Descansant

Descansar, això es el que toca aquesta setmana al menys si fem cas al preparador d’en Ricard. El que no tinc molt clar que vol dir fer respòs, ja que segons el pla de treball toca fer uns 150km, no importa el ritme, si alt o baix, però nomes 150km.

Ahir en Ricard em va trucar poc abans de plegar de la feina per quedar, i això varem fer. Varem quedar per fer una sortida a ritme tranquil però amb la BTT.

Tranquils cap a la Miquela d’allà cap a Estanyol Park, cap a Estanyol, Aiguaviva, Vilablareix i cap a casa desprès de fer un parell o tres de voltes al polígon per fer una mica més de km, en total 26 a una mitjana de 19,3 km/h.

Si surto de nit, com que no tinc les alarmes sonores programades al Garmin, no tinc ni idea de a quines pulsacions treballo, així que vaig anar per sensacions que també es divertit. A la part final, alguna sèrie curta per posar les cames a 100 va ser els excessos de la sortida.

Avui sortida de seguiment de track. L’objectiu era el familiaritzar els que no han utilitzat el GPS per aquest funció, a que el vagin agafant per ma. El problema es que al final hem sortit nomes en Xavi i jo que ja estem entrenats en aquesta categoria.

La ruta prevista era la del Open BMW que es va fer a Llorà fa un parell de setmanes, que com que en quilòmetres era curta però amb un bon desnivell hem decidit de sortir pedalant des de el pavelló de Salt. Una aproximació més llarga del que semblava ens ha portat a finalitzar amb més de 50km i segons el Garmin m’han faltat 9 metres per els 1200 de desnivell positiu.

El recorregut de la cursa comença suau fins a la primera pujada, una pujada constatant i amb un desnivell que es deixava fer molt be. Algun puja baixa suau i una pujada de les que no entenem que hi fan en una cursa, ja que difícilment algun dels participants la fes tota damunt la bike. Així que un tros a peu i a seguir pedalant. Baixada per un corriol divertit fins a una pista que seguia pujant molt suau fins a un altre enllaç per corriol que segur que ningú va fer dalt de la bici, però en aquest cas era curt i no feia tant la llauna. La part final de pujada era ja una mica més dura i es deixava notar. Ha estat allí on he tingut el primer problema amb la cadena, que sense fer res saltava entre el cassette i els raids.

Baixada ràpida, molt ràpida, sobre un terreny que no dona massa confiança, ja que hi ha moltes pedres soltes pel mig del camí i cal estar atent sempre. Corriol per enllaçar la pista de les tres fonts amb la dels saltants, un corriol molt més distret en sentit contrari, però ara toca pujar. En arribar a la pista cap a dalt i passats uns metres puja de valent durant força estona. Novament problemes amb la cadena em fan parar dos o tres vegades i finalitzo amb el plat petit i pinyons més baixos per evitar aquest problema.

En arribar a dalt de tot fem un petit ajust al canvi i seguim. Ara toca baixar. La baixada la conec, únicament que fa uns 15 anys que no hi he baixat i només recordo una part final complicada, Hi ha moltes fulles apilonades al mig del solc que s’ha fet de frenar i del pas de l’aigua, i no deixa veure el que hi ha a sota. Quan la cosa es complica algun tram a peu evita córrer riscos majors.

Som a Santa Afra, toca pujar novament i el camí que agafem el conec. Es sense cap dubte millor baixar-lo que pujar-lo ja que hi ha rampes amb un desnivell molt potent i a més no son curtes. Las cames ja porten un munt de kilòmetres i això les acaba de deixar al punt. La part final es suavitza, però en arribar a la pista una petita sorpresa en forma de mortirolo camuflat ens espera. Un corriol estret i pendent amb molts d’arbres a anar esquivant finalitza la pujada.

Novament a baixar, ara per una tram conegut, tant pujant com baixant. Anem ràpids però prudents puntes de més de 40km/h no estan malament, menys encara si la llum ja comença a minvar.

Novament a Santa Afra i en aquest punt decidim anar tornant, ja que el que queda aporta poc i ens caldrà desfer el mateix camí.

Mitjana de 15,8km/h que si tenim en compte que l’aproximació ha estat relativament lenta no està malament. Avui les sensacions han estat diferents, alguna pujada on les pulsacions pujaven de valent i un ritme més alt que els dels darrers dies, de fet semblant al del darrer dimecres. Ara em sento cansat, no de cames, si del tronc superior i de lumbars.

No està malament per tractar-se d’una setmana de descans, es dos dies m’apropo molt als 80km. Ara ja només me’n queden 70  i feina feta.