diumenge, 27 de gener del 2013

Transmaurienne

Aquí teniu un altre cursa que també està d'allò més be. Possibilitat de fer-ho tot o nomès alguna de les etapes.

Info general aquí
http://www.transmaurienne.com

Vídeos 2012
http://www.transmaurienne.com/photosvideos.htm

Potser les dates no son les millors per alguns, però es poden fer 2 o 3 dies.

dissabte, 26 de gener del 2013

Raid des 3 Vallees

Aquí en teniu un altre, és més curta, però també pinta be.
http://www.vttobearn.fr/raid-des-3-vallees

Aquesta inclou una etapa nocturna, que també te el seu punt no?

Rally di Sardegna

Per propostes no podreu queixar-vos, que aquí us en poso un altre per aquest 2013.

Una modalitat diferent al que estem acostumats, però pel que he vist al vídeo es sobre un territori d'allò més maco.



També us deixo un link a la pàgina web http://www.rallydisardegnabike.it/

Be ja direu...

dimarts, 22 de gener del 2013

Pirines epic trail extreme

He trobat una mica més d'informació en un reportatge, a veure que us sembla
Pirineus èpic trail extreme

diumenge, 20 de gener del 2013

Tres sortides 3 santes

Aquest matí des de Sant Miquel

Això és el que he fet aquests dies des de divendres tres sortides, totes elles amb Santa Cruz, totes elles amb una Santa Cruz diferents, totes iguales per això amb la mida de roda, totes amb 29”.

De fet he fet un pas per els diferents tipus de bike, des de la més complexa amb doble suspensió passant per una rígida i finalitzant amb la SS.

Divendres nocturna amb en Ricard. Pujadeta a Sant Grau ell amb la Ghost HTX Lector 2977 i jo amb la Tallboy. En aquesta sortida l’objectiu era poder provar la Ghost que han deixat a en Ricard per tal de verificar la talla i el comportament de la mateixa.

Durant la sortida vaig donar més pressió al amortidor del darrera de la Tallboy, ja que si be l’absorció era excepcional per pedalar estava una mica massa tova. Impressionant el que fa un augment de 25psi ara és una màquina de rally pujant i segueix absorbint molt be baixant. Les primeres sensacions de la Ghost son molt bones, la bike és còmode i molt eficaç. El muntatge Shimano XT funciona a la perfecció, la forca Fox també, està clar que parlem de dos referents en els seus respectius camps, i això es nota sempre.

Dissabte al matí sortida amb en Ricard i en Marcos, aquest cop totes les bikes son rígides, dues Santa Cruz Highball la d’en Marcos i la meva i en Ricard amb la Ghost.

La Ghost, una bona bike
La sortida s’inicia direcció a Bonmatí, travessant el riu per la passera de la planta d’àrids i ens enfilem per la pista que surt just davant de la fàbrica de Casademont. Pujem fins el punt més alt per fer la baixada a través del corriol que nosaltres anomenem “de la maxis”. L’inici del corriol està en bon estat, però la part mitja està plena de pedres soltes i hi ha algun escalo potent. La baixem a bon ritme, jo al davant , en Ricard trepitjant-me els talons i en Marcos tancant el grup. Està clar que amb en Ricard al darrera qualsevol para, així que hem anat baixant força al límit pel que fa al terreny, el pendent i les possibilitats de la bike. En Ricard no ha tardat gens en adaptar-se a la Ghost i baixa molt ràpid.

Iniciem pa pujada cap a la carretera de les Serres amb la idea de pujar a Sant Grau, però en Ricard està mandrós i ens fa agafar el camí que baixa al Llémena i anem direcció a Llorà. En passar-hi veig un cartell que diu: Camí a Sant Grau. Ho he comentat i en Ricard, ja menys mandrós diu: “som-hi” . El camí comença amb força pendent, però no és només el començament, tota la pujada es força exigent i ens fa apretar de valent en algun punt. Sortim a la pista per la que volíem pujar inicialment i seguim pujant fins a trobar el trencall que baixa cap a Santa Afra, des de on ens dirigim a Sant Gregori a esmorçar. Un bon esmorzar i cap a casa.

Diumenge ha estat dia de SS. Inici de la sortida amb l’ incertesa de si ens mullaríem o no. Agafem direcció a Sant Miquel, per aquella zona hi ha uns corriols que varem veure fa uns dies que en Marcos ja s’ha informat de cap a on van i els volem provar.

Iniciem la pujada per la pista que va en direcció del camí de pujar a peu cap els Àngels. Les pujades es deixen notar ràpidament i torno a memoritzar el procés de la SS en un continu aixecat i seu alternat segons la duresa del terreny.
Iniciem el primer baixador per corriol, es bastant potent i està moll. En Marcos va davant  i jo el segueixo, en un punt ell passa molt just i jo poso peu a terra per assegurar. Mentre estic aturat veig en Marcos que va baixant fins que de cop surt literalment volant per aterrar al mig del bosc en mig de un munt de vegetació que ha esmorteït  la caiguda que no ha tingut cap conseqüència.
També al matí, vista a les illes Medes
Sortim a la font del Ferro i pugem cap a Sant Miquel per la pista. La meva bike comença a fet una fresa, millor dit un cruixit al apretar amb la cama esquerra que decideixo mirar, ja que en una SS poques oses hi ha per fer fressa. Sort que m’he aturat, ja que tots el 4 cargols del plat estaven fluixos i no crec que hagués fet més de 1 km tal i com estaven. Seguim pujant per la pista i ens desviem pel corriol de pujar caminant. Pujar en SS és exigent, de totes maneres el fet de conèixer el terreny és un punt a favor i he arribat fins el castell sense cap problema.
Dues Highball a Sant Miquel, una amb moltes més marxes que l'altre
Hem seguit direcció a la carretera dels Àngels baixant per el corriolet, i sembla que jo no recordava que amb una forca rígida les pedres no es poden abordar de qualsevol manera, i el recordatori ha estat un petit tall a la coberta que ha obligat a posar una càmera per poder continuar.

La pista que porta a la casa de les figues te un parell de pujadors força potents, en especial el que finalitza al costat de la casa. Un ritme adequat m’ha permès arribar al cim sense problemes. Hem agafat un nou corriol baixant que està força be. També estava moll i relliscós el que ha fet que en un no res en Marcos tornés a tenir un ensurt que tampoc ha tingut conseqüències.

Al final hem sortit a la pista per la que hem pujat a Sant Miquel, hem seguit baixant cap a Girona i cap a casa.
En total 89km i 1780m de desnivell positiu, no son molts km ni molt desnivell però ha estat divertit i variat.

Un possible repte 2013


Buscant coses per fer que suposin un repte (alguns segueixen necessitant una mica de canya), he trobat les rutes que proposa Aramon bike que podeu veure a http://www.aramonbike.com

Entre elles trobo que la epic trail o la epic trail extrem son dues bones candidates. Tant una com l’altre en 3 dies son rutes exigents amb un bon desnivell acumulat. He estat buscant informació i pel que he pogut veure es força interessant pel recorregut i el paisatge ja que s’alternen pistes i corriols, en especial en la extrem.

En aquest enllaç trobareu moltes fotos de la ruta http://mtbsantapola.creatuforo.com/-temas3024.html

Un altre descripció de la ruta

No he trobat enlloc que ho expliqui, però sembla que hi ha un sistema de cronometratge que permet fer una cursa virtual i certificar el pas per el recorregut.

El millor temps registrat a la web per a tres dies es de gairebé 18h per la clàssic i de 23 per la extrem, el que fa 6 o 8 hores de bike al dia que no està gens malament.

En fi, aquí us deixo una proposta.

dimecres, 16 de gener del 2013

Santa Cruz Day


Aquesta tarda ha estat un Santa Cruz Day, o be una trobada de companys amb Santa Cruz. Aquesta tarda la sortida dels dimecres s’ha realitzat amb base de sortida des del pavelló de Salt i ens hem trobat en Xavi amb la seva Higball Carbon (la primera de totes les del grup), en Josep Mª amb la seva Santa Cruz Highball Carbon acabada d’estrenar (avui era la tercera sortida) i jo amb la meva Santa Cruz TallBoy Carbon.
Les tres bikes de 29”, les tres amb foques Fox, dues Terralogic, la d’en Xavi i la meva i una CTD de nova generació a la bike d’en Josep Mª.

Iniciem la sortida a les 15h, puntuals tots comencem a pedalar de seguida direcció a Montfullà per desviar-nos direcció a Can Moner i a partir d’allà endinsar-nos bosc amunt pujant cap a la Burés, ens desviem i baixem per el camí de l’esquerra fins que abans d’arribar a la riera enfilem pels tobogans i tornem a pujar cap a la Burés però ara ja per la cara oest. Ens dirigim a l’ermita de Sant Roc des de on fem un corriol de baixada que...
Un corriol rere l'altre en molt pocs km2
Be, hem seguit així, pujant i baixant un munt de kilòmetres, de fet durant els 20 primers Km no hem tocat l’asfalt per res, ni per travessar una carretera. La resta han seguit igual, però hem fet un petit tram de asfalt que dona accés a una casa aïllada i res més, tornem a fer corriols i més corriols. Tota l’estona es un pujar i baixar, no hi ha planer, sempre puja o baixa, amb més o menys intensitat però sempre pujant o baixat.
Un dent de serra, no hi ha ritme que valgui
El ritme no ha estat molt elevat, al menys pujant. El fet de que ens acompanyés en Josep Mª que porta una temporada amb menys ritme del habitual ha fet que anéssim ràpids però moderadament. Penso que al final ha estat una sort per a mi, ja que de no ser així segur que ara mateix estaria molt més cansat, ja que en Xavi es dels que segueix, i per molta avantatge que doni el jugar a casa de ben segur que un ritme elevat m’hagués passat factura al final de la volta.

Les baixades eren ràpides, tot i que depenent de la zona el terreny estava molt relliscós i plens de fulles que no et deixen veure que és el que hi ha a sota i que de ben segur disminueixen la confiança a l’hora de no prémer el fre.  En Josep Mª en el procés d’adaptació a la nova bike a les baixades no era massa ràpid, en especial al inici, ja que al final de la ruta mica en mica ha anat guanyant confiança i baixava una mica més ràpid.

Jo he tornat a sortir amb la Tallboy. Era la segona sortida que feia amb les noves rodes, ja que les American Classic que hi tenia muntades ara estan a la Hihgball SS. Les rodes son un muntatge de boixes Fun Works N-Light Evo amb unes llandes No Tubes ZTR Crest 29er i raid Sapim D-light disc, que es queden amb un pes de 1490gr la parella. Les he muntat amb unes cobertes Schwalbe Rocket Ron 2.10 al davant i una  Vredestein Black Panter 2.20 al darrera amb un pes de 520gr i 630gr  respectivament. Avui ha estat el primer dia que he rodat amb la Vredestein, ja que la Continental X King que hi vaig muntar està totalment deformada i fa uns vuits molt importants.

La Tallboy segueix anant d’allò més be, no he notat que les noves rodes hem donessin cap sensació diferent més enllà del grip dels pneumàtics que ara ha trobat que era molt bo. El Vredenstein al principi el portava una mica per sobre dels 2 bars i relliscava molt tant sobre el terreny humit com sobre les pedres o arrels. Un cop baixada una mica la pressió la cosa ha millorat moltíssim i ja no he notat que tingués pèrdues de tracció importants.
La Tallboy amb les noves rodes
Val a dir que la Tallboy un cop fet el manteniment del link inferior on va ser necessari substituir els rodaments, i amb unes nous bolons al amortidor funciona de forma impecable. Si be al inici la noto una mica tova, en especial al accelerar, la bici no oscil·la al pedalar, però si que és molt sensible al terreny tant pujant com baixant, en aquest darrer punt, baixant, he de dir que m’ho passo de nassos. Pot ser la velocitat no és molt més elevada que quan vaig amb la Highball, però les sensacions son d’allò més gratificants. Tant la forca com l’amortidor treballen molt i molt be absorbint totes les irregularitats del terreny, donant molta confiança i convidant a saltar a tots els llocs que és possible amb un aterratge suau i controlat.    

Al final la sortida d’aquesta tarda s’ha quedat amb 35km i 1002 metres de desnivell positiu en un seguit de fer corriols i més corriols.

Una bona tarda la que he passat amb els companys pedalat al costat de casa. Quina sort el poder fer-ho.

dilluns, 7 de gener del 2013

Iniciant el Singlespeed


A finals del 2012 varem començar a parlar seriosament del tema de les SS i jo no vaig tardar massa a fer el gest de comprar el que seria la meva bici SS.

Vaig trobar una bona ocasió d’un quadre que permetia un muntatge SS i que a més sabia que la seva geometria, millor o pitjor, a mi m’anava be. Es tracta de una Santacruz Highball d’alumini, que si be de geometria és igual que la seva germana de carbó, disposa de un enginyós sistema de punteres intercanviables que permet treballar en Geared o Single.

Un cop vaig rebre la bici, aquesta estava muntada amb geared i amb components de gama mitja, el que feia que el seu pes es quedes en 12,335 kg.

El seu equipament de base era una transmissió Shimano XT de 10 velocitats complerta a excepció de les bieles que eren unes Deoré. Els frens uns Avid Elixir 5 amb discs de 160, les rodes un muntatge de Mavic  719 i boixes Shimano XT amb uns pneumàtics maxxis crossmark de 2,10 muntats amb càmera. Tija Easton EA50, seient WTB, Manillar de doble alçada i potència Truvatif , els dos del model Stylo T20. Pel que fa a la forca portava una Reba RL tapered i amb QR15.

Donat el cas de que el que volia era un muntatge SS, vaig demanar les punteres específiques que vaig trobar a través de un importador de França que les tenia en stock, evitant així una espera de més de un mes que era el que se’m deia des de Santacruz Spain.
Puntera específica per SS amb el seu tensor
Pel que fa a la forca, tot i que la Reba es pot bloquejar vaig demanar una forca rígida de carboni  tapered i amb eix de 9 mm que un cop rebuda em vaig dedicar a personalitzar amb el color i els logos de Santacruz. Aquesta operació ha resultat una rebaixa important de pes, ja que he passat dels 1660gr. de la Reba als 490gr de la forca de carboni.

El seient el vaig substituir per un Selle italia SLR de 135 gr, el manillar per un Ritchey WCS flat 10D de 700mm d’amplada. La bici venia amb pedals de plataforma i els he canviat per una Shimano XT en la seva versió enduro que tenen una bona plataforma que permet repenjar molt be el peu.

Pel que fa a la transmissió he deixat les bieles deoré però ara només amb un plat RaceFace específic per a Single de 32 dents. Els 10 pinyons del darrera ara son només un pinyó Niner de 22 dents amb uns separadors per tal d’aprofitar la roda que és estàndard.
Plat Race Face de 32 dents específic per a Single
Pinyó Niner de 22 dents, una peça ben fabricada, veurem que és el que dura
En aquest apartat val a dir que pensava que trobaria el tema més resolt, i resulta que encara s’han de fer moltes coses a mida, com per exemple rebaixar el cargols que fixen el plat, ja que normalment estan pensats per a dos plats i son massa llargs. Pensava que el fet d’anar a buscar el plat i els cargols a una botiga on ja fa un temps que es mouen en el tema del SS resoldria certs inconvenients, però tot i que sembla que existeix un mercat aquest tema no està resolt. Tampoc ho està el tema dels separadors per el pinyó Niner, ja que aquest és més gruixut que els estàndards i cal passar-los per el torner per treure el gruix que sobra.

El canvi de forca m’ha obligat a fer un canvi de rodes ja que la boixa XT amb QR15 disposa d’un adaptador poc estàndard i força car. Així que he substituït les rodes per les American Classic de les que si disposo del adaptador per eix de 9. De passada ha estalviat un munt de pes, les llandes mavic 719 son pesades entre les dues pesen gairebé 2,2 kg.

Pel que fa al portabidons he muntat el CK de titani que tenia muntat ja fa temps a la Maverick i que ara estava guardat esperant una bona ocasió.
Ja tota muntada a punt de rodar
Així, un cop muntada ja tota en SS el pes de la bici es queda en uns més que acceptables 9,180kg que invertint no masses diners poden quedar-se en menys de 9kg.

Fins el moment he fet dues sortides per anar acostumant-me a la nova manera de pedalar. Les primeres sensacions no han estat dolentes, quan és planer es fa una mica estrany el pedalar amb el molinet, però a la que hi ha una mica de pendent el pedalar és agradable.
Ja en el seu ambient, es mou millor a les pujades que en planer
La cosa canvia quan comences a pujar una mica més seriosament. T’adones que cal posar-se dret de seguida, el que fa que et cansis més ràpidament més d’estar dret que de pedalar. Això et fa buscar tota l’estona un equilibri entre el pedalar dret i assentat, aprofitant sempre que es pot per descansar pedalant assentat.
Un petit descans desprès d'una bona pujada
Pel que fa a la forca rígida he retrobat les sensacions de quan anava amb la Niner i la forca de carboni. Una rigidesa important a l’hora de pedalar o posar-se dret, i una mica menys al baixar, on després d’uns quilòmetres he recuperat la manera de baixar ràpid amb aquest tipus de forca que vaig aprendre amb la Niner.
Aquest corriol val la pena amb qualsevol bike !

Caldrà anar-hi sortint, però les primeres sensacions han estat prou bones, ara falta anar consolidant i veure quines son les meves limitacions amb aquest tipus de bike. 

diumenge, 6 de gener del 2013

Repte 2013??

Seguim sense objectiu fix, de totes maneres varis sou els que reclameu un repte que obligui a entrenar.

Aquest matí he passat una estona buscant rutes de llarga distància per fer i entre elles he trobat aquesta que si demana entrenar una mica.
De fet els que heu fet la transpyr ja tindreu les etapes curtes entrenades, la resta enganxats amb una goma i a patir!!

Trans-portugal

Crec que aquest repte no es per plentejar-lo ara, o si, però de cara al 2014, ja que tant física com econòmicament es potent.

Apa a pensar !!

dijous, 3 de gener del 2013

Ultimant detalls

Ho he rebut fa una estona. Ha costat trobar-ho amb un termini curt de lliurament. Seguin el procés normal haguessin passat entre 3 i 6 setmanes.

Aquestes son les punteres intercanviables que he rebut per la Highball A, que permetran fer una transformació del quadre a una nova modalitat.

Punteres Higball A SS

Un sistema que no deixa de ser enginyós i que permet que el mateix quadre s'adapti a dues disciplines diferents.
Cada cop falta menys per a tenir el pack complert i fer el pas definitiu.

dimecres, 2 de gener del 2013

El 2012 en imatges

Diuen que una imatge val més que 1000 paraules, així que poso unes fotos de resum del 1012
Gener, a la font dels Gossos
Febrer, Sant Grau
Febrer, Baixant de Sta Barbara
Febrer, Sant Grau (sense neu)
Març, Travessant el Llémana
Abril, 2ª etapa Transpyr
Abril, Arros muntanyès !!
Abril, Marató Cap de Creus
Maig, La tradicional de Terrassa
Maig, propers al Sobirà
Juny, 1º etapa Tranpyr, darrers entrenaments

Juliol, Sortida de la Transpyr, ( jo no !!!)

Setembre, pujada al Puigmal

Setembre, Tram dels tracks dels volcans 

Octubre, Sota els cingles del Llèmana

Novembre, vistes durant la Tramobike pro

Novembre, voltant per Sarrià

Decembre, en Miquel amb una 29er i SS ??

Decembre, ara ja tinc 3 Santacruz