dimecres, 24 d’octubre de 2012

Poca motivació?


No n’estic massa segur, però podríem dir que potser el que falta és motivació, i no per una cosa en concret, sinó potser per tot en general.

Be, primer cal dir que no hi ha cap problema seriós que m’impedeixi fer o em forci a no fer, o això és el que jo penso.

La feina està complicada i no em deixa massa temps per estar amb el pensament lliure, així que fins i tot quan no soc a la feina aquest em persegueix, i això mica en mica va causant un efecte de fatiga que es deixa notar.

El fred no acaba d’arribar, i tot i que els darrers dies ja no fa calor, tampoc fa fred. Jo soc força sensible a la calor, i per norma en finalitzar l’estiu acostumo a estar més cansat del normal. Això acostuma a millorar amb l’arribada del fred i el canvi d’hora (horari d’hivern), imagino que per algun tipus de rellotge intern que biològicament necessita fer un canvi o que se jo.

Aquest estiu amb la prostatitis, han estat 8 setmanes d’antibiòtic a dosis molt elevades i això ja em varen dir que em passaria factura, i sembla que es la que estic pagant en forma de poca motivació i poca força vital.

Des del mes d’agost que tinc molèsties a l’esquena en forma de dolor intens a la zona lumbar. Per sort aquest dolor durant el dia em deixa fer sense donar massa la llauna, també em deixa pedalar, el que no em deixa és dormir. Quan fa una estona que soc al llit, be dues o tres hores la cosa comença a emprenyar i es va intensificant fins que al final el que vull és sortir del llit per no sentir més l’esquena. Al cap d’una mitja horeta d’estar aixecat deixo de semblar en robocop i mica en mica es normalitza tot i ja funciono be, diem raonablement be. Això el que provoca és un descans poc efectiu i per tant es fàcil que m’adormi a la que em relaxo una mica, però això no compensa la pèrdua de son nocturn. Demà em fan una ressonància, a veure si en traiem l’entrellat d’una vegada.

Pel que fa al pedalar anem a menys, a molt menys, de fet des de principis de juliol fins avui he fet un total de 1527km amb 32811 metres de desnivell positiu, el que equival a una mica menys de 500km al mes. El més de maig, el darrer que vaig pedalar sense problemes en vaig fer més de 1000 de km, el que fa veure que ara el que pedalo es la meitat.

No m’amoïna massa aquest deix, de fet de tant en tant va be fer menys activitat. He recuperat pràcticament el pes que vaig perdre preparant la Transpyr i això segur que tampoc ajuda a sentir les mateixes sensacions.

Darrerament les sortides amb els companys no son molt llargues, però estan bé, de fet avui hem fet 38km amb 844 metres de desnivell a una mitjana de 16,7km/h uns valors que per a mi no estan malament.

Ara el que ens cal es el repte pel 2013, quelcom que ens posi un objectiu a assolir, segur que així serà més fàcil. 

6 comentaris:

  1. Capiii collooons, qu´ens fem grans!!
    Jo sóc com una calca teva; problems and problems+ pès+ poc temps:desmotivació tens tota la raó.

    JO ho he tapat una mica amb la tornada al Single speed, però xicot haig de buscar aixecar el cap i gaudir d´una altre manera.

    Fill de ta mare per portar una mitja de 17kh en el terreny d´aquells dos..uummm tant malament no estàs eh?? (jo ni de conya! ja em caga.. en tot a la sortida del 9i 10)

    Hauríem de pensar en tornar a ampliar els tastets de Gintònics no creus?


    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això de "capi" està be, em recorda bons moments!!

      Al final serà allò que diuen els castellans de "mal de muchos, consuelo de tontos". Ja ho sé que ens fem grans, però son les sensacions les que no acompanyen i és això que m'agradaria millorar.

      Ja saps que els companys de pedalada sigui pel seu terreny o no son dels que pedalen i molt. Poder seguir la volta complerta sense que m'enfonsi del tot en cap pujada m'està molt be i de fet no és motiu de queixa. La lògica diu que sempre em costarà seguir-los a ritme ràpid, això ja ho tinc assumit.
      El tema dels Gintònics també requereix entrenament si no vols tenir agulletes, així que caldrà fer-ho amb prudència.

      Suprimeix
    2. Mal de muchos, consuelo de pocos! (no de tontos)
      collons quina mala llet! que portes...
      de totes maneres estic dintre del primer grup.

      Suprimeix
    3. A casa sempre hem dit de tontos , però tant li fa. De fet segur que hi ha mes tontos que pocos. Be millor ho deixo que encara ho liare més.

      Suprimeix
  2. Jo crec que el més important és disfrutar al damunt de la mtb, és evident que l'esdeveniment que ens varem marcar crec que va ser un fet puntual, teniem de posar-nos forts per asumir un repte a aconseguir i, així ho varem fer.

    Després d'això o segueixes igual que suposa molt d'esforç no només per a tu si no per tots els altres que t'envolten o bé tornem a la realitat que és el que feiem abans de gener.

    Que hagis fet 1.500 kms en tres mesos et sembla poc?, crec que molts, però molts bikers que podessin dis això estarien molt contents.

    La nostra edat ja no és per tirar floretes, amb tot, crec que ens podem sentir agraïts, tot i que sempre van sortint petits impediments que ens molesten i fan que no ens trobem del tot be que voldriem trobar-nos.

    Particularment, avui en que la primera part de la sortida he apretat, t'he vist en un estat de forma molt bó, o sigui que queixar-te tampoc pots o, per dir-ho d'una altre manera, potser si que estem fotuts, llavors jo també mi apunto.

    Anims.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavi, el millor és que tens tota la raó i a més en soc conscient.

      De fet ja varem comentar que no es pot mantenir sempre el ritme d'entrenament que varem fer per preparar la Transpyr, cal donar vacances al cos.

      Sense cap dubte poder fer 500km al mes amb bike està molt be, vol dir que he passat un munt d'hores fent una activitat que m'agrada, envoltat de natura i normalment pedalant amb algun company, per tant en bona companyia.
      El fet de presentar les dades és sobretot pel fet de que al maig pedalant el doble em trobava millor que ara que pedalo la meitat.

      Està clar que és amb els anys que fem que ens adonem dels anys que ens queden i potser per això ens exigim el fer reptes importants, ja que cada any que passa és una oportunitat menys per poder-los fer. És veritat que els anys i son, ja ahir en fer-me la ressonància vaig respondre 27 quan em van preguntar quant de temps feia que estava operat de l'esquena; uff 27 son molts no?

      Val a dir que tot i amb això no estic decebut del meu rendiment dalt de la bike, aot i que em va costar seguir el ritme al inici de ruta vaig poder-ho fer i vaig finalitzar la ruta sencer,a mi ja em val.

      Penso que possiblement el meu problema és el del títol de l'entrada, la poca motivació. Aquesta poca motivació no és nomes amb la bike, hi ha moltes petites coses que ara em costen i que no m'haurien de costar. Espero que amb l'arribada del fred, el canvi d'hora i una mica de repòs tot torni a la seva normalitat.

      Suprimeix