Aquests dies he anat sortint, no molt però el
suficient per recordar-me de pedalar d’una vegada a l’altre.
El temps no ajuda massa, ha plogut molt i tot
està moll i ple de fang, alguns llocs més que d’altres, son dies de contrasts,
ja que tan aviat estàs rodant per un terreny perfecte com et trobes rieres
plenes d’aigua o zones de fang i poti poti. No cal dir que les pedres, troncs i
arrels rellisquen d’allò més i que depèn de a quin lloc millor baixar que anar
per terra. Tot i això encara a la sortida del diumenge vaig fer una estiradeta
per terra en lliscar sobre una llosa de pedra mentre pujava a Sant Miquel, per
sort sense cap conseqüència.
Aquests dies és difícil decidir que posar-se
de roba, tant aviat tens fred com calor. Els canvis tèrmics es noten molt a les
primeres hores del dia i quan el sol es pon, en el darrer cas només uns minuts
després de la posta de sol la temperatura baixa i molt.
Des de la darrera entrada al blog he fet un
total de cinc sortides, tres d’elles amb la Tallboy ja que amb la Niner donat
uns dolors a la ma he preferit no sortir, la Maverick està neta impecable i
emprenya una mica deixar-la plena de fang i la Yeti tenia el pneumàtic del
darrera pendent de reparar.
Un cop reparat el pneumàtic de la Yeti les
dues darreres sortides han estat amb ella. De moment he substituït el pneumàtic
tallat fa un parell de setmanes per un de nou. Donat que el líquid durant la
sortida havia tapat el forat primer vaig optar per reomplir de líquid i ja
està, però en inflar a la pressió corresponent el tall es va obrir i ni amb tot
el líquid acabat de posar es va poder tapar el forat.
Així que el Hutchinson Python 2,0 tubeless
ready ha donat pas a un Kenda Karma de 2,10 tubeless. Es evident que les
propietats de l’un o de l’altre pel que fa a consistència i gruix dels laterals
es tan gran com la seva diferència de pes. Ara caldrà veure si dura el que ha
de durar.
Fa algunes setmanes que en pedalar amb la Yeti
la noto com pesada, em costa fer seguir el 32 a tot arreu. Crec que això esta
condicionat pel fet d’haver fet darrerament molts quilòmetres amb la Tallboy i
el fet de portar un 39-26 de ben segur que influeix. Ara que toca canvi de
transmissió del XTR caldrà pensar en un 2x9 amb una relació més propera al
39-26.
 |
| En Pepe baixant el corriol de la mina Victoria |
Nomes he pedalat sol el darrer dissabte, la
resta dels dies sempre ho he fet acompanyat, el diumenge va venir en Josep
Maria que feia molt de temps que no sortia amb el grupet dels diumenges. Està
clar que això li va passar factura i els darrers quilòmetres se li van fer més pesats
del que ell voldria.
Aquesta setmana els pedals ho tenen malament,
si tinc sort potser el divendres a la nit serà l’únic dia que podré pedalar.
Cal mirar de rodar més, molt més sobretot per
preparar el projecte del que parlem des de fa una dies.
Renoi, tampoc està tant malament, en deu dies ,cinc sortides, ja ho voldrien molts!.
ResponEliminaEl canvi de 3x9 a 2x9 o bé 3x9 a 2x10 no sé si es nota, crec que és una altra adaptació a la teva cadencia, el tema està sobretot en la combinació dels dos plats i, aquí sí que el mercat és ampli i les combinacions poden ser variades, ja sigui o bé a escollir-los per muntar-los tú mateix o el que hi ha fet de mercat.
Les XX són un 39/26, però Shimano el petit és un 38/24, o sigui, potser encara podràs aprofitar més els pinyons petits.Jo, m'ho estic pensant.
Està molt bé pedalar amb companyia. Ara, portar un company a pujar SAnt Miquel, baixar per les Victoria i tornar a pujar i vés a saber que més no és la millor sortida sí aquest no té el nivell de forma semblant al vostre.
Un ritme suau ha permés que tots gaudissim de la sortida. Cert que de coneixer el nivell de forma la volta no hauria estat aquesta. Està clar que no es suficient el fet d'anar sortint, és molt important amb qui surts i quins recorreguts fas.
ResponEliminaUna nova experiència a tenir en compte pel futur.