diumenge, 26 de gener del 2014

Prove It finalitzat

Aquesta setmana ha estat una mica atípica pel que fa a les hores d’esport realitzades i per la diversitat d’activitats també.
El dilluns ja vaig començar amb una sortida en la que s’iniciava l’exercici corrent i es finalitzava caminant ràpid. Una mica menys d’una hora d’activitat varen ser suficients per deixar-me els bessons força carregats, en especial l’esquerra.

 El dimecres sortida en BTT a Bordils, aquesta setmana falla en Miquel, però s’afegeix en Josep Maria, així que som tres que pedalem. En Xavi ens busca una ruta per permetre rodar una mica sense patir massa, tot i que jo ja em vaig haver d’esforçar que en JM tot i no està en forma pedala força be. En total 38km i +800 de desnivell en un perfil trenca cames a un ritma no molt alt però suficient al menys per a mi. Final de pedalada en remull, la pluja ens enganxa i fem uns 15km mullant-nos, tot i que per sort era pluja suau, va ser suficient per deixar-nos força molls.

Divendres jornada de esqui, desprès de 10 anys sense posar-me uns esquis torno a la càrrega amb en Ricard i un parell de companys més. Tot i els pronòstics dolents la jornada d’esquí és perfecte, bona neu, poc vent a les cotes baixes, gens de cua,... En fi que va ser un no parar de pujar i baixar del que vaig poder-ne aguantar 5 hores en total abans de parar per la fatiga que tenia acumulada a les cames.
Els quatre pujant en un remuntador. Casc si, però diferent del habitual
És veritat allò que diuen que l’esquí es com anar en bicicleta i que si en saps en poca estona ho recordes. El que no et diuen es que la forma física que tenies quan ho feies no es manté, i per tant tot i que baixava amb dignitat, el seny va fer que no em fiques a baixar cap pista negra i la fatiga general va fer que el ritme de les darreres baixades fos força suau.

Dissabte Road: En Ricard tenia posat al cap fer 100 Km, així que varem anar fins a Sant Hilari passant per Santa Coloma. La pujada a Cladells la vaig fer molt lenta, les cames estaven ressentides del esquí del dia anterior i tot i anar be de respiració i pulsacions les cames no anaven. Baixada per Osor, Angles, Mas Lluners, Girona i un bucle extra de 10 km fins a Vilablareix per fer els 100km.
En Marcos fent-me costat mentre pujem Cladells
Avui diumenge ha tocat BTT. Ruta rodadora fins els Metges pujant des de Cassa i baixant per on sempre. Les sensacions millor que el dissabte, però tot i això les cames estan cansades i un canvi de ritme dispara totes les alarmes. A la fi han estat 53km més al sac.

Així entre una cosa i l’altre he fet un total de 190km i un desnivell de 2638m en tres sortides en bici, el córrer i l’esquí no es compten en KM, però segur que si compten pel que fa a forma física general.

Amb tot això el Prove It de l'STRAVA, on l'objectiu era de rodar 600km en el més de gener amb un mínim de 150km per setmana ja l'ha aconseguit, de fet ara ja en porto 670 aquest mes.


La propera setmana més!! 

diumenge, 19 de gener del 2014

Segueixo fent feina

Costa i molt l’anar seguint una progressió, pedalar, pedalar, pedalar, i si existeix algun dubte pedalar.
Hi ha objectius a la vista per el 2014, i no son molt lluny, per tant cal anar a l’idea i mirar d’agafar el ritme aviat. Els companys tenen un bon nivell, i tot i que pugui haver baixat una mica per el període hivernal és de ben segur millor que el meu.


He d’anar recuperant, i el que no pot ser es caure en una sobrecàrrega muscular, ja que això ho tiraria tot a terra i caldria tornar a començar. Per això miro de fer els km però a un ritme baix, o més baix del que podria seguir, assegurant així que tot va fent el seu camí. Que ningú pensi que quan dic que el ritme és baix vull dir que pugui anar molt més ràpid. El que dic és que no és el meu ritme màxim i prou.

Somric en finalitzar la pujada de les Encies
Aquesta setmana diferents sortides, les del cap de setmana, una en Road i l’altre en BTT. La bici de carretera permet treballar el fons, és més regular i durant el temps de la sortida el treball es molt més uniforme que en BTT, per tant una eina de millora a mantenir.
Bikers ràpids a seguir posen la pressió en tot moment

El dissabte una volta de 75km fent ruta, un ritme interessant per a mi, ja que em va portar gairebé sempre al ritme màxim al que estic disposat a rodar. Bona feina de ben segur.

Diumenge desprès de una nit de pluja el dia ha començat incert i fins i tot ha plovinejat una mica, però això no ha estat suficient per fer-nos desistir de la nostra idea de pedalada que hem fet voltant St. Grau pujant-lo i baixant-lo per diferents vessants, en total 38 km més a les cames.
Pel pla de St. Joan

Corriols, fang, i reguerots

Segueixo fent una mica més de 150km a la setmana, així que ja passen dels 450km els que porto des de principis de gener, a veure si això comença a donar fruits.

dijous, 16 de gener del 2014

Recuperant sensacions

La cosa va millorant, les sensacions son millors tot i que no son el que m’agradaria, però semblen anar per bon camí.

Des del dia 1 de gener he fet 340km i +6800 metres de desnivell positiu. Això tot i que no és molt ja m’està permetent anar recuperant una mica el nivell de forma i si be encara estic lluny d’on jo penso que estaria si no m’hagués aturat fa que les sortides siguin cada vegada més un divertiment i menys un suplici.

El passat dissabte vàrem començar a rodar amb la bici de carretera amb la idea de fer una mica més de quilometratge per agafar fons, i si be a la fi vaig acabar força be la primera pujada (la dels Àngels) em va costar molt més del que esperava. En molts de punts vaig portar tota la relació possible i encara em costava fer rodar els pedals, per sort pujant sta. Pellaia la cosa ja va millorar i tot i pujar poc a poc les sensacions eren millors.
Un moment d'aturada al corriolets de baixada de Sta Bàrbara
El diumenge BTT rodador, Girona – Anglès, pujar a sta Bàrbara i tornar fins a Girona varen ser 50km suaus (per que el ritme era lent) que es poden sumar als del dissabte de la setmana anterior quan vàrem pujar a Rocacorba on també varen ser 50km més que vàrem pedalar.

Aquestes sortides m’han permès anar agafant potència a les cames i ara ja no tinc la sensació de començar la ruta cansat, el que és per a mi un punt interessant.

Ahir sortida amb en Xavi des de Salt, i es que tot i ser dimecres ahir en Miquel no podia venir en tenir torn de tarda. La sortida la vàrem fer en direcció a Bescanó, on vàrem creuar el Ter i ens vàrem dirigir cap a Sta Afra fent alguns dels corriols laterals, per un cop allí pujar en direcció a Sant Grau pel corriol de la banda de Llorà. En arribar a la pista girem a la dreta i baixada fins a Llorà, on seguim el camí Ral fins el Pla de Sant Joan des de on baixem fins el Llémena i pugem fins l’inici de la pista que puja a St Grau des de la Carretera de les Serres.
En comptes de seguir per la pista principal agafem la de l’esquerra, que seguim fins el final, fent un bucle que ens deixa prop del principi de la pista principal, que llavors si seguim fins a St Grau.
Baixada alternant pista, trialera i corriols fins a la font d’en Coromines, Bescanó i Salt. Un total de 34km i +1005 de desnivell.

Ahir vaig passar-ho be sortint en bici, una cosa que feia setmanes que no passava. Com canvia la cosa quan ho passes be en comptes de només patir.


Les sensacions milloren, i això és el més important. Ara cal continuar així i de ben segur en un parell de setmanes les sensacions seran encara millors.

dilluns, 13 de gener del 2014

110 dies després, un nou dimecres

Finalment el passat dimecres vaig tornar a pedalar el dimecres amb els companys per la zona de Bordils.

Havia passat molt de temps des de la darrera vegada que havíem pedalat un dimecres, de fet mai des de fa gairebé 10 anys he estat tant de temps sense sortir a pedalar un dimecres.

Recordo be els inicis, uns inicis en els que sortir a pedalar un dimecres a la tarda se’m feia estrany, fins llavors sempre havia treballat els dimecres a la tarda , i el fet de sortir a pedalar era com sortir al pati.

Llavors anava amb la meva Cannondale F600 i patia molt i molt per tal de poder seguir els companys de grup. El seu nivell era molt superior al meu i finalitzar les voltes del dimecres em deixava cansat un parell de dies ben bons. Va esser a les sortides del dimecres que vaig començar a fer corriols i corriols, alguns d’ells quasi que no es podien ni descriure com a tal per lo bruts i feréstecs que eren. També va ser els dimecres que vaig aprendre a que sempre pots pujar una pujada més tot i que estiguis molt cansat. Els dimecres em varen ensenyar que anar a un ritme superior al meu no servia per a res més que per quedar mort molt abans, i que per tant calia aprendre a dosificar-me per finalitzar millor les voltes. Vaig aprendre que es podien fer 40-50-60 o més km sense parar a fer res més que a beure una mica d’aigua, una cosa que a les sortides que feia els caps de setmana es feien en ocasions excepcionals.

Mica a mica les sortides del dimecres ens van anar tornant un costum que es complia en gairebé totes les situacions, tant li feia el fred, el vent, la pluja i fins i tot la neu, sempre sortíem. Recordo be el dur roba de recanvi a la bossa per poder-me canviar per tornar a casa, fins i tot una petita tovallola per poder-me eixugar.

El grup del dimecres va tenir alguna temporada fins a 6-7 bikers. Recordo especialment les sortides on s’afegien els companys de Palafrugell, en Lluis i l’Enric, quines bones estones, quins farts de riure i de pedalar.

Altres incorporacions s’han afegit a la colla en algunes ocasions durant alguna temporada, però per diferents circumstancies han deixat de venir.

Els fixes, per dir-ho així sempre érem els mateixos, un grupet de 4 que ens ho passàvem d’allò més be, dos que tiraven més i dos que tiràvem menys (be, jo el que menys de tots) i així al final ens fèiem companyia a les pujades més dures quan les forces defallien.

Ara som 3 els que sortim, i tot i que només ens trobem els tres cada 15 dies, això  és per imperatiu laboral, que si no seria cada setmana.

Com un nen petit espero cada setmana el dimecres per sortir a pedalar, m’ho passo be, m’esforço per seguir el ritme dels companys, la fem petar mentre pedalem, tampoc sempre, ja que a vegades és impossible parlar a segons quin ritme. Els dimecres segueixen essent per a mi com sortir al pati de l’escola entre classes a jugar una estona, alliberar el cap de les tasques i rutines del dia a dia i gaudir de la natura i dels companys.


La lesió a l’Euskadi extrem i una serie de circumstàncies posteriors havien fet que no anés a pedalar els dimecres durant molt de temps, de fet han estat 110 dies des del darrer dimecres, un dies que se m’han fet molt llargs. Espero que ara estigui com a mínim 110 dimecres anant a pedalar!!

dijous, 2 de gener del 2014

Montigalà

Aquest matí una nova sortida amb la bike. Si no milloro no serà per que no insisteixi, de fet ara ja fa 10 dies seguits que surto a pedalar o caminar/córrer i tot i que la intensitat de les sortides es baixa em costa força anar fent.

Amb en Marcos a les 9 hem agafat direcció al Montigalà, per anarhi hem pujat pel costat del Biocenturi cap a la pista que porta a Can Mascort i hem baixat cap a la riera del Celré. Hem seguit tot recte passant per la casa dels gossos i pujant cap a la pista que va dels Àngels a Montnegre i des d’allà baixada cap a Can Salgueda, pujar i vorejar fins a Mas Estivalta i d’allí fins al cim del Montigalà.


Contents gaudint de les vistes

Les cames no van, la respiració es acceptable, però he d’anar poc a poc per poder anar fent ruta si no vull quedar cuit. A més avui per acabar-ho d’adobar feia una calor important, hem sortit amb 12ºC més que ahir, i tot i haver modificat la roba per l’ocasió he passat calor.


Avui m’ha costat potser més que d’altres dies el pedalar, hauré d’anar fent i així millorar mica en mica.
La companya de pedalada, amb ella he baixat millor que no he pujat

dimecres, 1 de gener del 2014

Iniciant el 2014


Inici d'any a Sant Grau
Aquest matí, tal i com ja passa gairebé cada any he estrenat l’any sortint a fer una volta en BTT.

Aquest any comença encara amb el record del 2013, que no destaca en res de particular pel que fa a participacions en proves ciclistes, però que si que em deixa aturat una bona temporada desprès de trencar-me dos dits a l’Euskadi Extrem. He de dir que ja em va anar be aturar-me una miqueta, ara però costa un munt tornar a agafar forma i no cal ni parlar de ritme.

El 2013 han estat un total de 154 sortides en bici que m’han permès rodar 5.929 km amb un desnivell positiu acumulat de 113.652 metres.  

A més durant la recuperació dels dits he començat a caminar/córrer per muntanya i tot i que fa poc temps he fet un total de 18 sortides, 153km i un desnivell positiu de 7184 metres.

De moment l’any no té cap projecte molt ambició per ell mateix, però a mi m’agradaria participar en alguna non stop, la terra de Maquis y alguna altre prova de llarga distància. Qui sap el que passarà, però si això va be el 2015 pot ser un any molt interessant i buscar algun repte dels que no s’obliden.


En fi, de moment he començat amb una pujadeta a Sant Grau amb en Ricard, res d’extraordinari ni molt menys, però tot es començar.