dimarts, 29 de novembre del 2011

Sortides curtes de tardor


Aquests dies he anat sortint, no molt però el suficient per recordar-me de pedalar d’una vegada a l’altre.

El temps no ajuda massa, ha plogut molt i tot està moll i ple de fang, alguns llocs més que d’altres, son dies de contrasts, ja que tan aviat estàs rodant per un terreny perfecte com et trobes rieres plenes d’aigua o zones de fang i poti poti. No cal dir que les pedres, troncs i arrels rellisquen d’allò més i que depèn de a quin lloc millor baixar que anar per terra. Tot i això encara a la sortida del diumenge vaig fer una estiradeta per terra en lliscar sobre una llosa de pedra mentre pujava a Sant Miquel, per sort sense cap conseqüència.

Aquests dies és difícil decidir que posar-se de roba, tant aviat tens fred com calor. Els canvis tèrmics es noten molt a les primeres hores del dia i quan el sol es pon, en el darrer cas només uns minuts després de la posta de sol la temperatura baixa i molt.

Des de la darrera entrada al blog he fet un total de cinc sortides, tres d’elles amb la Tallboy ja que amb la Niner donat uns dolors a la ma he preferit no sortir, la Maverick està neta impecable i emprenya una mica deixar-la plena de fang i la Yeti tenia el pneumàtic del darrera pendent de reparar.

Un cop reparat el pneumàtic de la Yeti les dues darreres sortides han estat amb ella. De moment he substituït el pneumàtic tallat fa un parell de setmanes per un de nou. Donat que el líquid durant la sortida havia tapat el forat primer vaig optar per reomplir de líquid i ja està, però en inflar a la pressió corresponent el tall es va obrir i ni amb tot el líquid acabat de posar es va poder tapar el forat.
Així que el Hutchinson Python 2,0 tubeless ready ha donat pas a un Kenda Karma de 2,10 tubeless. Es evident que les propietats de l’un o de l’altre pel que fa a consistència i gruix dels laterals es tan gran com la seva diferència de pes. Ara caldrà veure si dura el que ha de durar.

Fa algunes setmanes que en pedalar amb la Yeti la noto com pesada, em costa fer seguir el 32 a tot arreu. Crec que això esta condicionat pel fet d’haver fet darrerament molts quilòmetres amb la Tallboy i el fet de portar un 39-26 de ben segur que influeix. Ara que toca canvi de transmissió del XTR caldrà pensar en un 2x9 amb una relació més propera al 39-26.

En Pepe baixant el corriol de la mina Victoria

Nomes he pedalat sol el darrer dissabte, la resta dels dies sempre ho he fet acompanyat, el diumenge va venir en Josep Maria que feia molt de temps que no sortia amb el grupet dels diumenges. Està clar que això li va passar factura i els darrers quilòmetres se li van fer més pesats del que ell voldria.

Aquesta setmana els pedals ho tenen malament, si tinc sort potser el divendres a la nit serà l’únic dia que podré pedalar.

Cal mirar de rodar més, molt més sobretot per preparar el projecte del que parlem des de fa una dies. 

dissabte, 19 de novembre del 2011

Després de la pluja


Aquesta setmana vàrem canviar la sortida del dimecres a la tarda per una sortida de dia sencer, en principi pel mateix dimecres.  Les previsions del temps eren de pluja i pluja, així que ho varem passar a el dijous que semblava que pintava millor.

Volíem anar a voltar per la zona d’Olot, però amb el terreny ben moll varem decidir que millor voltar per una zona on coneixem el tipus de terreny i així evitar el fang i les rieres plenes.

Finalment iniciem la sortida a Bordils a les 8 del matí. Som quatre els que sortim a pedalar, en Miquel, en Xavi, en Ricard i jo.
Inici de jornada, terreny impecable

Comencem a pujar cap els Àngels des de Sant Martí Vell, nomes de sortir ja travessem un parell de vegades la riera, però no ens mullem els peus. Comencem a pujar i al cap de poc s’inicia un parar engegar que duraria una bona part de la pujada, ja que quan veus els bolets metre pedales, costa molt deixar-los, més encara amb lo bons que estan.

Arriben als Àngels i enfilem direcció a Montnegre. Al cap de poc noto que la meva bici no va bé, la transmissió s’encalla i la roda queda frenada. Al mirar-ho be resulta que s’ha afluixat la pinyonera!! Desmuntar i neteja, apretem com podem ja que com es normal no portem la clau específica per això i seguim la ruta.

Direcció a Montnegre ja comencem a trobar un bon tràfic de boletaires amunt i avall, tots amb el cistell buit. En arribar a St.Mateu mengem una mica per agafar forces per continuar, la temperatura és agradable i llueix el sol tot i que no és un sol intens.
Rodant per pista, els corriols la majoria impracticables si no et vols mullar molt
Continuem cap a Sta. Pellaia, travessem la carretera i anem direcció als metges. En aquella zona el terreny està més moll, corre més aigua i ens esquitxem força, per sort el no haver-hi passat cotxes fa que el fang sigui poc present.
Un cop al trencall dels metges decidim anat cap al Puig d’Arques, així sense anar als metges seguim pedalat. El terreny, que en aquesta zona és molt de sauló permet rodar perfectament. En arribar al Puig d’arques el darrer pujador el fem pel camí vell que ens fa posar el peu a terra a tots en els darrers metres.
Al peu del Puig d'Arques
Bones vistes des del cim
Un moment dalt del mirador i tornem-hi. Ara toca baixada i hem decidit que sigui per pista, ja que els corriols de la zona son molt drets i amb tanta aigua trobarem fang en algun punt i molta pedra molla amb pendents molt importants, per tant i per no caure baixem per la pista.

Un cop som a baix, prop de la font d’en Mercader travessem dues rieres i pugem fins a trobar la pista que porta dels metges cap a la zona de Cruilles. Un cop a la pista toca baixada, aquest cop pel pas dels vehicles el fang es ben present i ens embrutem de valent.

En arribar al Daró aquest cop, tot i que es pot travessar per sobre la passera, com que passa un bon gruix d’aigua fem servir el pas que hi ha per anar a peu. És el primer cop que el fem servir, i prou be que va per no mullar-se els peus.
Per primer cop fem servir el pas elevat
Direcció cap a Sant Sadurní de l’Heura on parem a dinar. Mentre dinem converses de tot tipus, fins i tot de bicis.
Un cop ja amb la panxa plena, però tampoc massa iniciem el retorn cap a Madremanya passant pel Mas Sagrera. En aquell punt unes gotes d’oli a la cadena de la Ibis d’en Ricard, posen de manifest que l’aigua ha anat fent la seva feina deixant les transmissions fetes un fàstic. La resta tot i que comencen a grinyolar, encara funcionen be.

L’aturada per posar oli a mitja pujada ha fet que aquesta passes desapercebuda i ara ja som a Madremanya.
Des d’aquest punt tornarem seguint l’asfalt, tant a en Ricard com a mi ens anirà be passar una estona per la feina a la tarda i a més ja portem un bon quilometratge.

En total han estat 61km i prop de 1400 metres de desnivell positiu, una bona sortida. Poder rodar per la muntanya veien com l’agua va sortint de tot arreu és un goig, veus com la natura segueix el seu cicle i que l’agua i juga un paper molt important.

dimecres, 16 de novembre del 2011

Tardor i pluja continuada


Hem passat molts de dies, be de fet mesos sense pluja i ara sembla que calgui recuperar el temps perdut.
Fa dies que no pare de ploure, de fet els darrers 15 dies han estat plujosos dia sí dia també. Això no és el que millor va per sortir a pedalar, però dintre tot encara ens hem pogut sortir forces vegades sense mullar-nos massa.

La darrera sortida el diumenge va ser una mica l’excepció, ja que feia molt que no em mullava pedalat i es veu que això no pot ser, així que quan érem prop de Juià es va posar a ploure, i es clar jo no portava paravents, ni jaqueta de goretex, en fi que em vaig mullar durant una horeta que va durar la tornada. Per sort la pluja que era inicialment de la que mulla d’allò més be, va anar canviant a una pluja fina que tot i mullar ho feia de forma més suau, es a dir que et mulles però sembla que no ho facis.

Ja mentre anàvem cap aquella zona prop de Sant Miquel per un corriol d’aquells que ens ensenya en Miquel que son de tot menys ciclables fàcilment, vaig fer un bon trau a la roda del darrera en clacar-hi un “pinxo” com diu en Miquel dels que queden en tallar els brucs. El líquid antipunxades va fer el que va poder, però vaig haver de caminar uns 5 minuts amb la roda a molt baixa pressió per que el líquid selles i desprès tornar a inflar.

Per sort el forat es va tapar i varem poder continuar la ruta, quina sort, no duia càmera de roda de 26” i a més quina mandra tot ple de fang i posar-se a muntar una càmera.

Avui en decidir quina seria la bike que vindria amb mi demà a la sortida matinal, he vist la Yeti plena de fang del diumenge i he tingut clar que era la que calia utilitzar, ja que no val la pena enfangar-ne un altre.

Calia però reposar la quantitat de líquid antipunxades a la roda del darrera, ja que el diumenge en va perdre molt. He desmuntat el obús de la vàlvula he emplenat la roda amb el líquid corresponent (uns 40ml) i he començat a inflar. En arribar a 2 bars de pressió, el tall de l diumenge s’ha obert de cop i ha començat a sortir líquid per tot arreu i no ha aconseguit tapar el forat. Una bona estona netejant el terra abans de que el líquid s’assequés i a preparar un altre bici, que està clar que aquesta coberta està morta, una llàstima ja que no portarà més de 200km.

Finalment m’he decantat per la Tallboy, rodaré amb roda de 29” en una jornada on espero que la pluja ens respecti i només ens mullem del que ens arribi del terra.

Està previst pedalar 4-5 hores al matí i ja està. Finalment ens quedarem per les zones conegudes, està clar que desprès de ploure un piló de dies no es el millor anar a fer rutes desconegudes on no sabem ni per on passen les rieres o el fang que podem trobar en determinades zones.

De totes maneres quatre o cinc hores ben aprofitades donen per molt.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Millorant sensacions


Avui nova sortida de dimecres. Podríem dir que les ganes de sortir a pedalar eren més de les habituals, ja que el diumenge la pluja ens va impedir sortir a pedalar i un dia menys fa que les ganes de sortir augmentin.

Com ja va passar la setmana passada el disposar de menys estona de llum fa que sigui necessari accelerar el ritme si es vol fer una volta una mica llarga. Avui també s’ha afegit al grup dels tres de sempre l’Enric que ja va venir la passada setmana.

Inici de ruta rodant a bon ritme per anar incrementant-lo mica a mica fins a un ritme força ràpid que m’ha fet esprémer de valent al final de la segona pujada. A partir d’allà, ja sigui per que el pendent era inferior o pel fet d’haver finalitzat la digestió la cosa anava millor i podia seguir el ritme be.

El terreny està molt moll, força trencat en molts de llocs, però per la zona a la que hem rodat no hem tingut problemes de fang i es podia rodar molt be.

A la part final de la ruta l’Enric a decidit tornar per carretera, ja que la darrera pujada l’havia deixat massa tocat. 

A partir d’aquell moment un seguit de puja i baixa per pistes estretes i corriols ha estat la tònica general. Els hem fet a bon ritme, però no podem dir que el ritme hagi estat elevat, de fet ha estat un ritme en el que m’ho he passat molt be.

Arribada quan ja la llum començava a escassejar, en 10 minuts la llum a donat pas a la foscor, cal calcular be el temps per no quedar fotuts i a fosques al mig del bosc, o qui sap, potser portar llum a partir d’ara.

Una bona sortida, a bon ritme i amb una sensacions millors que les de la setmana passada, a veure la propera si la cosa segueix millorant.

dimecres, 2 de novembre del 2011

Primer dimecres amb horari curt


Desprès de la sortida dels tracks dels volcans, sembla que sortir prop de casa i nomes un parell o tres horetes a priori no sembla massa res. Últimament ja sigui per una cosa o per un altre el temps em passa volant, els dies d’anar en bike s’enganxen i les cròniques o petits recordatoris del que he fet no arriben a escriure’s.

Amb tot això des de la fi dels tracks ja he fet sis sortides més amb un total de 205 km i exceptuant la Niner he sortit a rodar amb la resta de les bicis, de fet 4 sortides amb la Yeti ASR-SL una amb la Maverick Durance i una amb la SC Tallboy.

No descriuré les altres sortides, ja que no te massa importància. De totes maneres aquí algunes de les imatges de les sortides dels darrers dies.
El primer cop es treu les sabates

El segon i successius ja no te cap mirament en travessar calçat

Si que faré la descripció de la sortida que hem fet avui.
Aquest dimecres s’han sumat al grup dues persones mes, les dues de Celrà, les dues son de les que pedalen molt sovint.
Donat que el temps del que disposaven era breu donat el canvi d’horari i que un dels nouvinguts tenia un compromís al cap de poc més d’una hora em iniciat el recorregut direcció a Celrà.

Seguint els corriols de sempre ens acostem a Joia per continuar apropant-nos a Celrà. Un cop ja a la zona de Celrà iniciem el camí que va a les mines del nen Jesús, que estava impecable per pujar en bici desprès de les pluges. Si fins allà havíem portant un bon ritme, ara al complicar-se la cosa el ritme no es podia baixar, de fet proporcionalment s’ha incrementat i les primeres rampes han estat força dures, al menys per a mi, tant pel pendent com pel desnivell.

No hem arribat a les mines, abans hem girat a lèsquerra per agafar un corriol de pujada que ens portarà a la pista que va de la carretera dels Àngels a Sant Miquel. Clar que el corriol en qüestió es dels que tenen rampes de més del 20% i que fins i tot en els descansos te un bon pendent. El ritme no ha afluixat gens i en alguns moments costava d’allò més no abandonar i seguir a peu, per sort hi ha una zona de pujada inciclable que ens ha fet baixar i empènyer la bici i recuperar una mica l’alè.

Continuem pujant fins a la pista i allí un dels nouvinguts ens deixa i empren el cami de baixada cap a Celrà.
Seguim direcció cap als Àngels, baixem trossets per corriols per tornar a pujar en un puja baixa, de fet pujava més que no baixava fins sortir a la pista que va dels Àngels a Montnegre. Decidim agafar direcció a Celrà baixant per pistes i corriols, be de fet fem alguna pujada més, però ja no puja tant, únicament és el ritme que es manté intens igualment.

Prop de Sant Joan Salerm el segon nouvingut també es separa de nosaltres. Com no podia ser de cap altre manera, acabem fent el petit pujador que ens porta fins a Sant Joan Salerm, ara si que els companys baixen una mica el ritme i m’és més fàcil mantenir el ritme.

Retornem ja cap el punt de sortida, queda poca estona de llum i de fet finalment hem fet 30km i uns 730 de desnivell que no està gens malament per haver-los fet  en dues horetes.

El ritme d’avui podem dir que era el màxim que jo podia donar, possiblement en alguns punta podia anar més ràpid, però segurament hagués hagut que afluixar en d’altres, en fi que la sortida ja m’ha estat be.

Aquest any entre una cosa i un altre no acabo de trobar un punt òptim de forma física, primer la fissura a la costella que em va fer una mica la guitza i desprès del inici del any ja vaig començar a fer una petita aturada. Quan la cosa començava  a agafar una bona dinàmica i em sentia be al pedalar, còmode, possiblement no molt més ràpid, però molt a gust, va arribar la caiguda i trencadissa de braç va generar gairebé dos mesos i mig sense cap activitat. Al tornar de nou a la activitat la cosa m’ha costat molt, de fet crec que massa.

Aquests darrers dies ja torno a tenir millors sensacions, però en cap cas son iguals que les del maig. Donat que el que queda d’any no és precisament la millor època per pedalar tot fa pensar que acabaré aquest any si tot va bé sense haver millorat les meves prestacions sobre la bike. Penso però que d’acabar-se així estaré preparat per iniciar un 2012 en bones condicions.

En fi, seguiré pedalant mentre pugui!!