dissabte, 22 de maig del 2010

Rodant de nou amb 29er


Les dues sortides d’aquesta setmana fins el moment les he fer amb la Niner EMD, que si la sumen a la del diumenge passat ja sumen 3 sortides 29er seguides.

Es curiós que aquest cop sembla com si em costés més fer rodar la 29, de fet el diumenge vaig atribuir-ho al cansament dels Tracks, però dijous la cosa ja hauria d’haver estat be, la veritat però es que vaig tardar entre 10 i 15 km a agafar el ritme bo. Ahir la sortida amb en Marcos ja va anar millor, cansament quant tocava i prou, i es que en Marcos ja ho sabem que li agrada apretar i a la mes mínima...

La sortida d’ahir una part de la pedalada de Vilablareix, amb bones pujades, un total de 28km i +706 m. de desnivell, la volta es va escurçar per una molèstia que va patir el company de ruta a un dels seus bessons, però ja va estar prou be.

De fet en els últims 30 dies he fet un total de 655 km amb + 16300 m de desnivell a una mitjana de 13,4 km/h que no està gens malament, de fet crec que hem costarà superar aquest límit en 30 dies.

dijous, 20 de maig del 2010

Tracks del Diable


Ara una setmana després de fer els Tracks del Diable, els records son menys intensos, menys clars.

Sort que per el detall de les dades l’amic Xavi va fer la crònica diàriament amb la descripció del recorregut i les diferents experiències remarcables. No val la pena que ho torni a escriure, així que el link es: http://experiencienciesenmtb.blogspot.com/2010/05/tracks-del-diable-3part.html

He de dir que a nivell físic no vaig experimentar cap problema el que sempre és important, únicament la meva espatlla esquerra el darrer dia començava a indicar-me insistentment que volia repòs. La resta cansament normal per els quilòmetres i el desnivell, que sumat amb el fang feien que els quilòmetres fossin més durs que de normal.

La prova d’això es que a la sortida del passat diumenge el ritme va esser molt suau i que en el moment de fer alguna apretada encara podia sentir les cames mes pesades de l’habitual.



Ara queden coses per fer com ara el manteniment de la bike, que de moment només ha estat rentada per tal de treure-li el fang acumulat. Ara farà falta veure que tal estan els rodaments i altres components molt castigats pel fang.

Ara de moment he iniciat manteniment a la Maverick que desprès de temps de bon funcionament havia començat a fer algun soroll. Ahir un cop tot desmuntat els dos coixinets inferiors del bloc articulat del sistema Monolink estaven clavats, per tant es normal que es queixés. Un canvi de coixinets l’ha de deixar com nova, un cop feta aquesta miraré la Ibis.

Poso el vídeo del recorregut dels Tracks de Diable, així refresquem els records.

http://www.youtube.com/watch?v=sIN8zoKq11Q


dimecres, 5 de maig del 2010

Sol, vent, pluja, vent, pluja,…

Aquesta ha estat la dinàmica de la sortida d’aquesta tarda, de fet l’home del temps diria ”núvols, clarianes i ruixats aïllats”. Avui érem en Xavi i jo, en Miquel tenia torn de tarda. Hem iniciat el recorregut cap a la zona on ens ha semblat menys probable que plogués, així que direcció Sant Martí Vell i cap els Àngels. Feia temps, molt de temps que no travessava la riera tant plena, de fet corria aigua per tot arreu, petits rierols solcaven els camins i feien que la sortida tingues un punt especial. Avui hem provat de seguir un recorregut amb el GPS, així que en Xavi ha carregat la ruta que va fer diumenge, que coincidia amb el camí que estàvem fent i hem mirat de seguir-la. La veritat que amb el Garmin Edge 705 la cosa es fàcil, ja que a banda de poder visualitzar el mapa, a cada variació de direcció el GPS pita i et mostra en una imatge que has de fer, així no et pots perdre.

Al cap de poc hem hagut de posar-nos l’impermeable que ja ens ha acompanyat fins el final de la ruta. Episodis de pluja suau, forta, aturada, gotes, inici de tempesta, parar,... en fi distret d’allò mes. Un cop als Àngels hem iniciat el descens pel camí de anar a peu, hem seguit un tros per la pista de Montnegre per tornar mer tard a la carretera dels Àngels, camí de a peu i direcció a Sant Miquel passant per l’escon. Prop de Sant Miquel pluja mes intensa i constant, per tant decidim baixar en direcció a Joià i d’allì cap a Bordils en total 29 km i +767 de desnivell.

Tot suma, fins i tot quan pedales plovent, cal extremar les precaucions tant al frenat com al pedalar sobre fang, pedra o arrels, així com també al travessar bases, que algun ensurt m’han donat.

dissabte, 1 de maig del 2010

Prova superada

Aquesta es la meva impressió després d’haver realitzat la pedalada de Tortellà, ja que els resultats han estat positius.

Els assistents en Xavi i jo, en Ricard al final “s’ha rajat”, en arribar em coincidit amb la colla dels menjacamins, nombrosos i alegres com sol ser habitual en ells.

Una sortida peculiar, ja que en l’inscripció ja t’esperen amb bunyols i un porró per anar fet boca i preparar-se per a realitzar el recorregut.

La de Tortellà es una sortida popular de veritat, una assistència de un 150 bikers com a màxim i una sortida de pagès (la moto se’n va a tota velocitat i després ens diuen que ja es pot sortir!!) no hi havia la presencia a la graella de sortida dels corredors punters del caixa Girona, només afeccionats amb ganes de pedalar i passar una bona estona.

La estratègia era pedalar tranquils, ja que ahir tots dos vàrem sortir a pedalar i així anar agafant ritme de tracks del Diable, però que lluny ha estat la realitat de la ficció que ens havíem marcat. Només hem rodat suau els tres-cents primers metres, a partir d’aquí el ritme ha anat en crescendo, avançant a molts dels bikers que dúiem al davant. En Xavi sempre amb aquell punt mes, m’esperava i m’estirava fins que li he dit que tirés ell sol “no, no anem plegats” ja!! Ha reduït la marxa durant trenta segons i llavors ha seguit igual, al final al veure que jo no seguia el seu ritme “suau” i ja amb permis per tirar ha seguit al seu aire perdent-lo de vista en poca estona.

Com sempre el primer quart d’hora no pedalo be del tot, un cop calent he anat pujant el ritme paulatinament del “còmode” 93% fins arribar al 98,99,100% d’aquesta manera, pedalant tranquils per agafar ritme m’he mantingut per sobre del 90% de pulsacions durant els primers 56 minuts.

Durant la pujada el bikers eren escassos i a mes pedalaven a bon ritme, així que costava apropar-te a ells, avançar-los i deixar-los, però mica en mica he anar avançant posicions. La pujada amb els seus mes i menys, però sempre per bon terreny, diversos trams formigonats, algun amb una pujada considerable.

Les baixades eren ràpides i en molts de casos plenes de pedres, en altres formigó, la Niner EMD sense forquilla et deixava rodar ràpid, però mai sense esforç, tot posat i a fons, pedalant dret amb la màxima atenció ja que el mes petit descuit feia que la bike es mogués més del compte. La velocitat en planer i baixada sempre era superior 29,87 km/h el que implica estar al lloro. En un tros pedregós he avançat a dues dobles, una Canondale Rush i una SC Blur, ambdues de carboni i amb dos genets que m’havien avançat pujant. Que be m’ho he passat avançant-los i dient “si no aprofiteu aquí les dobles no se on ho fareu” el que ha provocat una estampida darrera meu. En un repetjó proper he trobat a en Xavi aturat que tornava a pujar a la seva Niner, ha enganxat la cadena entre el quadre i el plat i ha tingut molts problemes per treure-la, però en aquell moment ja ho tenia tot a punt, així que dues rígides 100% contra les dobles de XC. Mentre la baixada s’ha mantingut tècnica no han pogut avançar-nos, ha estat al sortir a una pista amb un ferm més bo on ens ha anat treien terreny, ja que de ben segur les prestacions de la doble en les frenades ràpides i el pas per corba amb irregularitats eren millors que les nostres, tot i això una velocitat màxima de 56,6 km/h deixa clar que no s’anava de passeig.

En arribar no hi havia ningú, estimem pel que ens han dit que hem entrat els 5-6 o 6-7 que no està gens malament si tenim en compte que volíem sortir tranquils i de fet en el moment de la sortida així ha estat.

Esmorzar tipus bufet lliure, amb pa amb tomàquet, carn a la brasa, embotits, pastes, begudes varies incloent-hi vi i moscatell, un bon mètode per recuperar les forces.

Al final han estat 41,23km amb un total de +1109 m de desnivell en 02:05:55 el que fa una mitjana de 19,7 km/h. La mitjana de pulsacions ha estat del 93% de la màxima el, que vol dir que poca cosa quedava per donar.

Satisfet de poder donar aquest rendiment desprès de tres jornades seguides de rodar, crec que la cosa pinta be per els Diables, ja que acumulats en la última setmana porto un total de 209 km, +4422 de desnivell a una velocitat mitjana de 16,7 km/h. Amb un ritme mes suau podré realitzar sense problemes la sortida, o això espero.

Posant-me a prova

Ahir sortida de divendres amb en Marcos, els dos amb les 29” ell amb la Air9 i jo amb la EMD. La idea continua essent fer kilòmetres, així que vàrem mirar de fer una volta una mica mes llarga del que fèiem el divendres de hivern.

Sortida en direcció a Llambilles per el bici carril, un cop a Llambilles iniciem pujada cap a Montnegre per la pista de les bústies,pugem a un ritme lleuger però no ràpid, un cop a dant travessem pel mig del grup de cases fins arribar a la pista que porta cap a la carretera dels Àngels. Ja en aquesta pista el ritme comença a ser mes ràpid, de fer en aquest punt poso el plat que ja no treure fins arribar a casa, durant aquest tram enfosqueix i encenem les llums.

En arribar a la carretera del Àngels decidim baixar per el camí de anar caminant, i no està gens malament aquell pedregal amb una rígida 100% i de nit!! Seguim pel camí a ritme cada cop mes ràpid, a les pujades drets i a fons o gairebé fins que arribem al trencant que baixa fins davant del biocenturi que s’agafa força abans de Can Mascort, baixada fins a la Creueta i cap a Girona, en total 34 km i +584 m. de desnivell a una mitjana de 17,5 km/h.

Ara sortiré cap a Tortellà per tal de fer-hi la volta que organitzen, son 40km, veurem que passa a nivell físic, caldrà ser prudents i així sabré que passa amb tants de dies de sortir seguit.