estona de revisar-ho tot he arribat a la conclusió de que deu ser la pota del canvi que està una mica descentrada i això fa que es produeixi aquest efecte, la resta aparentment està tot be.

Be mica en mica anirem millorant i deixant la bike impecable, de moment pneumàtic nou i 75gr de reducció de pes.

dijous, 25 de març del 2010

29” = 2 x 9

Si, encara que sembli que no pugui ser, 29” es 2 x 9 o al menys en el meu cas i pel que fa a la combinació de plats i pinyons, ara per ara la Niner EMD de 29” es el que munta.

Tal com ja vaig anunciar les escollides han estat les Rotor 3D amb plats Qring 40/27. Tal i com va demanar en Xavi les he pesades i les bieles tenen un pes de 560gr, els plats 95gr i la caixa de coixinets 101gr el que fa un total de 756gr el conjunt sencer que no està gens malament.

Es important dir que la gent de Rotor no fallen ni un gram del pes que diuen que tenen els seus productes, està be dir la veritat.

En la mateixa operació, també he substituït el cassette per un de nou, he triat un Shimano XT M779 11-34, ja que prestacions preu mantenen un equilibri interessant. Igualment he aprofitat per també posar-hi una cadena nova, be de fet es pràcticament obligat si no es vol fer malbé el nou material, la cadena es una Shimano XT HG93 9V.

Al desmuntar part del material de la NIner per poder vendre la Heckler muntada, he substituït els shifters XT per uns shifters XTR, canvi de fundes i cables ( els cables ja venen muntats amb el shifters), de manera que la transmissió ha quedat tota nova, ja que tant el canvi, que es un Shimano XTR, i el desviador, un Shimano XT eren nous, estrenats amb el muntatge de la Niner.

Un altre millora a la bike ha estat la substitució de les tanques ràpides de les rodes American Clasic per unes tanques de titani KCNC. Aquest darrer canvi ha alleugerit la bike en 52gr cosa que a priori sembla gairebé impossible amb una peça tant petita.

La bike amb el muntatge final te un pes de 9,700kg, un pes que jo trobo mes que acceptable i que em fa ser propietari d’una bike de menys de 10Kg que està molt be partint d’un quadre d’alumini.

diumenge, 21 de març del 2010

Celebració


Avui ha estat un dia en el que m’he sentit orgullós de ser propietari de la meva bike, i això no passa cada dia, be pot passar que cada dia pensi que la meva bike funciona be, o que desprès de rentar-la la vegi maca o fins i tot molt maca, però avui han estat els altres que m’ho han dit i això ja ho fa diferent.

Ruta per la zona de Sant Grau, ha estat necessari travessar el riu per la sorrera que està prop de Vilana, ja que el cabal que porta el Ter fa que sigui impossible travessar-lo prop de Bescano, on ho fem normalment. Pujada per la baixada dels saltants, si, ja sé que sona estrany pujar per una baixada, però es que normalment baixem per aquest camí en comptes de pujar-hi. Avui portava la Ibis, i que be que puja la Ibis, més encara si el terreny es molt trencat o ple de pedres, en aquestes condicions cal obrir el propedal del RP23 i la tracció es perfecte.

Un cop a dalt d’aquest pujador hem vist que hi havia molt de trànsit, no és normal tanta gent per Sant Grau, però nosaltres hem continuat fins a pujar al cim hi allí si que hi havia molta gent. De fet es molt possible que el grupet de ciclistes fos de mes de 20 bikers, el motiu segons els comentaris es que per la zona de les gavarres es impossible pedalar pels arbres caiguts.

Un cop a dalt un biker ha arribat amb una KTM speed RC 1.0 i no m´he pogut estar de dir-li “bona bike la que portes, jo en tenia una d’igual”, llavors parlant amb ell i els seus companys han elogiat la meva Ibis mojo SL, també ho han fet amb la Intense d’en Ritrasse. Està bé quant elogien quelcom que es teu, fixant-se en detalls com el diametre dels discs, la marca dels mateixos, be, que ho feien saben el que deien i això m’ha agradat.

Baixada cap a Sant Gregori en busca i captura d’en PP que ha iniciat el descens per compte propi i no l’hem recuperat fins el restaurant on hem esmorzat, un esmorza de festa, dons tenir dos Josep a la colla permet una bona celebració amb bunyols, tortell i cava.

Han estat poc mes de 30 km i uns 530 de desnivell +, res de l’altre mon, però finalment pedalar es el que compte.

Preparant-me per fer manteniment.

Estar clar que per fer manteniment hi ha diversos ingredients que no poden faltar, el primer tenir-ne ganes o be necessitat imperiosa, el segon tenir una bici i per sort d’això no en falten, el tercer es disposar del material a substituir i les eines per substituir-lo.

Be això es el que hi havia fins ara, però el que no hi havia era un workstand o dit en català un peu de taller on subjectar la bike i així poder treballar de manera còmode. Feia ja temps que en tenia ganes de comprar-lo per o per una cosa o per l’altre no ho feia mai. Aquest cop i gracies al retard en l’arribada de les bieles, que per cert encara no tinc, he demanat el peu de taller.

He escollit el Topeak PrepStand Elite amb els accessoris suplementaris de bàscula, safata per pesar peces petites, i safata subjecta eines. També he agafat un aparell que serveix per mantenir a roda davantera recta.

Es un suport valent, de fet es el mateix que vàrem utilitzar a les 24h de Finale ligure al 2009. Permet pujar i baixar la bici i donar-li la inclinació que es vulgui a la pinça de subjecció i pot agafar la bike tant per el quadre com per la tija del seient.

De ben segur disposar d’aquesta eina m’ajudarà a que el manteniment i els ajustament de la bike siguin millors.

divendres, 19 de març del 2010

Nocturna , pujar + sopar + trialera

Ens hem fet enrere, sí, això és el que ha passat. Ens havien convidat a una nocturna a Sta.Coloma amb sopar vora el foc i baixada trialera desprès de sopar.

La proposta era engrescadora, però finalment en saber que el nombre d’assistents seria de prop de 25 ens hem fet enrere. Està be per fer gresca, mes per fer festa que per res mes, però haguéssim tornat molt tard de ben segur i això ha estat el que ens ha fet quedar a Girona.

Sortida nocturna amb el Santo i en Ritrasse cap a la zona de Sant Roc en direcció cap a Estanyol. Al principi tot anava be, la pista era neta, amb resta de branquetes però totalment transitable sense cap problema, però un cop s’ha acabat la zona que donava accés als masos la cosa a canviat bastant. Molts d’arbres caiguts que barraven el camí totalment fent impossible pedalar, per tant a baixar i la bike a coll. De nit es més complicat el poder passar pel mig del brancam, ja que és fàcil que la llum enfoqui cap una altre banda i llavors cop de branca als morros.

Tant bon punt hem pogut em agafat pista més ample que serveixi d’accés a alguna casa, així ens asseguràvem que fos transitable. De manera que hem anat a la Nitris, d’allà a buscar la carretera d’Estanyol a Bescanó, pujar a la Miquela, baixada fins la granja de Cargols, pujar fins a la potabilitzadora de Girona i retorn cap a Salt i Girona.

No han estat masses kilòmetres, poc més de 16 y un desnivell de + 300, poca cosa, però el que compta és sortir a pedalar.

He sortit amb la Maverick Durance, la bike molt be, últimament m’hi sento molt be amb aquesta bike. Únicament un soroll degut als pedals em fa la guitza des de ja fa uns quants dies, però mai penso a fer-hi el manteniment. Caldrà millorar aquest aspecte del manteniment.

dimecres, 17 de març del 2010

Compte: Arbres caiguts!

Avui sortida de dimecres des de Bordils amb en XAMG i en MQL. El recorregut marcat pels esdeveniments de la darrera setmana que amb les seves nevades va deixar el bosc força mal parat ens ha portat a pujar cap els Angels per el camí vell, on la pista era neta de branques i arbres i l’estat del terreny era en general bo, ja que el fang s’havia eixugat gairebé del tot.

En aquesta primera pujada les restes del refredat encara es deixaven notar i molt. Un cop a dalt els Angels ens hem aventurat a baixar cap a la banda de Girona pel camí de anar a peu i si bé el tram inicial estava una mica tapat per branques mes endavant era ciclable sense problemes tot i que hi havia clapes de neu que en algun punt m’ha fet posar el peu a terra, be a la neu.

Un cop arribats a la pista que va cap a Montnegre hem agafat direcció a Montnegre fins a la carretera que va a la Bisbal per mes endavant vorejar el Montigalá per la pista interior, pista en la que ens ha estat necessari baixar de la BTT en diverses ocasions ja que els arbres i branques caigudes eren força nombrosos. En arribar a la pista que va cap a la font picant hem baixat directament i hem anat seguint per pista fins a Madremanya, allí hem agafat per carretera fins al punt de partida.

La sortida d’avui l’he realitzat amb la Ibis Mojo SL que al final presentava algun problema al canvi possiblement degut a una enganxada amb una branca en una de les múltiples vegades que hem passat pel mig del brancam trencat. Caldrà revisar la pressió de l’amortidor, dons he notat moviment a la part del darrera fins i tot amb el propedal actiu.

Millores per la Niner EMD

Com ja vaig dir la venda de la Heckler sencera va deixar sense pedalier la Niner que era la que muntava el Truvativ Stylo 3.0 GPX que va marxar amb la Santacruz.

Es una peça important el pedalier per això he estat considerant diverses opcions, en especial de doble plat, amb la idea de muntar un 2x9.

En tot aquest procés que ja fa dies que dura val a dir que l’amic XAMG m’ha fet arribar un munt d’informació sobre diferents tipus i com que crec que és interessant la afegeixo tal i com me l’ha tramesa:

Les FSA, crec que a part de cares que tenen de ser, les mes lleugeres són les K-FORCE LIGHT 386 MEGAEXO amb un pes de 632 gr amb plats de 40-27, llavors suma-hi el BB 68-73 de 120 gr i dona uns 752 gr.

Les ROTOR 3D sense ser l’eix de titani ( estalvi d’uns 45gr) et mous a uns 560 gr, més 95 gr dels plats 40-27 i 104gr del BB, es a dir uns 759 gr.

Les EXTRALITE E-BONES, aquestes poden adaptar 2/3 plats tenen un pes de 508gr, els plats possa-hi uns 90-100 gr et queda per 610 gr, no està gens malament, l’inconvenient o no és el preu, 409€, llavors els plats BCD104/64 que els pots aconseguir per uns 85€. Potser val la pena la relació €/gr.

Les LIGHTNING CARBON amb un pes complert de 561gr amb plats FRM 42-27, també hi ha la combinació 40-27 és l’opció més lleugera encara que es clar també la més cara 615 €

El que està clar és evident, menys pes més car. L’opció extralite dins dels 500€, respecte els 300-350 € de les rotor potser val la pena, encara que són molts euros.

Ara bé, unes XTR passades a 42-28 com les de la meva DURANCE no sé el que pesen però les puc desmuntar i dir-te ho, de fet són 795 gr – un plat 22 i treure el 44 per 42 i 32 per 28 jo crec que es deuen moure al voltant dels 760-770 gr. L’únic inconvenient està en que no sé si hi han plats 40-27 per les XTR 2.007

En base a aquesta informació i les meves preferències personals tant per que fa a estètica com a funcionament sense deixar de banda el preu finalment m’he decantat per unes Rotor 3D amb doble plat de tipus Qring, ja que a banda de que l’estètica, pes i concepte de biela m’agraden, recordo que els plats Qring que portava muntats a la meva KTM donaven un molt bon rendiment, així que repetirem però ara amb dos plats.

Les noves bieles van acompanyades de uns pedals Crankbrothers Eagbeater SL que amb un pes de 266gr la parella tenen un molt bon compromís pes/qualitat/durabilitat/preu.

Demà hauria d’estar tor a casa, preparat per muntar-ho i provar el cap de setmana.



dilluns, 15 de març del 2010

Snow bike


Ahir vaig tornar a pedalar després de 10 dies sense fer-ho per culpa d’un refredat que a hores d’ara encara no he aconseguit fer totalment fora i encara em ronda.

La veritat es que ahir encara que refredat el meu estat ja era acceptable, així que tot i que era possible que fes força fred degut a la neu que encara hi havia acumulada, equipat d’hivern a les 8 del matí al punt de trobada.

Som un grup reduït de quatre genets, de fet poques vagades som més últimament, que donades les intenses nevades de principis de setmana decidim fer una ruta per camins amples, be de fet per pistes amples, així que ens dirigim cap a Sant Miquel. L’inici de la pujada es fa bé, hi ha fang, però no és enganxós, el que permet pujar força be.

Mica en mica es va veien mes restes de neu als costats de la pista i als llocs ombrívols, però poca pel que ens pensàvem, així que en arribar al desviament per agafar el camí de pujar a peu decidim provar-ho. Comencen a haver-hi arbres i branques caigudes que dificulten el camí i que ens fan baixar de tant en tant. Cada cop hi ha mes neu, fins el punt que ja no podem fer res mes que pedalar per sobre de la neu tota l’estona. En alguns punts el gruix es important i ens veiem obligat a anar a peu.


Un cop a dalt i ja animats a fer el que calgui decidim baixar per el corriol i aquí la cosa es complica força mes, ja que no es veu gens el camí i alguns trams cal fer-los amb la bici a coll esquivant arbres i branques caigudes.

Un cop a baix agafem direcció al Angels per la pista que es plena de neu, però hi ha roderes de 4x4 que son prou amples per pedalar dins de les mateixes rodant força be.

Tots els camins son molt plens de neu, així que decidim anar baixant cap a Quart, pero cada cop mes es necessari baixar de la bike per passar per sobre o per sota dels arbres caiguts o trencats. Arribats a Can Mascort agafem la pista cap a Quart esperant que sigui ciclable, però no es així, a pocs metres del principi mots arbres caiguts impedeixen pedalar per la pista i durant alguns quilòmetres es habitual caminar, pedalar, ajupir-se o saltar per anar sortejant les restes del bosc que son al mig de la pista. Sembla que no pugui ser, la muntanya està molt malmesa, sembla que una colla de brètols l’hagi espatllat volent en una manifestació de follia.

Finalment arribem a Quart, esmorçar i cap a casa. En total poc mes de 30Km i de +500 de desnivell, que tot i que poden semblar pocs a mi n m’ho van semblar donades les condicions.

Adeu a la Heckler

Aquesta passada setmana he estat una setmana de acomiadament, si finalment m’acomiado de la meva Santacruz Hecker ja que després d’estar tres mesos en venda finalment un biker de Albacete ha decidit comprar-la.

La Heckler estava totalment desmuntada, ja que la idea era vendre només el quadre, però donat el cas de que l’interessat la volia sencera la he muntat de nou.


La veritat es que amb la forca de 140 en lloc de la de 160 que tenia muntada inicialment la bike es veia molt mes lleugera ja estèticament, a banda de que el pes sense cap dubte era inferior.

Ja un cop muntada en fer-hi un volt petit per tal d’ajustar correctament el canvi i verificar el funcionament global m’ha transmès molt bones sensacions, la bike rodava molt be i tenia una molt bona absorció tant davant com darrera. Es curiós que tan sols feia tres o quatre mesos que no la utilitzava i ja no recordava com funcionava de be.

En fi, ara ja es dins la caixa a punt de marxar cap al seu destí, a punt de fer gaudir a un altre biker, un biker que espero s’ho passi bé amb la seva nova bike.

diumenge, 7 de març del 2010

Ara ja sí


Be, això es el que hi ha , a vegades un no sap que ha d'escriure, d'altres si. De fet crec que mes que no saber que escriure es saber on has d’escriure-ho, el fet d’escriure les coses respon a un acte de reafirmació del que s’ha fet, sigui per be o per mal.

Sortosament en el mon de la BTT que una decisió sigui bona o dolenta pot dependre de molts factors, però en cap cas es important si mentre ho has fet has estat convençut de que ho volies de fer.

Segur que en aquest bloc hi exposaré moltes coses que es contradiran, espero al menys que no sigui just el dia desprès d’haver dit blanc que digui negre, però tant li fa si vaig dir blanc convençut i ara es just el contrari.

La primera entrada te ja molts de mesos, però avui també ha estat el primer dia en molts de mesos que m’he quedat a casa en comptes de sortir a pedalar. Algun que altre problema digestiu que arrossego des de ja fa mes d’una setmana i un bon refredat en son els culpables.

Miraré de posar-me a to ràpidament i tornar a pedalar, de fet espero poder pedalar el proper dimecres.