dijous, 28 de juny del 2012

Pensaments contradictoris

Una setmana molt estranya es la que he viscut.

Desprès de conèixer la noticia de que no podria fer la Transpyr van haver-hi unes hores de gran decepció, un fet normal si tenim en compte que han estat molts els km fets per preparar aquesta proba, avui ho he mirat i han estat 4.815 els km fets des del mes de gener fins ara, gairebé els mateixos que vaig fer en tot l’any passat de fet només falten 75 km per haver-ne fet més.

Ja un cop acceptat el fet de que no hi participaré, de sobte una gran tranquil•litat m’envaeix. No tinc cap pressió, no he de fer res, no he de preparar ni tant sols la bossa, no cal pensar si farà molta calor o no, si estic preparat per fer la ruta, ara ja tot és indiferent.

Durant la setmana i a mida que van passant les hores i els dies els sentiments es contradiuen. De sobte tinc moltes ganes d’anar-hi, però al cap d’un moment tinc la decepció de no poder.

He fet algunes sortides en BTT i les sensacions no han estat dolentes, per tant el desig ressorgeix, qui sap potser si que a ritme més suau podria fer la Transpyr, o qui sap potser tant sols la Lite fins a Jaca.

Parlant amb els companys veig que la nostra relació i compromís va més enllà de passar una bona estona plegats. Cada un te els seus motius i la seva manera de viure-ho, però per a cada un dels FD el realitzar aquesta aventura ens fa sentir quelcom d’especial. Ara el no anar-hi ja no només és una decepció per a mi mateix, sento que he fallat o que com a mínim he deixat un buit important al meu equip.

Aquests dies però he seguit vinculat a l’aventura, cal carregar els mapes i els tracks als GPS’s i no sé perquè sempre acaba havent-hi problemes per fer aquesta tasca que normalment no ha de donar cap problema. Viure això encara em fa estar més proper als meus companys i tornar a viure aquest voler i no poder que fa que l’ànima i el cos estiguin en constant disputa.

Avui he fet una darrera pedalada amb en Ricard, curta, molt curta, únicament per verificar que la seva bike està tota correcte.
Demà acompanyaré als membres del meu equip fins al punt de sortida per tal de fer la recollida de dorsals, acreditacions, xip, en fi tot el que cal abans de sortir el dissabte.

El dissabte vull ser a la sortida per donar-los una empenta moral i un motiu més per ser forts i finalitzar la Transpyr, i si tot va be rebre’ls a l’arribada de la primera etapa a Camprodon. Ara ja està tot a punt, demà és el dia cero, on tot comença però no es mou, es aquell dia que tots veiem molt llunyà en el moment de formalitzar les inscripcions ja fa més de 6 mesos.

Jo aquesta vegada m’he quedat a fora, espero poder ser-hi a la propera aventura a la que ens apuntem tots plegats.

dimecres, 20 de juny del 2012

Transpyr finished



Sí, per a mi la Transpyr 2012 ja està acabada i ni tant sols l’he començat.

Com alguns ja sabeu al retorn del meu viatge per terres Franceses vaig començar-me a trobar malament i ja el divendres passat vaig haver d’anar a urgències per mirar de que es tractava.

El primer diagnòstic era d’una infecció a les vies urinàries i el tractament antibiòtic. La noticia ja no m’agradava gens, ja que havia de prendre antibiòtic durant una setmana, això i la practica d’esport a alta intensitat no es compatible, confiava però que amb la setmana que quedaria el cos tindria temps de refer-se i tot i perdre la setmana d’entrenament estaria a punt per la sortida de la Transpyr el dia 30 a Roses.

El diumenge davant una mala evolució del tractament vaig tornar al hospital per veure el que calia fer, i resulta que encara no n’he sortit. El tractament amb els antibiòtics per via oral no funciona i cal que siguin per via intravenosa. Aquest fet obliga a ingressar-me a l’hospital per tal de poder donar-me el tractament correctament i fer-me alguna prova més per assegurar que el diagnòstic i el tractament son correctes.

Aquest matí en passar el metge m’ha confirmat que el que tinc és una prostatitis i que cal seguir amb el tractament amb antibiòtics via intravenosa fins a finals de setmana i que llavors si tot està be podré tornar cap a casa.

Fatal, tot va com no ha d’anar, però el pitjor està per arribar, ja que la següent notícia és que durant 8 setmanes hauré de seguir amb un tractament estricte d’antibiòtic per eradicar totalment la infecció.

La pregunta als metges ha estat instantània, i la seva resposta ha estat clara: “impossible fer esport a nivell elevat i menys encara una proba de resistència de 8 dies amb un grau d’exigència molt elevat”.
M’han assegurat que si aconseguís finalitzar el primer dia no tindria ni forces per aixecar-me el segon i que necessitaria entre tres i quatre setmanes per recuperar l’organisme del esforç.

Sembla ser que aquest tipus d’antibiòtic s’adhereix molt als muscles i et debilita molt. Així que amb una decepció important avui el dia 19 de juny he finalitzat la meva participació a la Transpyr 2012 a falta de 11 dies per iniciar-la.

Es dur el perdre l’oportunitat de realitzar aquesta aventura amb els meus companys, més encara desprès de entrenar un munt d’hores i fer gairebé 5000km durant els darrers 6 mesos per preparar-me i assolir amb èxit el repte de la Transpyr.

A banda dels meus sacrificis personals durant aquest temps, cal sumar-hi els que han fet els de casa, en especial la meva dona, acceptant horaris d’entrenament una mica rars i el fet d’ocupar-se de tasques de les que m’hauria d’ocupar jo, sacrificat alguns caps de setmana per tal de permetre que fes pedalades llargues per agafar fons.

Ara passades unes hores, m’adono que desprès de tot si no hi ha cap inconvenient, d’aquí a vuit setmanes tot estarà perfecte i no hi haurà cap seqüela que m’impedeixi fer res, ni tant sols pedalar. Així que tampoc cal donar-hi més voltes, aquest cop no ha pogut ser, qui sap si el 2013 presentarà un altre oportunitat de poder participar en un repte semblant o qui sap si en el mateix.

La vida és un conjunt de moltes coses, i jo per sort puc dir que em tracta força be. Moments de decepció com els d’avui no fan rés més que fer-nos valorar el que ens passa cada dia i que no som capaços d’apreciar i de gaudir amb la intensitat que es mereix.

Encara queda molt per fer i molt per aprendre... 

dilluns, 11 de juny del 2012

Fent els darrers tests



La meva companya en aquesta aventura
El que fem darrerament ja no és entrenar ni mirar de guanyar res en concret, es tracta més de mirar de conèixer que és el que podem assolir o el que no, si el ritme és el ritme que ha de ser o cal que sigui més lent, en fi mirem de anar reproduint una mica les situacions que trobarem en cursa, o millor dit en l’aventura, ja que si be el resultat sempre més interessant, el millor és el poder finalitzar el repte.

En els darrers 6 dies, es a dir des de la darrera entrada al blog, he fet 4 sortides, amb un total de 298km a una mitjana de 15,6 km/h i amb un desnivell acumulat de +7138 m.

La primera d’elles el dimecres des de Bordils amb tots els components dels FD menys en Ricard que no va poder venir.
Volteta cap el Puig d’Arques amb la idea de fer quilòmetres i pujades més llargues. En Miquel però ens va fer agafar una ruta alternativa plena de corriols i de pedres!! Uns corriols molt bonics però molt tècnics i durs físicament, ja que pujar per allí no és una tasca a l’abast de tots els ciclistes, de fet vaig quedar sorprès del meu propi rendiment en aquell tipus de terreny.

El dijous vaig fer manteniment a la Tallboy i ja vaig muntar la transmissió definitiva que m’acompanyarà a la Transpyr. Finalment el plat petit per les bieles XX ha passat de ser un 26 que és el més petit que fabrica SRAM per aquestes bieles a ser un de 25 dents fabricat per la gent de Carbon.Ti i que és integrament de titani. La pinyonera ha estat substituïda per una SRAMM XX 11-36 idèntica a la que utilitzava fins ara, així assegurem que la transmissió funciona perfecte. Evidentment canvi de cadena, cal una cadena nova si la resta és nou.
També aprofito i faig canvi de les pastilles de fre del darrera, aquestes no son de la marca SRAM, però son compatibles amb els XX, les que portava ja no eren ni pastilles, sort que ho vaig mirar, si no ...

Divendres a la tarda sortida amb en Ricard i en Miki. En Miki també fa la Transpyr fent parella amb l’Albert, ells però fan la Lite A. Sortida cap a Rocacorba, pujant pel camí vell de Banyoles per tal de fer els 5 km d’asfalt que es fan si puges per allí, que segur que trams d’aquests en trobarem. La baixada per Granollers de Rocacorba, una baixada plena de pedres, be de fet és més un piló enorme de pedres pel que hi ha una baixada. Es de les baixades aquelles en que et canses més que pujant, cal estar molt atent en tot moment i sempre en tensió, ja que a la més mínima la caiguda està assegurada.
Un cop a baix pugem a Sant Grau per la banda de Llorà seguint la pujada que es va fer al Open BMW, baixada ràpida i cap a casa.

El dissabte descans, cal donar una mica de repòs al cos, ja que el diumenge i dilluns és presenten intensos.

Diumenge: Marató de Navata en la modalitat 100Km. Tots els FD menys en Ricard estem inscrits, els del equip 1 corren cada un pel seu costat i el Josep Maria i jo anirem plegats per sincronitzar ritme de pedalada.

Iniciem la sortida i el ritme és ràpid, penso que molt ràpid per una cursa de 100km de BTT, però tots surten molt lleugers i nosaltres caiem al parany i li fotem gas. Passats 3 o 4 Km la cosa s’ha estirat una mica i ja quedem relativament pocs ciclistes en grup, de fet som 2 o 3 parelles que rodem seguint els uns el ritme dels altres.

En Josep Maria és un company competitiu, i tot i que diu que no és que si i el ritme segueix essent el de fondre a l’adversari. Per sort és així i mica a mica es van fonent, primer els uns, desprès els altres, les pujades plenes de pedres desmotiven a tothom però nosaltres mantenim un bon ritme que els altres no poden seguir.

Ja soma terra de ningú i moderem el ritme, ens diem “ep, que demà hem de tornar-hi” així que mirem de posar fre a l’embranzida inicial per agafar un ritme que es pugui mantenir molts de km. Mentre Pugen el coll de Pincarò atrapem un grup de 5 ciclistes i amb en JM fen tècnica de desmotivació psicològica que funciona molt be i en un tres i no rés tornem a anar solets.

Iniciem la pujada més llarga de la sortida, be quasi, ja que ja uns seguits de puja baixa fins a l’hostal de la Muga i llavors puja un ratet fins el avituallament on serveixen pasta a banda del normal dels altres avituallaments.
Un cop ja una mica més tips iniciem la marxa fent una mica de baixada on en JM talla la coberta del darrera amb una pedra i a més malmet la llanda roval de carboni com veuria més tard. Posem una càmera i un embolcall de gel per tapar el forat de la coberta i muntem de nou  la roda. Mentre fem això ens avancen tres ciclistes dels que donem compte abans del proper avituallament, dos a la pujada i l’altre ala baixada. Una mica de fruita i aigua al avituallament i la roda d’en JM ja fa figa. Inflem una mica i continuem, però en menys d’un km ja estem parats a desmuntar-ho to i posar-hi un altre càmera.

Ens avancen dos dels tres que havíem avançat abans, en JM renega una estona i un cop muntat tot li fotem a fons per tal de recuperar terreny. Sembla poc probable que els atrapem, molt de tram de baixada molt ràpida i ens porten més de 5 minuts d’avantatge. No sabem si deixar-ho córrer i conservar o continuar a ritme ràpid, ens decantem per la segona opció. El tram emporlanat que porta cap a Lliurona el fet tot a plat i fotent-li canya, sembla impossible que rodant a aquest ritme no atrapem a ningú. Al final mentre baixem, ja en una part de pista trobem el primer dels dos, l’avancem i seguim al mateix ritme fins al final.

Finalitzem la ruta en 6:28 de pedalar i 7:01 de temps total, així que entre els avituallaments i les dues punxades hem estat aturats 29 minuts. Ens surten 102km i +2761m de desnivell a una mitjana de 15,8km/h un ritme massa ràpid per una Transpyr.

Els nostres companys finalitzen 3er i 4rt fent mostra del nivell que tenen, nosaltres 17 i 18 que tampoc està malament per uns afeccionats com nosaltres.

Dilluns toca consolidar, i per tant sortida prevista dura, tant en KM com en desnivell. Hi som tots els membres dels FD, però en Xavi es troba malament i no es sent amb forces per pedalar. Una nit amb vòmits i mal de panxa en son la causa, i és millor fer bondat ara que es pot.

La resta sortim des de Castellfollit cap a Oix seguint la part final de la primera etapa de la Transpyr 2011, fem la rampa d’asfalt passat Oix a bon ritme i seguim per la pista, que amb un bon pendent i plena de pedres com està ens fa abaixar el ritme i ens mostra que el ritme del dia anterior va ser massa elevat. Anem rodant fins que iniciem la baixada on ens posem els paravents, ja que la temperatura es fresca i anem molt suats per la molta humitat ambient que hi ha.
Amb companys així dona gusta sortir a pedalar
Baixada cap a Camprodon i d’allà cap a Llenars i rumb a la collada verda on en arribar al poble de l’Abella decidim anar cap a dinar i anar tornant. La tornada és majoritàriament baixada, però no sempre, així que anem pedalant a bon ritme quan ens comença a ploure. Justa llavors toca fer un bonic corriol, que amb les arrels i pedres molles es fa força perillós. Un cop sortim de camí i ja agafem un tram asfaltat comença a ploure de valent i seguirà així fins que arribem a Castellfollit.
Paisatges de somni durant la ruta
A la fi 77km i 1827m de desnivell a una mitjana de 14,9km/h, gens malament si tenim en compte que el dia anterior ja l’havíem fet un bon piló a la Marató.

Així ens els dos últims dies han estat 178km i +4556 metres de desnivell, uns números que sense ser-ho s’acosten als que farem a la Transpyr.

Les conclusions son que cal anar més lent si volem mirar de no patir gaire al final de les etapes, veurem si son capaços de fer-ho.

dimarts, 5 de juny del 2012

Fins i tot amb pluja, Transpyr!!

Fa dies que no escric res, no per no tenir res a dir, si no per no disposar de temps. 

Des de fa uns dies que hem baixat la carrega de km i que en comptes del volum treballem més la intensitat, el que es tradueix en un pedalar més ràpid que fa unes setmanes. De fet quedo parat forces vegades de les velocitats mitjanes de les pedalades que faig, ja que mai anteriorment he rodat tant rápid finalitzat les voltes amb un nivell de fatiga més que acceptable. 
En el cas de fer una sortida de 30km, sembla que falta quelcom. Ara el llindar mínim està al voltat dels 50km, que son poc pel que ens espera, però molts comparats amb el que feia anteriorment. 

Les sortides amb en Ricard ja les tinc molt controlades, jo se el seu ritme i ell sap el meu, així que ens és força fàcil de no anar passats de voltes. En Marcos a vegades ens marca un ritme diferent al nostre, però darrerament ràpidament tornem al nostre. 

Ahir sortida amb en Josep Maria amb la idea de pedalar moltes hores plegats. 
Volíem repetir la volta de Girona, Anglés, Sta Bàrbara, mines d'Osor, Subirà, Sta Bàrbara , Anglés, Girona, una ruta que es queda en uns 85km i 1800 de desnivell. 
Al sortir uns núvols negres i amenaçadors ens van advertir que ens mullariem, i així va acabar essent. Varem arribar però fins a Sta Bàrbara sense mullar-nos, varem començar el descens cap a les mines amb una boira potent que semblava emular les zones tenebroses del senyor dels anells. 
Ja al inici de baixada ens varem abrigar amb el para vents, que aviat va fer de para pluges. Una pluja no gaire intensa que no feia res més que fer la volta millor, mentre gaudien de un paisatge màgic.

 A mitja baixada una pedra ganivet va fer un bon tall al meu pneumàtic del darrera. Una càmara i l'embolcall d'un gel dels que pren en Josep Maria varen ser suficients per reparar l'estropici. No tinc gens clar si una coberta més potent hagués aguantat sense tallar-se. 

Un cop a la carretera d'Osor i veient que plovía i que el cel amenaçava amb més varem baixar cap a Anglés on en arribar-hi la pluja era intensa. Paradeta al bar, cervessa i patates ens serveixen per esperar que afluixi una mica.

Iniciem el retorn cap a Girona i en passar prop de Mas Lluners una provocació del company d'equip ens dirigeix cap els corriols que enllacen amb Bescanó. 
Total el tema es que si entrenen Transpyr no cal tenir por ni al fang ni a la pluja, i així mica en mica l'anem lian fins que veiem que son casi les nou i que cal tornar a casa, ara si molls i bruts tal com marca un entrenament Transpyr.

En total han estat 63km amb un desnivell de 1283m a una mitjana de 14,7km/h. Molt bones sensacions, tant pel ritme com per la sintonia amb en Josep Maria. El seu rodar és molt similar al que portem amb en Ricard, així que no crec que tinguem cap mena de problema al pedalar plegats. 

Propera sortida amb en Josep Maria el diumenge on correrem la Marató de Navata, 100km i 2500 de desnivell positiu. 

Possiblement aquest serà el darrer test de llarga distancia abans de la Transpyr que ja la tenim a tocar.