Ja fa temps que no vaig del tot be i la sortida del dimecres
cap al Puig d’Arques va fer que el dijous visites el fisio per recuperar cames.
Sembla que tinc una mica de tendinitis de pota d’ànec o “pata de ganso” que tot
i que no em fa mal al caminar o pedalar si el genoll em toca el terra en depèn
de quina posició em fa veure les estrelles.
 |
| Al pressionar aquest punt "tela marinera" |
Així que el dijous fisio, el divendres sortida de
recuperació amb en Ricard i el dissabte va tocar caminar una mica.
Ja fa temps que tinc ganes de fer una mica d’activitat paral·lela
a la Bike i el caminar per muntanya em sembla una bona opció. De fet durant les
vacances al país Basc vaig aprofitar per comprar-me unes sabatilles SALEWA Alp
Trainer específiques per fer Hiking i calia fer-hi alguna sortida adient.
 |
| Unes sabatilles còmodes i tècniques per la muntanya |
Així el dissabte al mati un cop esmorzat vaig dirigir-me cap
a Canet d’Adri i vaig seguir pujant amb el cotxe fins l’entrada del camí que
puja a peu cap a Rocacorba conegut per la pujada de les voltes.
Els que vàreu fer la sortida del recorregut inicial de l’esperxada
recordareu be la pujada, dons si és aquella que la primera part es podia fer
sobre la Bike, però mica a mica s’anava complicant molt fins que deixava de ser
ciclable i calia anar amb la Bike a coll. El que us puc garantir es que
certament no es tracta d’un corriol per fer en Bike, clarament és un corriol
per pujar-hi caminant o corrent si es té la forma física necessària.
En total el corriol fa uns 8km, 4 per pujar i 4 per baixar (
es evident, no?). Vaig començar a caminar a un ritme ràpid, però que em
permetés anar escalfant les cames i el vaig anar incrementant a mida que pujava.
Per sort no feia sol, però hi havia força humitat el que feia que sués de
valent. Una petita confusió al entrar a la zona de les voltes va fer que seguís
uns minuts per el camí que no tocava i vaig haver de tornar enrere fins a trobar
el camí bo.
En arribar a la zona de les voltes vaig adonar-me que estan
numerades, així pujant vaig trobar un 15,14,13,12,... fins el 1 i ja era al
cim. El tram de les voltes el recordo mentre pujo, ja que amb la Bike a coll i
les sabates de Bike em va fer patir una estona.
En sortir a dalt la vista no era gaire bona per la boira,
aprofito per beure una mica i cap a baix de mou.
De seguida que baixo m’adono que les meves cames no estan
acostumades a retenir i el genolls i quàdriceps s’escalfen dolorosament. Mica
en mica la cosa s’escalfa i vaig incrementant el ritme, fins i tot baixo algun trosset
corrent fins que m’adono que les cames es fatiguen molt ràpid baixant i
decideixo alternar el caminar amb el córrer però preval el caminar.
La baixada és més ràpida que la pujada. He tardat 1:01 a
pujar i 37 minuts per baixar, no tinc cap referència del temps que es tarda,
per tant per a mi està be. El desnivell es important, ja que nomes en 4 km es
fa un desnivell de 697 metres, per tant segur que es un bon entrenament.
Les sensacions han estat bones, tant durant com desprès i no
tinc cap signe de sobrecàrrega o dolor, per tant l’experiència es positiva al
menys pel moment. No va estar així molt de temps, ja que el diumenge al mati
tenia unes tiretes que deu ni do als quàdriceps. Està clar que alguns grups
musculars no es treballen al anar en bici i si que es fa al caminar en especial
al retenir.
Caldrà millorar aquest aspecte si vull seguir caminant, ja
que les tiretes no han estat gens agradables (en especial al baixar escales),
així que ja tinc un altre cosa per millorar, de fet ja en tinc moltes per
millorar i això es força interessant i motivador.
