Dues més al sac

Aquesta setmana de moment dues sortides més fetes, aquests dies em costa trobar el temps per sortir, però tot i així de moment dos dies pedalant, i tots dos amb molt bona temperatura donada l’època de l’any.

El dimecres cap a Bordils, sortida amb en Xavi i en Miquel. Aquesta setmana anem tots amb bicis de roda 26, cosa que últimament és molt poc freqüent. Jo em vaig decidir a fer rodar una mica la Yeti ASR-SL, que feia molts de dies que no sortia a fer quilòmetres i be que s’ho mereix també.

Les sensacions inicials varen ser molt bones, els darrers tractaments que faig per resoldre el meu dolor a l’esquena, en especial a la zona lumbar sembla que donen bon resultat, i pedalar sense dolor és una sensació magnífica.

Comencem a pujar als Àngels pel camí vell i quasi d’immediat les bones sensacions desapareixen i les cames no van !! Com pot ser, si tant sols acabem de començar? Sí, és veritat penso que encara no portaríem 5 km i la sensació de cames era de portar-ne al menys 80. Les pulsacions en un no res passen ràpidament per sobre de les 180 i es planten a les 186! Col...s no pot ser culpa de la bike això, soc jo que no vaig, no ho entenc, però és així. Miro de reduir una mica el ritme aprofitant un lloc menys pendent i baixen només a 174, més pujada i un altre cop a fons, tot disparat. El ritme no és per rés ràpid, al menys no ho és comparat amb la última vegada que vaig pujar-hi on si vàrem dur un bon ritme.

En Miquel, sempre vigilant proposa un canvi de ruta que em permeti rodar amb menys pendent i això fem, planegem una estona, un altre petita pujada i ja ens dirigim cap a Madremanya. A partir d’aquest moment anem fent corriolets o pista de les que tenen un munt de puja baixes, però cap d’ells és massa llarg i això em va molt millor. Continuem cap a Millas, Monells, ens acostem a Pedrinyà, la Pera, Riuràs, visita als treballs de neteja de la part del bosc que es va cremar aquest estiu, Sant Joan de Mollet i final a Bordils.

Les cames han seguit sense triomfar en cap moment, les pulsacions han seguit més altes del normal, però ja nomes feia alguna punta de 180 en moments molt concrets.

Una bona bike, ràpida i eficaç

El sortir amb la Yeti i la seva roda de 26” ha estat prou divertit. La bici funciona molt be, és nota molt ràpida (si les cames van!!), puja be i baixa molt be, de fet l’ajust de la SID abans de sortir ha donat un tacte molt bo a la forquilla. Tret dels primers km en els que tens un petit temps d’ajust a les reaccions d’una bike de roda petita, la resta molt be.

En total 39km, un desnivell de +818m i una mitjana de velocitat de 16,2 km/h. Les pulsacions mitjanes han estat de 156 bpm, quelcom no funcionava be del tot.

Aquest dissabte he sortit amb en Marcos, la bike escollida ha estat la Tallboy, ràpida i còmoda, el primer terme nomes si tu estat a l’alçada.

Hem sortit direcció a Bescanó, per desviar-nos cap a Vilablareix i dirigir-nos cap a Aiguaviva passant pels corriols que passen prop de la Bellsolà. Llavors direcció a Estanyol i allà ens hem liat a fer els corriols que hi ha entre la carretera que va a Bescanó i la de Mas Lluners.

En un dels corriols, per sort era de pujada i la velocitat és molt més reduïda en Marcos ha patit un incident en no veure un tronc que travessava el corriol a l’alçada del cap, i es clar si fots un bon cop de cap sense esperar-ho la os..a és d’allò més. Per sort el cas ha fet el que ha de fer i ha protegit el cap, això si, per fer-ho s’ha trencat !! La resta, sembla que quedarà amb una bona estrebada a les cervicals i poca cosa més. Es que ja ho diuen que anar cap jup no és mai bo.

La Tallboy, possiblement a la que estic millor adaptat, equilibri entre prestacions i comoditat.

Hem continuat fen corriols i pistes que ens han dut a Bescanó on ens hem aturat a la plaça a fer un esmorzar mentre paràvem el sol. Amb la panxa plena hem tornat cap a casa pel bici carril. 

Total 28km i +471 de desnivell a una mitjana de 14km/h, més un passeig que res més, però es que avui a mi ja m’ha estat be aquesta volta, demà qui sap si la cosa serà més ràpida o no.