Fa ja més de 2 mesos que som al 2015, però
penso que fins ara mateix no m’he adonat que el realment important de tot és
ser-hi, i de moment hi soc, millor encara, hi soc jo i tots els que m’importen.
Que més es pot demanar?
Fa unes mesos que les coses estan complicades
o molt complicades, no és una queixa, però és així. Els temps que corren son
difícils, allò que fins ara havia estat normal, ara no ho és, cada dia cal
començar-lo amb força i energia, mirant de fer millor el que sabem fer i de no
fer allò que no sabem o no volem fer.
Difícil triar que fer, però quan hi penses be,
crec que és més fàcil del que sembla. Cal fer servir el cor i ja està, la resta
és poc important.
Avui i ahir he fet dues bones sortides amb els
companys. Sortir a voltar amb la bici és una de les coses que m’agrada, i ara
passada una temporada difícil, tot i que encara està tot per fer, vull tornar a
gaudir i molt d’aquesta activitat.
Tornar a pensar en un pla d’entrenament, o
millor dit una rutina més organitzada i constant per tal de recuperar una mica
la forma física i mirar de millorar si és possible les sensacions, és una cosa
que m’atrau.
Cal seguir i seguir, passar-ho be sempre que
sigui possible, no defallir, compartir les bones estones, les il·lusions i
inquietuds.
Miraré de fer-ho d’ara endavant, tant en el
meu dia amb la família, els amics, la feina i com no amb la bike i l’esport.
Així que a veure si ara torno a tenir una
certa constància en el blog.
Al final el 2014 va anar prou be, és l’any que
més km he fet, en total 8009km amb +160.185 metres de desnivell i gairebé 500 hores
fent esport, gens malament per ser únicament un aficionat que vol passar-ho be.
El vídeo de l’strava en fa un resum amb música
i tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada