dijous, 28 d’octubre del 2010

País petit, esperit gran

Tal i con diu en Xavi a la seva crònica de la sortida d’ahir, es cert que  voltàvem pel País petit que en Llac ens explica en la seva canço.

Aquests paratges tenen quelcom d’extraordinari, ja que si be el desnivell que hi ha no es molt gran gairebé mai arribes a visualitzar tot el recorregut que has fet. Es un seguit de puja-baixa en mig de bosc mediterrani que ja sigui per pista o corriol sempre te el seu atractiu, i si be des de dalt d’un campanar, podràs veure el campanar veí, des de sobre la bike rara vegada es així, el que fa que rodis per un paratge infinit que no saps on comença ni on acaba on pots gaudir tant com vulguis l’esperit de llibertat que ens aporta el BTT.

Es important emplenar l’esperit, mes encara si l’omplim de País petit i en companyia dels amics. Ara en un moment on cada dia es un cop al País petit per treure-li la seva identitat, on l’invasor segueix volent aniquilar als autòctons, als que formen part del País petit, es mes important que mai tenir l’esperit ple.

Tant difícil es viure i deixar viure, sembla que per alguns si que ho es. Aquests emparant-se en les lleis que ells mateixos han fet, cada cop amb menys vergonya ens volen treure la nostra identitat, el nostre ser diferent (que no necessariament millor). Ho proven de totes les maneres possibles, primer ens fan passar gana, no ens donen diners, ens treuen les infraestructures, fins i tot el poble te de finançar el seu govern per que els que haurien de fer-ho no ho fan.

Cal, sense cap dubte, estar segur de que estem en un País petit, estar segurs de que es el nostre i estar disposats si cal a fer el que sigui per defensar-lo.

Els darrers dies les sortides en bike amb els companys m’han permès rodar per paratges magnífics del nostre País petit.  

Cada cop ho tinc mes clar, espero que la resta de gent vagi entrant en aquesta dinàmica i aconseguim que aquest País petit sigui del tot nostre, nosaltres no en volem mes, només volem el que es nostre. En la foto que he triat hi ha quelcom que sobresurt mes que la resta tot i la foscor. Us ho imagineu sense opressió?

Visca Catalunya!! Un País petit on es pot gaudir i molt entre d’altres coses d’anar en BTT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada