Tres sortides 3 santes

Aquest matí des de Sant Miquel

Això és el que he fet aquests dies des de divendres tres sortides, totes elles amb Santa Cruz, totes elles amb una Santa Cruz diferents, totes iguales per això amb la mida de roda, totes amb 29”.

De fet he fet un pas per els diferents tipus de bike, des de la més complexa amb doble suspensió passant per una rígida i finalitzant amb la SS.

Divendres nocturna amb en Ricard. Pujadeta a Sant Grau ell amb la Ghost HTX Lector 2977 i jo amb la Tallboy. En aquesta sortida l’objectiu era poder provar la Ghost que han deixat a en Ricard per tal de verificar la talla i el comportament de la mateixa.

Durant la sortida vaig donar més pressió al amortidor del darrera de la Tallboy, ja que si be l’absorció era excepcional per pedalar estava una mica massa tova. Impressionant el que fa un augment de 25psi ara és una màquina de rally pujant i segueix absorbint molt be baixant. Les primeres sensacions de la Ghost son molt bones, la bike és còmode i molt eficaç. El muntatge Shimano XT funciona a la perfecció, la forca Fox també, està clar que parlem de dos referents en els seus respectius camps, i això es nota sempre.

Dissabte al matí sortida amb en Ricard i en Marcos, aquest cop totes les bikes son rígides, dues Santa Cruz Highball la d’en Marcos i la meva i en Ricard amb la Ghost.

La Ghost, una bona bike

La sortida s’inicia direcció a Bonmatí, travessant el riu per la passera de la planta d’àrids i ens enfilem per la pista que surt just davant de la fàbrica de Casademont. Pujem fins el punt més alt per fer la baixada a través del corriol que nosaltres anomenem “de la maxis”. L’inici del corriol està en bon estat, però la part mitja està plena de pedres soltes i hi ha algun escalo potent. La baixem a bon ritme, jo al davant , en Ricard trepitjant-me els talons i en Marcos tancant el grup. Està clar que amb en Ricard al darrera qualsevol para, així que hem anat baixant força al límit pel que fa al terreny, el pendent i les possibilitats de la bike. En Ricard no ha tardat gens en adaptar-se a la Ghost i baixa molt ràpid.

Iniciem pa pujada cap a la carretera de les Serres amb la idea de pujar a Sant Grau, però en Ricard està mandrós i ens fa agafar el camí que baixa al Llémena i anem direcció a Llorà. En passar-hi veig un cartell que diu: Camí a Sant Grau. Ho he comentat i en Ricard, ja menys mandrós diu: “som-hi” . El camí comença amb força pendent, però no és només el començament, tota la pujada es força exigent i ens fa apretar de valent en algun punt. Sortim a la pista per la que volíem pujar inicialment i seguim pujant fins a trobar el trencall que baixa cap a Santa Afra, des de on ens dirigim a Sant Gregori a esmorçar. Un bon esmorzar i cap a casa.

Diumenge ha estat dia de SS. Inici de la sortida amb l’ incertesa de si ens mullaríem o no. Agafem direcció a Sant Miquel, per aquella zona hi ha uns corriols que varem veure fa uns dies que en Marcos ja s’ha informat de cap a on van i els volem provar.

Iniciem la pujada per la pista que va en direcció del camí de pujar a peu cap els Àngels. Les pujades es deixen notar ràpidament i torno a memoritzar el procés de la SS en un continu aixecat i seu alternat segons la duresa del terreny.

Iniciem el primer baixador per corriol, es bastant potent i està moll. En Marcos va davant  i jo el segueixo, en un punt ell passa molt just i jo poso peu a terra per assegurar. Mentre estic aturat veig en Marcos que va baixant fins que de cop surt literalment volant per aterrar al mig del bosc en mig de un munt de vegetació que ha esmorteït  la caiguda que no ha tingut cap conseqüència.

També al matí, vista a les illes Medes

Sortim a la font del Ferro i pugem cap a Sant Miquel per la pista. La meva bike comença a fet una fresa, millor dit un cruixit al apretar amb la cama esquerra que decideixo mirar, ja que en una SS poques oses hi ha per fer fressa. Sort que m’he aturat, ja que tots el 4 cargols del plat estaven fluixos i no crec que hagués fet més de 1 km tal i com estaven. Seguim pujant per la pista i ens desviem pel corriol de pujar caminant. Pujar en SS és exigent, de totes maneres el fet de conèixer el terreny és un punt a favor i he arribat fins el castell sense cap problema.

Dues Highball a Sant Miquel, una amb moltes més marxes que l'altre

Hem seguit direcció a la carretera dels Àngels baixant per el corriolet, i sembla que jo no recordava que amb una forca rígida les pedres no es poden abordar de qualsevol manera, i el recordatori ha estat un petit tall a la coberta que ha obligat a posar una càmera per poder continuar.

La pista que porta a la casa de les figues te un parell de pujadors força potents, en especial el que finalitza al costat de la casa. Un ritme adequat m’ha permès arribar al cim sense problemes. Hem agafat un nou corriol baixant que està força be. També estava moll i relliscós el que ha fet que en un no res en Marcos tornés a tenir un ensurt que tampoc ha tingut conseqüències.

Al final hem sortit a la pista per la que hem pujat a Sant Miquel, hem seguit baixant cap a Girona i cap a casa.

En total 89km i 1780m de desnivell positiu, no son molts km ni molt desnivell però ha estat divertit i variat.