dilluns, 27 de febrer del 2012

En Clau de 5


Avui hem fet la primera sortida els cinc plegats, de fet possiblement hauria de ser 2+3 o 3+2 tant li fa, el que compte es que hem fet una bona sortida.

Finalment una volta pel massís del Cadiretes, una zona desconeguda, be fa molts anys (17 o 18) vaig fer una incursió per la zona amb la meva primera BTT, però de ben segur que la memòria no recordava ben res.

Iniciem la ruta planejant una mica per tot seguit començar a fer puja-baixes senzills. Mica en mica les pujades eren una mica més llargues i les baixades també. Tot d’una després d’una bona baixada hem trobat la primera sorpresa del dia en forma d’un rampot molt potent, en el que he vist sortir al GPS pendents del 27% en alguns punts i mantenir-se entre el 20 i el 25% molta estona. No sabria dir la durada que ha tingut ni en temps ni en distància, però el que està clar que ens ha tret la pols de les orelles tot de cop.

A partir d’allà pujar i baixar fins que hem arribar a Sant Pere del Bosc on hem esmorzat el bocata que ens portàvem de casa asseguts al sol d’un dia esplèndid, més encara per tractar-se del 27 de febrer. Continuen el recorregut en direcció a Tossa de Mar i ja comencem a fer pujades mes llargues però que es deixen fer be, de fet quasi sense adonar-nos arribem a Tossa de Mar.

Ara la cosa canvia i molt. Iniciem l’ascensió al Puig de Cadiretes per una pista amb molt de sauló i alguna zona està força trencada i amb pedra solta. Ja només al inici el pendent és dur i segueix pujant mai menys de un 10% durant molta estona per en uns 5 km pujar més de 500 metres de desnivell. Diria que el pitjor enemic era la calor que feia, que sumada amb el pendent feia menys agradable l’ascensió, que tot i així fem a bon ritme. 

Baixada ràpida fins el coll de l’escorpí on agafem un senderó d’allò més distret que ha començat pujant per una zona força tècnica que ens ha fet posar algun peu a terra i caminar algun metre. La baixada ha començat be per anar-se complicant cada cop més fins arribar a una zona on ha estat necessari caminar una estona si no volíem córrer el risc de patir alguna caiguda (no hi havia risc, de fet era segur). Ja superada la zona més complicada hem anat baixant sobre la bici una bona estona un corriol trialero que ens ha posat a proba a nosaltres i a les bicis. Algun ensurt sense conseqüències i ja sortint a una pista que ens ha conduit a la zona rodadora de tornada des de Sant Feliu fins a Caldes.

Aturada per dinar a Santa Cristina i en acabar seguint per el carril bici fins a Llagostera a bon ritme, per continuar per un entrallat de pistes cap a Caldes. Els darrers quilòmetres rodant a un ritme molt ràpid molta estona superant àmpliament els 30km/h el que feia que els repetjons fossin entre intensos i molt intensos per les cames.

Al final 5:40 per fet el 91 km a una mitjana de 16,2km/h amb un desnivell de poc més de 1600m de desnivell positiu.

Crec que és un bon indicador del moment de forma que tenim ara mateix, caldrà veure l’evolució que anirem seguint fins el dia de la sortida definitiva.

7 comentaris:

  1. No tinc cap mena de dubte que la sortida ha estat bona, això ja era assegurat, més si no em tingut cap incidencia, això també és molt bó.

    El que tinc més dubtes és si el ritme que hem portat és el ritme a seguir, potser durant la major part del circuit ho em fet correcta, estic segur que la part final amb les velocitats no era la correcta, si més no per l'endemà i l'altre i l'altre tornar a pujar i pedalar.

    Un tema important que jo no he seguit, el beure i l'alimentació. no her seguit cap pauta de les que tenia de fer, tret de menjar l'entrepà i dinar quan de fet l'etapa ja estava per finalitzada ja que de Sta.Cristina a Caldes no ha estat un passeig però tampoc tenia cap dificultat. Vull dir amb això que segurament tenia d'haver menjat barretes, una caixalada cada hora o més i begut més. Sé que si no faig això a la segona o tercera etapa estaré assentat però al sofà.

    Un altre tema, us he vist però que molt bé, ràpids, sense aparenment problemes a les pujades i recuperant molt bé. Jo, en particular, porto seguits aquesta setmana 362 kms i 6166 m de desnivell, fet que fa que avui notés les cames més carregades, també varem tenir una errada important i que no podem permetre, s'han de fer estiraments, ara quan acabo les sortides en faig cada dia i millores molt l'estat, ahir no en vaig fer....

    El mes que bé o més aviat em de tornar a repetir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense cap dubte el que dius es el que cal fer.
      Hem de començar a seguir pautes de comportament tant en l'alimentació com en la beguda.
      Tractar be la recuperació és fonamental, tant pel que fa als estiraments com a l'alimentació-re hidratació del organisme. Segurament cal recuperar certs complements (minerals, vitamines,...) hem de començar a pensar en aquests punts i posar-los en pràctica a la propera sortida.

      Elimina
    2. I tant que ha estat una bona sortida.

      Com sempre he anat tancant el grup, però si que crec que el ritme ha estat bo, però coincideixo amb tu que indubtablement pel meu estat actual de forma no era el ritme adient per fer més d'una etapa, avui estic força cansat.

      El tram de la tarda ha estat massa ràpid, potser tal i com deia en JM, ens em deixat portar per L'eufòria, i jo patia de valent a cada petita pujada que trobabem.

      Avui he pedalat sense el pulsòmetre, últimament estic acostumat a portar-lo ( feia més d'un any que no el feia servir ) i és un bon indicador per saber si estas forçant més del compte, en realitat jo ho sabia, però si vas sentint el "pito" afluixes i acabes millor, vas més lent però acabes molt millor.

      Jo no faig pràcticament mai estiraments, i ahir tampoc els vaig fer però com que em sentia les cames cansades vaig buscar al google "automasaje piernas ciclismo" i surt algun vídeo interessant, llastima que ja era massa tard.

      Cal preparar ja la propera sortida, decidir si mes desnivell, més Km o les dues coses.

      Elimina
  2. Ricard, em de començar a treballar desnivell, els quilómetres no són el problema, el tema és quilómetres + desnivell + calor = doble esforç.
    Tenim mesos per endevant i la calor ens ha d'ajudar a millorar en aquest tema.

    Tú tens la sort de que cada cap de setmana pots pujar alta muntanya, amb pujada continua i a ritme,amb lo que pots treballar molt desnivell i poc quilometratge, si el divendres ja pujes amb la de carretera i en fas 80, jo crec que et podràs sumar a anar amb en Miquel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni parlar-ne, els equips ja estan fets, tal i com em deien quan era petit,"haver-ho pensat havans"....

      De totes maneres he de dir que jo també dubto de arribar en bona forma física i mental al final de juny, i he de dir que desprès de veure el nivell dels meus companys d'equip estic un xic més "acollonit", espero no fallar.

      Es cert que puc entrenar desnivell continu, però això també es pot fer aquí, si bé no podem fer 1000 d'una tirada es poden fer 500 que mirant el perfil de les etapes acostuma a ser el més normal,peró no us penseu que un pot fer tot el que vol, la Jefa no em deixa marxar 4 hores dissabte i diumenge, per tant les sortides de moment son curtes i de no massa desnivell, veurem més endavant.

      Mirant el wikiloc he trobat una ruta que s'escau a la perfecció amb la tercera etapa:

      http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2328466

      Ja direu...

      Elimina
  3. Hola, en llegir la crónica m'ha semblat que la ruta que heu fet, és una que vaig penjar a wikiloc fa uns mesos, damb el títol de Travessa de Cadiretes. Si és així, el "rampot" que parles, va desde la riera Valldemaria fins a la pista de Montbarbat i són 600m a una mitjana del 25% de desnivell.
    Pel que m'ha semblat entendre, crec ens veuren a la Transpyr.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. No recordo el nom de la ruta wikiloc, però crec que és el que dius.
      Una bona pujada sense cap dubte el rampot es potent!!
      Ho has entès be, si anem a la transpyr, així que allà ens veiem!!

      Elimina