dilluns, 8 de novembre de 2010

De diumenge


Aquest diumenge sortida amb els companys, aquesta vegada tres 29er i dues 26, el fet de que en Marcos deixés malmesa la seva Blur LT en la sortida nocturna del divendres va esser el detonant per que en Ricard i jo agaféssim la Niner EMD.

Un dia emboirat de bon mati per mica a mica anar aclarint. Les zones de boirina eren freqüents i aquesta humitat i la temperatura elevada per l’ època feien que no paréssim de suar, possiblement l’elecció del recorregut també influís, ja que alguna de les pujades va excedir el 30% de desnivell en el GPS i tots sabem que es un 30%, per sort no tot el recorregut va esser així.

Com a anècdota cal explicar que en Josep Maria va quedar penjar com un fuet per una de les cordes que hi ha baixant des de la font del Borni cap a les mines del nen Jesús. Una errada en la trajectòria no li va deixar mes opció que agafar-se fort o baixar muntanya avall. Ara ja se que fan aquelles cordes allí.

Realment la 29er dona mes seguretat a l’hora de baixar, ja que la part final de la baixada que porta al principi de la pista de les mines normalment no la baixo mai en bike. Aquell arbre al bel mig de la baixada dona mal rotllo, però el diumenge, tant jo com en Ricard vàrem baixar sense cap problema. 
Estic convençut que amb la 26 no hagués baixat.

Final de recorregut ràpid o molt ràpid per la zona que segueix el Celrer fins a Quart. Realment molt divertit anar a fons amb la 29.

Un bon esmorçar amb platillo de bolets inclòs. Una colla de bikers amb la que coincidim regularment (al bar) ens ofereix un tastet del que han collit que està prou be. Gràcies.

Al final uns 40 km i uns 700 mts de desnivell es el que ha donat de si la jornada, no son molts, però ha estat be.   

1 comentari:

  1. Es evident que les cordes no són per que els btteros ens hi penjem, si no, que us expliquin els del centre excursionista de Celrà.

    La baixada final que enllaça amb el començament de les mines no és fàcil ni molt menys ara però ho és més que abans, amb una 29er de ben segur que ho ha de ser-ho més, jo això és pel tema d'anar 100% rígid, el fet de que la bike de davant sigui rigida ja et dona aquell punt més de seguretat.

    Acabar la sortida amb un bon esmorçar de forquilla sempre es bó, tampoc cal acostumar-si, o si, no ho sé doncs jo no ho faig mai però sempre val la pena.

    Bé, 40 km poden ser molts o pocs, això depen de cadascú, però no deixen de ser 40 km i això no es fa sempre, menys ara en que els dies solars són més curts.

    Jo per exemple, el diumenge en vaig fer 18, però encara tinc les cames, bé els cuadriceps adolorits.

    ResponElimina