diumenge, 19 de juny de 2011

Fragilitat

Avui fa 12 dies que em van operar la fractura del radi del braç esquerra i si be sembla que l’evolució mèdica és correcta tot i les evidents molèsties i dolors associats a aquest tipus d’intervencions, estic força cansat d’aquesta situació.

A vegades m’agradaria tenir un comandament amb el que poder fer avançar ràpid el temps fins a un punt on la meva recuperació ja fos acceptable i còmode, com si es tractés de fer avançar els anuncis a les pelis gravades de la televisió en els ja antics vídeos VHS.

La incomoditat que em genera el només poder fer servir una ma, la calor que noto sota el guix i l’embenat, el notar que al fer un petit esforç el dolor es molt, veure lluny el poder fer servir el “rodillo” i molt més llunyà el poder sortir a pedalar sobre la bike, son alguns dels punts que em porten a pensar : ”prem el >> FF

D’altre banda, a vegades, ens cal assumir conseqüències. Actualment es parla molt del assumir conseqüències, molts son els que volen o volem que la gent assumeixi les conseqüències del que fan o han fet, llavors en aquest punt no seria just demanar als altres que ho facin i no fer-ho jo.

Igualment dins la nostra vida hi ha moments, normalment els difícils, que ens costen de passar, l’experiència de viure’ls tot i que mentre és viu no és bona sempre ens aporta noves maneres d’encarar les coses per tant tot i no ser agradables cal viure-les. Això és allò que ens diuen les iaies, “va que no n’hi ha per tant” i que un cop vist en perspectiva se’ls ha de donar la raó.

Igualment passar de llarg els meus dies  de recuperació em feria perdre d’altres moments joiosos o no, junt amb els que m’envolten , per tant crec que no hi tinc cap dret a fer passar ràpid el temps.
El temps també és un altre punt que controlo menys, be millor dit que controlo menys el seu transcórrer, ja que de ben segur jo no puc fer-hi res per modificar la seva velocitat implacable. El fet de no portar el rellotge al canell com ho faig habitualment, ha fet que m’adoni de que estic lligat constantment al temps, a uns horaris que si be no son en el meu cas molt estrictes, marquen clarament el ritme dels dies. M’he adonat que el saber menys l’hora  fa que certes tasques les realitzi de maneres diferents, hauré d’aprofundir en aquest punt.

No hi ha dubte, que en aquests moments es on t’adones realment de la nostra fragilitat, i que per molt que ens pensem que dirigim les nostres vides, i en certa manera ja ho fem, en un moment de mala fortuna, de manca de criteri o de seny, d’un petit error, de manca d’atenció, o en fi del que sigui, perdem el control.

Aquestes pèrdues de control, si no tenen conseqüències massa greus, ens fan pensar i buscar sistemes de control alternatiu per fer que el curs organitzat no varií massa del previst. En resum, el que cal es aprendre de la fragilitat per a fer-nos més forts i per agafar consciència de que ens cal aprofitar al màxim els moments en que estem be.

3 comentaris:

  1. Anims que això ja s'acaba.
    Avui parlant amb un que i enten, no jo, m'ha dit que un parell de setmanes més i això ja està llest per tornar a pedalar, normalment en col·loquen 6 de cargols , en forma de T, amb 7 encara millor, potser.

    No és el mateix a que a una persona l'operin a que la fractura es soldi per si sola, es evident que també dependrà del tipus de fractura, però el procés primer és molt més ràpid.
    Segurament aniràs primer tú amb bici que jo deixaré de tossir.

    Fins aviat.

    ResponElimina
  2. A veure si es veritat!! De ganes ja en tinc

    ResponElimina
  3. Quina gran reflexió, quan d ecert a le steves paraules!

    De vegades le scoses no son dolentes si ens fan parar, encara que sigui forçat, i reflexionar....Mira que ets un home afortunat.....

    Anem descomptant dies

    Una forta baraçada!

    ResponElimina