Desprès de fer els 100km el dissabte amb més
de 3000 de desnivell, el diumenge tocava verificar que passa al dia següent si
tornes a pedalar una bona colla de kilòmetres amb un desnivell superior als
2000 per un recorregut tipus Transpyr.
Per això el millor es inscriure’s a la primera
prova de la Transpyr Challenge, la Marató del Cap de Creus, un entorn que ja
coneixem d’altres vegades i que sempre ens ha mostrat la seva cara difícil si
fas una volta amb un numero de km elevat.
En aquesta ocasió feia equip amb en Marcos,
que exerceix d’espàrring sempre que fa falta. Ell amb la Air 9 i jo amb la
Tallboy ens disposem a fer els 75 km previstos. També ens acompanyen en Miquel i en Xavi, tot
i que al igual que ahir, cada un ferà la guerra pel seu costat i al seu ritme.
Inici de sortida neutralitzat fins que comença
la pujada al Peni on la gent comença a tirar i de fet nosaltres també, tot i
que amb molta prudència ja que la volta es llarga i si be en Marcos be fresc i
descansat les meves cames ja porten a sobre els 100 del dia anterior. Mica a
mica la cosa es va estirant i en arribar dalt de la primera pujada ja ens
trobem força separats de la resta tant per davant com per darrera. Baixada molt
ràpida inicialment i més tècnica i plena de pedra solta cap al final mentre
baixem cap a cala Monjoi.
Seguim per la pista cap a cala Joncols per
desprès iniciar la pujada que porta cap a Cadaqués. Durant el planer avancem a
algun equip i algun equip ens avança, però els canvis de posició son pocs. La
pujada camí a Cadaqués fa que tot i no mantenir un ritme fort anem avançant a
algun corredor i nomes ens avança un grupet amb el que anirem canviant
posicions durant tota la cursa. La baixada per la pista és ràpida i un cop a
Cadaqués ens fan fer una mica de volta i ens dirigim cap a la zona esportiva on
pensava que trobaríem el primer avituallament, però no és així. Sequim una bona
estona per l’asfalt fent puja-baixa que es fa pesat fins agafar un trencall que
ens torna a portar a una pista de terra que es força agradable de fer i que te
un paisatge bonic.
 |
| Arrivant al avituallament |
Ja portem 40km i no hi ha res per menjar ni
veure, al cap d’uns 5 km més finalment l’avituallament. Menjo fruita, aigua i
cola per veure, preparo el bidó amb isostar i tornem-hi.
 |
| Apa, a repostar!! |
Iniciem pujada en pista que ens porta a un
corriol que coneixem be, l’hem fet diverses vegades acompanyats per en Lluís en
les pedalades estiuenques per la zona. Ho pugem tot dalt de la bici, el grup
que be al darrera veig des de dalt que ho fan caminant. La via romana que va
planejant direcció a Selva de Mar la fem amb el plat posat i pedalant a bon
ritme, només podem peu a terra per pujar una trialera que si be en altres
ocasions he pujat, ara no toca desgastar-se més del compte.
Iniciem descens cap a Selva de Mar i quan ja pensàvem
que érem a baix torna tocar pujar. Aquesta pujada que no m’esperava em fa mal
psicològic, ja que la pròxima pujada ja se quina és i no em be massa de gust
fer-ne una de més. Un cop a dalt comença una baixada per corriol que es força
tècnica. Cal estar atents hi ha moltes lloses de pedra soltes i tot i ser grans
es mouen al passar i desestabilitzen la bici, per acabar-ho d’adobar trobem
gent pujant caminant que es paren per deixar-nos passar però ho fan al mig del
camí!!
 |
| Pujant prop de Selva de Mar |
Un cop a baix enllaç d’asfalt que es fa avorrit
i llarg fins l’inici de la darrera pujada llarga que ens ha de portar des de Selva
de Mar fins a la carretera de Cadaqués. Aquesta ja em comença a costar, puc
pujar be però no tinc ritme, així que mica en mica cap a dalt, per un cop
deixar la pista fer un parell o tres de sèries ens els corriols que porten a la
vertiginosa baixada que dona a la carretera.
Ara toca seguir pujant fins que puguem empalmar
a la mateixa pista per la que em pujat. Mica en mica atrapem el grup que duem
davant. Els tenim a pocs metres al iniciar la baixada, però tots anem molt ràpid
baixant, ells una mica més que nosaltres.
 |
| Les últimes pujades ja es fan feixugues |
 |
| En Xavi a un dels corriols prop de la carretera de Cadaqués |
 |
| En Marcos i jo a la baixada que dona a la carretera de Cadaqués |
Fem un corriol bonic i entretingut, una mica
tècnic però no en excés i a la fi sortim a l’asfalt on comença una baixada molt
ràpida en la que cal estar molt atent al GPS per no equivocar-se i en un no res
som davant de l’arc d’arribada.
Al final el GPS marca 80km i 2152 metres de
desnivell positiu en 5:25 a una mitjana de 14,8 km/h. Segons l’organització hem
estat aturats en total 15 minuts en els diferents avituallaments i com equip finalitzem
en la 17 posició de 52 que no està gens
malament.
El dilluns i el dimarts toca continuar
pedalant, ara però mes tranquil i amb menys km, així que dues sortides de 30km
i 1000 de desnivell fan que les cames vagin recuperant-se del esforç de
dissabte i diumenge que en total han estat 180km i 5500 metres de desnivell
positiu.
 |
| Vista esplèndida des del Puig d'Arques amb les Medes al fons |
Ahir sortida de dimecres fent corriols que
estan preparant per la cursa del cap de setmana que el nostre guia local ha
anat trobant, clar, diu ell, si fan camins al jardí de casa be els haig de
trobar no?
Així que tornem a fer 30km i 800 metres de
desnivell molt entretinguts i a un ritme suau emntre la fem petar amb el Miquel
i en Xavi, una bona tarda de bike, sobretoto per que ha estat distreta i en cap
cas feta com un entrenament.
Així que en total he fet 270km i 8300 metres
de desnivell en cinc dies i les sensacions no han estat del tot dolentes. Cal
modificar la manera d’afrontar les pujades segons els esforços acumulats, però
les cames sempre han estat allà i no han fallat mai. La resta del cos també
aguanta, de fet per la resta com més dies passen millor en sento.
 |
| La Tallboy m'ha acompanyat tots els dies menys el dimecres |
Toca seguir treballant i a consolidar el que
hem fet fins ara !!
No hi ha cap dubte de que el treball que has anat portant a terme des de gener ara reculls el seu fruit, ara però, ens calen sortides més llargues, per això tenim dos mesos i ho hem d'aprofitar-ho, si res més no per tenir el cos acostumat a les 9-11h que ens passarem al damunt de la bici, temps que jo, que recordi, només li he passat un cop.
ResponEliminaLa Marató del Cap de Creus, una bona ruta encara que podien estalviar-se tant de pista i fer-nos fer més corriols, això però mai es a gust de tothom. Crec que a nosaltres ja ens va anar bé l'última i llarga pujada des de Selva de Mar fins el parc eólic, mantenir un ritme és primordial i és assegurar-se una continuitat, encara que a alta muntanya no sé si és tant fàcil, l'asfalt encara se'ns enganxa a les cames, caldrà millorar aquest punt però no amb la bici de carretera si no amb la MTB.
Bona crònica.