Un cop ja clar que no seguiré cap pla d’entrenament
i que el que si cal es fer molts de quilòmetres he iniciat una fase on el que
voldria es agafar fons per poder anar preparant-me per fer moltes etapes i
molts de kilòmetres cada dia.
Això passa per fer servir la bici de
carretera, de fet per això la he comprat. Aquesta setmana he fet dues sortides
de carretera, una el dimecres i l’altre dissabte, la del dissabte passada per
aigua.
Rodar amb la bici de carretera se’m va fer
força estrany, però mica a mica començo a adaptar-me a aquesta nova manera de
pedalar on de moment es tracta de molta cadència i poca potència. Rodar a més
de 90 pedalades per minut és una sensació rara inicialment, però desprès de uns
quilòmetres ja m’acostumo a aquest ritme i puc rodar fins i tot a 100 pedalades
per minut.
Una mica de Bkool ha completat el rodar de la
setmana, i es evident que on millor es controla tot es a sobre del “rodillo”,
ja que allà passa el que vols que passi.
Diumenge gris i fred, el Montseny nevat al fons
Avui diumenge una sortida de BTT del de
veritat, únicament a un ritme no molt alt. Feia dies que no pedalava per dins
la muntanya fent corriols i pujades de les de veritat i no hi ha dubte de que m’agrada
més que el bkool o que la carretera.
Entre tot he fet 176km, que ja està prou be i
que permetrà incrementar mica en mica el quilometratge i el ritme les properes
setmanes.
Les sensacions avui a la muntanya han estat
bones, de fet en alguns moments molt bones el que sempre anima.
Ara tocarà estar parat fins el dijous, un desplaçament
per feina em treu de circulació uns quants dies. Caldrà compensar-ho el final
de setmana.
Desprès d’una setmana poc activa, millor dit
gens activa pel que fa a la bici, ahir en arribar del viatge que m’ha tingut
tota la setmana fora vaig anar a recollir una nova bike.
Contràriament al que havia pensat sempre ahir
vaig comprar una bicicleta de carretera, en concret una Ghost Race actinum 6500
del 2011.
La decisió ha estat motivada pel fet de que si
volem poder assolir be el repte del estiu ens cal fer una preparació específica
per a probes de llarga durada on la resistència és un factor de vital importància.
Treballar la resistència sobre la BTT sembla ser que és molt més difícil que
sobre bici de carretera, ja que aquesta segona et permet tenir molt més control
sobre el teu ritme d’entrenament al ser el terreny molt més constant que el de
muntanya.
Així, que aquest matí he agafat le meva nova
bike i m’he disposat a fer la primera sortida de carretera. El recorregut que
he decidit fer ha estat anar cap a St. Gregori i seguir direcció les Planes
fins que en tingues prou.
La postura sobre la bike és totalment
diferent, sobretot la de les mans que no queden mai posicionades com a sobre un
manillar de BTT. Molt particular és el funcionament dels frens i del canvi,
integrat tot en el mateix comandament, el que era el dual control en BTT, però
en aquest cas la maneta queda en posició vertical i se m’ha fet molt estranya
la seva utilització. El més difícil es frenar, una cosa que mica en mica he
anat millorant, tot i que en veritat no cal frenar mol amb aquest tipus de bici
al menys pel recorregut que he fet jo avui.
El rodar es molt més suau que quan arrossegues
les rodes de muntanya per sobre de l’asfalt, i es fàcil rodar a velocitats molt
més elevades que amb la BTT.
A la poca estona de sortir s’ha trencat la
cadena i s’ha enganxat al canvi. La feina ha estat meva per treure-la sense
trencar res. Està clar que estava mal muntada, ja que de tant en tant es notava
que alguna cosa no anava prou be i jo com un ruc mirant d’ajustar el canvi.
Mantenir un ritme de pulsacions és
relativament fàcil, tot i que cal estar sempre pendent del pulsòmetre si no
vols moure’t d’una zona determinada ja que un petit repetjó ja te un efecte
gairebé immediat sobre les pulsacions.
Avui possiblement no era el millor dia, ja que
ahir per el sopar amb els companys de bike l’hora de anar a dormir va ser massa
tard i aixecar-se aviat no ha deixat massa temps a la recuperació.
A la fi he fet un total de 52km a una mitjana
de 22km/h en un temps de 2:22. El desnivell ha estat molt poc, però es el que
toca, en total +351 m.
Ahir no va haver-hi sortida nocturna, ja que
ni jo ni en Marcos, el meu company habitual en aquest tipus de sortida podíem.
El Diumenge ja el teníem ocupat per compromisos que res tenen a veure amb la
bici i tampoc es podria sortir, així que vàrem decidir sortir a pedalar el
dissabte al matí plegats.
Més tard una conversa amb en Xavi va obrir més
opcions, ja que proposava anar a rodar per la zona de Colomers, Sant Jordi
desvalls,... una zona que no te desnivells importants, però que és un trencacames
constant pujant i baixant sense parar.
Així que aquest mati ens hem trobat a Bordils
en Marcos en Xavi i jo a les 9 del matí amb una temperatura de 0,5ºC i una
glaçada considerable per tot arreu.
Avui teníem dues bikes de cada, es a dir dues
dobles, dues 29er i dues Santacruz. Això traduït es que hi havia una Niner
Air9, una Santacruz Blur i una Santacruz Tallboy.
Inici de recorregut direcció a Flaça amb una
mica de fred fins que vas agafant el ritme, un cop a Flaça la primera pujadeta
ja ens treu la fred. Agafem direcció a Sant Llorenç de les Arenes, que voltem
per sobre fent uns trams de línia molt interessant mentre ens dirigim cap a
Colomers. Travessem el Ter per la passera que hi ha a Colomers i enfilem un
seguit de corriols molt divertits i ens anem acostant a Valldavià, d’allà cap a
Pins i cap a Camallera per poder travessar be la via del tren.
Anem alternant pista i corriol, i més pista i
més corriol. En aquest punt començo a trobar-me força estrany pel que fa a
sensacions a les cervicals i l’espatlla esquerra. Sembla que les manipulacions
d’ahir per part de la fisio es deixen notar avui, així que en alguns punts afluixo una mica el ritme per
no perdre el que es va treballar ahir.
Mica en mica ens anem acostant a Sant Jordi
Desvalls, ara els quilòmetres ja es deixen notar a les cames, en portem més de
40 i les pujades, tot i no ser res de l’altre mon s’han d’agafar a un ritme més
suau.
Anem cap a Sobrànigues i travessem el Ter,
enfilem cap a Flaça i de Flaça a Bordils.
En total hem fet 49km i 954 metres de
desnivell positiu en 2:50 el que fa una mitjana de 17.4km/h. Cal tenir en
compte que la cota màxima ha estat de 150mts, el que ja dona una idea de com
era de trencacames el recorregut.
El ritme ha estat bo, de fet per mi ha estat
ràpid, podia ser-ho més, però no molt per el meu estat. En qualsevol cas ha
estat una bona pedalada.
Ja tornem a tenir un any nou, un any per estrenar
i en el que tenim nous projectes i molts de dies per davant per tal de pedalar
i passar-ho be.
He començat l’any força tocat físicament, no
acabo d’anar tot lo be que caldria i això fa que les ganes de sortir algun dia
no hagin estat les millors.
De fet això és el que va fer que el primer dia
de l’any no sortís a pedalar, però ja un cop normalitzada la cosa i millorats
els estats d’ànims he començat l’any força be.
En la primera setmana he fet un total de 122km
i 2000 metres de desnivell positiu en un total de 3 sortides, una amb en Miquel
i en Ricard, una jo sol i la darrera amb en Marcos.
El dissabte per primer cop en el que portem de
hivern he sortit equipat per el fred, el primer dia vaig sortir a -2ºC una temperatura
considerablement freda. En aquesta ocasió exceptuant els mitjons i els guants, tot
el vestuari era Sportful, en concret el model Anakonda tant per els pantalons
com la jaqueta i una samarreta tèrmica també Sportful Second Skin. Els mitjons eren de llana merino que venia
Ibis cycles i els guants de la casa Gore.
Només durant els minuts inicials i fins que el
cos va agafar temperatura vaig notar una mica de fresca, un cop superat aquest
moment la resta perfecte, únicament una mica de fredor als dits de les mans
mentre rodava per les zones més ràpides a velocitats de més de 20 km/h
La
sortida del diumenge va ser d’estrena total i vaig provar el que havien portat
els reis, així que vaig utilitzar la samarreta tèrmica X-bionic i la jaqueta Assos
IJ.Bonka6 tallat Mille. La vaig acompanyar amb els pantalons Assos LL.607.5
campeonissimo els mitjons en aquest cas uns Sportful de llana merino i els
mateixos guants Gore que el dia anterior.
La Tallboy i la Air9 a la font dels Gossos el diumenge
La temperatura de sortida fregant els cero
graus, en aquesta ocasió no tinc fred ni en els minuts inicials, sempre estic
be, de fet un cop el cos s’escalfa tot i que tant la tèrmica com la jaqueta
disposen de sistemes termoreguladors que eviten que la suor aparegui, estic
calent com un torronet, gairebé massa calent. En iniciar l’ascensió, la
inversió tèrmica fa que a mida que pugem la temperatura augmenti, i la
capacitat reguladora de les peces de roba no és suficient, el que m’obliga a
descordar la jaqueta per anar regulant la temperatura.
Al baixar es nota com el tractament que evita
l’entrada d’aire funciona be i el cos es manté calent. La comoditat de tot el
conjunt és perfecte, es poden estar moltes hores a sobre la bici sense que en
cap moment la roba molesti o sigui incòmode. La qualitat del material Assos es
impecable, la seva estètica deixant de banda les preferències personals de cada
un és fàcilment identificable, Assos és Assos.
En les dues sortides vaig utilitzar també com
a primícia les Oakley Radar amb vidre foto-cromàtic. Les ulleres son molt
còmodes, no molesten en absolut. La visió és excel·lent i de moment en cap cas
ha estat perceptible el canvi de clar a fosc o al revés, sempre he trobat que
el nivell de filtratge era correcte. La protecció del ull és molt efectiva, ni
tant sols a alta velocitat entre gens d’aire que molesti, de fet a mi si l’aire
és fred acostumen a plorar-me els ulls i de moment cap problema.
Avui
primera sortida de dimecres a Bordils. Aquest cop en Miquel no podia venir i en
principi sortíem en Xavi i jo, però en el lloc on ens trobem amb en Miquel ens esperaven
l’Enric i en Xavi, el darrer era el primer cop que venia a pedalar un dimecres.
Inici de la sortida direcció a La Pera fent
tota una sèrie de pistes i corriols d’allò més distrets, d’aquests que mica en
mica van fent feina a les cames. Direcció a Madremanya més tard per pujar fent
un bucle pel costat esquerra de la carretera que puja als Àngels, pista cap a
Sant Martí Vell per desviar-nos per fer la baixada del Pagés (millor que
pujar-la), Torna a pujar cap a quatre camins, direcció a Can Valldemia, baixada
direcció a Sant Martí Vell, però desviant-nos a l’esquerra cap a Joià passant
pel cementiri.
Allà ens hem separat dels dos companys, ja que
ells anaven cal a Celrà i nosaltres cap a Bordils.
En total han sortit 35,9 km +962 de desnivell
en 2:20 a una mitjana de 15,4km/h
Un cop passat l’any, a vegades es difícil fer
una valoració de si aquest ha estat el que volíem que estes o no. De fet pel
que fa al tema bike no hi havia cap objectiu fixat com a gran repte ni cap fita
que fos especialment exigent o diferent del que fem normalment, per tant no
podia haver-hi decepció si es continuava amb el que es venia fent fins ara.
Únicament em vaig fixar un repte, el de fer
més de 5000km sobre la bike i be aquest si que l’he aconseguit.
La resta han estat sortides i més sortides,
algunes més transcendents que d’altres però en el fons sortides.
A títol de resum faré un resum del que he anat
fent.
Gener: 483km +11696 de desnivell
Primera sortida de l’any el dia 1, iniciar l’any
pedalant està be, molt be. En aquesta sortida vaig veure realment la primera
Santacruz Tallboy. La meva i la d’en Xavi ja feia mesos que estaven
encarregades, però no arribaven mai.
A mitjans de gener arriba la Tallboy, que bé Tallboy
Febrer: 291km +6990 de desnivell
Decidit anar a fer els Pedals del Cister en
tres etapes amb els companys, primera sortida de l’any més de un dia.
Mentre feia aquest vídeo vaig tenir una
bona caiguda que em va causar la fissura a la costella i que em va tenir unes 3
setmanes aturat i que va obligar a modificar les dates de la Pedals del Cister.
Uns molt bons companys van esperar a que estes be per poder pedalar plegats.
Manteniment per a totes les bikes, en especial
per la Maverick que rep uns rodaments nous i una revisió de suspensions per un
servei oficial amb un resultat excelent.
Març: 580km +11608 de desnivell
Res d’especial, moltes sortides, entre elles
la clàssica de Sant Jordi Desvalls on m’ho passo be i faig una volta força
ràpida pel que acostumo a fer. La Tallboy es la meva companya de ruta.
Aquest més serveix per preparar una mica la
propera pedalada a terres Tarragonines.
Abril: 635km +14906 de desnivell
Fem els Pedals del Cister en tres etapes, en
total surten 224km y 5336 de desnivell positiu. Ho hem passat molt be. Aquest vídeo
n’és un resum.
Tot seguit fem la sortida a la que ens
conviden els companys de Terrassa, pedalant per Sant Llorenç del Munt i l’Obac,
una sortida on ho passem d’allò més be pedalant per una zona diferent i
fantàstica.
Maig: 602km +14132 de desnivell
Començo a preparar la Tramunbike, ho faig
mentre participo amb l’organització a fer algun vídeo.
Els companys de Terrassa ens tornen la visita
i passem un matí llarg pedalant amb una temperatura molt elevada per l’època.
També passem una bona estona asseguts a taula, no tot és bike.
Juny: 124km +4225 de desnivell
Fem una tentativa de pujar al Puigmal, però
una jornada inusualment freda per la tendència de temperatures que estava fent
ens fa abandonar la pujada abans d’arribar al pas dels lladres. El vent i el
fred ens demostren que cal ser molt prudent en determinades situacions, sempre
millor una retirada a temps que un problema major.
Faig la meva primera participació a la
Tramunbike amb un resultat nefast per a mi: fractura de radi i cúbit. Cirurgia,
una placa i uns quants cargols em deixen fora de circulació durant un temps.
Juliol: 0km +0 de desnivell
Segueixo fora de combat, ara però començo a
rodar amb el Bkool tot i el braç immobilitzat. Costa molt i la motivació és
baixa, però es el que hi ha.
Agost: 267km +5976 de desnivell
Sortida de la Ibis Mojo SL, finalment em vaig
decidir a vendre i s’ha venut.
Al cap
d’uns dies entra la Yeti ASR-SL, així que passo d’una bike de 140 a una de 100.
Cap a finals de mes començo a pedalar mica a
mica, uns primers dies difícils i plens de pors davant d’una nova caiguda, per
sort tot va be
Setembre: 362km +7962 de desnivell
Tot va cap a millor, pedalo mellor cada dia
que passa i el braç es va recuperant mica a mica. Com cada any fem la sortida
pel Cap de Creus convidats per en Lluís, una sortida que cal mantenir, tant per
la ruta com per la companyia.
Octubre: 592km +14648 de desnivell
Fem la segona sortida de l’any de mes de un
dia, en aquest cas els Tracks dels volcans. Aquesta ruta és exigent a nivell
físic i tècnic però finalitzem la volta sense cap problema important,
exceptuant el arribar molt tard el segon dia ja que ho fem ben entrada la nit.
Novembre: 363km +8205 de desnivell
Un mes plujós, de totes maneres les sortides
es van fent ara aquí ara allà. En una sortida de dia sencer entre setmana comença
a parlar-se del que serà el projecte 2012 i en el que ara ja estem embarcats.
Desembre: 582km +12022 de desnivell
Un mes interessant ja que amb el disposar del
pont fem la primera etapa de la transpyr 2011 per tal de poder avaluar-ne la
duresa. Una experiència interessant, gairebé tant com el fer la cursa per
parelles amb en Pepe on un excés de confiança fa que quedi fos nomes iniciar la
cursa per la pallissa que ens donem en l’aproximació.
Centrem el tema projecte 2012 i es dona el
senyal de sortida, les inscripcions ja estan fetes per tant el repte 2012 ja
està servit.
Resum
Total pedalat sobre la bike real totalitzat
per el GPS 4.886km i + 112.369 metres de desnivell als que cal sumar 355km que
he fet amb el Bkool sobrepassant així els 5000km que tenia com a objectiu a
principis d’any.
No està gens malament si es te en compte que
aquest any m’he lesionat dues vegades i que entre l’una i l’altre he estat
gairebé tres mesos parat.
Pel que fa a tot el que he fet n’estic
satisfet, tant per lo be que ho he passat com pel que he compartit amb els
companys que ha estat molt, espero que el 2012 en cap cas sigui pijor.