diumenge, 23 de febrer del 2014

Bona setmana

Aquesta setmana he rodat força més dies que les anteriors, de fet les tres darreres setmanes havia sortit 3 dies cada una, i aquesta en total n’ha sortit 5.

El dilluns volta nocturna tranquil·la amb en Ricard per la Miquela, la volta dels 20km i +300 de desnivell que fem quan hi ha poca estona i es vol sortir. La vaig fer amb la Highball 1x10 i vaig tenir forces bones sensacions.

El dimecres també desprès de 3 setmanes de no anar-hi vaig poder anar a Bordils. Sortida amb en  Xavi i en Josep Maria que estrenava la Open. En Xavi ens va fer una volta entretinguda, corriols, pista, trams tècnics, trams a peu, trams per asfalt, en fi una mica de tot per anar agafant ritme i saber patir on faci falta. El ritme va ser prou bo, de fet jo no podia anar molt més ràpid, i estic força satisfet de haver pogut seguir el ritme que es va portar. Vaig repetir amb la Highball 1x10 i forca rígida, i val a dir que amb el plat de 32 en algun tram em vaig haver d’esforçar de valent. En total 35km i +1150 de desnivell.

Divendres nova nocturna amb en Ricard. Aquest cop amb la Tallboy per tal de que l’esquena reposes una mica de tanta rígida. Pujada a Sant Grau per les 3 fonts controlant pulsacions. Baixada per el camí normal de la banda de Sant Gregori, de fet feia anys que no el feia tot sencer. Una pedalada de recuperació amb 30km i +500 de desnivell.

Dissabte, aquest cop carretera era el que tocava. Volta rodadora fins a Caldes tornant per Vilobí cap a Mas Lluners on varem fer un bon esmorzar i uns bons riures, i d’allà cap a casa. Una volta de 70km i +600 de desnivell que tot i no ser res de l’altre mon em deixa amb les cames una mica cansades. Crec que tinc un problema de posició sobre la bici de carretera, no es normal les molèsties que tinc a les cames quan vaig amb aquesta bici, de ben segur la posició fa que treballi zones diferents que nomes em molesten si faig carretera.

El diumenge volíem anar al Sobirà i sta. Bàrbara, però al arribar a Anglès en Ricard ha proposat pujar al Puigd’Afrou. Hem seguit el que es veia al mapa del GPS, i si, hem fet el cim, però la pujada era d’aquelles que recordes be. De fet hi ha un tram de 1.8km amb una mitjana del 21% de desnivell i que té trams de fins el 42% que evidentment hem fet a peu. Si que hem fet trams pedalant de fins el 34%, però en alguns moments el seny s’ha imposat i hem decidit caminar una mica, ja que el que deixava veure el GPS en el mapa tenia la pinta de continuar massa estona molt dret.
El segment en qüestió

Una volta entretinguda, que caldrà completar pujant a Sant Gregori i continuar direcció al Coll algun altre dia. En total 51km i +873 de desnivell positiu, no molts de metres de desnivell, però han estat intensos.


 He acabat la setmana amb 205km i +3407 metres de desnivell, el que fa que sigui per molt poc la que més km he fet aquest any. No és però ja per força més la que més desnivell he fet, les voltes rodadores van en contra de xifres importants de desnivell.

diumenge, 9 de febrer del 2014

Setmana condensada

Aquesta setmana ha estat una mica condensada pel que fa al repartiment de l’activitat. Per motius de feina i viatges no ha estat possible fer la sortida del dimecres, i al estar de viatge no he fet res ni els dilluns ni el dimarts, ni de bike ni de res més.

El dijous necessitava sortir a fer un volt, fart de fer KM en cotxe necessitava fer-ne algun amb la bici, així que al migdia faig la volta de 20km que fem amb en Ricard si disposem de poc temps que puja a la Miquela i que torna per Aiguaviva.
M’exprimeixo tot el que puc i faig el meu millor temps pujant a la Miquela. Val a dir que només he reduït uns pocs segons i l’esforç ha estat molt gran, per tant la forma ha millorat pel que fa a la capacitat d’esforçar-me i donar-ho tot si cal, però el darrer millor temps em va costar molt, molt menys esforç, per tant queda molt de marge de millora.

La propera sortida va ser el dissabte, sortida road amb en Marcos.
Curiosament tots dos havíem mirat rutes per anar cap al mar, així que cap el mar s’ha dit. Agafem direcció a Quart, Llambilles, Cassà, i mentre ens dirigim a Llagostera es punxa la meva roda del darrera. Ens va costar força treure la càmera, ja que cap dels dos dúiem palanques i els pneumàtics de carretera son tant petits que no saps ni com agafar-los. Un cop reparat seguim cap a Llagostera, Tossa de Mar, direcció a St. Feliu ens parem en algun mirador a fer alguna foto. Aquest tram és agradable de fer tot i que no fa excessiu bon dia, però el mar i les vistes de les cales i els penya segats son magnífics.
Vistes de Tossa de Mar
 En tot el tram trobem 3-4 cotxes i un parell de motos, així que tranquil, tranquil. Arriben a Sant Feliu, parada al passeig per fer la foto de rigor i seguim cap a Platja d’Aro, Calonge, coll de la Ganga, La Bisbal, Cruïlles, Sant Sadurní de l’Heura, Santa Pellaia, Cassà, Quart, i Girona.
Calma total a St. Feliu
Durant tota la sortida menys els inicis (fins arribar a Quart) el vent ha estat protagonista. Sempre fent la llauna en més o menys mesura. El millor abans d’arribar a la Bisbal mentre pedalàvem amb vent de cua; molt pitjor la pujada fins a Cruïlles on el vent de cara i la pujada feia força feixuc el pedalar.

La volta al final m’ha donat 131Km i +1600 mts de desnivell ( de fet un cop corregits a l’strava indica +2393, però ho veig poc creïble) El ritme ha estat raonable tota l’estona, amb un final més apretadet per que s’anava fent tard.

Diumenge sortida BTT, fins a Canet passant per els corriols del lateral de Sant Grau, des de Santa Afra fins el Llémena, i pujar a Canet per el dipòsit de l’aigua. 
Travessant el Llèmena
Tret d’alguna seria a l’inici de la volta fins que els joves s’han calmat la resta rodant suau. Estic satisfet de les sensacions al pedalar desprès de la pallissa d’ahir, les cames i la resta perfecte, al menys per fer el que hem fet. Avui de celebració hem fet Gastronòmica, que de tant en tant ja va bé
No tot ha de ser pedalar
El resum de la setmana ha estat de 186km i +3.333 metres de desnivell. Sembla que mica en mica les sensacions van essent millors, i això fa molt més agradable pedalar. La propera setmana més pedals, tot i que s’iniciarà amb viatge igual que la passada. 

diumenge, 2 de febrer del 2014

Repetim?

Sí, repetim, i no nomes una cosa, ja que repetim el sortir a pedalar, amb els mateixos companys que ahir i a més fent el mateix recorregut que dimarts.

És el que te passar-ho be, que pots tornar a repetir-ho més vegades i no et sap gens de greu. Així, aquest matí amb en Ricard i en Marcos (en Pepe sembla que quan plou el dia abans no està motivat) hem sortit a fer una volteta amb les BTT.

La veritat és que ahir al anar a dormir semblava poc probable que avui es pogués sortir a pedalar ja que una pluja intensa queia sobre Girona, però aquest matí a les 7 el cel estava clar i això vol dir que res d’excuses i a pedalar.
Sortim a les 8 des de casa, ja que en Marcos ens ha trobat al sortir cap el pavelló de Salt i ja hem anat per feina al no haver de esperar en Pepe.

Iniciem direcció a Sant Grau, ja que és un lloc on no acostuma a haver-hi molt de fang desprès de ploure, i casualment comencem pujant per la font d’en Coromines tal i com varem fer el dimarts amb en Xavi i en JM. En arribar a dalt del corriol i trobar la pista que puja en Marcos agafa el corriol de baixada i per tant seguim el recorregut del dimarts. L’hem anat seguint una bona estona, de fet tota l’estona, l’únic que hem variat ha estat la pujada de mig Sant Grau pel corriol interior i l’hem feta per la pista per evitar mullar-nos amb la vegetació molla encara de la pluja de la nit anterior.

També hem variat la ruta al pujar fins el cim de Sant Grau, una cosa que el dimarts no varem fer, evitant així la última pujada. Les vistes des del cim eren espectaculars, un mar de núvols sota nostre amagava part dels pobles que ens envolten i deixava unes imatges molt boniques.
Vistes des de Sant Grau
Baixem i cap a agafar la trialera, teníem el dubte si tant molla com estaria es podria baixar, però hem decidit que en cas de nos ser ciclable al primer creuament amb la pista la deixaríem i seguiríem la pista.
Estava molt molla, però el tipus de terra que hi ha es força noble i tot i no donar excessiva confiança no sembla traïdora, així que cap avall que fa baixada. En Marcos al principi fa algun tram a peu, però de seguida va agafant confiança i baixem tots sobre la bike. En arribar als punts complicats, al igual que el dimarts peu a terra i millor anar segurs.
Punt compromès, millor anar segurs
Els tram entremig, on hi ha força pedra, no dona massa bones sensacions. El fanguet llisca una mica i les pedres molles no donen gens de confiança, així que algun peu sobre la bike o fins i tot algun metre a peu. En un d’aquests trams en Ricard ha relliscat de manera tonta i ha caigut fent una rebolcada sobre les pedres que no ha tingut més conseqüències que un cop al maluc.
Aterratge sense conseqüències
La resta de la volta la mateixa que el dimarts. Això si els companys m’han fet anar davant al corriol que enllaça amb la font del Bac i he quedat força moll amb les branques i fulles molles.
Al arribar a la pista que voreja el Ter, en Ricard ens fa parar per que te la roda del darrera punxada. La reparem tapant un tall pel que podia passar-hi gairebé el dit petit amb cinta americana. A vegades va be portar cinta americana a la tija del seient tot i que estèticament sigui lleig de nassos.
Reparació i a continuar
Al final 35 km i +753 m de desnivell, no massa res, però en Marcos tenia toc de queda, i ja està be de tant en tant que el diumenge sigui una mica més lleuger pedalant.

dissabte, 1 de febrer del 2014

Contrast de sensacions

Aquesta setmana la sortida del dimecres va ser el dimarts i es va fer a la zona de Sant Grau. Varem sortir des del pavelló de Salt i passant per les deveses varem agafar direcció a Bescanó. Travessem el Ter i pugem cap a la font d’en Coromines, on agafem el camí de la dreta, seguin per la pista dins a trobar el corriol que a mitja pujada puja per la dreta i el seguim fins a la pista que puja a Sant Grau. Baixem però pel camí que tenim davant que porta fins a Can Vivorella i trenquem a la esquerra passada la font per anar a buscar el camí que ve de la carretera asfaltada i que porta de nou a la pista que puja fins el cim.
En arribar a la pista baixem una mica i cap a la dreta per pujar pel corriol interior fins a la meitat de l’ascensió. Allà cap a la dreta i pista fins a dalt de tot, be, quasi dalt de tot, la última pujada no la fem.

Les sensacions al pedalar no son dolentes, de fet son de les millors en molt de temps, tot i que tinc molt clar que el ritme és baix o com a mínim no és ràpid. El fet de conèixer el terreny hi té molt a dir, i això em permet mantenir-me còmode tot i l’esforç durant tota la pujada. Tenir algú darrera teu sempre ajuda a sentir-te millor i ara que en JM torna a pedalar, mentre ell agafa el seu to em va be a mi per no desmotivar-me i mantenir una progressió.

Iniciem la baixada pels saltants, però l’entrada d’un corriol ens fa variar el recorregut i l’agafem. Tot i no estar segur del tot que és una trialera de la que m’han parlat, l’agafem i ja veurem. Si és la trialera, llarga i tècnica en alguns punts fins i tot molt tècnica. L’anem baixant, per sort el terreny moll te un grip bo i el control de la bike és possible. Llàstima de que algu hi puja amb moto i literalment destroça el camí, de seguir fent-ho el bikers no el podran baixar i les motos no el podran pujar, en fi un altre corriol perdut.
En pocs punts cal posar el peu a terra, excepte en un que no penso que es pugui fer, la resta es possible baixar-los amb una mica de pràctica un cop ja coneixes la traçada bona. En Xavi va fer algunes fotos que estaria be de veure, en JM va patir una caiguda per culpa d’una relliscada que a banda del cop va fer una marca gens maca al quadre de la seva Specialized, res important, per estèticament feia mal.
Un cop a baix, tornem a pujar per la pista que haguéssim baixat, i trencall a l’esquerra per agafar el corriol que porta a la pista que puja per la font del Bac. En arribar a la pista cap a dalt fins arribar a Can Lledó, just abans de la pujada de pedra i baixada cap a la riera pel camí del mig. Sortim a la Font del Bac i ja anem tornant baixant cap a la pista que voreja el Ter fins a Bescanó on travessem i fins a Salt.
  
Pedalant per St Grau
Les sensacions baixant i pujant han estat bones, de fet baixant m’he vist segur al afrontar zones complicades, i això desprès de temps aturat per lesió de caiguda és un bon senyal. El fet de sortir amb la Highball segur que hi te alguna cosa a veure, ja que disposar de un 24 en comptes del 26 que porta la Tallboy ajuda de ben segur, i si a més tenim en compte els 1,5 kg menys de pes i la rigidesa de la HT respecte la doble, és possible que la millora de sensacions sigui per la bike, per conèixer el terreny i menys per una millora de forma. De totes maneres ho vaig passar be. La volta es queda en 34km i +973m, poca distancia pel temps invertit, però el fer molts de corriols ja ho té això d’anar més lent.

Aquest dissabte al matí sortida road amb en Ricard i en Marcos, prevista una volta llarga ahir es canvia per un tema horari d’en Marcos que te hora d’arribada aviat, així que decidim fer Mas Lluners i les Serres per anar be d’hora. En arribar al creuament de Canet decidim pujar i anar direcció a Cartellà, de Cartellà a Sant Medir i seguim fins arribar a Sarrià. Allà en Marcos ens deixa. Portem una mica més de 50km i en Ricard proposa Celrà, Juià, Sant Martí Vell, Madremanya, Els Àngels, La Creueta, Girona.
Be, ja sabem que pujar els Àngels per Madremanya fa mal, però al final accepto i anem a fer el proposat. Anem rodant tranquils per reservar una mica per la pujada dels Àngels, però la pujada de la Costa abans d’arribar a Sant Martí vell fa mal. Continuem fins a Madremanya rodant amb el plat que traiem al arribar a la marca de PM 6km que hi ha pintada a la carretera. La pujada la fema a un ritme mantingut i pugem a una mitjana final de 12km/h que avui no podia millorar massa. Les pulsacions per minut entre 160 i 170 que puc mantenir be, però que seria millor que estesin més baixes.
En arribar al cim, cordar la jaqueta i cap a baix. Se’ns enganxa a “xupar” roda un biker que estava parat al creuament quan hem fet cim. Baixem a bon ritme, i seguint la tònica del dia prudència al passar es corbes que estan molles i no donen gens de confiança, de fet en alguna he notat lliscar la bike. El “xupon” es posa entre en Ricard i jo i ni tant sols diu bon dia (que poc costa ser amable i social), segueix roda aprofitant tot el rebuf que pot. En arribar al repetxò que hi ha abans de la casa de les figues les meves cames estan calentes i en Ricard em fa un relleu, ens creuem amb en Miki i un company, afluixem i girem per veure si paren, ja que ens han saludat molt efusivament al creuar-nos. Una rua de cotxes que anava darrera seu fa triguem una mica a girar i ells han pensat que no giràvem i han seguit pedalant.
Continuem la baixada, ara sense cap autoconvidat a un ritme més suau que el que hem agafat inicialment, arribada a Girona i ja n’hi ha prou.
Encerclant Girona
Han estat 86km i 1161m de desnivell positiu, que de ben segur son els culpables que les meves cames ara mateix es sentin pesades i feixugues.


Un pas més cap a la millora de sensacions, les d’avui inicialment molt dolentes amb un mal de potes important als quadriceps, un fet que no acabo d’entendre si no havia agafat la bike des del dimarts.