dimecres, 20 de juny de 2012

Transpyr finished



Sí, per a mi la Transpyr 2012 ja està acabada i ni tant sols l’he començat.

Com alguns ja sabeu al retorn del meu viatge per terres Franceses vaig començar-me a trobar malament i ja el divendres passat vaig haver d’anar a urgències per mirar de que es tractava.

El primer diagnòstic era d’una infecció a les vies urinàries i el tractament antibiòtic. La noticia ja no m’agradava gens, ja que havia de prendre antibiòtic durant una setmana, això i la practica d’esport a alta intensitat no es compatible, confiava però que amb la setmana que quedaria el cos tindria temps de refer-se i tot i perdre la setmana d’entrenament estaria a punt per la sortida de la Transpyr el dia 30 a Roses.

El diumenge davant una mala evolució del tractament vaig tornar al hospital per veure el que calia fer, i resulta que encara no n’he sortit. El tractament amb els antibiòtics per via oral no funciona i cal que siguin per via intravenosa. Aquest fet obliga a ingressar-me a l’hospital per tal de poder donar-me el tractament correctament i fer-me alguna prova més per assegurar que el diagnòstic i el tractament son correctes.

Aquest matí en passar el metge m’ha confirmat que el que tinc és una prostatitis i que cal seguir amb el tractament amb antibiòtics via intravenosa fins a finals de setmana i que llavors si tot està be podré tornar cap a casa.

Fatal, tot va com no ha d’anar, però el pitjor està per arribar, ja que la següent notícia és que durant 8 setmanes hauré de seguir amb un tractament estricte d’antibiòtic per eradicar totalment la infecció.

La pregunta als metges ha estat instantània, i la seva resposta ha estat clara: “impossible fer esport a nivell elevat i menys encara una proba de resistència de 8 dies amb un grau d’exigència molt elevat”.
M’han assegurat que si aconseguís finalitzar el primer dia no tindria ni forces per aixecar-me el segon i que necessitaria entre tres i quatre setmanes per recuperar l’organisme del esforç.

Sembla ser que aquest tipus d’antibiòtic s’adhereix molt als muscles i et debilita molt. Així que amb una decepció important avui el dia 19 de juny he finalitzat la meva participació a la Transpyr 2012 a falta de 11 dies per iniciar-la.

Es dur el perdre l’oportunitat de realitzar aquesta aventura amb els meus companys, més encara desprès de entrenar un munt d’hores i fer gairebé 5000km durant els darrers 6 mesos per preparar-me i assolir amb èxit el repte de la Transpyr.

A banda dels meus sacrificis personals durant aquest temps, cal sumar-hi els que han fet els de casa, en especial la meva dona, acceptant horaris d’entrenament una mica rars i el fet d’ocupar-se de tasques de les que m’hauria d’ocupar jo, sacrificat alguns caps de setmana per tal de permetre que fes pedalades llargues per agafar fons.

Ara passades unes hores, m’adono que desprès de tot si no hi ha cap inconvenient, d’aquí a vuit setmanes tot estarà perfecte i no hi haurà cap seqüela que m’impedeixi fer res, ni tant sols pedalar. Així que tampoc cal donar-hi més voltes, aquest cop no ha pogut ser, qui sap si el 2013 presentarà un altre oportunitat de poder participar en un repte semblant o qui sap si en el mateix.

La vida és un conjunt de moltes coses, i jo per sort puc dir que em tracta força be. Moments de decepció com els d’avui no fan rés més que fer-nos valorar el que ens passa cada dia i que no som capaços d’apreciar i de gaudir amb la intensitat que es mereix.

Encara queda molt per fer i molt per aprendre... 

9 comentaris:

  1. al llegir les 4 últimes frases t´adones que hauria de ser una màxima de la vida i el fet de que la persona que pensa i escriu així sempre arribarà on es proposi (tret que un collons de prostatitis es foti pel mitg jajaja)
    Ànims capità!

    ResponElimina
  2. Jo crec que ja ho fas expressament, sempre que volem fer alguna cosa et busques una bona excusa, ja serà el segon any consecutiu que fas coses rares.

    Fora bromes, ara ens deixes sols al mig de l'infern, com que ja tenies la setmana de vacances ens podries fer de partner a cada etapa, pancartes d'ànims, avituallaments, viure al basecamp i per suposat el sopar de San Sebastià si es que arribem.

    Només desitjar-te una ràpida recuperació i que aquestes coses es superen ràpidament, uns quants dies de descans i ja haurà passat, llavors ja buscarem sortidetes més tranquil·les i suaus per fer-la petar.

    Ànims, tal i com dius, queda molt per fer.

    ResponElimina
  3. Agraeixo els vostres ànims, sempre fan be.

    Xavi, tens raó, ja fa dos anys que per una cosa o un altre la lio. L'any passat una costella i el cúbit i radi del braç esquerra, ara la prostatitis, no et pots imagina els que emprenya això i m´han dit que és fàcil que em torni a passar, sembla que hi estic predisposat!!

    Be esperarem uns dies a veure que passa i mirarem de que la pausa sigui poca, tot i que avui estic molt cansat, segons els metges son els efectes dels antibiòtics que no perdonen.
    No sé si el seguiment de tota la cursa serà o no, el que és segur es el divendres i dissabte.

    Proposar-se coses és el primer pas per assolir-les, el que passa es que cal tenir clar que a vegades els factors externs (o interns com en aquest cas) ens juguen males passades i ens ensenyen que no estem sols, que som part de quelcom més gran que no sempre ens deixa fer el que volem.

    Apa, que em sembla que m'embolico!! Aviat ens trobarem pedalant de nou !!

    ResponElimina
  4. Tot i que no et conec personalment, si que te segueixo assíduament, i només volia dir-te que la vida és com una muntanya russa. Ara estàs a dalt, ara estàs avall. Allò important és estar el menor temps possible avall, però persones com tu, amb la teva forma de pensar, segur que minimitzaran aquest període. No som professionals, la bici és un hobbie, per tant prioritza el que és més important, que ara és la teva salut, i marcat un nou objectiu quan estiguis be, per tal de seguir escrivint i delaitant-nos amb les teves aventures.

    Cuida’t

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jordi.
      Tens raó amb la muntanya russa i jo sempre miro de no estar ni molt amunt ni molt avall, una cosa que no sempre és fàcil, però que tampoc és tant difícil.

      De ben segur en pocs dies ja podré fer alguna cosa amb la bike, segur que amb poca intensitat, però ja serà quelcom i ja podré escriure alguna cosa.

      Elimina
  5. Renoi, quina mala sort! A vegades un petit bacteri et pot fer mes mal que una caiguda.
    No et preocupis, es transitori i,tal com dius, totalment recuperable.
    Aviat tornaràs a pedalar com sempre i cercaràs nous reptes.
    Mentrestant, reb una forta abraçada i records pels teus companys.

    Per qualsevol cosa, ja saps que tens el recolçament del companys de Terrassa.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pels ànims, segur que en pocs dies tot es normalitza.
      La llauna es que ha estat ara, a una setmana de la Transpyr, i després de tant de temps de preparació sap greu no poder-hi anar.

      En fi un altre dia serà

      Elimina
    2. De fet quasi millor així.... perquè no enlantiràs l´equip!!!!
      (que m´agrada ser una mica cabronet, desde que me deixat garrufes m´està canviant la personalitat), shitttt ojo que no vol dir que ens poguem dutxar junts vale?.

      Elimina
    3. Ja m'ho explicaras quan no puguis seguir en Ricard a les baixades o a les pujades de terra cabronetes, que al final em trobareu a faltar encara que només sigui per ensabonar-te l'esquena.

      Elimina