Avui hem fet la primera sortida els cinc
plegats, de fet possiblement hauria de ser 2+3 o 3+2 tant li fa, el que compte
es que hem fet una bona sortida.
Finalment una volta pel massís del Cadiretes,
una zona desconeguda, be fa molts anys (17 o 18) vaig fer una incursió per la
zona amb la meva primera BTT, però de ben segur que la memòria no recordava ben
res.
Iniciem la ruta planejant una mica per tot
seguit començar a fer puja-baixes senzills. Mica en mica les pujades eren una
mica més llargues i les baixades també. Tot d’una després d’una bona baixada
hem trobat la primera sorpresa del dia en forma d’un rampot molt potent, en el
que he vist sortir al GPS pendents del 27% en alguns punts i mantenir-se entre
el 20 i el 25% molta estona. No sabria dir la durada que ha tingut ni en temps
ni en distància, però el que està clar que ens ha tret la pols de les orelles
tot de cop.
A partir d’allà pujar i baixar fins que hem
arribar a Sant Pere del Bosc on hem esmorzat el bocata que ens portàvem de casa
asseguts al sol d’un dia esplèndid, més encara per tractar-se del 27 de febrer.
Continuen el recorregut en direcció a Tossa de Mar i ja comencem a fer pujades
mes llargues però que es deixen fer be, de fet quasi sense adonar-nos arribem a
Tossa de Mar.
Ara la cosa canvia i molt. Iniciem l’ascensió
al Puig de Cadiretes per una pista amb molt de sauló i alguna zona està força
trencada i amb pedra solta. Ja només al inici el pendent és dur i segueix
pujant mai menys de un 10% durant molta estona per en uns 5 km pujar més de 500
metres de desnivell. Diria que el pitjor enemic era la calor que feia, que sumada
amb el pendent feia menys agradable l’ascensió, que tot i així fem a bon ritme.
Baixada ràpida fins el coll de l’escorpí on agafem un senderó d’allò més
distret que ha començat pujant per una zona força tècnica que ens ha fet posar
algun peu a terra i caminar algun metre. La baixada ha començat be per anar-se
complicant cada cop més fins arribar a una zona on ha estat necessari caminar
una estona si no volíem córrer el risc de patir alguna caiguda (no hi havia
risc, de fet era segur). Ja superada la zona més complicada hem anat baixant
sobre la bici una bona estona un corriol trialero que ens ha posat a proba a
nosaltres i a les bicis. Algun ensurt sense conseqüències i ja sortint a una
pista que ens ha conduit a la zona rodadora de tornada des de Sant Feliu fins a
Caldes.
Aturada per dinar a Santa Cristina i en acabar
seguint per el carril bici fins a Llagostera a bon ritme, per continuar per un
entrallat de pistes cap a Caldes. Els darrers quilòmetres rodant a un ritme
molt ràpid molta estona superant àmpliament els 30km/h el que feia que els repetjons
fossin entre intensos i molt intensos per les cames.
Al final 5:40 per fet el 91 km a una mitjana
de 16,2km/h amb un desnivell de poc més de 1600m de desnivell positiu.
Crec que és un bon indicador del moment de
forma que tenim ara mateix, caldrà veure l’evolució que anirem seguint fins el
dia de la sortida definitiva.