Ja he finalitzat el vídeo de la sortida del Bassegoda.
Així el recordar la sortida sempre es més fàcil.
dissabte, 30 d’octubre del 2010
dijous, 28 d’octubre del 2010
País petit, esperit gran
Tal i con diu en Xavi a la seva crònica de la sortida d’ahir, es cert que voltàvem pel País petit que en Llac ens explica en la seva canço.
Aquests paratges tenen quelcom d’extraordinari, ja que si be el desnivell que hi ha no es molt gran gairebé mai arribes a visualitzar tot el recorregut que has fet. Es un seguit de puja-baixa en mig de bosc mediterrani que ja sigui per pista o corriol sempre te el seu atractiu, i si be des de dalt d’un campanar, podràs veure el campanar veí, des de sobre la bike rara vegada es així, el que fa que rodis per un paratge infinit que no saps on comença ni on acaba on pots gaudir tant com vulguis l’esperit de llibertat que ens aporta el BTT.
Es important emplenar l’esperit, mes encara si l’omplim de País petit i en companyia dels amics. Ara en un moment on cada dia es un cop al País petit per treure-li la seva identitat, on l’invasor segueix volent aniquilar als autòctons, als que formen part del País petit, es mes important que mai tenir l’esperit ple.
Tant difícil es viure i deixar viure, sembla que per alguns si que ho es. Aquests emparant-se en les lleis que ells mateixos han fet, cada cop amb menys vergonya ens volen treure la nostra identitat, el nostre ser diferent (que no necessariament millor). Ho proven de totes les maneres possibles, primer ens fan passar gana, no ens donen diners, ens treuen les infraestructures, fins i tot el poble te de finançar el seu govern per que els que haurien de fer-ho no ho fan.
Cal, sense cap dubte, estar segur de que estem en un País petit, estar segurs de que es el nostre i estar disposats si cal a fer el que sigui per defensar-lo.
Els darrers dies les sortides en bike amb els companys m’han permès rodar per paratges magnífics del nostre País petit.
Cada cop ho tinc mes clar, espero que la resta de gent vagi entrant en aquesta dinàmica i aconseguim que aquest País petit sigui del tot nostre, nosaltres no en volem mes, només volem el que es nostre. En la foto que he triat hi ha quelcom que sobresurt mes que la resta tot i la foscor. Us ho imagineu sense opressió?
Visca Catalunya!! Un País petit on es pot gaudir i molt entre d’altres coses d’anar en BTT.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
El congost de…
El congost de… he començat així ja que en una de les cròniques que he trobat en parlen com de la matança de Texas.
Com vàrem quedar a taula el passat dissabte us exposo una mica el que es la ruta del Congost del Montrebei.
El record llunyà fa ja molts anys que la vaig fer, de fet la vàrem fer el maig del 2004.
Poso alguna de les fotos que tinc per que us en feu una idea.
Pel que he pogut veure per fotos de satèl·lit la pujada al Montsec està asfaltada, per tant si es vol fer cal buscar una alternativa per pujar, ja que fer 11km de pujada sobre asfalt, no es el concepte que jo tinc de anar en BTT.
També he vist en les fotos de satèl·lit que si el pantà està buit la cosa no es el mateix ni de bon tros.
Es qüestió de pensar com fer-ho. El les notes que he trobat de altres que havien fet la ruta tardaven 6 o 7 hores , jo no recordo les que vàrem tardar. A mi en aquell moment em varen semblar moltes.
Cal pujar a dalt de tot
Un cop a dalt hi ha bona vista
El poble d'Alzamora, un lloc ple de vida
El pont penjant
Al inici del congost
Ja hem sortit, hem travessat per la ratlla que hi ha a la dreta de la imatge, feu-la gran val la pena
diumenge, 24 d’octubre del 2010
Voltant el Bassegoda
La crònica ja la tenim feta per en Xavi, jo en aquest cas poso algunes dades i les fotos. El vídeo encara no, tardarà, fa falta temps.
Continuant cap al coll de Faja, el trio se la juga a l'esprint!!
En Pepe ja es sap guanyador de la seva categoría i no entra en el joc, però arriba mes que be.
Rumb a Sant Miquel de Bassegoda
Pedalar i pedalar, pujant, baixant, tornant a pujar, al final cal agafar forces, així que parem a esmorzar.
Llàstima que masses estesin corcats i la merma fos important.
No es una font, però quan hi ha sed, tant li fa, es aigua i si surt d'una pared de pedra...
La ruta, prevista de uns 66km i uns +2000 de desnivell acaba en 77km i ens uns gens despreciables +2819 de desnivell positiu, que jo faig en 5:57 hores a una mitjana de 13,2 km/h.
Aquí hi ha el perfil de la ruta sobre el Google Earth
Es ben apreciable els dos punts on ens vàrem desviar/perdre i que de ben segur varen ajudar a sumar quilòmetres i desnivell.
La imatge del perfil, tampoc sembla molt dura, però els que la hem feta ja sabem que si que ho es i molt. En acabar qualsevol petita pujada que es veu en el perfil pesava i molt a les cames.
Acostant-nos al lloc de sortida quant tant sols despunta el dia.
Ja preparats per sortir, res ens fa por
Val a dir que aquesta ruta es va fer amb un concepte especial ja que en Marcos la va declarar “Niner day “, així que quatre dels cinc genets anàvem amb les nostres 29er rígides al 100% en el que seria la ruta mes llarga que cap havíem fet amb aquest tipus de bike.
Pujant les vistes son fantàstiques, que bo es anar amb bike per paratges com aquest.
Tos pujant a bon ritme, es la primera pujada del dia
Arriben a Sant Miquel de Guitarriu, costa imaginar l’esforç dels que construïren aquestes ermites en llocs tant poc convenients amb els mitjans de fa tants i tants anys. Sense cap dubte el seu esforç va valer la pena.
Continuant cap al coll de Faja, el trio se la juga a l'esprint!!
En Pepe ja es sap guanyador de la seva categoría i no entra en el joc, però arriba mes que be.
Rumb a Sant Miquel de Bassegoda
Pedalar i pedalar, pujant, baixant, tornant a pujar, al final cal agafar forces, així que parem a esmorzar.
També fem collita, abundant i en pocs minuts. Cal tenir en compte que les rodes son de 29” al mirar la foto.
Llàstima que masses estesin corcats i la merma fos important.
Continuem en direcció a l’Hostal de la Muga, el seguiment de la vall es impressionant, no sembla que estiguem a prop de casa, sembla un paratge llunya. Passem per Sant Bartomeu de Picanrò sense aturar-nos, per això poso una foto que ens mostri que hi havia.
Voregem la frontera amb França durant uns quilòmetres, alguns missatges als mòbils indicant el canvi d’operador de telefonia així ens ho mostren. Sort que no ens varen fer falta els mòbils, en la majoria de la ruta no hi ha servei de cap dels dos països.
Arribada al L’Hostal de la Muga, que be que haguessin estat unes patatetes i una coca-cola o cerveseta ben fresca.
En Marcos amb el cap jup mirant d'acceptar la decepcció de quedar-nos sense aperitiu.
Iniciem la pujada i ens confonem de llos en arribar a una desviació que ens portaria a una vall sense cap sortida, sort que vàrem decidir tornar enrere, que si no qui sap, potser encara hi seriem.
Ja que ens perdem, que millor que parar i reparar la primera punxada del dia d’en Ricard?
Ha costat i molt arribar a aquest prat, el de la creu del Principi. Tot i això n’hi ha que arriben com si fos el fi d’etapa del tour.
Moments d’espera fins que el reagrupament es complert.
Mentre baixem el tercer rebenton d’en Ricard, aquest cop a la roda del davant. Poc abans havia dit “ara baixaré tranquil per no rebentar mes” i sort n’hi va haber.
Els discs de 160 vàren ser suficients per aturar les bèsties de 29", tot i que le meu GPS va registrar una velocitat màxima de 48,7 km/h i aquell camí amb bikes 100% rígides no era el millor per fer un rècord!!
El paisatge es espectacular, també va be parar de tant en tant
Sort que un bon menjar ajuda i molt. Així va quedar la taula en acabar.
Una bona sortida sense cap dubte, amb molt bona companyia, així que al final cansats però satisfets.
Una bona sortida sense cap dubte, amb molt bona companyia, així que al final cansats però satisfets.
divendres, 22 d’octubre del 2010
Preparat
Ja estic a punt, ho tinc tot preparat, a punt d’anar a dormir.
He fet l’exercici d’imprimir un mapa i marcar la ruta que ens farà fer en Xavi, al menys sé de que he de morir.
Gairebé tots els caminis els he fet, alguns en direcció contraria ala de la volta, altres fa tants anys que segur que no recordaré ben rés.
De fet el que recordo es la creu del principi, es ben veritat que es el principi, ja que encara queda i molt per el final, o això es el que jo recordo de la meva experiència de fa ja molts anys.
Els paisatges de la zona son espectaculars, es una zona feréstega, amb molts de cingles i tallats, un recorregut que de ben segur serà diferent als que fem normalment.
El fet de que demà sigui Niner day vol dia a més que faré la sortida mes llarga fins ara amb la 29er rígida, per sort estaré ben acompanyat d’altres 29ers.
Algunes fotos que he trobat del setembre del 2006 a dalt del coll del Bassegoda , malauradament demà no hi serem tots.
dimecres, 20 d’octubre del 2010
En baixa forma
Avui sortida de dimecres, seguit el recorregut de la propera cursa de Sant Martí. Avui no era el meu dia físicament parlant, ja que al començar a rodar tot i pedalar be, ja tenia una sensació diferent a la de sempre.
Al iniciar la pujada aquesta sensació es mantenia, primer he pensat que anava una mica baix de seient, però al cap d’una estona en aixecar-me per fer aquelles quatre pedalades que fem de tant en tant he notat com si tingues un fil que em toques la cama per fora, però no hi havia cap fil, era un tema muscular/nerviós o el que sigui, però era intern i es produïa en el moment de fer esforç. Poc desprès he tingut molèsties al genoll de la mateixa cama.
En arribar a can Valldemia he pujat uns mil·límetres el seient per veure si millorava. Les molèsties al genoll han desaparegut, però les cames en especial l’esquerre era com si portessin fets 70 o 80 quilòmetres, es a dir quan tocava ser-hi elles no hi eren.
Aquest fet s’ha anat repetint durant tota la sortida, mentre el desnivell era raonable la cosa anava mes o menys be, però en complicar-se, que en algun punt ho feia i bastant he posat el plat petit que feia molts de mesos que no posava, menys encara en una sortida de 30km i 800mts per la zona dels Àngels.
Les baixades se’m donaven millor, tot i que en algun punt en Miquel ens ha ensenyat que sense anar amb una doble, durant una estona es pot anar molt ràpid.
Ara les molèsties, han passat cap el gluti i el genoll en un dolor que sembla tenir el mateix origen i que el que fa es reflexar-se a través del nervi cama avall.
Repòs i bons aliment i no crec que hi hagi cap problema pel dissabte.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
Fent el "Dominguero"
Sortida de diumenge, de normal no son massa dures, però la d’avui ho ha estat encara menys de l’habitual, un ritme tranquil per tal de que tot el grup anés junt i una punxada d’aquelles que foraden de debò ens ha acabat de trencar el ritme.
Finalment un esmorçar de germanor i cap a casa.
Aquesta manera que tenen de netejar els camins actualment que consisteix en trinxar-ho tot i deixar-ho per terra no es la millor, sense cap dubte. Tot el camí queda ple de trocets de tronc, branquetes, branques i estelles, aquesta darrera es la que ha fet el forat a la roda d’en Pepe.
Finalment un esmorçar de germanor i cap a casa.
El que compta però es que hem passat una bona estona i que tot i ritme lent finalment han estat al voltant de 35km.
He aprofitat per anar jugant amb la càmera i n’he fet un altre vídeo, cer que aquest amb mes qualitat d’imatge que l’anterior.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Sopar
Ja està reservat el lloc i l´hora del sopar del divendres 15 d´octubre desde aquest matí.
Lloc: Bar Can Ribas. (Sant Gregori)
Hora: Entre les 21:15h i les 21:30h
Canviarem el fer la sortida nocturna en bike per una sortida nocturna però, sense les bikes.
Ja va be gaudir de tant en tant amb els companys, d´una bona estona, al voltant d´una taula i comentar temes que compartim entre tots relacionats amb aquest esport que ens agrada i disfrutem tos plegats.
Segur que d´aquest sopar sortirà alguna sortida per fer d´aquestes per recordar.
Ratrasse aquest nou joguet te unes imatges espectaculars que de ben segur quant sàpigues com funciona et sortiran uns videos increibles amb aquesta velocitat d´imatges amb càmara lenta son molt bones.
Seguirem parlant a la taula....
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Gaudint de la tardor
Desprès de dies de poques intervencions, motivades per diversos motius, avui he de recuperar i a més la sortida s’ho mereix per diferents motius.
El primer es que després de desmuntar la DUC32 de la Maverick i modificar la pressió de la càmera interna de regulació hidràulica de 60psi a 40psi el funcionament de la forca es ara excel·lent. Es mostra rígida com sempre, contundent en els impactes importants però ara si es mostra absorbent en els petits impactes o en el moment inicial d’un impacte mes gran.
Ara ha desaparegut del tot aquella sensació de sequedat que mostrava després del manteniment que la feia incòmode d’us si les irregularitats petites eren molt seguides.
Puc dir que l comportament de la Maverick Durance avui ha estat excel·lent. Es possible jugar una mica amb les pressions de les pre-càrregues dels amortidors per tal de modificar el setting actual, però val a dir que era molt bo pel meu gust.
El segon punt ha estat una sortida que a diferència de les normals de dimecres a tingut una component que l’ha feta mes pausada, Aquest component ha estat la pròpia natura, que seguint el seu curs ens obsequia amb els bolets que tant ens agraden. Es evident que anar a tota bufa i collir bolets es difícil, per tant ritme mes pausat, cerca visual e bolets i al mateix temps un gaudir de la natura interessant, ja que la velocitat mes lenta permet apreciar tot de coses que d’altre manera no faries.
L’aigua ens ha acompanyat tot el camí en forma de rierols i bases, surt aigua de tot arreu, un fet al que no estava acostumat i que feia anys que no gaudia anant en bike, ja que els darrers anys no han estat especialment abundants pel que fa a precipitacions.
La collita ha estat bona i ha permès que els bikers poguéssim fer un platillo de bolets per sopar i que bons que estaven.
Bloggie
Pel que fa als vídeo que anem fent de les nostres sortides, trobava a faltar el fet de disposar de mes imatges del grup tant pedalant com aturats ja que majoritàriament les imatges son damunt la bike i no sempre es possible de treure-la fàcilment per filmar des d’altres posicions.
Com a complement de la GoPro Hero una nova adquisició ens ha vingut a fer companyia,es la Bloggie HD de la casa Sony.
Es tracta d’una càmera MP4 amb qualitat HD, es a dir que pot filmar a resolucions de fins a 1920x1080 a 30 imatges per segon o a 1280x720 a 60 imatges per segon entre moltes d’altres configuracions.
En principi la primera proba no ha estat malament, tot i que es evident que una càmera ultra compacta amb una òptica fixa no pot fer meravelles.
Caldrà jugar amb les diferents resolucions i anar agafant-li el punt.
De moment poso el primer vídeo amb aquesta càmera.
divendres, 1 d’octubre del 2010
Estones, bones estones
Que be poder sortir amb bike acompanyat amb els companys. Tant és si la volta es llarga o és curta, l’important es fer la volta.
Cada sortida es diferent, cada sortida te una component especial pel fet de sortir per una zona determinada, amb un companys determinats y una bike determinada.
Es així, no es el mateix una sortida de diumenge de les gastronòmiques que una de divendres nocturna, com tampoc tenen res a veure amb les del dimecres, ni els dissabtes.
De fet la zona i els components del grup son el que marquen el tarannà de la sortida, que pot ser mes o menys dura, mes o menys ràpida, mes o menys divertida o tot a l’hora, es a dir: dura, ràpida i divertida.
Les diferents bikes que hi ha al grup fan que cada sortida tingui una component diferent, que en molts de casos adaptem segons el tipus de bike per tal de gaudir al màxim i/o patir el mínim. Val a dir que de tots els integrants del grup mai cap es dona per vençut i no serà perquè no hi hagi patiment, el que passa es que cada un en la seva mesura dona tot el que pot, i quan es així es igual haver d’esperar o que t’hagin d’esperar, es fa el màxim.
Mai hi ha emprenyades entre nosaltres, hi ha punts de vista diferents, a vegades força diferents, però tots ho tenim clar, millor una bona pujada que una discussió (be també val una bona baixada). Bromes a part, tenim clar que aquestes petites estones ens donen energia per seguir endavant, per continuar com si res en el nostre dia a dia prou complicat a vegades, de fet massa complicat algunes vegades.
Això es el que fa que jo valori molt una poca estona plegats amb un company, que ha fet meravelles per poder pedalar ni que siguin dues hores. Que algú vulgui compartir amb mi una estona del seu temps lliure es important, compartir es mes difícil quan es te poc, o potser mes fàcil, no ho sé, segurament qui té mes no comparteix mes, possiblement tampoc sap el que costa compartir.
Crec que puc afirmar sense por a equivocar-me que la resta de companys del grup també o veuen així, de fet això es el que fa que any rere any seguim sortint plegats. A vegades ens costa decidir les coses, a vegades no, el que es cert es que hem decidit passar-ho be i així ho fem uns dies uns, uns dies els altres, a vegades tots plegats.
Espero que això sigui així sempre, i d’aquí a un munt d’anys seguim pedalant, cada un amb la intensitat i la freqüència que ell hi vulgui i pugui dedicar-hi. No cal oblidar que tenim una família i aquesta es molt important, es el mes important, de fet nosaltres també som una família per això ens respectem i ens fem costat sempre que fa falta.
La sortida de dimecres va esser en petit comitè, tres bikers i prou van ser suficients per tal de passar una molt bona estona sobre la bike. Noves propostes sobre la taula, be, no sobre la taula no que hem de fer un sopar per ser sobre la taula. El que deia, noves propostes de ben segur interessants que no es poden deixar perdre.
Encara que sigui a estones, que be que m’ho passo anant amb bike.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)