Setmana atípica

Aquesta setmana he estat una setmana que podríem dir que en línies generals ha estat de repòs pel que fa a pedalar.

Cap sortida al inici de setmana, el dimecres dia esperat per sortir a pedalar va quedar aturat per culpa de una problemes físics a les parts baixes que feien incompatible asseure’m a sobre de la bici, així que continuava aturat.

Dijous encara seguia amb molèsties, per tant res de res i el divendres, ja força recuperat al menys per fer vida normal va tocar jornada d’esquí.

Val a dir que el divendres va sr un dia intens, a les 9 ja érem a les pistes amb el forfait i tot. Varem agafar Alp 2500 que permet anar tant per les pistes de la Massella (73km de pistes) com per la Molina (61km de pistes) així que teníem la possibilitat de esquiar per 134km de pistes amb una neu excel·lent i un dia perfecte.

Això es el que vàrem fer, esquiar sense parar (nomes a menjar un bocata i anar al WC un 45 minuts en total) des de les 9 fins a les 5 que varen tancar. El meu nivell d’esquí respecte al de la darrera vegada a finals de gener ha millorat molt, i per tant a nivell físic vaig aguantar tot el dia, un fet impossible la darrera vegada.

Recordar que feia 10 anys de la meva darrera experiència a la neu, i va ser fent snow, si la memòria no em falla feia gairebé 15 anys que no esquiava. Estic satisfet però de haver tornat a fer-ho, m’ho vaig passar molt be, i fins i tot varem fer alguna pisat negre, tot i que de forma puntual, ja que tant en Ricard com jo ens sentíem més còmodes a les vermelles i blaves que ens permetien fer les llargues baixades d’una sola tirada gaudint al màxim del dia.

Està clar que esquiar 7 hores, encara que la part cardio-respiratòria aguanti be deixa una bona dosis de fatiga a les cames, braços esquena,... be, que acabes tocadet si no ho fas sovint. Això va fer que el dissabte tot i que sortís a pedalar demanes a en Marcos, el meu company de ruta, de fer una cosa més ligth, així que ens varem limitar a rodar amb la bici de carretera dent poc més de 50km.

Va ser una sortida agradable, ja que tot i la fatiga vaig tenir bones sensacions mentre rodava.

El diumenge ha tocat BTT i hem rodat per la zona de la Vall de Sant Daniel seguint part del recorregut de la cursa de l’Open BMW. A poc de començar, de fet al final de la primera baixada en Pepe ha sortit per les orelles de la bike i s’ha clavat un bon cop, res greu sembla, però ha quedat tocat de la cuixa i el colze drets. Tot i això, fort com el ferro ha seguit pedalat i hem finalitzat amb 36km i gairebé 1000 m de desnivell, que no està gens malament.

Finalment i per acabar la setmana, mentre encara era a taula, en Ricard m’ha trucat a veure si feia una sortideta. Ell encara ho havia sortit aquesta setmana i tenia mono, que m’ha enganxat, així que ½ horeta més tard ja estava vestit i apunt de pedalar.

Aquesta vegada hem voltat per Sant Grau, pujant per les 3 fonts. El ritme avui ha estat més ràpid, segurament el mono podia més que l’alarma de pulsacions d’en Ricard (jo la portava aturada) així que cada cop una mica més ràpid, finalitzant la pujada a un ritme ràpid. La baixada també ha estat ràpida, que no extrema, però allò de passar-ho be tant per pistes com per els corriols que porten a la Font d’en Coromines. 

Una bona sortida la darrera de la setmana, molt bones sensacions tot i que les cames estaven una mica tocades de la jornada del divendres.