Pensaments contradictoris

Una setmana molt estranya es la que he viscut.

Desprès de conèixer la noticia de que no podria fer la Transpyr van haver-hi unes hores de gran decepció, un fet normal si tenim en compte que han estat molts els km fets per preparar aquesta proba, avui ho he mirat i han estat 4.815 els km fets des del mes de gener fins ara, gairebé els mateixos que vaig fer en tot l’any passat de fet només falten 75 km per haver-ne fet més.

Ja un cop acceptat el fet de que no hi participaré, de sobte una gran tranquil•litat m’envaeix. No tinc cap pressió, no he de fer res, no he de preparar ni tant sols la bossa, no cal pensar si farà molta calor o no, si estic preparat per fer la ruta, ara ja tot és indiferent.

Durant la setmana i a mida que van passant les hores i els dies els sentiments es contradiuen. De sobte tinc moltes ganes d’anar-hi, però al cap d’un moment tinc la decepció de no poder.

He fet algunes sortides en BTT i les sensacions no han estat dolentes, per tant el desig ressorgeix, qui sap potser si que a ritme més suau podria fer la Transpyr, o qui sap potser tant sols la Lite fins a Jaca.

Parlant amb els companys veig que la nostra relació i compromís va més enllà de passar una bona estona plegats. Cada un te els seus motius i la seva manera de viure-ho, però per a cada un dels FD el realitzar aquesta aventura ens fa sentir quelcom d’especial. Ara el no anar-hi ja no només és una decepció per a mi mateix, sento que he fallat o que com a mínim he deixat un buit important al meu equip.

Aquests dies però he seguit vinculat a l’aventura, cal carregar els mapes i els tracks als GPS’s i no sé perquè sempre acaba havent-hi problemes per fer aquesta tasca que normalment no ha de donar cap problema. Viure això encara em fa estar més proper als meus companys i tornar a viure aquest voler i no poder que fa que l’ànima i el cos estiguin en constant disputa.

Avui he fet una darrera pedalada amb en Ricard, curta, molt curta, únicament per verificar que la seva bike està tota correcte.
Demà acompanyaré als membres del meu equip fins al punt de sortida per tal de fer la recollida de dorsals, acreditacions, xip, en fi tot el que cal abans de sortir el dissabte.

El dissabte vull ser a la sortida per donar-los una empenta moral i un motiu més per ser forts i finalitzar la Transpyr, i si tot va be rebre’ls a l’arribada de la primera etapa a Camprodon. Ara ja està tot a punt, demà és el dia cero, on tot comença però no es mou, es aquell dia que tots veiem molt llunyà en el moment de formalitzar les inscripcions ja fa més de 6 mesos.

Jo aquesta vegada m’he quedat a fora, espero poder ser-hi a la propera aventura a la que ens apuntem tots plegats.