diumenge, 29 de gener del 2012

Treball de fons?


Un cop ja clar que no seguiré cap pla d’entrenament i que el que si cal es fer molts de quilòmetres he iniciat una fase on el que voldria es agafar fons per poder anar preparant-me per fer moltes etapes i molts de kilòmetres cada dia.

Això passa per fer servir la bici de carretera, de fet per això la he comprat. Aquesta setmana he fet dues sortides de carretera, una el dimecres i l’altre dissabte, la del dissabte passada per aigua.

Rodar amb la bici de carretera se’m va fer força estrany, però mica a mica començo a adaptar-me a aquesta nova manera de pedalar on de moment es tracta de molta cadència i poca potència. Rodar a més de 90 pedalades per minut és una sensació rara inicialment, però desprès de uns quilòmetres ja m’acostumo a aquest ritme i puc rodar fins i tot a 100 pedalades per minut.

Una mica de Bkool ha completat el rodar de la setmana, i es evident que on millor es controla tot es a sobre del “rodillo”, ja que allà passa el que vols que passi.

Diumenge gris i fred, el Montseny nevat al fons
Avui diumenge una sortida de BTT del de veritat, únicament a un ritme no molt alt. Feia dies que no pedalava per dins la muntanya fent corriols i pujades de les de veritat i no hi ha dubte de que m’agrada més que el bkool o que la carretera.

Entre tot he fet 176km, que ja està prou be i que permetrà incrementar mica en mica el quilometratge i el ritme les properes setmanes.

Les sensacions avui a la muntanya han estat bones, de fet en alguns moments molt bones el que sempre anima.

Ara tocarà estar parat fins el dijous, un desplaçament per feina em treu de circulació uns quants dies. Caldrà compensar-ho el final de setmana.

dissabte, 21 de gener del 2012

Novetats bike


Desprès d’una setmana poc activa, millor dit gens activa pel que fa a la bici, ahir en arribar del viatge que m’ha tingut tota la setmana fora vaig anar a recollir una nova bike.

Contràriament al que havia pensat sempre ahir vaig comprar una bicicleta de carretera, en concret una Ghost Race actinum 6500 del 2011.

La decisió ha estat motivada pel fet de que si volem poder assolir be el repte del estiu ens cal fer una preparació específica per a probes de llarga durada on la resistència és un factor de vital importància. Treballar la resistència sobre la BTT sembla ser que és molt més difícil que sobre bici de carretera, ja que aquesta segona et permet tenir molt més control sobre el teu ritme d’entrenament al ser el terreny molt més constant que el de muntanya.

Així, que aquest matí he agafat le meva nova bike i m’he disposat a fer la primera sortida de carretera. El recorregut que he decidit fer ha estat anar cap a St. Gregori i seguir direcció les Planes fins que en tingues prou.

La postura sobre la bike és totalment diferent, sobretot la de les mans que no queden mai posicionades com a sobre un manillar de BTT. Molt particular és el funcionament dels frens i del canvi, integrat tot en el mateix comandament, el que era el dual control en BTT, però en aquest cas la maneta queda en posició vertical i se m’ha fet molt estranya la seva utilització. El més difícil es frenar, una cosa que mica en mica he anat millorant, tot i que en veritat no cal frenar mol amb aquest tipus de bici al menys pel recorregut que he fet jo avui.

El rodar es molt més suau que quan arrossegues les rodes de muntanya per sobre de l’asfalt, i es fàcil rodar a velocitats molt més elevades que amb la BTT.

A la poca estona de sortir s’ha trencat la cadena i s’ha enganxat al canvi. La feina ha estat meva per treure-la sense trencar res. Està clar que estava mal muntada, ja que de tant en tant es notava que alguna cosa no anava prou be i jo com un ruc mirant d’ajustar el canvi.

Mantenir un ritme de pulsacions és relativament fàcil, tot i que cal estar sempre pendent del pulsòmetre si no vols moure’t d’una zona determinada ja que un petit repetjó ja te un efecte gairebé immediat sobre les pulsacions.

Avui possiblement no era el millor dia, ja que ahir per el sopar amb els companys de bike l’hora de anar a dormir va ser massa tard i aixecar-se aviat no ha deixat massa temps a la recuperació.

A la fi he fet un total de 52km a una mitjana de 22km/h en un temps de 2:22. El desnivell ha estat molt poc, però es el que toca, en total +351 m.

dissabte, 14 de gener del 2012

Dissabte profitós


Ahir no va haver-hi sortida nocturna, ja que ni jo ni en Marcos, el meu company habitual en aquest tipus de sortida podíem. El Diumenge ja el teníem ocupat per compromisos que res tenen a veure amb la bici i tampoc es podria sortir, així que vàrem decidir sortir a pedalar el dissabte al matí plegats.

Més tard una conversa amb en Xavi va obrir més opcions, ja que proposava anar a rodar per la zona de Colomers, Sant Jordi desvalls,... una zona que no te desnivells importants, però que és un trencacames constant pujant i baixant sense parar.

Així que aquest mati ens hem trobat a Bordils en Marcos en Xavi i jo a les 9 del matí amb una temperatura de 0,5ºC i una glaçada considerable per tot arreu.

Avui teníem dues bikes de cada, es a dir dues dobles, dues 29er i dues Santacruz. Això traduït es que hi havia una Niner Air9, una Santacruz Blur i una Santacruz Tallboy.

Inici de recorregut direcció a Flaça amb una mica de fred fins que vas agafant el ritme, un cop a Flaça la primera pujadeta ja ens treu la fred. Agafem direcció a Sant Llorenç de les Arenes, que voltem per sobre fent uns trams de línia molt interessant mentre ens dirigim cap a Colomers. Travessem el Ter per la passera que hi ha a Colomers i enfilem un seguit de corriols molt divertits i ens anem acostant a Valldavià, d’allà cap a Pins i cap a Camallera per poder travessar be la via del tren.

Anem alternant pista i corriol, i més pista i més corriol. En aquest punt començo a trobar-me força estrany pel que fa a sensacions a les cervicals i l’espatlla esquerra. Sembla que les manipulacions d’ahir per part de la fisio es deixen notar avui, així que  en alguns punts afluixo una mica el ritme per no perdre el que es va treballar ahir.

Mica en mica ens anem acostant a Sant Jordi Desvalls, ara els quilòmetres ja es deixen notar a les cames, en portem més de 40 i les pujades, tot i no ser res de l’altre mon s’han d’agafar a un ritme més suau.
Anem cap a Sobrànigues i travessem el Ter, enfilem cap a Flaça i de Flaça a Bordils.

En total hem fet 49km i 954 metres de desnivell positiu en 2:50 el que fa una mitjana de 17.4km/h. Cal tenir en compte que la cota màxima ha estat de 150mts, el que ja dona una idea de com era de trencacames el recorregut. 

El ritme ha estat bo, de fet per mi ha estat ràpid, podia ser-ho més, però no molt per el meu estat. En qualsevol cas ha estat una bona pedalada.

dimecres, 11 de gener del 2012

Iniciant el 2012



Ja tornem a tenir un any nou, un any per estrenar i en el que tenim nous projectes i molts de dies per davant per tal de pedalar i passar-ho be.

He començat l’any força tocat físicament, no acabo d’anar tot lo be que caldria i això fa que les ganes de sortir algun dia no hagin estat les millors.

De fet això és el que va fer que el primer dia de l’any no sortís a pedalar, però ja un cop normalitzada la cosa i millorats els estats d’ànims he començat l’any força be.

En la primera setmana he fet un total de 122km i 2000 metres de desnivell positiu en un total de 3 sortides, una amb en Miquel i en Ricard, una jo sol i la darrera amb en Marcos.

El dissabte per primer cop en el que portem de hivern he sortit equipat per el fred, el primer dia vaig sortir a -2ºC una temperatura considerablement freda. En aquesta ocasió exceptuant els mitjons i els guants, tot el vestuari era Sportful, en concret el model Anakonda tant per els pantalons com la jaqueta i una samarreta tèrmica també Sportful Second Skin. Els mitjons eren de llana merino que venia Ibis cycles i els guants de la casa Gore.

Només durant els minuts inicials i fins que el cos va agafar temperatura vaig notar una mica de fresca, un cop superat aquest moment la resta perfecte, únicament una mica de fredor als dits de les mans mentre rodava per les zones més ràpides a velocitats de més de 20 km/h

La sortida del diumenge va ser d’estrena total i vaig provar el que havien portat els reis, així que vaig utilitzar la samarreta tèrmica X-bionic i la jaqueta Assos IJ.Bonka6 tallat Mille. La vaig acompanyar amb els pantalons Assos LL.607.5 campeonissimo els mitjons en aquest cas uns Sportful de llana merino i els mateixos guants Gore que el dia anterior.
La Tallboy i la Air9 a la font dels Gossos el diumenge
La temperatura de sortida fregant els cero graus, en aquesta ocasió no tinc fred ni en els minuts inicials, sempre estic be, de fet un cop el cos s’escalfa tot i que tant la tèrmica com la jaqueta disposen de sistemes termoreguladors que eviten que la suor aparegui, estic calent com un torronet, gairebé massa calent. En iniciar l’ascensió, la inversió tèrmica fa que a mida que pugem la temperatura augmenti, i la capacitat reguladora de les peces de roba no és suficient, el que m’obliga a descordar la jaqueta per anar regulant la temperatura.
Al baixar es nota com el tractament que evita l’entrada d’aire funciona be i el cos es manté calent. La comoditat de tot el conjunt és perfecte, es poden estar moltes hores a sobre la bici sense que en cap moment la roba molesti o sigui incòmode. La qualitat del material Assos es impecable, la seva estètica deixant de banda les preferències personals de cada un és fàcilment identificable, Assos és Assos.

En les dues sortides vaig utilitzar també com a primícia les Oakley Radar amb vidre foto-cromàtic. Les ulleres son molt còmodes, no molesten en absolut. La visió és excel·lent i de moment en cap cas ha estat perceptible el canvi de clar a fosc o al revés, sempre he trobat que el nivell de filtratge era correcte. La protecció del ull és molt efectiva, ni tant sols a alta velocitat entre gens d’aire que molesti, de fet a mi si l’aire és fred acostumen a plorar-me els ulls i de moment cap problema.

 Avui primera sortida de dimecres a Bordils. Aquest cop en Miquel no podia venir i en principi sortíem en Xavi i jo, però en el lloc on ens trobem amb en Miquel ens esperaven l’Enric i en Xavi, el darrer era el primer cop que venia a pedalar un dimecres.
Inici de la sortida direcció a La Pera fent tota una sèrie de pistes i corriols d’allò més distrets, d’aquests que mica en mica van fent feina a les cames. Direcció a Madremanya més tard per pujar fent un bucle pel costat esquerra de la carretera que puja als Àngels, pista cap a Sant Martí Vell per desviar-nos per fer la baixada del Pagés (millor que pujar-la), Torna a pujar cap a quatre camins, direcció a Can Valldemia, baixada direcció a Sant Martí Vell, però desviant-nos a l’esquerra cap a Joià passant pel cementiri.
Allà ens hem separat dels dos companys, ja que ells anaven cal a Celrà i nosaltres cap a Bordils.
En total han sortit 35,9 km +962 de desnivell en 2:20 a una mitjana de 15,4km/h

dilluns, 9 de gener del 2012

Resum 2011


Un cop passat l’any, a vegades es difícil fer una valoració de si aquest ha estat el que volíem que estes o no. De fet pel que fa al tema bike no hi havia cap objectiu fixat com a gran repte ni cap fita que fos especialment exigent o diferent del que fem normalment, per tant no podia haver-hi decepció si es continuava amb el que es venia fent fins ara.
Únicament em vaig fixar un repte, el de fer més de 5000km sobre la bike i be aquest si que l’he aconseguit.
La resta han estat sortides i més sortides, algunes més transcendents que d’altres però en el fons sortides.
A títol de resum faré un resum del que he anat fent.

Gener: 483km +11696 de desnivell
Primera sortida de l’any el dia 1, iniciar l’any pedalant està be, molt be. En aquesta sortida vaig veure realment la primera Santacruz Tallboy. La meva i la d’en Xavi ja feia mesos que estaven encarregades, però no arribaven mai.
A mitjans de gener arriba la Tallboy, que bé Tallboy

Febrer: 291km +6990 de desnivell
Decidit anar a fer els Pedals del Cister en tres etapes amb els companys, primera sortida de l’any més de un dia.

Mentre feia aquest vídeo  vaig tenir una bona caiguda que em va causar la fissura a la costella i que em va tenir unes 3 setmanes aturat i que va obligar a modificar les dates de la Pedals del Cister.


Uns molt bons companys van esperar a que estes be per poder pedalar plegats.
Manteniment per a totes les bikes, en especial per la Maverick que rep uns rodaments nous i una revisió de suspensions per un servei oficial amb un resultat excelent.

Març: 580km +11608 de desnivell
Res d’especial, moltes sortides, entre elles la clàssica de Sant Jordi Desvalls on m’ho passo be i faig una volta força ràpida pel que acostumo a fer. La Tallboy es la meva companya de ruta.
Aquest més serveix per preparar una mica la propera pedalada a terres Tarragonines.

Abril: 635km +14906 de desnivell
Fem els Pedals del Cister en tres etapes, en total surten 224km y 5336 de desnivell positiu. Ho hem passat molt be. Aquest vídeo n’és un resum. 

Tot seguit fem la sortida a la que ens conviden els companys de Terrassa, pedalant per Sant Llorenç del Munt i l’Obac, una sortida on ho passem d’allò més be pedalant per una zona diferent i fantàstica.

Maig: 602km +14132 de desnivell
Començo a preparar la Tramunbike, ho faig mentre participo amb l’organització a fer algun vídeo.
Els companys de Terrassa ens tornen la visita i passem un matí llarg pedalant amb una temperatura molt elevada per l’època. També passem una bona estona asseguts a taula, no tot és bike.

Juny: 124km +4225 de desnivell
Fem una tentativa de pujar al Puigmal, però una jornada inusualment freda per la tendència de temperatures que estava fent ens fa abandonar la pujada abans d’arribar al pas dels lladres. El vent i el fred ens demostren que cal ser molt prudent en determinades situacions, sempre millor una retirada a temps que un problema major.

Faig la meva primera participació a la Tramunbike amb un resultat nefast per a mi: fractura de radi i cúbit. Cirurgia, una placa i uns quants cargols em deixen fora de circulació durant un temps. 

Juliol: 0km +0 de desnivell
Segueixo fora de combat, ara però començo a rodar amb el Bkool tot i el braç immobilitzat. Costa molt i la motivació és baixa, però es el que hi ha.

Agost: 267km +5976 de desnivell
Sortida de la Ibis Mojo SL, finalment em vaig decidir a vendre i s’ha venut.

 Al cap d’uns dies entra la Yeti ASR-SL, així que passo d’una bike de 140 a una de 100.

Cap a finals de mes començo a pedalar mica a mica, uns primers dies difícils i plens de pors davant d’una nova caiguda, per sort tot va be

Setembre: 362km +7962 de desnivell
Tot va cap a millor, pedalo mellor cada dia que passa i el braç es va recuperant mica a mica. Com cada any fem la sortida pel Cap de Creus convidats per en Lluís, una sortida que cal mantenir, tant per la ruta com per la companyia.

Octubre: 592km +14648 de desnivell
Fem la segona sortida de l’any de mes de un dia, en aquest cas els Tracks dels volcans. Aquesta ruta és exigent a nivell físic i tècnic però finalitzem la volta sense cap problema important, exceptuant el arribar molt tard el segon dia ja que ho fem ben entrada la nit.

Novembre: 363km +8205 de desnivell
Un mes plujós, de totes maneres les sortides es van fent ara aquí ara allà. En una sortida de dia sencer entre setmana comença a parlar-se del que serà el projecte 2012 i en el que ara ja estem embarcats.

Desembre: 582km +12022 de desnivell
Un mes interessant ja que amb el disposar del pont fem la primera etapa de la transpyr 2011 per tal de poder avaluar-ne la duresa. Una experiència interessant, gairebé tant com el fer la cursa per parelles amb en Pepe on un excés de confiança fa que quedi fos nomes iniciar la cursa per la pallissa que ens donem en l’aproximació.
Centrem el tema projecte 2012 i es dona el senyal de sortida, les inscripcions ja estan fetes per tant el repte 2012 ja està servit.

Resum
Total pedalat sobre la bike real totalitzat per el GPS 4.886km i + 112.369 metres de desnivell als que cal sumar 355km que he fet amb el Bkool sobrepassant així els 5000km que tenia com a objectiu a principis d’any.

No està gens malament si es te en compte que aquest any m’he lesionat dues vegades i que entre l’una i l’altre he estat gairebé tres mesos parat.

Pel que fa a tot el que he fet n’estic satisfet, tant per lo be que ho he passat com pel que he compartit amb els companys que ha estat molt, espero que el 2012 en cap cas sigui pijor.