Test pre-Transpyr

Fa ja moltes setmanes que vaig preparant el repte d’aquest estiu, el que passa es que és difícil disposar de les hores necessàries per poder fer un test que sigui equivalent en quilometratge i desnivell, més encara si es vol fer varis dies consecutius.

Aquest cap de setmana ha estat l’ocasió de fer-ho, ja que el dissabte varem ajuntar-nos quatre dels cinc que anirem a la Tranpyr (en JM no va poder venir per problemes aliens al tema bike) per tal de fer una pedalada llarga. De fet la idea era fer el recorregut de la segona etapa de la Transpyr 2011. El que varem fer va estar fer una part de la mateixa i retornar cap el punt de sortida per tal de facilitar la logística, així que sortida des de Camprodon i retorn a Camprodon.

Preparant-nos per començar

La ruta pujava per la collada verda, una bona pujada al poc de començar, on gairebé no has tingut temps de escalfar les cames. Cal agafar un ritme adient al nivell del que disposes, però i quin és el ritme si no saps el nivell?

Amb en Ricard que feia equip amb mi, i que el farà també a la Transpyr juntament amb en Josep Maria, varem deixar marxar els nostres companys de ruta per tal de cada una pugues agafar el ritme que volgués sense retenir-se o esforçar-se més del compte. Durant una estona varem mantenir contacte visual amb ells, i està clar que el seu ritme no és el nostre, per tant una bona pensada la de portar ritmes diferents.

Mentre pujàvem la collada verda va començar a caure alguna gota, de fet ja mentre anàvem cap el punt de sortida amb el cotxe ja va plovinejar una mica i el dia estava molt gris. Això et fa pensar “ i si plou durant tota l’etapa” una pregunta que millor no haver de respondre, ja en tenim prou amb una etapa dura, no cal que la passem per aigua.

Hi ha algun punt on el desnivell supera per força el 20% de pendent, per sort entre dos pujadors potents hi ha un petit descans que tot i pujar força et permet agafar aire més tranquil·lament. Un cop arribes a dalt de la pujada forta, queda una estona de anar pujant, ara però a un altre ritme, ja que el pendent es deixa fer molt be.

Iniciem la baixada, una baixada que te algun pendent molt interessant que es baixa be, però cal estar atents amb les pedres, mes encara quan ara si que plou i estan molles i relliscoses. Desprès d’una estona de pluja continuada parem a posar-nos els paravents en un moment on la intensitat augmenta de manera considerable. Continuem baixant extremant precaucions fins arribar a Pardines on ens esperen els companys de ruta. Anem baixant cap a Ribas, un tram per carretera i mes tard per la pista que ve de Tregurà. Mentre arribem a Ribes deixa de ploure, un fet que s’agraeix.

Un cop a Ribas comencem a pujar direcció a Queralbs però aviat ens enfilem cap a l’esquerra, inicialment per una zona enporlanada per de cop passar a corriol de terra que deixa de ser ciclable. Pujada a peu, amb la bici a coll o arrossegant-la durant una bona estona. Els bessons pateixen de valent per poder pujar aquell pendent tant pronunciat, es com fer estiraments “ a lo bestia” desprès de uns 10 minuts ja podem tornar a pedalar, ara per una corriol que va serpentejant mantenint força l’alçada que ens porta a la carretera de Ventolà. D’allà baixem cap a Planoles on baixem al fons de la vall per agafar per la banda esquerra de la vall la carretera que porta a Nevà.

Una tramada llarga d’asfalt fa que em comenci a fer preguntes, i es que el coco no para de fer la guitza i està pendent de moltes coses que no son pedalar. Amen pujant amb en Ricar mirant de mantenir un ritme assequible per a tota la ruta, però tot i així les lumbars comencen a queixar-se de tanta estona pedalant en la mateixa postura. Fem una petita aturada per tal de modificar les alçades dels seients en un intent de millorar el confort, tots dos fem petits ajustaments i seguim pedalant.

Les pujades d'asfalt es fan feixugues i aborrides

Ara toca baixar, també per asfalt, baixem més del que jo voldria, ja que caldrà recuperar tot el desnivell que baixem. Un cop a baix tornem a pujar direcció a Tosses també per l’asfalt. Que curt que es fa quan vas amb el cotxe i que llarg quan vas amb la bici.

En passar Tosses agafem un camí que al cap de poc ens obligarà a posar peu a terra novament ja que un seguit de zones pedregoses amb uns bons escalons fan impracticable el camí, més encara en estar molles. Més endavant tornem a sortir a la carretera asfaltada que no deixarem fins a dalt de la collada.

Un cop a dalt anem cap a l’hotel de la collada on havíem quedat de trobar-nos amb els companys i aprofitar per menjar una mica. No sabem el motiu però està tancat i no podem fer el previst. S’ha girat vent, que a aquesta alçada és fred, així que ens abriguem amb el que tenim i baixem per on havíem pujat en direcció a un restaurant de Tosses on anunciaven “arròs muntanyès”.

Un bon avituallament, que no podrem fer a la Transpyr!!

Desprès de passar un munt de fred al restaurant i de menjar-nos un plat d’arròs d’una mida muntanyenca iniciem de nou la marxa. Camí cap a Planoles el ritme és ràpid, ens cal treure el fred de sobre i amb una mica de baixada i l’energia recuperada menjant arribem a lloc en un tres i no res. Seguim per carretera fins a Ribas on agafem la carretera que va cap a Pardines no sense abans haver fet una incursió a la carretera que va a Borrassà per error.

Un altre pujada d’asfalt, ja començo a estar tip de pujar i ara amb la panxa plena d’arròs la cosa costa molt. Un cop a Pardines direcció a la collada verda, ara farem el mateix camí que a l’anada però al revés. Es comença pujant be, però hi ha un parell de xinxetes  molt potents que faig caminant. Aquesta estona la passo malament, estic ben inflat de panxa i costa fins i tot caminar. Al final una aturada tècnica m’alleugeix i ja torno a sentir-me millor.

Reagrupament al cim i ja fem la part final que es deixa rodar més fàcilment. En iniciar la baixada en abriguem, un punt que ens anirà molt be ja que es posa a ploure. En Ricard ens fa fer una variant per arribar a l’Abella sense passar per zones emporlanades, de fet les substituïm per zones plenes de pedres relliscoses.

Un cop a baix i per tal d’evitar fer carretera una nova proposta d’en Ricard ens fa pujar una mica per desprès anar mantenint el nivell i baixar directament fins a Llanars.

Cada cop plou més i ja per carretera ens acostem fins a Camprodon i d’allà fins al Pavelló d’esports que és el final de ruta.

En total han estat 100,2 km i una mica més de 3200 de desnivell positiu en un temps de 7:30

Al final de l’etapa he arribat cansat, però en bones condicions, caldrà veure la propera pedalada el que dona de si.