dijous, 26 de maig del 2011

Sortir, sortir, sortir


Això es el que faig cada dia que puc, sortir a pedalar una estona. A vegades la sortida és més llarga, a vegades menys, a vegades és intensa, altres més tranqui-la.

Des del passat dissabte amb els amics de Terrassa han estat ja 3 sortides, el diumenge, el dilluns i el dimecres.

El diumenge estava previst no sortir i així descansar del divendres i dissabte, però el cuc, aquell cuc de la bike va fer acte de presència i al final el mateix dissabte al vespre vaig trucar a en Marcos per si volia fer una volteta suau i curta. Com no podia ser d’un altre manera la resposta ve ser: “si és curta i suau, cap problema”

Així que vàrem sortir a les 8 direcció als Àngels pujant per la vall de St.Daniel, llavors vàrem agafar els corriols que segueixen el lateral de la carretera, (que ara no son tant corriols en la seva part inicial) i en sortir a la carretera vàrem pujar per el camí que es fa servir per pujar caminant.
Pujar per aquell camí no té cap sentit si no és per agafar tècnica pujant, i aquest era l’objectiu, sempre millor anar una mica més preparat per la tramunbike.
 En Marcos no coneixia la baixada que porta a la font de l’Alau, així que vàrem baixar-hi. La part de baix que segueix la riera és espectacular, una mostra de natura en estat pur i amb un corriol tècnic però ciclable.
La font de l'Alau
Des d’allà ens vàrem dirigir a les mines, desviant-nos a la meitat de la pujada per agafar el camí que puja cap a l’esquerra, una pujada que els que la coneixeu ja sabeu com les gasta segons en quin punt.  
Sortim finalment a dalt de la pista que porta a St.Miquel, agafem direcció a l’esquerra i passat el Puig d’Estela agafem una baixada a la dreta que ens porta per corriol fins la trialera/camí de a peu que baixa cap a Girona.

Baixada ràpida per la trialera i de retirada cap a casa.
El que havia de ser curt i suau s’ha tornat una mica més llarg en quilòmetres i força més dur del previst. En aquesta sortida els dos utilitzant 29er, en Marcos la Niner Air9 i jo la Santacruz Tallboy

En total han estat 36km i +885m de desnivell, la mitjana no molt ràpida es queda en 14,3km/h que tampoc està malament per una sortida tranqui-la.

El dilluns tocava repòs, però ben mirat que millor que fer recuperació activa, així que a rodar. En Ricard no em va poder acompanyar així qu vaig sortir tot sol.
Vaig tornar a sortir amb la Tallboy en direcció cap a Bescanó amb la idea de pujar a la Miquela xino xano i cap a casa. Mentre pedalava en planer tranquil tot va anar bé, però en començar a pujar vaig notar les cames pesades així que vaig reduir una mica més el ritme. Al cap de pocs minuts, en estar ja una mica calent les sensacions eren molt bones i en entrar en el primer corriol de pijada vaig incrementar el ritme. Fantàstic, unes sensacions perfectes, vaig seguir ràpid fins a dalt i vaig afluixar una mica en la baixada.
Això es el que vaig anar fent a cada un dels pujadors, pujada ràpida, baixada mes suau.
Al final el que havia previst fer en una hora ho vaig fer en 50 minuts i els 16,5km de la volta amb els seus 300m de desnivell els vaig fer a 18,8km/h.

El dimarts va tocar repòs, que ja se el que passa els dimecres, així que quiet i reposant.

Dimecres, que dir dels dimecres, per a mi sempre son durs, a vegades pateixo més a vegades menys, però acostumen a ser dies de pedalar a ritme ràpid per les Gavarres, el que vol dir que no pares de pujar i baixar, en algún cas per pujades molt intenses.

Aquesta setmana no podia ser diferent, el que passa es que en començar, al trobar en Miquel ens diu si tenim clar que anem a pedalar a 32graus, que potser seria millor buscar un bar i esperar a que fes menys calor.

De fet te raó, fa molta calor, així que decidim anar direcció a la Bisbal per evitar començar pujant al inici, ja que així el recorregut, tot i que puja i baixa ho fa en pendents suaus, el que permet un ritme més ràpid i l’aire ajuda a disminuir la sensació de calor.
Això serveix de poc, ja que al cap d’una estona ja ens estem enfilant muntanya amunt a bon ritme tot i que el pendent de suau no en te res.
A partir d’aquell moment seguirem ja per un recorregut típic de les Gavarres, però aquest cop per zones on els pendents de pujada superen moltes vegades el 20%. Afortunadament les pujades no son molt llargues i això permet fer-les dalt de la bici, cosa que si fossin més llargues, donat l’estat del terreny i que a més en alguns trams ,degut als treballs forestals, el camí és ple de branques, petits troncs, en fi, de tota mena d’entrebancs que dificulten encara més les pujades.

Recorregut cap a la zona se Sta. Pellaia, St. Mateu de Montnegre, els Àngels, i finalment baixada cap a Joià.

El recorregut l’he fet amb la Maverick Durance, que també ha estat la bike que ha fet servir en Xavi, de fet fa poc també varem coincidir amb les Maverick, una cosa que per nosaltres es força normal, però que poques vegades es pot trobar a les nostres terres, ja que de Maverick ben poques n’hi ha.
Un recorregut que ha estat dur, tant pel ritme, la calor, i el propi desnivell. Al final les xifres han estat: 45,5 km, +1217m de desnivell i 15,1 km/h

Aquests darrers dies el numero de sortides ha augmentat i en conseqüència el km per setmana també.  Aviat veurem si això ha servit per alguna cosa o no.

diumenge, 22 de maig del 2011

Fent de guia

Fa ja unes setmanes vàrem estar pedalar per la zona de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. En aquella ocasió els amics de Terrassa ens varen preparar una ruta la mar d’entretinguda que ens fer descobrir una mica la zona per la que ells pedalen habitualment.
La primera pujada del dia
El dissabte ens tornaven la visita i en aquest cas érem nosaltres qui els portaven a conèixer la nostra zona.
Sempre que un fa de guia te el dubte de si el recorregut serà correcte, si serà d’un nivell per que tots els bikers s’ho passin be tant pujant com baixant. El ritme de la sortida també és important, ja que si es massa alt alguns pateixen, si és massa baix la volta queda curta o no s’arriba a l’hora al lloc previst, així que sempre tens el dubte de si tot estarà be o no.

La ruta que varem fer ahir començava per una estona de rodar per planer i pista, no és el més bonic, però permet escalfar els motors i anar xerrant una mica tots amb tots, que sempre tenim coses a explicar-nos, més encara si bo ens veiem sovint com és el cas. Això va ser així fins a Constantins, allí seguim una mica mes fins arribar a Can Casademont i ja enfilem el camí que ens porta direcció a Sant Climent d’Amer.
Aquesta és la primera pujada del dia, una pujada per pista, sense cap més dificultat tècnica que la del ritme que un s’imposi per pujar-la. El desnivell a pujar son poc més de 220mts, per tant un patiment curt en cas de patir-lo. Iniciem el primer corriol de baixada, un corriol no massa complicat, on tot el problema son les pedres soltes i els forats que ha anta fent l’aigua. Cal estar atent a on es posa la roda, tret d’això pocs problemes.
Un corriol de baixada
La Ibis SL d'en Ricard en acció
Un cop a baix cal travessar la riera, que ara porta poca aigua, de fet la justa per donar un punt pintoresc al camí. Algun va estar molt a punt de posar el peu dins de l’aigua, per sort no va passar res.
Per pocen Pep es remulla els peus
A partir d’aquell punt es comença a pujar, inicialment per corriol que enllaça mes endavant amb la pista sempre en pujada (excepte petits punts que gairebé no poden comptar com a baixada) fins arribar a Sant Grau. 
Ara toca anar pujant
Ultima pujada exigent, cal que sigui això per estar segurs de mirar be perquè hem patit per arribar al cim.
En Ricard fent el cim de Sant Grau
El grup dalt del mirador
Per baixar ningú es queixa, iniciem la baixada i agafem en un moment una trialera curta que ens porta a l’entrada d’una trialera mes llarga que també fem. El grup baixa be i no ens cal massa estona per agrupar-nos de tant en tant i comprovar que tots estem be. Si que ens cal esperar més estona perquè un parell de bikers que s’han afegit al grup puguin continuar baixant amb nosaltres. Un d’ells baixa bé, el segon en les dues trialeres pateix de valent.
Que estrany, baixar agrada més que pujar
Deixem les trialeres per agafar corriols estrets i ràpids que enllaçant els uns amb els altres ens porten fins a baix de tot de la muntanya.
Ara ja ens dirigim cap el lloc d’esmorzar, on recuperem forces de sobres menjant tot el que arriba a la taula, finalitzant el cafè amb uns dolços per acompanyar.
Reiniciem la ruta i ens dirigim a Bescanó, allà començarem a pujar a la Miquela però no farem el cim, ja que no parem d’enllaçar corriols i corriolets uns darrere els altres en un continu pujar i baixar. Passat el mig dia la calor és intensa, mes de 30ºC no es una bona temperatura per pujar, i tot i que la majoria del recorregut és a l’ombra, la calor i la panxa plena fan que comenci a costar que el grup rodi a bon ritme.
Una mica de pujada i tots a peu!!
Es fa uns petits retocs a la ruta per tal d’adaptar-la a les forces que queden i que arribem respectant el timing previst.
Els darrers corriols tornen a ser dels que demanen ritme ràpid per gaudir-los d’allò més, i això fa que tots els bikers s’esforcin al màxim.
Els ultims esforços
L’últim corriol ens deixa just al costat del polígon i en uns pocs minuts som al lloc del que havíem sortit a l’hora prevista les 2 del migdia.


En total hem estat 9 bikers, cap incidència mecànica, proba de que tots fem el manteniment que cal. Un total de 56km i un desnivell acumulat + de 1300m.

diumenge, 15 de maig del 2011

Preparant el terreny

Avui toca resum de la setmana, una setmana com moltes altres, aquesta però rodant quatre dies, que son els que miro de fer sempre que puc, però que no sempre son.

El dimecres sortida a Bordils, que ja vaig comentar la intervenció anterior, divendres nocturna, dissabte corriols amb l’Aleix, avui diumenge sortida matinal amb poc temps per temes de planing amb en Pepe i en Marcos.

Part del cap de setmana ha estat dedicat a fer un test de temps pel proper dissabte que vindran els companys de Terrassa. Cal portar el tema una mica planificat, mirar de fer una bona volta i que també es pugui gaudir d’un bon esmorzar. Evidentment no es parem a l’hora d’esmorzar, cal cremar el que s’ha menjat i finalitzar a una hora prudent/convenient per a tots.
Corriols envoltats de vegetació
Així que el divendres, com a nocturna, vàrem fer la primera part, fins a l’hora d’esmorzar. L’objectiu era saber a quina hora cal encarregar la taula per l’esmorzar per així no anar amb la llengua a fora per arribar a l’hora. Evidentment dependrà del ritme que ens imposem, però un ritme no molt alt permet arribar a lloc a una hora perfecte fent les parades de rigor per les fotos als cims i els reagrupaments.

El dissabte, amb l’Aleix vàrem fer la segona part. Aquesta part serà sense dubte interessant, un munt de corriols enllaçats uns amb els altres ens conduiran fins al final de ruta per un continu puja i baixa que es pot fer a un ritme molt fort o tranquil·lament per anar gaudint del recorregut. També és possible fer les pujades tranquil·lets i les baixades i planers a fons, tot dependrà de les forces que ens quedin.
Pujades no ciclables
La sortida dels dissabte amb l’Aleix em va be per que així el ritme és mes baix i em permet rodar fent recuperació activa, tot i que si segueix sortint aviat començarà a portar un bon ritme. El jovent té això, que amb menys esforç aconsegueixen bones fites, caldrà posar-l’hi difícil.

Avui la sortida ha estat mes matinera que de costum, jo no disposava de massa temps per anar en bici, així que hem començat a pedalar a les 7:30.
Ahir va ploure de valent, així que la ruta l’hem iniciat pensant en zones menys propenses a les acumulacions d’aigua i fang. El dia ha estat fantàstic, tant per la temperatura com per la claredat del mateix, amb un sol que lluïa en un cel ben clar.
La part final de la sortida ens ha portat a baixar per un corriol, i ja es sap, corriol estret a la primavera desprès de un dia de pluja és equivalent a remullada total. Hem arribat a baix ben xops, i llavors la zona baixa era força plena de fang i bases que ens han deixat suficientment bruts com per que quedés molt clar que hem sortit a pedalar per la muntanya.

El resum de la setmana queda en 144km, 3069 de desnivell acumulat a una mitjana de 15,1km/h. Vaig mantenint-me per sobre dels 100km en 7 dies, vaig acomplint objectius.

divendres, 13 de maig del 2011

Dies de primavera

Aquesta època de l’any és si més no per les temperatures i les hores de llum una de les millors èpoques per anar a pedalar, al menys pels que no disposem de tot el dia lliure, que som la majoria.
De les darreres sortides, dues les he realitzat amb la Ibis Mojo SL i la darrera amb la Maverick, tot i ser bikes similars en recorreguts no ho son en comportament, cada una d’elles te un comportament diferent, no per això millor o pitjor.

La primera sortida amb la Ibis va ser una sortida on vaig comprovar que el portar les pressions de la forca dins dels paràmetres normals fa que es pedali molt millor. Les dues sortides anteriors, si be jo no estava al 100% notava la bici com molt pesada, com enganxada al terra. Inicialment vaig atribuir-ho al meu rendiment.

A la sortida del divendres, abans de sortir, vaig mirar la pressió de la forca, i resulta que una de les dues càmeres estava a cero. Incomprensiblement, la forca funcionava força bé, però tenia una mica massa de sag, de fet això va ser el que va fer que verifiqués la pressió.
Vaig donar la pressió que em va semblar recordar que hi portava i la forca es notava molt més rígida i sòlida que abans. Durant la sortida vaig notar que la bike anava millor, era com si ja no estès enganxada a terra, era més àgil i ràpida de reaccions, però també rodant en planer i pujada.  Varem comentar amb en Ricard, que ja fa temps en algun dels foros on les Ibis eren nombroses, algun dels seus propietaris havien comentat aquest fet, produït però per una variació de recorregut de la forca (talas). Segons ell, inexplicablement el reduir el recorregut de la forca implicava un esforç suplementari a l’hora de pedalar.

En la sortida del divendres, la cosa va anar be, faltava millorar l’ajust de la forca per ser una mica mes dolça, però la bike anava be i jo també vaig anar be.

El dissabte va tocar festa, de tant en tant toca fer altres coses i aquest va ser el cas.

El diumenge sortida en solitari des de Calonge. Vaig portar la Ibis per anar ajustant la forquilla i deixar-la be. Aquesta seria la primera sortida en solitari de l’any per aquesta zona, així que vaig anar a recuperar la memòria per alguns dels camins i corriols que faig normalment. 


La Ibis Mojo SL preparada per rodar
Pujada a Puig Cargol, baixada cap el castell de Vila-romà, pujada pel dolmen cap a Fitor, baixada a la riera, pujada fins la pista que porta a la carretera de la Ganga, desviament per el dipòsit i seguir per la pista fins al coll de la Ganga i baixada rapidíssima per el lateral de la riera fins el rio de oro.
Al principi vaig aturar-me un munt de vagades per anar jugant amb les dues càmeres d’aire de la Minute, que no recordo mai que fa la del tap vermell i la del negre, així que cal experimentar. Al final de la primera baixada, la que porta al castell de Vila-romà la cosa funciona be, i es que la baixada permet testejar si l’ajust és o no correcte fàcilment. La resta del recorregut be, jo vaig de menys a més, com m’acostuma a passar moltes vegades, que necessito entre 10 i 15 quilòmetres per anar be del tot.

El terreny està malmès per les pluges, hi ha molts de reguerots profunds i cal fer atenció a no ficar-se a dins. Tot va anar be fins a la baixada que porta al rio de oro, on una velocitat molt elevada va fer que no pogués evitar un reguerot profund i ple de pedres, que va acabar fent un tall a la Continental Race king. Dins del pneumàtic el líquid segellador tenia només una presencia testimonial i no va ni provar de tapar el tall, que possiblement fins i tot amb líquid no s’hagués tapat.
Difícil de tapar, menys encara amb poc líquid
Feia molt de temps que no muntava cap càmera, un bon senyal sense cap dubte, i al anar a muntar-la m’adono que la que porto es per roda de 29”. Finalment es un tema de posar-ho tot a dins correctament distribuït i inflar. La roda anava perfecte, ni tant sols va quedar gens deformada.

La sortida de dimecres, com moltes vegades, plena de sorpreses. 
Ja sabem que anar amb en Miquel és un risc que cal assumir i que assumim amb gust, i això fa que algunes vedades busquen corriols on ja fa anys que no hi son o la la muntanya equivocada.
Aquesta setmana la cosa es va centrar entre Corçà, Monells i Cruïlles, ja que per no anar un petit tros per asfalt vàrem buscar una ruta a través d’un turonet de res que hi ha al mig dels tres pobles. De fet segons en Miquel, només cal arribar al dipòsit de l’aigua i llavors ja es baixa.
No va ser tant fàcil, ja que voltant per un turonet de res vàrem fer 10km, alguns per unes pujades que semblava que poguessin existir en un turó petit, tant per llargues com sobretot per dures.

Finalment vàrem trobar un munt de combinacions per anar a parar al mateix lloc, de manera que ara ja tenim altres alternatives per tornar de la zona de la Bisbal. De fet si no s’arrisca no s’aprèn res nou.

Una altre setmana sortint, pedalant, passant-ho be. Entre les tres sortides 100km, els que cal fer per mantenir l’objectiu de l’any.

dijous, 5 de maig del 2011

Dimecres = 42/1061

Ahir sortida de dimecres, es a dir per la zona de Bordils. Quelcom no acaba de rutllar i no vaig tot lo be que hauria d’anar.

Bàsicament el problema resideix en que mentre el ritme es baix o mig la cosa va més o menys be, però a la que comença a ser una mica elevat, el meu ritme cardíac es dispara i em falta aire, el que fa que tingui de disminuir el ritme si no vull acabar ofegant-me.

Amb aquesta premissa que no coneixia inicialment, hem iniciat la pedalada amb en Xavi, avui el crack no podia venir, treballava de tardes. Anem direcció als Àngels pujant pel camí vell, ens desviem per fer un bucle que allarga una mica la pujada i que finalment ens connecta a la mateixa pista per la que pujàvem.
Arribem a la carretera que va dels Àngels a Madremanya i baixem fins el dipòsit d’aigua pels incendis. Seguim la pista de baixada, però al cap d’una estona ens desviem seguint recta en una de les corbes. Venia pujada, no molt intensa però anava pujant, en Xavi, que ja ha vist que no funciono m’adverteix del que hi ha i s’assegura de que pugui seguir sense problemes el camí previst.

En una estona tornem a estar a sota del dipòsit de l’aigua, hem fet una ruta circular de uns tres quilòmetres o una mica mes que ens han portat al mateix lloc on érem. Interessant el bucle per que sense que ho sembli te un desnivell interessant que fa sumar metres ràpidament al acumulat.

Tornem a baixar per la mateixa pista, ara però baixem fins el final, travessem la pista ample i baixem per un corriol pel que jo feia anys que no passava, ja estava tapat. Ara els que viuen al Mas Vidal l’han netejat i es baixa perfectament.

A partir d’aquí anem en direcció a Monells i iniciem la tornada per corriols i pistes que sense tenir un desnivell molt elevat, en un continu puja i baixa van sumant metres al desnivell acumulat.

En Miquel va recuperant algun dels seus corriols, tot i que ell segur que ja passa per tot arreu, nosaltres hem de posar peu varies vagades per sortejar arbres caiguts i altres impediments que no podem superar. En aquesta zona, passa justa la bike, i comencem amb els peelings a les cames i braços que arriben com quasi sempre plens de rascades i punxades dels matolls que son al voltant del camí o del que es suposa que és un camí.

La sortida s’acaba amb 42km i 1061m de desnivell a una mitjana de 14,7km/h condicionada per que jo no podia rodar a ritme elevat. De ben segur que en condicions normals jo podria fer la volta a un ritme entre 17 i 18km/h, ja que si be alguns corriols eren molt lents, altres zones eren rodadores. De fet en aquesta sortida fins i tot a les baixades anava a ritme no molt alt, segurament condicionat per la fatiga respiratòria en arribar damunt de cada repatxo.

Una sortida mes a les cames, tot suma.

dilluns, 2 de maig del 2011

Pre tramunbike

Aquest cap de setmana l’he aprofitat a mitges, amb una sortida el divendres, un dissabte que per una cosa o altre va acabar sense sortir ni al matí ni a la tarda i una pedalada el diumenge.

Divendres
Les sensacions han anat millorant, ja que si el dimecres no vaig sortir per el mix al·lèrgia/refredat, el divendres tot i no estar perfecte si que vaig sortir. La sortida, com molts divendres, no és una sortida excessivament llarga. Aquesta setmana va tenir una durada de 1:51, per fer 28km y 492 metres de desnivell positiu, el que equival a pujar a Sant Grau seguint la ruta negra i baixar per la banda de les tres fonts. M’acompanyen en Ricard i en Marcos, tinc ganes de pedalar, fa dies que no surto, però cada vegada que incremento el ritme noto com em falta l’aire. Tot i així el ritme no és lent, els companys de ruta s’encarreguen de mantenir viu el caliu, i tot i que costa vaig seguint.
En arribar a les últimes rampes, no puc més i poso el plat petit cosa que inicialment agraeixo, però que passats uns minuts, ja no noto gens el seu efecte. Noto la bici pesada, com si portés un fre, cada pedalada em suposa un gran esforç, feia anys que no arribava al peu de la última pujada tant cansat.
El fet de saber que ara ja baixaré m’ajuda a superar els petits repetjons que hi ha fins que comença la baixada on la cosa passa  molt millor. En arribar a baix seguim planejant fins arribar a casa a un ritme suau.

Al final la mitjana surt de 15,4 km/h no molt alta, però tampoc lenta, ja que la baixada la fem a l’hora del canvi de llum i la visibilitat es molt dolenta.

Dissabte
Un dissabte sense pena ni gloria fa que finalment no surti ni al matí ni a la tarda, però ocupo el temps amb el MapSource. Durant la sortida del divendres, en Ricard em comenta que no té moltes ganes d’anar a la cursa de Tortellà, que el faran córrer molt, i que per molt que es vulgui anar poc a poc, sempre es va més ràpid del compte.

Això va servir per pensar en fer una sortida més llarga del normal pels diumenges, però que no fos fent les rutes de sempre, així que amb el MapSource vaig anar enganxant diferents recorreguts realitzats, completant-los amb trams de ruta dibuixats. Va sortir una ruta d’un 66km i prop del 2000 m. de desnivell.
Els cims de sobre d'Amer, molta muntanya per pedalar, aquí es on hem d'anar
Vaig començar a trucar al companys fent la proposta i tots s’hi van apuntar, deixant de banda la cursa de Tortellà per fer la nostra pròpia pedalada. 

Diumenge
Hora de sortida a les 7:30 des del pavelló de Salt. Desprès dels minuts de retard habituals estem tots a punt de sortir. En aquesta ocasió som sis els que pedalarem plegats: Pepe, Marcos, Ricard, Xavi, un altre Xavi i jo.

Al iniciar la ruta fa fresca, però les previsions son que el dia millori i que la temperatura sigui agradable, a més quan comencem a pujat el fred desapareixerà ràpid.
Pedalant cap a Sant Climent d'Amer
Tardem poc a començar a pujar en direcció a Sant Grau, amb un inici marcat per les ganes de pedalar, per tant el ritme és lleuger, cosa que al cap de poc fa que ningú parli. La pujada té alguns trams amb uns escalons de pedra que fan que calgui esforçar-se per pujar, mantenint un bon ritme si no es vol haver de posar peu a terra.
Mica en mica el ritme es va adaptant a la sortida, encara ens falten 60km, cal pensar en el que vindrà.
De les poques vegades que en Xavi pedala darrera meu
Arriben al cim de Sant Grau, la primera pujada del dia, i la vista no és molt bona, però tot i així sempre val la pena fer un cop d’ull des del mirador. Iniciem baixada per la trialera, que al haver-hi les pedres humides no dona massa seguretat, però d’una manera o altre tots baixem sense cap caiguda.

Carenegem i baixem inicialment direcció a les Serres, per agafar el desviament que baixa per la font del Bac, passem pel costat de Can Vila i sortim a la planta d’àrids prop de Constantins.
Anem direcció a Bonmatí, però en arribar davant de la fàbrica de Casademont, agafem el camí de Cal Rei que ens porta a fer la segona ascensió del dia.
Durant aquesta ascensió els ritmes de cada un dels components del grup son diferents, el que fa que ens haguem d’anar regulant per no separar-nos massa. Un cop superada la cota màxima agafem la pista que condueix a Sant Climent d’Amer, lloc en el que pararem a menjar una mica per tal d’agafar forces per el que queda de ruta.
Ara ja portem uns 30km i prop de 800mts de desnivell.
On és el camí bo?
Un cop menjats iniciem la baixada cap a Amer. En arribar-hi agafem direcció a la Cellera pel bicicarril, que seguim fins arribar al Pasteral. Un cop travessat el riu Ter busquem el corriol de pujada que s’inicia a la Cova del Pasteral. No el trobem a la primera, però si a la segona. Abans de començar l’ascensió, toca alleugerir-se de roba, les pujades a partir d’ara són exigents, per tant fred no en passarem.

El primer tram de pujada és un corriol que puja amb un pendent fort, com que és un tram recte et deixa veure el que queda per pujar el que fa que mentalment sigui mes dur del que realment és. Un cop superada la primera rampa, el corriol va fent sempre el mateix, pujada forta, tram de recuperació, tot i que no sempre amb la proporció que alguns voldrien.
En Marcos i en Ricard esforçant-se per pujar el tram inical de la darrera ascensió
Després de un tram exigent s’arriba a la pista que puja al Puig d’Afrou i Sant Gregori, que tot i que segueix pujant no és ni de bon tros igual d’exigent.
En Xavi i en Pepe, comencen a estar cansats de pujar.
A partir d’aquest punt trobem un munt de gent, tant a peu com amb 4x4 que pugen cap el Puig d’Afrou, imaginem que per celebrar-hi algun aplec.
Compte amb l'arbre, que el pas és justet
Passem per Can Torra del Plantadís, una gran casa amb un mirador en el que no ens aturem, ja que el temps comença a justejar si es volen veure les motos. Un cop passat aquest punt, el terreny s’endureix i el pendent es manté més d’un kilòmetre per sobre del 20%. Això fa mal, a uns més que als altres, però a tots ens costa un esforç extra fer aquest tram. Fins el cim ja no hi ha cap moment de descans, sempre el pendent es fort, el terreny està ple de pedres i la rampa final que puja de valent es massa feixuga per més d’un dels companys que acaben pujant empenyent la bici.
Seguint la roda ràpida d'en Xavi 
Ja som al punt més alt, passem pel costat de les ruïnes de can Serra del Turonell i iniciem la baixada, inicialment per pista fins a començar a fer corriolets. Els corriols de baixada son verticals, els primers en mig d’una zona de castanyers que en algun punt, tapen parcialment el corriol fent-lo molt interessant i divertit. El terreny està humit i té molt bona adherència, el que dona força seguretat tot i els forts pendents.

Petita remuntada per tal de arribar al principi del següent corriol de baixada, aquest cop entre roures, brucs i pedres, en un corriol que té un inici molt tècnic que deixa pas a un corriol tècnic però ciclable perfectament. Aquesta zona és més tècnica que la primera part, amb diferents ritmes anem baixant fent de tant en tant reagrupaments del grup.

Passem per les ruïnes d’una antiga casa, el Bec de Ju Vell i continuem baixant.
Ara el camí és menys tècnic i més ràpid. Cal anar en compte amb les pedres i les arrels, ja que aquestes al ser molles rellisquen bastant. En algun punt les pluges han fet un solc profund que fa difícil baixar sense que les bieles rebin cops contra les vores, al cap de poc sortim a la pista. Una petita pujada per fer el darrer baixador del dia, aquest tram és ràpid i menys tècnic, un bon final de baixada.
En Marcos s'eforça damunt la seva Santacruz LT
Som a Amer, son més de la una del migdia i encara ens falta tornar fins a Girona. A bon ritme però sense anar a fons agafem el camí de tornada cap a Anglès ,passant per Sant Julia de Llor, seguint pel camí vell fins a Bonmatí. En aquest punt encara queden forces i alguns inicien un canvi a ritme ràpid que el grup segueix, en arribar a Bonmatí, es redueix el ritme i decidim tornar pel bicicarril per tal d’anar més ràpid que el que estava previst en la ruta original. A partir de allí fins el final de la pedalada el ritme no baixaria dels 25km/h, que alguns fins i tot aprofitant el rebuf tenen feines a mantenir.

Segons el GPS, un cop les dades baixades al Garmin connect han estat 66km 1804 metres de desnivell positiu a una mitjana de 14,1 km/h.
Curiosament si processo la ruta amb el IBP Index, aquesta dona un factor de 212, redueix els kilòmetres a 64 i augmenta el desnivell fins a 2420 metres positius. Crec que una diferència de 600m de desnivell és massa gran, i que algú no fa be el tractament de les dades i veient el perfil sembla més creïble el Garmin amb els seus 1804.

Aquesta sortida és un bon entrenament per poder assistit a la Tramunbike amb més garanties de finalitzar en bones condicions. En el meu cas no acostumo a fer sortides de mes de 40/50km i encara que sigui només per l’estona sobre la bici és important acostumar-se a pedalar més hores.

Finalment, de dilluns a diumenge tot i no sortir ni el dimecres ni el divendres aquesta setmana he fet 122km i 3183 metres de desnivell, per tant segueixo en la línia de superar els 100km per setmana, objectiu fixat a principis d’any per així passar dels 5000 km anuals, un repte que sembla assequible, ja que de moment en els quatre primers mesos ja en porto 2000.