diumenge, 25 de novembre del 2012

Sarrià de Ter


Avui sortida de diumenge, i a més nombrosa pel que venia essent habitual els darrers diumenges que sortíem en Marcos i jo i prou.

Aquest matí ens hem trobat a Sarrià de Ter per fer la marxa que es va fer aquest any. Érem cinc bikers, en Pepe, en Marcos, en Xavi, en Miquel i jo. Avui les bikes eren dues dobles amb roda de 26”, una rígida amb roda de 26” i dues rígides amb roda de 29”.

Hem iniciat el recorregut per una pujada d’asfalt que ens ha portat prop del golf, i que ens ha escalfat les cames nomes de començar. Hem seguit una estona per asfalt i llavors ja l’hem deixat per començar a fer corriol rere corriol amb algun tram de pista de tant en tant. El terreny estava ben humit, i pel tipus de terreny calia fer atenció a no relliscar, ja que es feia una mena de fang que lliscava força, i les rodes brutes sobre les arrels i pedres humides no responien massa be.
Apa, que fa baixada

Pujant i baixant línies moltes vegades
El ritme tot i que podia ser molt més alt ha estat tranquil, en part per tal de no castigar més del compte a en Pepe que ha passat uns dies aturat i tampoc cal posar-se a fons de bones a primeres. De fet al final de la volta ens ha anat molt be el anar tranquils, ja que hi havia uns quants pujadors potents que et feien donar-ho tot i si arribes tocat segur que ho pagues.

La volta ha estat molt distreta, amb trams fàcils i amb algun de més tècnic. Recordo nomes tres llocs on he baixat de la bici per pendents difícils de baixar i un parell de pujada, en tots els casos han estat uns pocs metres i llavors a sobre la bici de nou.
Això no es puja!!
Una volta divertida que m’ha fet descobrir una zona on hi ha molt per voltar, de ben segur que cal invertir-hi una mica de temps en anar trobat connexions entre tots els corriols i pistes que hi ha.

Com que he sortit amb la bici des de casa fins a Sarrià el total de km ha estat de 47km i +866 metres de desnivell, que semblen pocs, però son del tot trencacames i amb unes “xinxetes” que feien suar de valent.
Un perfil de dent de serra

dissabte, 24 de novembre del 2012

Dues més al sac


Aquesta setmana de moment dues sortides més fetes, aquests dies em costa trobar el temps per sortir, però tot i així de moment dos dies pedalant, i tots dos amb molt bona temperatura donada l’època de l’any.

El dimecres cap a Bordils, sortida amb en Xavi i en Miquel. Aquesta setmana anem tots amb bicis de roda 26, cosa que últimament és molt poc freqüent. Jo em vaig decidir a fer rodar una mica la Yeti ASR-SL, que feia molts de dies que no sortia a fer quilòmetres i be que s’ho mereix també.

Les sensacions inicials varen ser molt bones, els darrers tractaments que faig per resoldre el meu dolor a l’esquena, en especial a la zona lumbar sembla que donen bon resultat, i pedalar sense dolor és una sensació magnífica.
Comencem a pujar als Àngels pel camí vell i quasi d’immediat les bones sensacions desapareixen i les cames no van !! Com pot ser, si tant sols acabem de començar? Sí, és veritat penso que encara no portaríem 5 km i la sensació de cames era de portar-ne al menys 80. Les pulsacions en un no res passen ràpidament per sobre de les 180 i es planten a les 186! Col...s no pot ser culpa de la bike això, soc jo que no vaig, no ho entenc, però és així. Miro de reduir una mica el ritme aprofitant un lloc menys pendent i baixen només a 174, més pujada i un altre cop a fons, tot disparat. El ritme no és per rés ràpid, al menys no ho és comparat amb la última vegada que vaig pujar-hi on si vàrem dur un bon ritme.
En Miquel, sempre vigilant proposa un canvi de ruta que em permeti rodar amb menys pendent i això fem, planegem una estona, un altre petita pujada i ja ens dirigim cap a Madremanya. A partir d’aquest moment anem fent corriolets o pista de les que tenen un munt de puja baixes, però cap d’ells és massa llarg i això em va molt millor. Continuem cap a Millas, Monells, ens acostem a Pedrinyà, la Pera, Riuràs, visita als treballs de neteja de la part del bosc que es va cremar aquest estiu, Sant Joan de Mollet i final a Bordils.
Les cames han seguit sense triomfar en cap moment, les pulsacions han seguit més altes del normal, però ja nomes feia alguna punta de 180 en moments molt concrets.
Una bona bike, ràpida i eficaç
El sortir amb la Yeti i la seva roda de 26” ha estat prou divertit. La bici funciona molt be, és nota molt ràpida (si les cames van!!), puja be i baixa molt be, de fet l’ajust de la SID abans de sortir ha donat un tacte molt bo a la forquilla. Tret dels primers km en els que tens un petit temps d’ajust a les reaccions d’una bike de roda petita, la resta molt be.

En total 39km, un desnivell de +818m i una mitjana de velocitat de 16,2 km/h. Les pulsacions mitjanes han estat de 156 bpm, quelcom no funcionava be del tot.

Aquest dissabte he sortit amb en Marcos, la bike escollida ha estat la Tallboy, ràpida i còmoda, el primer terme nomes si tu estat a l’alçada.
Hem sortit direcció a Bescanó, per desviar-nos cap a Vilablareix i dirigir-nos cap a Aiguaviva passant pels corriols que passen prop de la Bellsolà. Llavors direcció a Estanyol i allà ens hem liat a fer els corriols que hi ha entre la carretera que va a Bescanó i la de Mas Lluners.

En un dels corriols, per sort era de pujada i la velocitat és molt més reduïda en Marcos ha patit un incident en no veure un tronc que travessava el corriol a l’alçada del cap, i es clar si fots un bon cop de cap sense esperar-ho la os..a és d’allò més. Per sort el cas ha fet el que ha de fer i ha protegit el cap, això si, per fer-ho s’ha trencat !! La resta, sembla que quedarà amb una bona estrebada a les cervicals i poca cosa més. Es que ja ho diuen que anar cap jup no és mai bo.
La Tallboy, possiblement a la que estic millor adaptat, equilibri entre prestacions i comoditat.
Hem continuat fen corriols i pistes que ens han dut a Bescanó on ens hem aturat a la plaça a fer un esmorzar mentre paràvem el sol. Amb la panxa plena hem tornat cap a casa pel bici carril. 

Total 28km i +471 de desnivell a una mitjana de 14km/h, més un passeig que res més, però es que avui a mi ja m’ha estat be aquesta volta, demà qui sap si la cosa serà més ràpida o no.

divendres, 16 de novembre del 2012

Dies de tardor i BTT

Sortir a la tardor te la seva compensació

El passat divendres i dissabte han estat dies de bike, be la bike era un dels components imprescindibles, però també ho eren els companys amb els que he pedalat durant aquests dos dies.
De fet podem dir que el més important eren els companys, i les bicis han estat el component que ens ha permès passar junts un parell de dies.

En aquesta ocasió hem fet una ruta que estava propera a casa, no cal anar sempre molt lluny per tal de pedalar per indrets diferents i interessants. Tenim la gran sort de viure en un indret on disposem de un munt de terrenys diferents a molt poca distància i val la pena aprofitar-ho.

Al final vàrem decidir-nos per la Tramo bike-pro, una ruta que s’inicia a Santa Coloma de Farners i que te un total de 121 km i 4185m de desnivell positiu. La ruta està prevista de realitzar-se en dues jornades una de 71 km i l’altre de 50, les dues amb més de 2000mts de desnivell.
A punt de pedalar
Iniciem la sortida 6 bikers, 5 amb roda de 29” i una amb roda de 26”, nomes dues d’elles son de doble suspensió, ambdues amb roda de 29”, la resta rígides.
Comencem a pedalar i durant una estona pedalem sense guanyar alçada, el que ens permet escalfar les cames. La temperatura no és molt baixa, així que en general anem poc abrigats i durant una estona que no toca el sol en alguns moments tinc una mica de fred.
Al cap de poca estona comencem a fer un puja baixa que ens fa entrar en calor, pujades curtes i baixades curtes. Així anem fent camí fins que decidim parar a esmorzar, més que per la gana o el cansament per tal d’adaptar una mica el planing horari amb l’hora a la que està previst dinar a Sant Hilari.
Esmorzant
Entrepà ràpid i seguim, comença a ploure una mica i el cel està amenaçador, un fet que ens inquieta una mica, ja que pedalar hores sota la pluja no és plat de gust.

Afortunadament la cosa no va a més i podem anar seguint. El recorregut és majoritàriament per pistes estretes i per alguna carretera secundària amb poc tràfic així que de cotxes pocs. Travessem alguna riera, aquestes porten aigua, no en excés però la suficient per donar un toc de tardor a la sortida.
Per dins de la riera
Anem fent camí cap a Santa Bàrbara, Sant Feliu de Boixalleu, Joanet amb l’objectiu de dinar a Sant Hilari. Mentre fem això a Sant Feliu de Boixalleu ens aturem a reparar una punxada a la bike d’en Ricard i ens entretenim a ajustar una mica la forca d’en Josep Mª que estava molt baixa de pressió.

A la poca estona d’aquesta aturada comença a ploure, plou el suficient per fer-nos posar els paravents i pedalem una estona sota la pluja que per sort no és intensa. Crec que al cap d’uns 30 minuts la cosa es calma i fins i tot surt el sol.
Pedalem sobre el terreny moll però sense fang fins arribar a St Hilari on dinem. En Josep Mª ens diu que ell abandona, no te ganes de seguir, diu que li suposa un esforç massa gran, en fi cada un es coneix i ja som tots grandets per saber el que ens toca fer.

A ben dinat una cap a Girona i els altres a seguir la ruta. Ara aquesta ens porta cap el pla de les arenes mentre passem per uns boscos d’avets prou bonics i tenim unes vistes de tardor que ens mostren tot el seu color.
Vistes de tardor
Mes tardor
Ascensió curta i ja comencem a baixar per una pista fàcil i ràpida però amb un paisatge molt bonic. A la fi de la baixada travessem un pont molt ben conservat i ens acostem cap a un corriol que ens farà anar algun tram caminant, ja que si be els pendents podrien ser ciclables el terreny es ple d’una pedra solta que fa molt difícil pedalar.
Bonic indret, i tranquil!!
Això no es puja sobre la bike

Un cop fora d’aquest corriol anem fent trams de camí ràpid i divertit i trossets d’asfalt fins arribar a Vilanova de Sau, que deixem ràpidament per anar cap el nostre final de ruta on arribem desprès d’una petita perduda al no seguir be el track.
Anem a missa?
Tenim tot l’hotel per nosaltres, sembla que el divendres la gent encara es queda a casa, per a nosaltres millor.
Una dutxa i trobada al bar on fem un toc, després fem un visionat de les fotos de la Transpyr amb la idea de motivar-nos a trobar un objectiu per el 2013.

Anem a sopar, un bon sopar, i amb la panxa plena tornem a mirar de trobar projecte 2013. Com passa sovint ningú té clar que fer, ni tant sols quans dies vol marxar, així és difícil posar-se d’acord per fer rés. Al final cal buscar una alternativa, que no sembla que ningú es vulgui entretenir a fer, be encara no som a 2013.

Ens aixequem amb la idea de començar a pedalar a les 8. Per sort no plou, a la nit ho ha anat fent i ara  sembla que ha parat. El dia està ennuvolat però no fa fred i no plou, que per pedalar està prou be.
Fem la primera part de la ruta seguint l’embassament de Susqueda per una pista lateral fins que comencem a enfilar-nos cap al cim de St. Benet. Renoi quina pujada, son uns quants quilòmetres de pujar i pujar en algun punt amb un fort desnivell.
Arbres imponents
Observant el paissatge

Aquest seria el punt més alt de la ruta, per sobre dels 1100mts d’alçada, i tot i que el dia no era esplèndid les vistes si que ho eren i valia la pena el pujar.
Paga la pena el fer el cim
La baixada era en part pel GR i donat que el terra era moll i la tardor fa que un llit de fulles ho tapi tot, la baixada va transcórrer sense cap caiguda per cap de nosaltres.

A Osor reposem forces en una mena de esmorzar-dinar, ja que no era ni hora d’una cosa ni de l’altre, però està be agafar energia per seguir, ja que ens queda una altre pujada important per fer. Fem la pujada que ja havia fet entrenant la transpyr i la trobo més assequible que en les anteriors ocasions que l’havia realitzat. Tot i això el dolor a les lumbars que fa massa temps que m’acompanya em fa ser prudent i no forço el ritme, nomes miro d’anar seguint els companys, això si sempre amb la companyia d’en Miquel que em fa costat mentre pugem.

Seguim per llocs coneguts fins que arribem al inici de la trialera de la Trona del Rei. No estava massa engrescat per baixar-la, la darrera vegada ho vaig fer amb una fissura a una costella i no va ser el millor descens possible tot i anar amb la Mojo SL amb 140 de recorregut. Pocs mesos desprès vaig trencar-me el cúbit i el radi en una caiguda i això no dona massa confiança.
Part inicial de la Trona del Rei
Iniciem el descens sense preses, el primer tram es fàcil i divertit, i mica en mica van apareixent noves dificultats que es van passant sense massa problemes. On la cosa es complica massa poso peu a terra per fer els metres compromesos i a seguir, al final faig molt més tram en bici del que imaginava inicialment.
Els punts complicats, excepte en Miquel la resta peu a terra

Sortim a la carretera sense cap problema important durant la baixada, únicament alguna pèrdua d’aire d’en Marcos que ha desllantat per anar amb massa poca pressió. Fem els quilòmetres finals per carretera i entrem cap el parc de Sant Salvador tot travessant-lo per arribar als cotxes on ens esperen amb les bosses i el mallot de record.

Una bona sortida, estic força satisfet del meu rendiment i del de la resta del grup. Hem rodat pràcticament sempre en grup amb menys diferències de ritme que en ocasions anteriors i això és per que el nivell dels més lents ha pujat una mica.

Caldrà anar pensant en que fer el 2013, si no com sempre acabarem fent quelcom a corre-cuita.