En Clau de 5

Avui hem fet la primera sortida els cinc plegats, de fet possiblement hauria de ser 2+3 o 3+2 tant li fa, el que compte es que hem fet una bona sortida.

Finalment una volta pel massís del Cadiretes, una zona desconeguda, be fa molts anys (17 o 18) vaig fer una incursió per la zona amb la meva primera BTT, però de ben segur que la memòria no recordava ben res.

Iniciem la ruta planejant una mica per tot seguit començar a fer puja-baixes senzills. Mica en mica les pujades eren una mica més llargues i les baixades també. Tot d’una després d’una bona baixada hem trobat la primera sorpresa del dia en forma d’un rampot molt potent, en el que he vist sortir al GPS pendents del 27% en alguns punts i mantenir-se entre el 20 i el 25% molta estona. No sabria dir la durada que ha tingut ni en temps ni en distància, però el que està clar que ens ha tret la pols de les orelles tot de cop.

A partir d’allà pujar i baixar fins que hem arribar a Sant Pere del Bosc on hem esmorzat el bocata que ens portàvem de casa asseguts al sol d’un dia esplèndid, més encara per tractar-se del 27 de febrer. Continuen el recorregut en direcció a Tossa de Mar i ja comencem a fer pujades mes llargues però que es deixen fer be, de fet quasi sense adonar-nos arribem a Tossa de Mar.

Ara la cosa canvia i molt. Iniciem l’ascensió al Puig de Cadiretes per una pista amb molt de sauló i alguna zona està força trencada i amb pedra solta. Ja només al inici el pendent és dur i segueix pujant mai menys de un 10% durant molta estona per en uns 5 km pujar més de 500 metres de desnivell. Diria que el pitjor enemic era la calor que feia, que sumada amb el pendent feia menys agradable l’ascensió, que tot i així fem a bon ritme. 

Baixada ràpida fins el coll de l’escorpí on agafem un senderó d’allò més distret que ha començat pujant per una zona força tècnica que ens ha fet posar algun peu a terra i caminar algun metre. La baixada ha començat be per anar-se complicant cada cop més fins arribar a una zona on ha estat necessari caminar una estona si no volíem córrer el risc de patir alguna caiguda (no hi havia risc, de fet era segur). Ja superada la zona més complicada hem anat baixant sobre la bici una bona estona un corriol trialero que ens ha posat a proba a nosaltres i a les bicis. Algun ensurt sense conseqüències i ja sortint a una pista que ens ha conduit a la zona rodadora de tornada des de Sant Feliu fins a Caldes.

Aturada per dinar a Santa Cristina i en acabar seguint per el carril bici fins a Llagostera a bon ritme, per continuar per un entrallat de pistes cap a Caldes. Els darrers quilòmetres rodant a un ritme molt ràpid molta estona superant àmpliament els 30km/h el que feia que els repetjons fossin entre intensos i molt intensos per les cames.

Al final 5:40 per fet el 91 km a una mitjana de 16,2km/h amb un desnivell de poc més de 1600m de desnivell positiu.

Crec que és un bon indicador del moment de forma que tenim ara mateix, caldrà veure l’evolució que anirem seguint fins el dia de la sortida definitiva.