dimarts, 17 d’abril del 2012

Reflexions cami a Dubai


Aprofito un munt d’hores de vol (6) entre Nice i Dubaï, per escriure quatre ratlles al blog que fa dies es troba aturat.
No se a que és degut, però fa dies que la sensació de que els dies tenen menys hores em ronda pel cap. Totes les hores del dia estan plenes, no queda ni un moment per a un descans o per pensar en que fer aquelles hores. Els dies entre setmana estan ja molt ocupats amb les obligacions professionals, que sembla que augmenten per moments i fan que cada dia sigui una cursa d’obstacles per aconseguir fer una part de la feina i encarrilar la que falta.
Un cop s’acaba la feina cal mirar de sortir a pedalar una estona, però aquesta estona ja no és mai inferior a dues hores de pedalar, el que vol dir que entre preparar-se i posar-hi fi un cop ja net i dutxat n’han passat al menys tres.
Els caps de setmana sempre estan compromesos entre els temes familiars i les planificacions de pedalades més llargues, així que tampoc existeix un moment de descans si vols fer-ho córrer tot.
És evident que el fet de fer molts mes quilòmetres cada setmana fa que les hores necessàries siguin més, de fet les darreres setmanes el temps pedalant ronda les 12hores, per tant podem comptar que el temps dedicat a la bike està al voltant de les 20 hores setmanals si hi contem el manteniment, els desplaçaments, les aturades en ruta,...
Costa i molt treure 20 hores cada setmana per pedalar, cap dia hi ha descans, cap dia m’aixeco mes tard de les 7 del matí, de fet la majoria m’aixeco abans i com que mai vaig a dormir abans de les 12 el meu cos es comença a ressentir del esforç físic i del estrés de la feina.
Aquesta setmana no faré els quilòmetres que toquen, o al menys és més que probable que sigui així, ja que a Dubaï no he portat la bici (l’he deixada a Nice per la tornada), així que o be la sala de spining de l’hotel es molt motivadora o no penso que aconsegueixi fer massa cosa.
La propera setmana serà similar, ja que fins el dimecres no tindré opció a fer cap km. De totes maneres he aconseguit que els locals em preparin una ruta de carretera per la zona de la côte d’Azur, així que normalment el dimecres a la tarda sortiré juntament amb dos companys Francesos a rodar una mica o millor força. El que no sé és si les sensacions seran prou bones desprès de 6 hores de vol i el jet lag corresponent...
Be, miraré d’aprofitar-ho per relaxar-me una mica i recuperar el cos física i mentalment, que de ben segur que pot ajudar més que una bona matxacada física un dia rere l’altre.

2 comentaris:

  1. La veritat es que desde aquell primer sopar... on tot es veia llunà i programable, el temps no a deixat de correr i res anat seguin les pautes que almenys teniem metalment.
    Sembla fet aposta que quan normalment tens un temps de cop surten impediments i no et deixent seguir amb aquelles esperances de temps lliures,
    o es que realment no som prou concients perque la vida nostre ja es prou complicada...
    El que sí es cert que si no ens marquem reptes personals deixem de tenir il.lusions per provar-nos i això no es bó perquè sempre ens em d´exigir superar-nos, el problema està en saber triar el repta, "ens aurem equivocat amb la transpyr?" JO crec que no!, per`reconec que ultimament tot el que veig, sento i em diuen, està agafant unes dimensions de êpica descomunals que em fan dubtar.... tirar-lo edevant ja es quasi d´amor propi o potser que ja massa gent sap que hi vaig perquè sinó....

    ResponElimina
    Respostes
    1. En els reptes és on es demostra que podem fer moltes coses.
      Jo tampoc crec que ens haguem equivocat, només que poder vàrem menys tenir el temps i esforç necessaris per poder preparar una mica una cursa d'aquesta magnitud.

      Elimina