Dies de tardor i BTT

Sortir a la tardor te la seva compensació

El passat divendres i dissabte han estat dies de bike, be la bike era un dels components imprescindibles, però també ho eren els companys amb els que he pedalat durant aquests dos dies.

De fet podem dir que el més important eren els companys, i les bicis han estat el component que ens ha permès passar junts un parell de dies.

En aquesta ocasió hem fet una ruta que estava propera a casa, no cal anar sempre molt lluny per tal de pedalar per indrets diferents i interessants. Tenim la gran sort de viure en un indret on disposem de un munt de terrenys diferents a molt poca distància i val la pena aprofitar-ho.

Al final vàrem decidir-nos per la Tramo bike-pro, una ruta que s’inicia a Santa Coloma de Farners i que te un total de 121 km i 4185m de desnivell positiu. La ruta està prevista de realitzar-se en dues jornades una de 71 km i l’altre de 50, les dues amb més de 2000mts de desnivell.

A punt de pedalar

Iniciem la sortida 6 bikers, 5 amb roda de 29” i una amb roda de 26”, nomes dues d’elles son de doble suspensió, ambdues amb roda de 29”, la resta rígides.

Comencem a pedalar i durant una estona pedalem sense guanyar alçada, el que ens permet escalfar les cames. La temperatura no és molt baixa, així que en general anem poc abrigats i durant una estona que no toca el sol en alguns moments tinc una mica de fred.

Al cap de poca estona comencem a fer un puja baixa que ens fa entrar en calor, pujades curtes i baixades curtes. Així anem fent camí fins que decidim parar a esmorzar, més que per la gana o el cansament per tal d’adaptar una mica el planing horari amb l’hora a la que està previst dinar a Sant Hilari.

Esmorzant

Entrepà ràpid i seguim, comença a ploure una mica i el cel està amenaçador, un fet que ens inquieta una mica, ja que pedalar hores sota la pluja no és plat de gust.

Afortunadament la cosa no va a més i podem anar seguint. El recorregut és majoritàriament per pistes estretes i per alguna carretera secundària amb poc tràfic així que de cotxes pocs. Travessem alguna riera, aquestes porten aigua, no en excés però la suficient per donar un toc de tardor a la sortida.

Per dins de la riera

Anem fent camí cap a Santa Bàrbara, Sant Feliu de Boixalleu, Joanet amb l’objectiu de dinar a Sant Hilari. Mentre fem això a Sant Feliu de Boixalleu ens aturem a reparar una punxada a la bike d’en Ricard i ens entretenim a ajustar una mica la forca d’en Josep Mª que estava molt baixa de pressió.

A la poca estona d’aquesta aturada comença a ploure, plou el suficient per fer-nos posar els paravents i pedalem una estona sota la pluja que per sort no és intensa. Crec que al cap d’uns 30 minuts la cosa es calma i fins i tot surt el sol.

Pedalem sobre el terreny moll però sense fang fins arribar a St Hilari on dinem. En Josep Mª ens diu que ell abandona, no te ganes de seguir, diu que li suposa un esforç massa gran, en fi cada un es coneix i ja som tots grandets per saber el que ens toca fer.

A ben dinat una cap a Girona i els altres a seguir la ruta. Ara aquesta ens porta cap el pla de les arenes mentre passem per uns boscos d’avets prou bonics i tenim unes vistes de tardor que ens mostren tot el seu color.

Vistes de tardor

Mes tardor

Ascensió curta i ja comencem a baixar per una pista fàcil i ràpida però amb un paisatge molt bonic. A la fi de la baixada travessem un pont molt ben conservat i ens acostem cap a un corriol que ens farà anar algun tram caminant, ja que si be els pendents podrien ser ciclables el terreny es ple d’una pedra solta que fa molt difícil pedalar.

Bonic indret, i tranquil!!

Això no es puja sobre la bike

Un cop fora d’aquest corriol anem fent trams de camí ràpid i divertit i trossets d’asfalt fins arribar a Vilanova de Sau, que deixem ràpidament per anar cap el nostre final de ruta on arribem desprès d’una petita perduda al no seguir be el track.

Anem a missa?

Tenim tot l’hotel per nosaltres, sembla que el divendres la gent encara es queda a casa, per a nosaltres millor.

Una dutxa i trobada al bar on fem un toc, després fem un visionat de les fotos de la Transpyr amb la idea de motivar-nos a trobar un objectiu per el 2013.

Anem a sopar, un bon sopar, i amb la panxa plena tornem a mirar de trobar projecte 2013. Com passa sovint ningú té clar que fer, ni tant sols quans dies vol marxar, així és difícil posar-se d’acord per fer rés. Al final cal buscar una alternativa, que no sembla que ningú es vulgui entretenir a fer, be encara no som a 2013.

Ens aixequem amb la idea de començar a pedalar a les 8. Per sort no plou, a la nit ho ha anat fent i ara  sembla que ha parat. El dia està ennuvolat però no fa fred i no plou, que per pedalar està prou be.

Fem la primera part de la ruta seguint l’embassament de Susqueda per una pista lateral fins que comencem a enfilar-nos cap al cim de St. Benet. Renoi quina pujada, son uns quants quilòmetres de pujar i pujar en algun punt amb un fort desnivell.

Arbres imponents

Observant el paissatge

Aquest seria el punt més alt de la ruta, per sobre dels 1100mts d’alçada, i tot i que el dia no era esplèndid les vistes si que ho eren i valia la pena el pujar.

Paga la pena el fer el cim

La baixada era en part pel GR i donat que el terra era moll i la tardor fa que un llit de fulles ho tapi tot, la baixada va transcórrer sense cap caiguda per cap de nosaltres.

A Osor reposem forces en una mena de esmorzar-dinar, ja que no era ni hora d’una cosa ni de l’altre, però està be agafar energia per seguir, ja que ens queda una altre pujada important per fer. Fem la pujada que ja havia fet entrenant la transpyr i la trobo més assequible que en les anteriors ocasions que l’havia realitzat. Tot i això el dolor a les lumbars que fa massa temps que m’acompanya em fa ser prudent i no forço el ritme, nomes miro d’anar seguint els companys, això si sempre amb la companyia d’en Miquel que em fa costat mentre pugem.

Seguim per llocs coneguts fins que arribem al inici de la trialera de la Trona del Rei. No estava massa engrescat per baixar-la, la darrera vegada ho vaig fer amb una fissura a una costella i no va ser el millor descens possible tot i anar amb la Mojo SL amb 140 de recorregut. Pocs mesos desprès vaig trencar-me el cúbit i el radi en una caiguda i això no dona massa confiança.

Part inicial de la Trona del Rei

Iniciem el descens sense preses, el primer tram es fàcil i divertit, i mica en mica van apareixent noves dificultats que es van passant sense massa problemes. On la cosa es complica massa poso peu a terra per fer els metres compromesos i a seguir, al final faig molt més tram en bici del que imaginava inicialment.

Els punts complicats, excepte en Miquel la resta peu a terra

Sortim a la carretera sense cap problema important durant la baixada, únicament alguna pèrdua d’aire d’en Marcos que ha desllantat per anar amb massa poca pressió. Fem els quilòmetres finals per carretera i entrem cap el parc de Sant Salvador tot travessant-lo per arribar als cotxes on ens esperen amb les bosses i el mallot de record.

Una bona sortida, estic força satisfet del meu rendiment i del de la resta del grup. Hem rodat pràcticament sempre en grup amb menys diferències de ritme que en ocasions anteriors i això és per que el nivell dels més lents ha pujat una mica.

Caldrà anar pensant en que fer el 2013, si no com sempre acabarem fent quelcom a corre-cuita.