diumenge, 28 de novembre del 2010

Rodes per nens grans

Unes rodes noves sempre son una joguina amb la que passar-hi una estona, de totes maneres el primer es triar la mida, en el meu cas com la imatge ensenya son de 29 polçades, que rar, no?


Cal que els pneumàtics es posin sobre alguna mena de suport per tal de que es mantinguin al seu lloc i quedin ben rodonets, el millor que hi ha son les llandes, que les fan amb aquest propòsit. Per primer cop seré el propietari d'unes llandes de aquesta marca. espero que donin el resultat esperat.




Per fer-ho voltar i no ser menys soroll`s que en Ricard quan fa servir la seva intense, un eixos de la casa Hope, en concret el model Pro2. Es ben cert que el soroll dels trinquets es ben particular. 




Per fer que tot plegat quedi en un un sol conjunt el raids hi jugen un paper important, aquestes rodes estan muntades amb uns Sapim D-Light.


Fins aquí el pes de les rodes es queda en 754gr. la davantera i en 880gr la del darrera ja amb  la seva cinta tubeless i la vàlvula. el que deixa el conjunt en 1634gr.




En aquesta ocassió la transmissió es la Sram XX de 10 velocitats, la pinyonera es espectacular per la seva construcció i pel seu pes que en la versió 11-36 es queda en 212gr.


 Els discs de fre de 185 per ambdues rodes, tot i que inicialment s'havia previst 185 al davant i 160 al darrera. Discs flotants que recorden els Hope. El pes es queda en 135gr. cada un. La nota curiosa es que porten una advertència de que no es pot fer conducció agressiva, només XC. A veure si ara no podrem correr a les baixades!!



El conjunt de pinyonera i disc tot muntat te com a resultat aquesta imatge.



Finalment les rodes senceres muntades amb els seus corresponents pneumàtics queden així


 el Continental Race King en mesura de 2,2 es queda en un pes de 660gr. i el WTB Prowler SL 2,1 en 715gr.
Un cop muntades, el conjunt de rodes amb tots els components es queden en un pes de 3491gr. que es si no fallen els numeros una mica mes de un terç del que pesarà la bici sencera.

dijous, 25 de novembre del 2010

Espero impacient

Caixes, caixetes, sobres, es que vaig rebent d’arreu d’Europa per tal de recopilar els components necessaris per tal de poder equipar com cal el nou projecte.

Cada un dels diferents paquet l’obro com si fos el regal de reis, be de fet ho es, i en veure el que hi ha dins ja vaig imaginant-me la bike sencera.

En el meu cas una nova marca entra a formar part dels meus components, ja que si be fins ara era Shimano qui equipava les transmissions de les meves bikes (exceptuant les rotor 3d), aquest cop es Sram qui ho farà. 

No se quin serà el seu funcionament, però el que si puc assegurar es que la seva presencia es molt bona. El nivell d’acabat de la majoria de component es extraordinari. Costa pensar que aquests components es muntaran sobre una bike i que es sotmetran a un tracte exigent sense mes mirament que el de passar-ho el millor possible damunt la bike.

Cada cop falta menys per ajuntar tot el necessari i poder sortir a pedalar.

Espero impacient... 

dimecres, 24 de novembre del 2010

Fred, BTT i Ermites


Es el que hem fet durant una bona part del dia. 

La temperatura avui era baixa, no extrema, però baixa i el sol no ens ha acompanyat gairebé mai durant la nostra sortida. En els moments en que el sol lluïa, ho feia de manera feble i escalfava poc. He començat per aquest punt ja que el fred ens ha acompanyat molta estona, de fet no ens ha deixat mai, únicament les pujades mes intenses ens feien entrar en calor. Les baixades ens recordaven ràpidament la temperatura del dia.

L’objectiu era de fer la ruta de les 10 ermites, n’hem fet menys, tant se val. La sortida en termes absoluts ha estat be, només que el recorregut era majoritàriament pista i nosaltres som molt de corriol. El paisatge estava be, molt be, em vist despertar la plana sota un sol feble que feia enlairar les boirines molt lentament.

Alguna ermita millor que d’altres, de fet grans diferències entre elles, ja que si be algunes eren molt boniques, altres eren construccions de totxo i no tenien cap encís arquitectònic.

Alguna pujada dura ens ha fet esforçar-nos de valent per pujar-les damunt la bike, de fet ha estat el tram mes dur el que a nivell de recorregut ens ha agradat mes.

La baixada de retorn anticipat, la pista del sobirà, es molt aborrida, no te res mes que munts de sauló i els reguerots de  l’aigua que et castiguen les mans fredes durant un munt de quilòmetres.

El dinar de germanor ha estat be, de fet al voltant de la taula no acostumem a tenir problemes.

Tot i el fred, podem tornar a sortir quan es vulgui.

La crònica de la sortida amb el recorregut la podem veure al blog d’en Xavi crònica Xavi, el mes ràpid preparant còniques. A mes té la memòria suficient per recordar el nom i cognom de cada lloc que hem visitat!!

diumenge, 21 de novembre del 2010

A Recuperar


Això es el que toca, recuperar el temps perdut. 

Les dues darreres setmanes no han estat massa actives esportivament parlant,  de fet he sortit 4 vegades en 15 dies, que no es massa, però a més les voltes tampoc han estat molt exigents o llargues, degudes a múltiples factors, entre ells la manca de temps i els dies molt mes curts.

De totes maneres en el resum del darrers 30 dies la suma de quilòmetres no està malament , ja que es situa 446 km i +10445 mts de desnivell. Val a dir que la sortida del Bassegoda ajuda i molt a fer pujar la xifra.

En principi aquest dimecres passarà el mateix, una bona quilometrada ajudarà a fer pujar el global del mes.

Les darreres sortides han estat amb les 26 (la Niner no te caixa de pedalier) i he de dir que he anat la mar de be. Avui amb la Maverick ho he passat d’allò mes bé baixant darrera en Ricard amb la seva Intense.

Cada bike funciona diferent, unes s’assemblen a les altres, però tenen peculiaritats que les fan diferents.

Que afortunat que soc per poder sortir amb diferents bikes i passar-ho be amb totes elles.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Accessori per les Sidi Dragon Carbon

Per a tots els que utilitzem Sidi amb sola de carbó, o qualsevol altre marca que també tingui la sola de carbó i que a mes utilitzem pedals de la marca Brack Brothers, he trobat un accessori de la mateixa marca per tal de protegir el desgast que els pedals fan a la sola.

El producte es una plaqueta metàl·lica d’acer inoxidable que es posa entre la cala i la sola de carbó que impedeix que el pedal toqui directament a la sola evitant així el desgast de la mateixa.

Aquí hi ha unes fotos del abans i el desprès.






Sembla que ja no caldrà patir mes.

Tallat


Les neteges de boscos i camins no sempre son el que haurien de ser, o com a mínim no son com ens agradaria que fossin.

Ahir amb en Marcos ens vàrem trobar això al seguir el corriol lateral que puja cap els Àngels seguint la carretera. El darrer tram que fins ara era transitable només en bike, ara ho es fins i tot per camions de gran tonatge. En arribar al final, on s’agafava el pujador que ens feia entrar dins el corriol de pujada per dins el bosc que ens portava cap a la carretera vàrem trobar això.

Per sort, al menys si el corriol es fa baixat, a mes de tapar-lo amb branques, hi ha posat cintes de senyalització. Esperem que en acabar la feina el recuperin, però segurament ho tenim malament.

Ja hi tornem a ser

No es la primera vegada, això ja ha passat anteriorment. En anar a agafar la Niner per fer una sortida ràpida el dissabte resulta que vaig trobar el pedalier totalment gripat, era gairebé impossible fer-lo girar amb les mans.

Que estrany vaig pensar, però tot d’una vaig recordar que la setmana anterior havíem travessat varies vegades el celrer mentre ens dirigíem cap a Quart i sembla que va ser aquella aigua qui li va fer mal.
Així que vaig sortir amb una altre bike, i a la tarda vaig desmuntar-lo per tal de veure com estava tot i comprar els recanvis necessaris.


Això es el que vaig trobar, es evident que aquesta tapa no hauria d’estar així i que de ben segur així no es estanca.
De totes maneres els rodaments haurien de ser estancs tot i que la tapa estes trencada, i això no es així.


També queda clar que el cromat de les bieles no es de la millor qualitat, ja que en alguns punts ja salta i aquestes bieles  es varen estrenar el passat mes de març fa així només 9 mesos.


Es també evident que l’agua arriba ben endins, si no, com s’explica aquesta oxidació.

Cal substituir la caixa, es evident, però no serà per una caixa Rotor, jo d’aquestes BB1, ja n’he fet malbé dues en 9 mesos.

divendres, 12 de novembre del 2010

Decisions Preses

Avanço ja cap a una nova dimensió, la decisió ha estat presa i ara ja es un fet que avança i que no es pot aturar.

Una decisió que feia temps que voltava pel cap i que ajudat per factors motivadors externs ha acabat tirant endavant.

Ara ja estic neguitós, com un nen quan espera el regal de reis. Jo sé el regal, però la il·lusió es tant gran com si no el conegués. De fet, conec només part del regal, la resta s’ha de escollir, i es aquí on ja hi tornem a ser: que escollir?

Un munt d’ofertes al mercat, totes bones, segurament algunes millors que d’altres, però cal triar, cal decidir. 

D’aquí no molt caldrà estar llest i tenir tot el que calgui, no puc tardar massa a decidir.

Una sensació curiosa, em torno a sentir com un nen el dia de reis.

dilluns, 8 de novembre del 2010

De diumenge


Aquest diumenge sortida amb els companys, aquesta vegada tres 29er i dues 26, el fet de que en Marcos deixés malmesa la seva Blur LT en la sortida nocturna del divendres va esser el detonant per que en Ricard i jo agaféssim la Niner EMD.

Un dia emboirat de bon mati per mica a mica anar aclarint. Les zones de boirina eren freqüents i aquesta humitat i la temperatura elevada per l’ època feien que no paréssim de suar, possiblement l’elecció del recorregut també influís, ja que alguna de les pujades va excedir el 30% de desnivell en el GPS i tots sabem que es un 30%, per sort no tot el recorregut va esser així.

Com a anècdota cal explicar que en Josep Maria va quedar penjar com un fuet per una de les cordes que hi ha baixant des de la font del Borni cap a les mines del nen Jesús. Una errada en la trajectòria no li va deixar mes opció que agafar-se fort o baixar muntanya avall. Ara ja se que fan aquelles cordes allí.

Realment la 29er dona mes seguretat a l’hora de baixar, ja que la part final de la baixada que porta al principi de la pista de les mines normalment no la baixo mai en bike. Aquell arbre al bel mig de la baixada dona mal rotllo, però el diumenge, tant jo com en Ricard vàrem baixar sense cap problema. 
Estic convençut que amb la 26 no hagués baixat.

Final de recorregut ràpid o molt ràpid per la zona que segueix el Celrer fins a Quart. Realment molt divertit anar a fons amb la 29.

Un bon esmorçar amb platillo de bolets inclòs. Una colla de bikers amb la que coincidim regularment (al bar) ens ofereix un tastet del que han collit que està prou be. Gràcies.

Al final uns 40 km i uns 700 mts de desnivell es el que ha donat de si la jornada, no son molts, però ha estat be.