Després de la pluja

Aquesta setmana vàrem canviar la sortida del dimecres a la tarda per una sortida de dia sencer, en principi pel mateix dimecres.  Les previsions del temps eren de pluja i pluja, així que ho varem passar a el dijous que semblava que pintava millor.

Volíem anar a voltar per la zona d’Olot, però amb el terreny ben moll varem decidir que millor voltar per una zona on coneixem el tipus de terreny i així evitar el fang i les rieres plenes.

Finalment iniciem la sortida a Bordils a les 8 del matí. Som quatre els que sortim a pedalar, en Miquel, en Xavi, en Ricard i jo.

Inici de jornada, terreny impecable

Comencem a pujar cap els Àngels des de Sant Martí Vell, nomes de sortir ja travessem un parell de vegades la riera, però no ens mullem els peus. Comencem a pujar i al cap de poc s’inicia un parar engegar que duraria una bona part de la pujada, ja que quan veus els bolets metre pedales, costa molt deixar-los, més encara amb lo bons que estan.

Arriben als Àngels i enfilem direcció a Montnegre. Al cap de poc noto que la meva bici no va bé, la transmissió s’encalla i la roda queda frenada. Al mirar-ho be resulta que s’ha afluixat la pinyonera!! Desmuntar i neteja, apretem com podem ja que com es normal no portem la clau específica per això i seguim la ruta.

Direcció a Montnegre ja comencem a trobar un bon tràfic de boletaires amunt i avall, tots amb el cistell buit. En arribar a St.Mateu mengem una mica per agafar forces per continuar, la temperatura és agradable i llueix el sol tot i que no és un sol intens.

Rodant per pista, els corriols la majoria impracticables si no et vols mullar molt

Continuem cap a Sta. Pellaia, travessem la carretera i anem direcció als metges. En aquella zona el terreny està més moll, corre més aigua i ens esquitxem força, per sort el no haver-hi passat cotxes fa que el fang sigui poc present.

Un cop al trencall dels metges decidim anat cap al Puig d’Arques, així sense anar als metges seguim pedalat. El terreny, que en aquesta zona és molt de sauló permet rodar perfectament. En arribar al Puig d’arques el darrer pujador el fem pel camí vell que ens fa posar el peu a terra a tots en els darrers metres.

Al peu del Puig d'Arques

Bones vistes des del cim

Un moment dalt del mirador i tornem-hi. Ara toca baixada i hem decidit que sigui per pista, ja que els corriols de la zona son molt drets i amb tanta aigua trobarem fang en algun punt i molta pedra molla amb pendents molt importants, per tant i per no caure baixem per la pista.

Un cop som a baix, prop de la font d’en Mercader travessem dues rieres i pugem fins a trobar la pista que porta dels metges cap a la zona de Cruilles. Un cop a la pista toca baixada, aquest cop pel pas dels vehicles el fang es ben present i ens embrutem de valent.

En arribar al Daró aquest cop, tot i que es pot travessar per sobre la passera, com que passa un bon gruix d’aigua fem servir el pas que hi ha per anar a peu. És el primer cop que el fem servir, i prou be que va per no mullar-se els peus.

Per primer cop fem servir el pas elevat

Direcció cap a Sant Sadurní de l’Heura on parem a dinar. Mentre dinem converses de tot tipus, fins i tot de bicis.

Un cop ja amb la panxa plena, però tampoc massa iniciem el retorn cap a Madremanya passant pel Mas Sagrera. En aquell punt unes gotes d’oli a la cadena de la Ibis d’en Ricard, posen de manifest que l’aigua ha anat fent la seva feina deixant les transmissions fetes un fàstic. La resta tot i que comencen a grinyolar, encara funcionen be.

L’aturada per posar oli a mitja pujada ha fet que aquesta passes desapercebuda i ara ja som a Madremanya.

Des d’aquest punt tornarem seguint l’asfalt, tant a en Ricard com a mi ens anirà be passar una estona per la feina a la tarda i a més ja portem un bon quilometratge.

En total han estat 61km i prop de 1400 metres de desnivell positiu, una bona sortida. Poder rodar per la muntanya veien com l’agua va sortint de tot arreu és un goig, veus com la natura segueix el seu cicle i que l’agua i juga un paper molt important.