dilluns, 21 de juny del 2010

Pluja i vent

Sortida no prevista el dissabte, ja que a primera hora de la tarda una pluja intensa queia a la zona de Calonge i no tenia pinta de parar, així que inici de tarda de relax, assegut còmodament veien com plou, mandrejant amb la tele de fons. Finalment a les 6 de la tarda deixa de ploure i sembla que el cel s’obre, així que ràpidament em preparo per sortir i muntanya a munt.

Inicio la pujada cap el coll de la Ganga i al cap de uns dos km la pluja torna a començar, comença suau plou constant però amb poca intensitat, de manera que em mullo però no massa, la temperatura molt agradable, així que segueixo pujant amb la música que fa l’aigua al caure sobre els arbres i la vegetació, no s’escolta res mes.

Al cap d’una mica en arribar al coll de la Ganga deixa de ploure i agafo la direcció del puig d’Arques, durant la pujada a estones plou, d’altres no. Pujo molt be, tranquil però a bon ritme, la Niner EMD escala molt be. Passat Sant Cebrià dels Alls agafo el camí que va a sortir a l’altre pista que baixa a Calonge, sembla net, es divertit aquell corriol, així que començo a fer-lo i efectivament l’han netejat, el que passa es que és molt estret i no paro d’anar tocant la vegetació que l’envolta, el que fa que quedi ben xop. En sortir a la pista, enfilo capa dalt un altre cop fins arribar al Puig d’Arques que volto per darrera per provar de pujar per el camí de a peu per on vàrem pujar el dimecres amb en Xavi, he de posar un peu però puc seguir pujant.

Faig la foto de rigor i comença a ploure, em poso el paravents i busco les ulleres, que descobreixo he perdut pujant, de ben segur al corriol, ja que les duia penjades quan l’he fet, així que agafo direcció a Sant Cebrià dels Alls per tornar a fer el corriol i al cap de poca estona ja he recuperat les ulleres.

Continuo fins a la pista i cap a baix, que plou i força, de manera que la sortida no serà molt llarga, però el temps desaconsella continuar, s’ha enfosquit bastant i no tinc massa bona visibilitat. Al final 21km i +664m , està clar que si es vol rodar el diumenge tampoc està malament.

La del diumenge no ha estat, aquest matí un vent ferotge bufava sense parar, la temperatura era baixa i no em donava gens de seguretat entrar al bosc, castigat per les nevades fa uns mesos amb aquell vent, sovint trobem noves branques i arbres caiguts, tampoc cal tentar mes del compte la sort.

dissabte, 19 de juny del 2010

Anem a menys?

Espero que no sigui així, però tot i que ahir no vaig tenir en cap moment aquesta sensació mentre fèiem la volta, avui al mirar les dades del GPS sobre una de les llistes de resum he vist que va ser així.

La volta d’ahir va ser de 26 Km amb +489m de desnivell, està clar que durant la volta la pluja ens va acompanyar i això sempre fa que es disminueixi la durada i duresa de la volta, però com ja he dit no vaig notar res estrany.

Be resulta que cal anar fins et 7 de maig per trobar una sortida amb un desnivell inferior (+474) i un kilometratge també inferior (25,9km), val a dir que aquesta darrera era una sortida nocturna i que al igual que ahir era una sortida de divendres. Es una dada, no se que vol dir però es una dada que si es tracta objectivament vol de que feia mes de un mes que no feia cap sortida tant reduïda ni en kilòmetres ni en desnivell i val a dir que des del 7 de maig han estat 21 les sortides que he fet amb bike.

També he comprovat que en els darrers 30 dies el km realitzats amb la bike han estat 499km i que en els 30 anteriors van estat 627km. He de dir també que en aquests darrers 30 dies no hi ha ja la influència dels tracks del diable per tant sense tracks la cosa hagués estat diferent.

En fi això es el que hi ha, una dada que en principi es negativa fa veure que possiblement l’evolució sigui mes positiva del que pensava si fem fora les sortides especials.

Seguirem pedalant, si millorem estarà be, si no ho fem també, l’important es passar-ho be i gaudir de cada moment.

dimecres, 16 de juny del 2010

RES

Res es el que s’escoltava avui al rodar amb la meva Ibis Mojo SL, està clar que el problema era el nucli de la roda del darrera, un cop solucionat tot perfecte, ja no hi ha cap soroll.

Sortida amb en Xavi, ell també portava la seva Ibis Mojo SL amb el seu color Blau elèctric. Hem iniciat la marxa sense destí concret, únicament s’ha fixat rumb a la zona de la Bisbal. Ritme lleuger però no intens, permet rodar i parlar que també està be. Assaig de baixar per zona post nevada que ens ha fet anar una estona a peu i ens ha portat a travessar el Daró per iniciar ascens en direcció als metges. La intenció no era arribar-hi, però jo en veure el ràdar del Puig d’Arques al fons he proposat d’anar-hi i amb el company de ruta que portava no hi hagut cap problema, així que cap als Metges i d’allí al Puig dArques. Baixant per el coll de Bregó ens hem desviat per agafar el corriol de baixada que va fins a la Font d’en Mercader, mira que es llarg i divertit el corriol. Avui no m’ha vist capaç de baixar un tram complicat que si vaig baixar l’altre dia amb la Niner, cerc que les rodes de 29” donen mes seguretat en baixades molt pronunciades. Un cop a baix seguint per corriol hem agafat direcció a Sant Sadurní de l’Heura on ens hem pres una CocaCola amb unes patates per reprendre forces.

Direcció a Madremanya i cap el punt de partida per fer un total de 55,61km +1236m de desnivell a una mitjana de 16,8k/h una bona sortida de dimecres. Està be veure que podem fer sortides mes llargues sense que això ens suposi cap problema, serà que el nivell puja, o no, qui ho sap.

Proposta d’en Ricard d’anar a fer una ruta prevista des de fa mes d’un any la 4001 de veritat i per motivar m’ha adjuntat aquesta foto de la vista del coll dels tres pics feta des de la font lletera.

Sembla que els caps de setmana estan molt plens i caldrà buscar una sortida entre setmana, en fi cal que ens posem d’acord, segur que ho fem.

dilluns, 14 de juny del 2010

Trialeres, pedregals i corriols

La ruta efectuada, no ha estat una ruta ràpida, mes aviat al contrari ja que m’he endinsat en diversos corriols per tal de verificar si eren o no ciclables i així poder recuperar algunes de les rutes que feia l’any passat abans que les nevades fessin el mal que varen fer. Els corriols de baixada tenien moltes pedres i escalons, el que fa que amb la Niner i la seva forquilla 100% rígida calgui mantenir un ritme prudent si un no vol fer-se mal i sentir els braços i les mans en arribar al final de la baixada. He de dir de totes maneres que si be la velocitat de baixada es inferior a la de una doble de roda 26, les sensacions baixant son molt bones, amb un molt bon nivell de seguretat a l’hora d’afrontar zones difícils o complicades.

A les pujades tant amb les arrels com amb els escalons de pedra com amb les pedres soltes, crec que el comportament es molt bo, segur que millor que amb una 26, el major diàmetre de les rodes permet que els obstacles es superin amb més facilitat, tot i que no cal enganyar-se, cal esforçar-se i molt per pujar, però es un treball diferent que amb la 26, es canvi de per del biker i el jugar amb les inèrcies es mes necessari que amb una 26, però això per a mi li dona un caire diferent a la pujada.

Es evident que si no ho proves no ho saps, però en algunes situacions el provar-ho implica tornar a desfer un tros del recorregut en alguns casos a peu. Això es el que va passar en un dels camins, avançant de mica en mica fins que al final el camí es perdia totalment, ja que alguns arbres caiguts impedien el pas i possiblement tots els que em provat el camí hem fet el mateix, malauradament no son arbres petits que sigui fàcils d’apartar o de vorejar, cal anar ben equipat, amb la motoserra i algun ajudant.
Finalment van estar 25,6 km i +896m de desnivell no son molts, però si no es disposa de molt de temps i a sobre es fan tentatives de camins, a vegades passen aquestes coses.

dissabte, 12 de juny del 2010

Manteniment Ibis Mojo SL


Cal fer manteniment, es obvi , no cal dir-ho, però el dia a dia, el sortir amb diferents bikes, o per que no el prioritzar sortir a pedalar que cuidar la bike fan que en el meu cas no sempre el manteniment sigui el que cal.

Avui he fet el manteniment a la roda del darrera de la Ibis Mojo SL, que ja vaig dir que el passat dimecres va mostrar que com a mínim tenia la pinyonera fluixa. Al desmuntar-la el primer que he trobat es que la tanca SMC havia quedat com gripada i ha costat d’obrir-la, un cop treta, netejada i lubricada funcionava correctament, es evident que no tenen el mateix funcionament aquestes que las KCNK de titani, tenen el mateix pes, però no el mateix funcionament.

Un cop solucionat aquest punt he tret la pinyonera que certament estava fluixa, no en excés, ja que he necessitat tant la clau de got com la de cadena per subjectar el pinyons per tal de treure-la, però realment estava fluixa. Un cop desmuntat he fet rodar la roda per comprovar el funcionament dels trinquets, hi si be el so no era dolent, es notava que rodava retingut, com si quelcom frenés la roda. He desmuntat els trinquets, una tasca fàcil, només calen dues allens del 6 i res mes, era lògic que no funcionés bé, allí dins hi havia de tot, possiblement fins i tot els trinquets.

La pols, aigua i greix tot barrejat fan una pasta densa que enganxa i que feia que els trinquets actuessin molt lents, de fet alguna vegada no tornaven a sortir si els feia baixar. Neteja a fons tant dels trinquets com de la part interna de la roda. La junta que fa de guardapols està força deteriorada, aquesta roda porta ja uns 7000 Km no crec que siguin molts, ja que la resta a nivell de rodament està impecable i el seu rodar es suau i lleuger, però la junta no està gaire be. Un cop tot net, una mica de greix i muntatge. La roda funciona molt be, sense cap problema.

He pogut observar un cop net que segurament algun dels trinquets o fins i tot mes d’un devia fallar, ja que les marques que hi ha al cos del “buje” son la prova de que l’esforç no es reparteix com cal i que alguna part ha carregat amb mes del que podia. Les marques a la part externa, a la pista per on passen les dents indiquen clarament que ha tocat contra les parets internes deixant marca en aquesta la part mes dèbil. Sembla rar que no m’hagués adonat de que quelcom no funcionava be, es rar, sembla que això hauria de deixar-se notar o be pel la fressa o per un mal funcionament, però en cap cas ha estat així fins les dues darreres sortides.

Caldrà canviar les rodetes del canvi, ja que presenten un desgast important i fan una petita vibració en passar-hi la cadena, això serà en un altre ocasió.

Menys sorolls

Sortida de divendres a la tarda, hem iniciat tard, als voltants de un quart de vuit, dos genets en Marcos i jo, ell amb la Niner Air9, jo amb la Maverick Durance.

Mentre esperava en Marcos al repenjar-me al seient es sentia un cruixir molt sorollós que ha fet que m’entretingues a buscar-lo. La cosa no era fàcil, ja que sonava molt estrany essent difícil saber si era del seient o no i de quina part era encara mes, ja que al forçar les guies a vegades feia el cruixit i a vegades no. Mica a mica he anat aïllant zones fins que he trobat que l’origen era el quadre, en concret l’unió del tub tija amb la tija. He afluixat la tanca i l’he tornat a tancar, res, segueix igual, però m’ha semblat que no estava tancada gaire forta, de manera que he donat un xic més de duresa a la tanca i he repetit l’operació. El resultat ha estat molt bo, el sorolls ja no hi eren , al menys en parat.

Al iniciar la marxa he comprovat que seguia el silenci, que be! Avui una volta tranquil·la, de fet la velocitat mitjana ha estat de 15,7 km/h i hem rodat per corriols i pistes entretinguts sense que fossin molt exigents, aprofitant per fer-la petar, ja van dos dies així, serà que toca fer-ho.

En els moments on era necessari pedalar fort, s’ha tornat a sentir algun soroll, semblen procedir de la part del darrera, jo crec que pot ser de la pota del canvi, caldrà esbrinar-ho.

Durant la sortida no hi ha hagut series com va haver-hi el dilluns, crec que el fet de que els dos estiguéssim cansats de la setmana també ha ajudat a anar una mica més calmats.

En total hem fet 27,42Km i +557 m de desnivell en una hora i 44 minuts, els dos hem arribat molt mes relaxats que quan hem sortit, que be que va fer BTT.

dimecres, 9 de juny del 2010

Tres dies

Seguim pedalant, sempre que puc surto amb la bike a fer un volt, aquí el resum dels últims 3 dies.

Diumenge: Aquest passat diumenge vaig sortir amb la Niner EMD per la zona de Calonge tot sol. El dia era prou bo per anar amb bike, ja que no feia molta calor ja que els núvols enteranyinaven el cel impedint que el sol escalfes mes del compte. Inicio pujada cal el Puig d’Arques passant per el Rio de Oro i seguint la pista cap a munt. La pista està en bon estat tot i que molt polsosa degut als treballs forestals de neteja de bosc per les nevades, sortosament a la meitat de la pujada la pols desapareix. Amb la Niner es pedala molt be sobre aquest tipus de ferm, de fet convida a pedalar amb poca cadència i molta potència de manera que mai vaig fer servir ni tant sols el 28 mentre pujava a un ritme no molt alt. Un cop a dalt inicio baixada cap el coll de Bregò on poc desprès agafaré el corriol de baixada que em va indicar en Xavi, el corriol que es va fer a la cursa de la conca del Daró. El corriol era genial un corriol de 4 km pràcticament tot de baixada que exceptuant un petit punt era totalment ciclable, de fet el vaig fer tot sobre la bike, però un moment vaig dubtar si baixar o no i finalment vaig fer-lo amb la bike.

Si baixes i ho fas cap el costat oposat de on has sortit, per tornar acostuma a passar que cal tornar a pujar, així que un altre cop muntanya a munt cap el Puig d‘Arques. Aquest cop un cop arribo a dalt pujo fins el radar i m’enfilo al mirador on trobo dos bikers amb dobles de 26”. Baixem plegats direcció a Sant Cebrià dels Alls i seguim cap el coll de la Ganga. Un cop allí baixada direcció a Calonge per el camí que baixa paral·lel a la carretera de la Bisbal. Arribada a casa amb 29 Km i +1010 m. de desnivell en 2 hores i 10 minuts a una velocitat mitjana de relax 13,6 Km/h rodant tranquil, en especial a les pujades.

Dilluns: Tornem-hi, quedem per sortir amb en Ricard i ja sortint de casa ens truca en Marcos, el recollim al punt de trobada, direcció a la Creueta, Palol d’Onyar, Quart, Castellar de la Selva, Sant Mateu de Montnegre, els Angels, la Creueta, Girona.

El rodar era com fer sèries en Marcos amb la Air9 imprimia un ritme ràpid que en Ricard anava seguint en un joc conegut en el que jo no volia entrar, però tot té un límit, així que passat Castellar vaig entrar-hi com el que mes i amb en Marcos ens vàrem marcar unes bones series. La baixada va arribar i allí en Ricard va fer valer la seva llei imprimint un ritme molt ràpid, que vaig seguir força be a les zones tècniques i amb pedres, de fet el GPS marca 29,7km/h en el corriol de pedres que hi ha al iniciar la baixada partint del creuament de les piscines a la carretera dels Angels, però en arribar a les zones ràpides del final del recorregut tant en Ricard com en Marcos, sense cap dubte mes joves i imprudents que jo em vàren deixar un bon tros enrere. Finalment 34,5km +710m. de desnivell en 1 hora i 57 minuts, 17,8 km/h de mitjana i 52km/h de velocitat màxima.

Dimecres: Sortida amb en Xavi, en Miquel ha fallat. En Xavi amb la Seva Maverick Durance i jo amb la Ibis Mojo SL, iniciem ruta cap a Sant Martí i comencem a pujar cap els Angels, fent tantes voltes com era possible, de fet en uns 2,5 Km2 hem fet tota la quilometrada en un enllaçar camí rere camí, pista rere pista. Las dues bikes sorolloses, cada una un so particular, finalment un augment de fressa i un so poc engrescador ens ha marcat l’origen de la fresa de la SL, la pinyonera està fluixa i els pinyons es mouen molt mes apreciable al utilitzar pinyons que no siguin solidaris a la aranya que aguanta els 6 primers. Aprofitant per parlar de moltes coses el ritme ha estat bo però no matador. Feia molta xafogor i he suat molt, una mica de pluja hagués estat genial.

En resum 2 hores i 20 minuts per fer 37km, +933m de desnivell a una velocitat mitjana de 15,8 km/h.

El total d’aquestes tres sortides es de 100,4 km, 6 hores i 28 minuts de pedalar +2582m de desnivell. Es una bona tendència provaré de mantenir-la.

divendres, 4 de juny del 2010

Test Manitou Minute

Avui sortida amb en Marcos, ell amb la seva super verda Niner Air9 i jo amb la Ibis Mojo SL amb la idea de poder comprovar el funcionament de la forca Manitou Minute.

Hem iniciat el recorregut direcció a Quart per des d’allà començar a pujar fins a Can Mascort, seguir pujant direcció els Angels per pista, corriol, asfalt fins a les piscines i baixar desprès per el camí de anar a peu per acabar baixant per davant el Biocenturi.

Ja només sortir de casa he pogut comprovar que la plataforma estable es molt estable, la bici no es belluga gens ni al posar-se dret i a mes transmet una sensació de rigidesa que no crec haver notat mai amb la Fox ni quan aquesta està bloquejada.

Al agafar els sotracs es nota absorbent, molt absorbent, i molt mes lineal que la Fox, de totes maneres he notat que si el desnivell a superar era baixant (per exemple al baixar una vorera) la forca treballava molt millor que si el desnivell era pujant. He començat a tocar les pressions de la SPV i de la cambra d’aire principal amb un canvi de comportament notable. Durant la pujada ha anat perfecte, cap moviment i absorbint les irregularitats molt be, però tnia la sensació de que podia anar mes suau i he modificat a la baixa la pressió de la cambra d’aire principal. Al cap de poc en Marcos m’ha proposat un recorregut per corriol de baixada ple de pedres per tal de fer un test i la veritat es que he quedat gratament sorprès de les prestacions de la Manitou.

A partir d’aquell moment un seguit de pujar i baixar pressions ha estat la tònica seguida (quina paciència Marcos...) però no he aconseguit millorar el tacte, que era bo però no tant bo com en la baixada anterior. El que he verificat es que un petit canvi es nota i molt en el comportament, així que ara em llegiré el manual per entendre del tot el funcionament del SPV i les pressions recomanades.

Crec que si la cosa es confirma com avui la Minute es quedarà a la Ibis, i qui sap, potser en compraré una de nova posant a la venda la Fox, veurem...

dijous, 3 de juny del 2010

Manitou Minute

Ja feia temps que ho portava de cap, volia comprar un altre forquilla per poder muntar el Ibis Mojo, ja que ara té amortidor però no forca i es evident que sense forca...

La Manitou Minute Absolute MDR era la que estava mirant, però tot i trobar ofertes de preu seguia estant al voltant dels 500€ que es una bona inversió, però la setmana passada vaig fer una ullada a l’EBay i allí vaig trobar una bona oportunitat, una Minute normal a un preu molt competitiu, així que la vaig comprar.

La forca està usada, i com les nostres te les marques d’us, es evident que si fas BTT passa el que passa, tot i així l’estat es accceptable, el seu pes es de 1635, que si el comparem amb la Fox RLC 140 que pesa 1775 tenim una diferència de 140 gr. a favor de la Manitou.

Avui he decidit de muntar-la a la SL i així la provo, ja que el muntatge de la Mojo tardarà encara alguns dies, així que he desmuntat la Fox i he muntat la Manitou.

El tacte es troba bo, la forca sembla funcionar correctament, diria que té un recorregut mes lineal que la Fox, caldrà verificar-ho en marxa.

L’aspecte de la SL es diferent, ja que la forca negre segueix el color de la bike i ara es un drac negre. Igualment el fet de que el pont de les ampolles sigui a la part del darrera en comptes que al davant fa que visualment es vegi diferent.


Ara ja està a punt de sortir i veure el funcionament de la SL amb la Minute, desprès hi deixaré la que millor funcioni de les dues, però si la Minute funciona be serà aquesta la que es quedi, ja que amb la rebaixa dels 140 gr. la SL es queda en 11,230 kg, ja va be, que fa poc al bescanviar la tija amb la Niner es va engreixar 37gr. ara falta veure quin resultat dona.

Volant

Que ràpid passa el temps, una setmana rere l’altre, els dies s’enganxen per sort trobem temps per pedalar i això ja diu quelcom de bo.

De fet des de l’ultima intervenció fins avui he fet 5 sortides, un total de 180 km i un desnivell de + 4.197 m. està clar que anem enrere, ja que respecte la setmana dels tracks son menys kilòmetres, però està clar que aquesta setmana he treballat tots els dies i tot no pot ser.

Alguna sortida amb la Maveric Durance amb els coixinets del bloc del pedalier monolink ja substituïts. Els sorolls han disminuït, ara queda algun soroll que sembla que te l’origen en un pedal, de totes maneres tocarà desmuntar la pinyonera i verificar els trinquets, la “patilla2 del canvi crec que cal substituir-la, ja que no ha quedat ben alineada desprès del incident que va patir fa unes setmanes, veurem que es el que passa un cop fet tot el manteniment. De fet aquesta bike no ha tingut manteniment des de les 24h del 2009, ara ja fa mes d’un any, i el manteniment es cada 25000km o un any, no?

No sé si ha estat l’arribada de la calor de cop, però tant divendres passat com el diumenge vaig trobar-me mes pesat del compte, costava fer rodar la bike i no crec que fos la bike. De fet cada any en arribar les primeres calors passo uns dies mes durs dels normal, soc de costums fix i hem cal aclimatar-me o potser m’estic fent gran, qui sap si els dos, be millor ho deixo...

La sortida d’avui ha estat be, rodar a ritme lleuger a una temperatura acceptable no molt de desnivell, però tampoc poc, un rodar dels que s’aprofita pel que fa a forma física, segur.