Resum de la setmana= Maverick Durance

La Maverick a punt de baixar

Una setmana complerta, he fet de tot: Bkool, carretera i BTT, així que ha estat una setmana força aprofitada i el volum de KM ha estat interessant.

A destacar que per primer cop ha fet més de 40km sobre el rodet, per sort el fet de que el bkool varií de forma automàtica els esforç a fer en cada moment treu una mica la monotonia de pedalar sense moure’s, que acompanyant-ho amb bona música fa que sigui distret a més de intens com a entrenament.

El dimecres sortida amb en Xavi i en Miquel que va començar xino-xano però que va anar augmentant el ritme finalitzant amb prop de 40km de pistes, corriols i alguna pujada impossible que tots tres varem pujar demostrant-nos que el nivell va millorant dia a dia.

La bici de carretera va agafant protagonisme, aquesta setmana dues sortides de més de 60km. Un rodar que si el controles be fa treballar les cames però permet tornar a sortir al dia següent sense notar cap fatiga muscular important. He de dir que rodar sol per alguns llocs ben pavimentats i sense transit és una sensació agradable i interessant que caldrà anar aprofitant.

La sortida del diumenge ha estat d’allò més entretinguda. Aquesta setmana érem quatre, en Marcos, en Pepe i també ha vingut en Josep Maria que desprès de moltes setmanes d’absència ha vingut a compartir el matí amb nosaltres.

Al inici de l'ascensió

A punt de fer el cim

Avui rodar suau en direcció a Anglès per pujar un cop allí cap a Santa Bàrbara. Una pujada llarga i força constant que no ens ha aportat cap mena de recompensa visual en arribar al cim ja que els núvols i la boira no deixaven veure gaire res.

Avui he sortit amb la Maverick Durance a la que ahir vaig fer alguns canvis. Vaig recuperar la seva roda del darrera desprès d’una bona estona treballant sobre un dels cons que estava malmès. En muntar el carret i el disc vaig aprofitar per substituir el disc Ashima que portava muntat ja que tenia un desgast important i vaig muntar els originals dels Elixir R que els tenia guardats ben nous. També vaig fer el mateix amb el disc davanter, aquest no per desgast ja que és pràcticament nou, sinó per els xiscles que feia al frenar i que desprès de provar diferents pastilles no he estat capaç de treure. Va estar necessari canviar l’adaptador de la pinça de fre, ja que el disc Ashima era de 180 i l’original era de 160. També vaig substituir el pneumàtic davanter, un Maxxis Monorail, per un amb un dibuix més agressiu, un Continental Mountain King. Un ajust de la forca DUC32 per deixar-la a un bon punt de capacitat d’absorció va ser el darrer treball.

Pujant a Santa Bàrbara he posat la DUC32 en la seva posició Climb que redueix el recorregut a 100mm, li dona un toc més ferm i dona a la bike una posició més escaladora. Amb aquesta configuració la bici ha funcionat fantàstica pujant molt be i en alguns trams que he fet dret la mantenia perfectament quieta absorbint només quan calia les irregularitats.

Un dels punts complicats

La baixada no l’hem feta per la pista, hi ha un GR fantàstic que es pràcticament tot ciclable que ens ha fet passar una molt bona estona. Per baixar he posat la DUC32 en la seva posició de 150mm de recorregut i he deixat baixar la bici.

Al cap de pocs segons he recordat el perquè no he de vendre aquesta bici mai. Amb la Durance no hi ha masses problemes a l’hora d’afrontar una zona complicada. Tant per la geometria com per el comportament de les suspensions sempre tens un bon control del que fa la bici. La frenada es deixa notar fins i tot en els llocs més complicats, reduït la velocitat de la bici però no la seva línia de traçada ni la manera en que treballen les suspensions.

En Marcos amb la seva Niner Air9

La darrera vegada que vaig fer aquest GR el vaig fer amb la Santacruz Tallboy i si be és cert que el terreny era més complicat que el d’avui, he notat molt més àgil la Durance que la Tallboy en alguns punts. Val a dir que la Mountain King dona un rendiment molt bo, que dista bastant del pneumàtic davanter de la Tallboy un WTB Prouler SL.

Ha estat una baixada divertida i ràpida, per un corriol en alguns llocs força tècnic, però diria que adequat per el meu nivell. Feia molt de temps que no ho passava tant be com avui baixant.

En arribar a Anglès una aturada al bar per reposar forces, que alguns els hi feien més falta que a altres. Una cosa si que hem fet tots per igual, riure, ens hem fet un tip de riure que ens ha anat d’allò més be.

Tornada tranquil·la cap a Girona seguint el bici carril i completant així en el meu cas 50km.

Tal i com diu el títol d’aquesta entrada, del resum de la setmana em quedo amb la sortida d’avui, ja que he recuperat sensacions Maverick que feia molt que no tenia.