diumenge, 30 de març del 2014

Molta feina per fer

Fa ja unes setmanes que miro d’anar treballant el fons, deixar enrere el fet d’anar ràpid i mirar d’establir una bona base per poder pedalar moltes hores a sobre de la bici. De fet cada setmana ja sigui per una raó o un altre acabo fent menys del que pensava fer, i està clar que si entre setmana no pedales el cap de setmana tampoc dona per molt.

Aquesta setmana 4 sortides, 3 han estat curtes, molt curtes. Dilluns i dimecres per temes de horaris i la d’aquest mati per estar fart de rodar sota la pluja.

Per sort ahir dissabte vaig fer forces km amb la bici de carretera i això fa que la distancia de la setmana pugi fins el 180 km.

El que ha de pujar i molt és el desnivell, cal començar a fixar objectius amb desnivell per tal de que m’acostumi a fer-ne ja que el que m’espera en un parell de mesos te molt més desnivell que el que faig normalment.

Les dues darreres setmanes tinc les pulsacions molt altes, penso que tenen a veure amb l’estrès, i he de mirar de normalitzar-ho aviat per poder pedalar tranquil. I notar millors sensacions d’ara endavant.


Feina per fer en queda, i molta, ara cal posar fil a l’agulla i no parar per res.

divendres, 21 de març del 2014

Liguria, vinc volant

Cada cop tenim més informació pel que fa a l'Alta Via Stage Race 2014, o del que ha passat a les anteriors edicions.
Ja vàrem pedalar per aquella zona a les 24H de Finale i el lloc em va semblar espectacular per pedalar-hi.

Avui he trobat aquest vídeo de l'edició del 2012, i només de veure el corriol ja tinc ganes de ser-hi i pedalar.
Ull, hi ha un tram del video a alta velocitat.


Alta Via Stage Race 2012 from Life Cycle on Vimeo.

Al veure'l he tingut ganes de recuperar la visió d'algun dels videos que vàrem fer a les 24H el 2009 (renoi, ja fa 5 anys!!) i ara encara m'adono més de les similituds i com de bonic era el circuit.


dimarts, 18 de març del 2014

1603-406 Dades poc significatives

1603 - 406 Aquests son els números, uns números que diuen poc o res del que passa, únicament indiquen una part del treball realitzat sense donar cap més matís.

Ahir en Xavi em recordava que falten 3 mesos per que ens trobem pedalant a Italià per la part septentrional  dels apeninos mentre participem la Alta Via Stage Race.  El fet de fer-me memòria està encaminat a forçar una mica la màquina pel que fa als entrenaments, ja que la informació que tenim per ara de la prova italiana és força contundent.

Vaig posar-me en contacte amb el guanyador de l’edició 2013 en Joan Compte per tal de que ens dones alguna pista del tipus de recorregut, qui millor que un corredor que l’ha feta i guanyada per tal de tenir informació de primera ma. En primer lloc agrair al Joan la seva amabilitat i rapidesa a respondre a les meves preguntes, que fàcil és tot si hi ha bona voluntat.

En preguntar-li que ens donés una mica d’informació general les seves respostes eren:

Et vaig a fer 5 cèntims de l'Alta via!!
Aquesta ruta passa per el nord d'Itàlia resseguint un recurregut tipus GR!
Es tracta de 8 etapes amb una mitjana de 60 km aprox. i 2700m+ cada una.
el recorregut, per mi espectacular; corriols, pistes trams d’asfalt... molt semblant a la transpyr però amb menys asfalt
l'ultima etapa es una contrarellotge que es surt d'un en un!
tema organització, no és tan bona com la transpyr però són gent que s'hi impliquen molt i tenen ganes de fer les coses bé. però els hi falta una mica d'experiència que ja aniran adquirint!
allotjament i menjar també s'encarreguen ells!! el menjar està bé i dormir es dorm en tendes!!
des del meu punt de vista, l'Alta Via em va encantar!!
Hi ha dues etapes de molta pista, però les altres son brutals

Des de el minut desprès de rebre aquestes informacions que ja tinc ganes de marxar cap a Itàlia, per sort però, queda encara una mica de temps per entrenar.

En Xavi ja ha començat a proposar sortides potents, amb km i desnivell equivalents als anunciats per en Joan així que de moment tenim la més propera el 30 d’aquest mes, la Marató del Cap de creus amb 80 km i 2000 metres de desnivell.

Llavors ja ens en anem a un més vista amb la Termextrem, una ultramarató  amb 68km i +2500 de desnivell, això te lloc el 27 d’abril, i si enllacem el dia 1 de maig amb l’Esperxada farem 70km i +2800 de desnivell.
Si les fem serà un bon entrenament i una bona manera d’anar veient sensacions, ja que entre les dues ens plantem en 140km i +5300 metres de desnivell i només tres dies de descans entre elles.

Per la Marató de Navata, si es fa a les dates habituals, segurament ja haurem tornat de l’Alta Via i per tant en cas de fer-la serà per continuar amb la línia dels anys anteriors, no ja com a preparació per l’Alta Via.

Com a tots el reptes sempre tens algun dubte, i per tant mires de preparar-te el millor que pots. Ara com ara, ja he anat recuperant sensacions i començo a trobar-me be a sobre de la bici. Estic treballant darrerament per mirar de baixar la FC, que com sempre en el meu cas és elevada, i tot i que no he notat que em perjudiqui, de ben segur que si és més baixa podré mantenir millor el desgast de 8 dies consecutius de pedalar fent recorreguts exigents. 
Mica a mica sembla que baixa alguna pulsació, però es molt mica a mica, possiblement massa, i amb això de ben segur hi te a veure el metabolisme de cada un, i que caldria fer un pla d’entrenament molt particularitzat i treballant pràcticament en solitari per treballar a baixes pulsacions.

Ara mateix, amb el que porto de mes i fent esment de les xifres inicials, el dia 16 de març  estic a 406 km i amb un desnivell de +6813m, molt poc si ho comparo amb l’Alta Via. És evident però que ara no és el moment de cremar-ho tot. Estem en fase de construcció i mica en mica es farà el que s’ha de fer.


A la imatge una roda del que porto fet aquest mes, falten uns 30km i +580 que el GPS va perdre, però tant li fa, la tendència es veu clara. Queda molt per fer!

diumenge, 9 de març del 2014

Setmana atípica

Aquesta setmana he estat una setmana que podríem dir que en línies generals ha estat de repòs pel que fa a pedalar.

Cap sortida al inici de setmana, el dimecres dia esperat per sortir a pedalar va quedar aturat per culpa de una problemes físics a les parts baixes que feien incompatible asseure’m a sobre de la bici, així que continuava aturat.
Dijous encara seguia amb molèsties, per tant res de res i el divendres, ja força recuperat al menys per fer vida normal va tocar jornada d’esquí.

Val a dir que el divendres va sr un dia intens, a les 9 ja érem a les pistes amb el forfait i tot. Varem agafar Alp 2500 que permet anar tant per les pistes de la Massella (73km de pistes) com per la Molina (61km de pistes) així que teníem la possibilitat de esquiar per 134km de pistes amb una neu excel·lent i un dia perfecte.

Això es el que vàrem fer, esquiar sense parar (nomes a menjar un bocata i anar al WC un 45 minuts en total) des de les 9 fins a les 5 que varen tancar. El meu nivell d’esquí respecte al de la darrera vegada a finals de gener ha millorat molt, i per tant a nivell físic vaig aguantar tot el dia, un fet impossible la darrera vegada.

Recordar que feia 10 anys de la meva darrera experiència a la neu, i va ser fent snow, si la memòria no em falla feia gairebé 15 anys que no esquiava. Estic satisfet però de haver tornat a fer-ho, m’ho vaig passar molt be, i fins i tot varem fer alguna pisat negre, tot i que de forma puntual, ja que tant en Ricard com jo ens sentíem més còmodes a les vermelles i blaves que ens permetien fer les llargues baixades d’una sola tirada gaudint al màxim del dia.

Està clar que esquiar 7 hores, encara que la part cardio-respiratòria aguanti be deixa una bona dosis de fatiga a les cames, braços esquena,... be, que acabes tocadet si no ho fas sovint. Això va fer que el dissabte tot i que sortís a pedalar demanes a en Marcos, el meu company de ruta, de fer una cosa més ligth, així que ens varem limitar a rodar amb la bici de carretera dent poc més de 50km.
Va ser una sortida agradable, ja que tot i la fatiga vaig tenir bones sensacions mentre rodava.

El diumenge ha tocat BTT i hem rodat per la zona de la Vall de Sant Daniel seguint part del recorregut de la cursa de l’Open BMW. A poc de començar, de fet al final de la primera baixada en Pepe ha sortit per les orelles de la bike i s’ha clavat un bon cop, res greu sembla, però ha quedat tocat de la cuixa i el colze drets. Tot i això, fort com el ferro ha seguit pedalat i hem finalitzat amb 36km i gairebé 1000 m de desnivell, que no està gens malament.

Finalment i per acabar la setmana, mentre encara era a taula, en Ricard m’ha trucat a veure si feia una sortideta. Ell encara ho havia sortit aquesta setmana i tenia mono, que m’ha enganxat, així que ½ horeta més tard ja estava vestit i apunt de pedalar.


Aquesta vegada hem voltat per Sant Grau, pujant per les 3 fonts. El ritme avui ha estat més ràpid, segurament el mono podia més que l’alarma de pulsacions d’en Ricard (jo la portava aturada) així que cada cop una mica més ràpid, finalitzant la pujada a un ritme ràpid. La baixada també ha estat ràpida, que no extrema, però allò de passar-ho be tant per pistes com per els corriols que porten a la Font d’en Coromines. 

Una bona sortida la darrera de la setmana, molt bones sensacions tot i que les cames estaven una mica tocades de la jornada del divendres.

diumenge, 2 de març del 2014

Alta Via Stage Race 2014


Ja està en marxa la Alta Via Stage Race, la inscripció i el pagament de la mateixa estan efectuats i per tant el compromís d’assistir-hi també.

La zona de la Liguria ja ens va agradar i molt quan vàrem fer les 24h de Finale el 2009. Ara en trobar aquesta cursa que travessa la Liguria de est a oest, no podíem deixar passar l’oportunitat de pedalar per la zona.

Poca cosa en sabem, nomes la distància i desnivell total aproximat, que transcorre per una zona on val la pena pedalar-hi i que es tracta de viure una aventura més pedalant.
La informació bàsica

He trobat unes quantes fotos, i ja tinc ganes d’anar-hi nomes de veure els paisatges pels que rodarem. Les penjo al blog per anar fent boca.


Poblets típics i pendents!

Zones de "pateo" ja avisen d'això els de la organització

Maco, maco




Una nova manera de passar la nit, sort que la munta l'organització la tenda.



Neu al Juny!! per sobre dels 2000 metres d'alçada

Caldrà mirar de recordar per on passem, els llocs son com a mínim curiosos

Aquests son els llocs que fan mal quan estàs tocat