dissabte, 4 de juny de 2011

Puigmal 2007

Ahir, recordant una mica l’aventura del dimecres al Puigmal, vaig pensar en buscar les fotos de la darrera vegada que vàrem mirar de fer el cim. Es veritat que moltes vegades la memòria ens juga una mala passada, i tot i recordar el recorregut i amb qui el vàrem fer, el factor temps no estava massa controlat.

Així que sense pensar realment en quan temps feia que hi havíem anat vaig començar a buscar les fotos i va esser necessari retrocedir fins el 2007 per trobar-les. Està clar que ja sabia que feia mes de dos anys, però no pensava en cap cas que ja en fes 4.

En veure les fotos, la memòria entra en mode detall, i mica en mica va recordant detalls que no tenies presents en un primer moment.

Aquella sortida agrupava la majoria dels que havíem fet l’any anterior el pedals de foc, que va ser podríem dir la nostra primera pedalada per etapes en grup. Un any desprès tornàvem a fer una sortida per etapes, aquesta però organitzada per nosaltres mateixos.

La segona etapa, sortia des de Planoles i tenia com a objectiu pujar al Puigmal per finalitzar a Ribes de Fresser.  En aquell cas érem 8 els components del grup i la sortida va ser el 30 de setembre.
Curiosament el dia 28 va fer una nevadeta que va enfarinar els cims, i es que a alta muntanya, ni tant sols l’estiu és estiu.
Els prats abans de la creu de Meians
Recordo que superar els prats que hi ha abans de la creu de Meians em va costar proporcionalment  molt més que no pas en la darrera ocasió, i això que al més de setembre l’herba era seca i curta. El meu nivell de forma tampoc era el d’ara i els més de 70km i +2000 del dia anterior es deixaven sentir.
La Creu de Meians
Sortosament tot el grup, exceptuant en Miquel, estava en una situació similar, per tant era qüestió d’anar fent.
Recordo les vistes infinites de muntanya per pujar, veure que la pista serpenteja muntanya a munt fis a perdre-la de vista era un miratge que incrementava la sensació de fatiga. Que cansat que estic, quant que queda per fer. Aquest pensament em va acompanyar molta estona.
Pujades infinites
Finalment en arribar al pas dels Lladres, alguns companys estaven massa cansats per fer el cim passant-ho be, i vàrem decidir modificar el recorregut i baixar pel pas dels Lladres.
L'objectiu no assolit
Quina baixada!! Un petit senderó baixava seguint la carena entre prats i tarteres. La baixada va ser ràpida, molt ràpida. 
Baixant del Pas dels Lladres
Allí els frens de la meva KTM Speed RC1.0 que eren de 160 varen demostrar que no eren els mes indicats per aquest tipus de baixada. Recordo encara el estar prement la maneta del fre a fons i veure com la bici seguia baixant, ufff, quina baixada.
Corriol magnific de baixada
Desprès un cop al collet de les barraques, seguint en Miquel per el GR que porta direcció a Queralbs, quina sensació de cabra que tenia. Pendents Increibles pel mig del bosc, rieres,... una experiència magnífica.
Pel GR desde el coll de les Barraques
Quins records aquells, ara son gairebé tant frescos com els del dimecres, bé els del dimecres encara son freds. Ata caldrà que no deixem passar tant de temps abans de tornar a provar de fer el cim.

3 comentaris:

  1. Renoi, ara veient aquestes imatges i el corriolet de baixada del Pas dels lladres, no m'imageno el dimecres passat baixant-lo.
    Que dur hauria estat.

    Tens tota la raó de que no em d'esperar tant de temps, potser al setembre seria una bona data per tornar-ho a intentar, qui sap potser abans....

    Hem miro les imatges i les recordo en la meva memòria, una bona jornada la que varem viure aquell dia. Recordo quan crec que en Marcos va reventar en la baixada del pas dels lladres, la baixada del Gr, "la baixada", segons dirien alguns.

    Bones èpoques, bones sortides les que feiem, ara potser millors, més experiencia la que tenim, més ganes de pedelar.

    Moltes fites tenim aquests mesos, de fet però, poques de definides, potser en comptes d'anar a terres gallegues ens hauriem de plantejar de fer les 24h Somozas.?

    ResponElimina
  2. Ja m'agradaria, però per dates impossible, campaments, camp internacional, i jo de taxista!!

    Cal que tanquem algun tema ja.

    ResponElimina
  3. Us estic llegint, Ein????

    Com disfruto d'aquestes entrados....Avui estareu en la Tramunbike! Ànmis valents!!!

    ResponElimina