diumenge, 24 d’octubre de 2010

Voltant el Bassegoda

La crònica ja la tenim feta per en Xavi, jo en aquest cas poso algunes dades i les fotos. El vídeo encara no, tardarà, fa falta temps.

La ruta, prevista de uns 66km i uns +2000 de desnivell acaba en 77km i ens uns gens despreciables  +2819 de desnivell positiu, que jo faig en 5:57 hores a una mitjana de 13,2 km/h.

Aquí hi ha el perfil de la ruta sobre el Google Earth



Es ben apreciable els dos punts on ens vàrem desviar/perdre i que de ben segur varen ajudar a sumar quilòmetres i desnivell.


La imatge del perfil, tampoc sembla molt dura, però els que la hem feta ja sabem que si que ho es i molt. En acabar qualsevol petita pujada que es veu en el perfil pesava i molt a les cames.


Acostant-nos al lloc de sortida quant tant sols despunta el dia.

Ja preparats per sortir, res ens fa por 


Val a dir que aquesta ruta es va fer amb un concepte especial ja que en Marcos la va declarar “Niner day “, així que quatre dels cinc genets anàvem amb les nostres 29er rígides al 100% en el que seria la ruta mes llarga que cap havíem fet amb aquest tipus de bike.


Pujant les vistes son fantàstiques, que bo es anar amb bike per paratges com aquest.


Tos pujant a bon ritme, es la primera pujada del dia 


Arriben a Sant Miquel de Guitarriu, costa imaginar l’esforç dels que construïren aquestes ermites en llocs tant poc convenients amb els mitjans de fa tants i tants anys. Sense cap dubte el seu esforç va valer la pena.

l




 Continuant cap al coll de Faja, el trio se la juga a l'esprint!!




En Pepe ja es sap guanyador de la seva categoría i no entra en el joc, però arriba mes que be.




Rumb a Sant Miquel de Bassegoda




Pedalar i pedalar, pujant, baixant, tornant a pujar, al final cal agafar forces, així que parem a esmorzar.

També fem collita, abundant i en pocs minuts. Cal tenir en compte que les rodes son de 29” al mirar la foto.


Llàstima que masses estesin corcats i la merma fos important.

Continuem en direcció a l’Hostal de la Muga, el seguiment de la vall es impressionant, no sembla que estiguem a prop de casa, sembla un paratge llunya. Passem per Sant Bartomeu de Picanrò sense aturar-nos, per això poso una foto que ens mostri que hi havia.

Voregem la frontera amb França durant uns quilòmetres, alguns missatges als mòbils indicant el canvi d’operador de telefonia així ens ho mostren. Sort que no ens varen fer falta els mòbils, en la majoria de la ruta no hi ha servei de cap dels dos països.


Arribada al L’Hostal de la Muga, que be que haguessin estat unes patatetes i una coca-cola o cerveseta ben fresca.

En Marcos amb el cap jup mirant d'acceptar la decepcció de quedar-nos sense aperitiu.


Iniciem la pujada i ens confonem de llos en arribar a una desviació que ens portaria a una vall sense cap sortida, sort que vàrem decidir tornar enrere, que si no qui sap, potser encara hi seriem.
Ja que ens perdem, que millor que parar i reparar la primera punxada del dia d’en Ricard?


Ha costat i molt arribar a aquest prat, el de la creu del Principi. Tot i això n’hi ha que arriben com si fos el fi d’etapa del tour.


Moments d’espera fins que el reagrupament es complert.


Mentre baixem el tercer rebenton  d’en Ricard, aquest cop a la roda del davant. Poc abans havia dit “ara baixaré tranquil per no rebentar mes” i sort n’hi va haber.


Els discs de 160 vàren ser suficients per aturar les bèsties de 29", tot i que le  meu GPS va registrar una velocitat màxima de 48,7 km/h i aquell camí amb bikes 100% rígides no era el millor per fer un rècord!!


El paisatge es espectacular, també va be parar de tant en tant



No es una font, però quan hi ha sed, tant li fa, es aigua i si surt d'una pared de pedra...


Sort que un bon menjar ajuda i molt. Així va quedar la taula en acabar.


Una bona sortida sense cap dubte, amb molt bona companyia, així que al final cansats però satisfets.


5 comentaris:

  1. Es la realitat del que va succeïr el que queda reflexar en les instantànies.

    Ara queda per veure aquest "video" que ens construiràs per que encara quedi més ben reflexat.

    La sortida amb la Niner, al menys per mi, perfecta, vull dir que ahir diumenge no tenia cap dolor d'esquena, ni lumbars, una petita sortida per estirar les cames i per trencar la monotonia d'un diumenge.
    Això vol dir que el futur és 29er, ara ja ho tinc més clar, el que ens mancaria seria per comprobar si realment necessitem una doble, semi o rígida, doncs sí amb el que tenim ja fem el que fem, no sé si podriem anar a més.

    ah, un aclariment, no ens varem perdre, era una ampliació de la ruta ja que fer 65 km no era ni carn ni peix havent-ne fet 104 el passat mes.

    El proper mes, més, no més de km, no ho sé, més de MTB.

    ResponElimina
  2. Coincideixo amb el tema 29, si be al finalitzar les lumbars estaben tocadetes, uns estiraments i un bon son i tot arreglat.

    Jo també vaig fer una petita sortida de diumenge, per allò de la recuperació activa i per fer rodar una mica l'hereu que es una mica "manta" abans de sortir. Dutant la sortida l'esquena perfecte, les cames també, tot i que possiblement a un ritme mes elevat la cosa hagues estat diferent.

    Crec que el dolor a les lumbars era més fatiga muscular que cap altre cosa, si no el diumenge s'hagues deixat sentir i no va ser el cas.

    De totes maneres els 2800 de desnivell positiu vàren estar mes que be per ser una sortideta matinal, no?

    ResponElimina
  3. Bon resum fotogràfic, d'una molt bona ruta.

    Que diferent que ho veig avui, el dissabte pujant el port del principi, psicològicament estava tant o més tocat que físicament, segurament sense les dues confusions, la sortida hauria estat un xic més assequible.
    A mi el mal d'esquena puc ben assegurar que no és de la 29er rígida, ja que ja el portava posat de casa, i es que si no tinc el seient molt ben ajustat d'alçada a mi em fa mal l'esquena en qualsevol bike. El diumenge no em feia mal res, llavors coincideixo en que podem fer qualsevol ruta amb qualsevol bici.

    Per cert a la segona vegada que ens varem perdre, tant en Ramon com jo ja i havíem estat allà, i mes d'un cop, però no en bici, en aquell cas per començar la baixada de canyons de la riera de Sant Aniol, segur que ara recordarà el lloc.

    Estic buscant / esperant les noves propostes pel novembre.

    ResponElimina
  4. Ritrasse, està molt bé que busquis noves propostes de cares a Novembre, es més ja que busques, les hauries de trobar i exposar-les, per això hi han les propostes.

    Ara entenc el per que en Ramon insistia en anar baixant, era per recordar vells temps, llavors ens va vendre la pel·licula que si per aqui, per alla, hem de retornar, apa, que ja ho sabia d'entrada.

    En fi, jo crec que hem de fer recerca de llocs on caps dels que formem el grup hi hagi estat, serà més emocionant intentar programar una ruta, la llàstima és que això es dificil de efectuar per la provincia.

    Ens haurem de moure.

    Ara ja tinc clar que el meu futur, bé la meva futura bike ja pot ser una 29, ara bé aquesta no té de superar els 10 kg.

    ResponElimina
  5. Les fotografies, juntament amb els comentaris, reflexen com s'ho han passat un grup de bons amics, compartim una mateixa afició "la mountainbike". Crec que tots esperàvem una ruta per ferla amb les 29" ja desde el dia que les vam comprar, i perquè no aquesta, aprofitant que un dels integrants del grup que no està gaire d'acord amb aquest tipus de bike no podia venir per compromisos amb el seu equip, s'havia de provar. Era el dia de les Niner 29". La ruta potser no era la mes indicada però " quien dijo miedo". En resum crec que per els comentaris dels companys i meu personalment va ser tot un èxit la sortida tant per el recorregut com per la decisió de ferla amb les 29. No se que sortirà en el vídeo, ja que el portava jo a la meva bike i mai havia gravat anant en bici, però el ritme que portàvem tant pujant com baixant ja sigui per pista com per pedres no tenia res que envejar a les dobles i al final del dia cap problema físic per haver anat amb les 29" totalment rígides. No se si les properes sortides veien els comentaris seran també 29?.

    ResponElimina