dilluns, 28 de maig del 2012

A un mes vista


Des de la última entrada he fet un total de 374km dels que 314 han estat amb bicicleta de muntanya.
El ritme ha baixat considerablement pel que fa al volum de kilòmetres realitzats per setmana, d’entrada per que el pla d’entrenament marca que toca fer descans i a canvi incrementar la intensitat de les sortides.

El que es ben cert es que la setmana de descans es va quedar amb 176 km i que durant la setmana les sensacions varen ser majoritàriament dolentes, ja que no tenia en cap moment un pedalar agradable, tampoc es que costés, però el pedalar no era fluid, la respiració i els batecs tampoc.

La darrera setmana han estat 198km, tots per muntanya, tots amb la Tallboy, que és la bici amb la que aniré a la Transpyr. Les sensacions millors, el pedalar al meu ritme estàndard si que és fluid, i en fer series o pujades llargues a ritme elevat, tot i que els batecs s’enfilen fins els 187 per minut, la recuperació i les sensacions després son millors que les de la setmana anterior.

Els darrers dies em pedalat forces vegades per les Guilleries buscant pujades més llargues que guardin més similitud amb el que ens trobarem a la Transpyr. No tinc costum de estar pujant la mateixa pujada durant 30 o 40 minuts sense parar de pedalar, i això serà el pa de cada dia a la Transpyr, per tant cal acostumar-se a fer-ho.
Bonics paratges durant les rutes dels darrers dies
Una cosa que m’ha sorprès, és que a les baixades llargues se’m carreguen les lumbars i les espatlles. Aquest és un punt cal treballar per tal de estar més còmodes de cara a pedalar els 8 dies seguits.

Ara cal ja anar deixant la bici a punt per la sortida. Això vol dir els pneumàtics definitius, que seran uns Racing Ralph, aquesta setmana muntaré ja el del davant per tal d’anar agafant el tacte al seu comportament i uns 10 dies abans de la sortida el del darrera.

Per la transmissió cal muntar un plat de 25 dents en comptes del de 26 que equipa actualment el XX. Va costar trobar-lo, però al final ja el tinc, és de Carbon-Ti, un plat sencer de titani específic per a les bieles XX. Pel que fa a la pinyonada substituiré el XX 11-36 actual per un de idèntic que ja he rebut, ja que tot i que el comportament de la pinyonada actual es bo no sé si aguantaria fer els km que falten fer d’entrenament més els que caldrà  fer durant la Transpyr, així que millor no córrer riscos. També tinc la cadena SRAM de 10 velocitats que es correspon per tal de muntar-la en el moment de fer la substitució complerta de la transmissió.

Fa una setmana que he muntat les banyes a la Tallboy i he de dir que mica en mica m’he anar acostumant a pedalar amb elles i crec que em seran de molta ajuda, ja que em permeten canviar de postura sobre la bike, un factor important quan cal passar-hi 8 hores al dia.

Ja he muntat el segon porta bidons i he sortit amb els dos bidons un parell de vegades. Està clar que dos bidons Tune de 750 plens augmenten 1,5kg la bicicleta, un pes que es nota sensiblement en moure la bici empenyent-la mentre camines, no així en pedalar sobre ella.
La Tallboy amb els dos portabidons
Cal canviar els cables i les fundes. Son els primers que vaig muntar i ja comencen a estar tocadets fent que els canvis no siguin tant suaus ni precisos com eren en un principi, el que és ben normal desprès de un any i mig.
Les pastilles de fre si no s’acaben abans m’esperaré a canviar-les uns setmana abans de sortir, així tindran temps per assentar-se correctament als discs de fre.

També cal una neteja a fons de la bici i un greixatge dels rodaments i link inferior per evitar fresses i garantir un bon funcionament.

A més d’això cal pedalar dia si dia també, així que es qüestió de no adormir-se i anar per feina que això ja ho tenim a tocar.

dilluns, 14 de maig del 2012

Un no parar!!

Fa un munt que no escric res, però la cosa està que en que entre la feina, el dia a dia a casa i el pedalar no queda temps per a gaire res més. 

Des de la darrera vegada he fet un munt de coses que resumiré de forma ràpida:
- dijous: descans 
- divendres: Sortida amb els components del FD2 fins el metges. 52km i 782 de desnivell 
- dissabte : Magnífica pedalada amb els companys de Terrassa. Corriols i corriols, pujades tècniques i baixades trialeres pedalant fins el Puig de la Balma per esmorzar tots plegats. Retorn distret amb un final ràpids i distret. En total 49km i 1469 de desnivell. 
Tècnica a tope!!

Magnifics paisatges i companyia
- diumenge : volta amb bici de carretera amb en Ricard, total 100km i 1171 de desnivell. 
- dilluns : Sortida de recuperació per pista amb poc desnivell, 30km i 129 de desnivell. 
- dimarts : sortida equip Transpyr al complert. Volta més llarga del habitual buscant un recorregut més semblant al que segurament trobarem. Ens surten 60km i 1392 metres de desnivell en una barreja de pista i corriols. 
- dimecres : descans 
- dijous: Carretera, 49km i 431 de desnivell 
- divendres : pujada tranquila a Sant Grau. 31km i 490 de desnivell. 
- dissabte : carretera amb en Marcos, 75km i 927 de desnivell. 
- diumenge : Pedalada a Vilablareix, contra indicada pel tipus d'entrenament que he fet fins ara, però puc rodar sense problemes a 180 bpm durant força estona. Cursa explosiva on els continus puja i baixa posena proba tant la potència com la resistència. En total 32km i 1148 de desnivell de trenca cames. 
Al final de la marxa de Vilablareix
- dilluns : rodar de recuperació amb en Ricard, ha derivat amb un pedalar ràpid a més de 25km/h de mitjana per un circuit poc exigent de desnivell, finalitzat amb 30 km i 200 de desnivell. 

Bones sensacions les de avui desprès de l'exigència de ahir. 

En total 521km i 8220 metres de desnivell en 12 dies i 10 sortides. No sé si està o be o malament, però el que està clar que més hores costarien de trobar per poder pedalar més. 

Confio que això tindrà els seus resultats on els ha de tenir.

dijous, 3 de maig del 2012

Continuant amb el treball de fons


Desprès de fer els 100km el dissabte amb més de 3000 de desnivell, el diumenge tocava verificar que passa al dia següent si tornes a pedalar una bona colla de kilòmetres amb un desnivell superior als 2000 per un recorregut tipus Transpyr.
Per això el millor es inscriure’s a la primera prova de la Transpyr Challenge, la Marató del Cap de Creus, un entorn que ja coneixem d’altres vegades i que sempre ens ha mostrat la seva cara difícil si fas una volta amb un numero de km elevat.

En aquesta ocasió feia equip amb en Marcos, que exerceix d’espàrring sempre que fa falta. Ell amb la Air 9 i jo amb la Tallboy ens disposem a fer els 75 km previstos. També ens acompanyen en Miquel i en Xavi, tot i que al igual que ahir, cada un ferà la guerra pel seu costat i al seu ritme.

Inici de sortida neutralitzat fins que comença la pujada al Peni on la gent comença a tirar i de fet nosaltres també, tot i que amb molta prudència ja que la volta es llarga i si be en Marcos be fresc i descansat les meves cames ja porten a sobre els 100 del dia anterior. Mica a mica la cosa es va estirant i en arribar dalt de la primera pujada ja ens trobem força separats de la resta tant per davant com per darrera. Baixada molt ràpida inicialment i més tècnica i plena de pedra solta cap al final mentre baixem cap a cala Monjoi.

Seguim per la pista cap a cala Joncols per desprès iniciar la pujada que porta cap a Cadaqués. Durant el planer avancem a algun equip i algun equip ens avança, però els canvis de posició son pocs. La pujada camí a Cadaqués fa que tot i no mantenir un ritme fort anem avançant a algun corredor i nomes ens avança un grupet amb el que anirem canviant posicions durant tota la cursa. La baixada per la pista és ràpida i un cop a Cadaqués ens fan fer una mica de volta i ens dirigim cap a la zona esportiva on pensava que trobaríem el primer avituallament, però no és així. Sequim una bona estona per l’asfalt fent puja-baixa que es fa pesat fins agafar un trencall que ens torna a portar a una pista de terra que es força agradable de fer i que te un paisatge bonic.
Arrivant al avituallament
Ja portem 40km i no hi ha res per menjar ni veure, al cap d’uns 5 km més finalment l’avituallament. Menjo fruita, aigua i cola per veure, preparo el bidó amb isostar i tornem-hi.
Apa, a repostar!!
Iniciem pujada en pista que ens porta a un corriol que coneixem be, l’hem fet diverses vegades acompanyats per en Lluís en les pedalades estiuenques per la zona. Ho pugem tot dalt de la bici, el grup que be al darrera veig des de dalt que ho fan caminant. La via romana que va planejant direcció a Selva de Mar la fem amb el plat posat i pedalant a bon ritme, només podem peu a terra per pujar una trialera que si be en altres ocasions he pujat, ara no toca desgastar-se més del compte.

Iniciem descens cap a Selva de Mar i quan ja pensàvem que érem a baix torna tocar pujar. Aquesta pujada que no m’esperava em fa mal psicològic, ja que la pròxima pujada ja se quina és i no em be massa de gust fer-ne una de més. Un cop a dalt comença una baixada per corriol que es força tècnica. Cal estar atents hi ha moltes lloses de pedra soltes i tot i ser grans es mouen al passar i desestabilitzen la bici, per acabar-ho d’adobar trobem gent pujant caminant que es paren per deixar-nos passar però ho fan al mig del camí!!
Pujant prop de Selva de Mar
Un cop a baix enllaç d’asfalt que es fa avorrit i llarg fins l’inici de la darrera pujada llarga que ens ha de portar des de Selva de Mar fins a la carretera de Cadaqués. Aquesta ja em comença a costar, puc pujar be però no tinc ritme, així que mica en mica cap a dalt, per un cop deixar la pista fer un parell o tres de sèries ens els corriols que porten a la vertiginosa baixada que dona a la carretera.

Ara toca seguir pujant fins que puguem empalmar a la mateixa pista per la que em pujat. Mica en mica atrapem el grup que duem davant. Els tenim a pocs metres al iniciar la baixada, però tots anem molt ràpid baixant, ells una mica més que nosaltres.
Les últimes pujades ja es fan feixugues
En Xavi a un dels corriols prop de la carretera de Cadaqués

En Marcos i jo a la baixada que dona a la carretera de Cadaqués
Ja gairebé som a Roses, però tot d’una ens fan pujar cap el dolmen. Bufa, un altre pujada ara ja no emociona, tot i això anem fent i finalment atrapem els grup de davant i esperem al de darrera que ha perdut el company que porta el GPS i no saben el camí.

Fem un corriol bonic i entretingut, una mica tècnic però no en excés i a la fi sortim a l’asfalt on comença una baixada molt ràpida en la que cal estar molt atent al GPS per no equivocar-se i en un no res som davant de l’arc d’arribada.

Al final el GPS marca 80km i 2152 metres de desnivell positiu en 5:25 a una mitjana de 14,8 km/h. Segons l’organització hem estat aturats en total 15 minuts en els diferents avituallaments i com equip finalitzem en la 17 posició de 52  que no està gens malament.

El dilluns i el dimarts toca continuar pedalant, ara però mes tranquil i amb menys km, així que dues sortides de 30km i 1000 de desnivell fan que les cames vagin recuperant-se del esforç de dissabte i diumenge que en total han estat 180km i 5500 metres de desnivell positiu.
Vista esplèndida des del Puig d'Arques amb les Medes al fons
Ahir sortida de dimecres fent corriols que estan preparant per la cursa del cap de setmana que el nostre guia local ha anat trobant, clar, diu ell, si fan camins al jardí de casa be els haig de trobar no?

Així que tornem a fer 30km i 800 metres de desnivell molt entretinguts i a un ritme suau emntre la fem petar amb el Miquel i en Xavi, una bona tarda de bike, sobretoto per que ha estat distreta i en cap cas feta com un entrenament.

Així que en total he fet 270km i 8300 metres de desnivell en cinc dies i les sensacions no han estat del tot dolentes. Cal modificar la manera d’afrontar les pujades segons els esforços acumulats, però les cames sempre han estat allà i no han fallat mai. La resta del cos també aguanta, de fet per la resta com més dies passen millor en sento.
La Tallboy m'ha acompanyat tots els dies menys el dimecres
Toca seguir treballant i a consolidar el que hem fet fins ara !!

dimarts, 1 de maig del 2012

Test pre-Transpyr


Fa ja moltes setmanes que vaig preparant el repte d’aquest estiu, el que passa es que és difícil disposar de les hores necessàries per poder fer un test que sigui equivalent en quilometratge i desnivell, més encara si es vol fer varis dies consecutius.

Aquest cap de setmana ha estat l’ocasió de fer-ho, ja que el dissabte varem ajuntar-nos quatre dels cinc que anirem a la Tranpyr (en JM no va poder venir per problemes aliens al tema bike) per tal de fer una pedalada llarga. De fet la idea era fer el recorregut de la segona etapa de la Transpyr 2011. El que varem fer va estar fer una part de la mateixa i retornar cap el punt de sortida per tal de facilitar la logística, així que sortida des de Camprodon i retorn a Camprodon.
Preparant-nos per començar
La ruta pujava per la collada verda, una bona pujada al poc de començar, on gairebé no has tingut temps de escalfar les cames. Cal agafar un ritme adient al nivell del que disposes, però i quin és el ritme si no saps el nivell?
Amb en Ricard que feia equip amb mi, i que el farà també a la Transpyr juntament amb en Josep Maria, varem deixar marxar els nostres companys de ruta per tal de cada una pugues agafar el ritme que volgués sense retenir-se o esforçar-se més del compte. Durant una estona varem mantenir contacte visual amb ells, i està clar que el seu ritme no és el nostre, per tant una bona pensada la de portar ritmes diferents.

Mentre pujàvem la collada verda va començar a caure alguna gota, de fet ja mentre anàvem cap el punt de sortida amb el cotxe ja va plovinejar una mica i el dia estava molt gris. Això et fa pensar “ i si plou durant tota l’etapa” una pregunta que millor no haver de respondre, ja en tenim prou amb una etapa dura, no cal que la passem per aigua.
Hi ha algun punt on el desnivell supera per força el 20% de pendent, per sort entre dos pujadors potents hi ha un petit descans que tot i pujar força et permet agafar aire més tranquil·lament. Un cop arribes a dalt de la pujada forta, queda una estona de anar pujant, ara però a un altre ritme, ja que el pendent es deixa fer molt be.

Iniciem la baixada, una baixada que te algun pendent molt interessant que es baixa be, però cal estar atents amb les pedres, mes encara quan ara si que plou i estan molles i relliscoses. Desprès d’una estona de pluja continuada parem a posar-nos els paravents en un moment on la intensitat augmenta de manera considerable. Continuem baixant extremant precaucions fins arribar a Pardines on ens esperen els companys de ruta. Anem baixant cap a Ribas, un tram per carretera i mes tard per la pista que ve de Tregurà. Mentre arribem a Ribes deixa de ploure, un fet que s’agraeix.

Un cop a Ribas comencem a pujar direcció a Queralbs però aviat ens enfilem cap a l’esquerra, inicialment per una zona enporlanada per de cop passar a corriol de terra que deixa de ser ciclable. Pujada a peu, amb la bici a coll o arrossegant-la durant una bona estona. Els bessons pateixen de valent per poder pujar aquell pendent tant pronunciat, es com fer estiraments “ a lo bestia” desprès de uns 10 minuts ja podem tornar a pedalar, ara per una corriol que va serpentejant mantenint força l’alçada que ens porta a la carretera de Ventolà. D’allà baixem cap a Planoles on baixem al fons de la vall per agafar per la banda esquerra de la vall la carretera que porta a Nevà.

Una tramada llarga d’asfalt fa que em comenci a fer preguntes, i es que el coco no para de fer la guitza i està pendent de moltes coses que no son pedalar. Amen pujant amb en Ricar mirant de mantenir un ritme assequible per a tota la ruta, però tot i així les lumbars comencen a queixar-se de tanta estona pedalant en la mateixa postura. Fem una petita aturada per tal de modificar les alçades dels seients en un intent de millorar el confort, tots dos fem petits ajustaments i seguim pedalant.
Les pujades d'asfalt es fan feixugues i aborrides
Ara toca baixar, també per asfalt, baixem més del que jo voldria, ja que caldrà recuperar tot el desnivell que baixem. Un cop a baix tornem a pujar direcció a Tosses també per l’asfalt. Que curt que es fa quan vas amb el cotxe i que llarg quan vas amb la bici.
En passar Tosses agafem un camí que al cap de poc ens obligarà a posar peu a terra novament ja que un seguit de zones pedregoses amb uns bons escalons fan impracticable el camí, més encara en estar molles. Més endavant tornem a sortir a la carretera asfaltada que no deixarem fins a dalt de la collada.

Un cop a dalt anem cap a l’hotel de la collada on havíem quedat de trobar-nos amb els companys i aprofitar per menjar una mica. No sabem el motiu però està tancat i no podem fer el previst. S’ha girat vent, que a aquesta alçada és fred, així que ens abriguem amb el que tenim i baixem per on havíem pujat en direcció a un restaurant de Tosses on anunciaven “arròs muntanyès”.
Un bon avituallament, que no podrem fer a la Transpyr!!
Desprès de passar un munt de fred al restaurant i de menjar-nos un plat d’arròs d’una mida muntanyenca iniciem de nou la marxa. Camí cap a Planoles el ritme és ràpid, ens cal treure el fred de sobre i amb una mica de baixada i l’energia recuperada menjant arribem a lloc en un tres i no res. Seguim per carretera fins a Ribas on agafem la carretera que va cap a Pardines no sense abans haver fet una incursió a la carretera que va a Borrassà per error.

Un altre pujada d’asfalt, ja començo a estar tip de pujar i ara amb la panxa plena d’arròs la cosa costa molt. Un cop a Pardines direcció a la collada verda, ara farem el mateix camí que a l’anada però al revés. Es comença pujant be, però hi ha un parell de xinxetes  molt potents que faig caminant. Aquesta estona la passo malament, estic ben inflat de panxa i costa fins i tot caminar. Al final una aturada tècnica m’alleugeix i ja torno a sentir-me millor.

Reagrupament al cim i ja fem la part final que es deixa rodar més fàcilment. En iniciar la baixada en abriguem, un punt que ens anirà molt be ja que es posa a ploure. En Ricard ens fa fer una variant per arribar a l’Abella sense passar per zones emporlanades, de fet les substituïm per zones plenes de pedres relliscoses.

Un cop a baix i per tal d’evitar fer carretera una nova proposta d’en Ricard ens fa pujar una mica per desprès anar mantenint el nivell i baixar directament fins a Llanars.

Cada cop plou més i ja per carretera ens acostem fins a Camprodon i d’allà fins al Pavelló d’esports que és el final de ruta.

En total han estat 100,2 km i una mica més de 3200 de desnivell positiu en un temps de 7:30

Al final de l’etapa he arribat cansat, però en bones condicions, caldrà veure la propera pedalada el que dona de si.