Marató de Navata BTT

El passat diumenge vaig participar per segon any a la Marató de BTT de Navata. Una cursa de 100km i amb un desnivell de +2700 per els paratges que volten el Bassegoda per la comarca del Alt Empordà en alguns punts al límit amb la Garrotxa.

El recorregut tant per distància com per desnivell és exigent. Els que coneixen la zona saben de sobres que el terrenys és molt pedregós i això, ja no per la dificultat tècnica que comporta fa que el recorregut sigui molt més dur donada la incomoditat al pedalar.

El dia comença be, fa un dia clar i no massa calorós en el moment de la recollida de dorsals on em donen el dorsal nº 13, sort que no soc supersticiós.

En els moments abans de començar no estic massa tranquil, son molts de quilòmetres i els companys se que roden a un bon ritme, per tant caldrà que entre tots trobem el ritme bo i aconseguim finalitzar la prova. Els resultats de l’any anterior posen una mica més d’interès al repte, ja que mantenir el nivell serà segurament difícil, el 2012 va ser un any on els entrenaments varen ser més importants, en especial en distàncies llargues tot per preparar la Transpyr.

En Marcos no sabia com costarien d'acabar els 100km

En Ricard tranquil espera el moment

En Xavi amb un casc deixat i d'esquenes en Miquel

Esperant la sortida

Iniciem la sortida amb uns minuts de retard desprès d’ indicacions contundents de que cal estar atents als senyals si no ens volem perdre. En Miquel te clar que vol anar per podi i tira endavant de seguida. En Ricard, en Marcos, en Xavi i jo rodem plegats. Abans de finalitzar la primera recta anem els últims. Apretem una mica el ritme i avancem algunes posicions, per sort comença planer i es pot anar ràpid sense forçar massa les cames.  Al cap de pocs km el ritme d’en Xavi és massa per nosaltres, li diem que tiri al seu ritme i així ho fa. Seguim a un bon ritme, i en arribar les primeres pujades les cames diuen que aquest no és el ritme, i menys només de començar.

En arribar a la primera pujada llarga adaptem una mica el ritme, queda molt per fer i porten només uns 15km. Ens avança algun biker, penso que no n’avancem a cap, ara toca buscar un ritme de cursa que es pugui mantenir els 85km que falten. Prop del cim ens atrapa en Jaume Caixàs, pedalem plegats una estona mentre anem xerrant per mirar de relaxar tensions i el ritme. Avituallament, toca menjar i veure. Parem poca estona i seguim. Primer i únic corriol del dia de baixada, un corriol molt ràpid en el que cal anar en compte amb les pedres que trobes al mig del camí. A meitat de la baixada atrapem en Jaume que ha marxat de seguida del avituallament i el seguim fins al final de la baixada. Torna tocar pujar, pugem els quatre en grup, les bromes i disbarats apareixen a cada moment, en Marcos es l’únic que està concentrat en pedalar, el ritme és bo, en especial si saps el que queda.

Baixada per pista, aquesta està plena de grava i no dona gens de confiança, es baixa ràpid però amb prudència per no caure, en arribar al final cal travessar la Muga, així que remulladeta de peus i cames amb l’aigua fresca que es posa fins i tot be.

Un enllaç per carretera fins Albanyà i allí direcció cap el coll de Pincaró una pujada ja coneguda de diverses vegades que és de les que deixa marca a les cames per la resta del dia. Comencem un grup de uns  8 bikers i finalitzem 5 al avituallament.

En Jaume va a l’idea i tira, mentre nosaltres més calmats aprofitem per veure i menjar. Aquí sembla que en Marcos necessita una mica més de temps, però comencem a tirar i ell segueix.

En Ricard de camí a l'Hostal de la Muga

En Marcos ja comença a patir, aprox el Km50, en falten 50 més

A partir d’aquest moment una baixada i ja molta pujada fins arribar a l’hostal de la Muga. Aquest tram se’m fa llarg, el recordava més curt i menys pendent, però no és així i algunes rampes superen en 17%. La calor comença a ser més elevada i entre la pujada, la calor, el terreny pedregós passo per una mala estona a nivell mental; caram que costa a vegades seguir fent el mateix que estàs fent!!

Al arribar al hostal de la Muga faig un reset, ara ja falta poc per el proper avituallament i això fa que vegi les coses amb més optimisme. Faig els darrers pujadors darrera en Ricard que ja fa estona que pedala molt be a un ritme interesant (que be que li van aquest tipus de pujada) i deixem una mica enrere en Marcos que esperem a l’avituallament.

Menjo una mica de pasta, poca, menjo fruita, uns gots de cola, aigua, emplenar bidó, una mica de cera a la cadena i tornem-hi.

Comença el tram en baixada, el que sempre ajuda. Cal però mentalitzar-se, ja que ens queda la darrera i més llarga pujada del dia fins els prats de la Creu de Principi. La pujada majoritàriament és a l’ombra, un fet que és d’agrair, però en Marcos ara ja no segueix de forma evident. Baixem el ritme per tal d’esperar-lo però no ens atrapa, així que fem un petit stop per que arribi. Ens diu que no te cames, que no va. En Ricard li dona un gel, li diem que begui força aigua, de mentre anem pujant tranquils. A la que agafem ritme el tornem a perdre, i al final decidim de tirar una mica fins que perdi el contacte visual, així anirà al seu ritme i no l’estirarem, que encara queden més de 40km per finalitzar i no cal forçar-lo.

Al cap d’una estona soc jo el que es troba buit, redueixo el ritme i menjo una barreta, un bon glop d’aigua i tornem-hi. Al cap de una minuts ja vaig millor, de fet no cal córrer si esperarem en Marcos en arribar al cim. En arribar-hi ens parem al prat de la Creu de Principi on esperem un temps considerable que no se quantificar, però proper als 10 minuts. En arribar ens diu que te rampes i que li costa molt pedalar, a lo que li recomanem molta aigua i que miri de no parar i anar fent molt suau. 

Esperant a la creu de principi, ara ja visiblement mes cansat que a la sortida

En Ricard ha pujat molt be, ara està en el millor moment de la cursa

En Marcos arriba per fia a la creu de Principi, ara falta el final

La cara de patiment ho diu tot

Queda encara un tram fins el coll del Bassegoda, que comença en una baixadeta però acaba en una bona pujada, curta però potent, on es repeteix el mateix que a l’anterior. Esperem en Marcos al coll passat el pas canadenc, i en arribar baixa de la bici, s’estira a l’herba i mira de fer estiraments amb una cara que era tot un poema.

Però és un noi valent, i un cop hidratat i una mica reposat tornem a emprendre la marxa, que ara baixa i molt. Terreny pedregós i ràpid, màxima precaució, petits repetjons que et fan pedalar fort i on en Marcos segueix be.

Arribada al tram del pòrtland:  Ràpid i dur, no te cap més qualificatiu, be, també és bonic. En Ricard es troba be i sempre dona un punt més, en Marcos un o dos punts menys, i jo al mig vaig modulant l’esforç entre l’un, l’altre i les meves sensacions.  Arribem a l’últim avituallament, esperem una mica en Marcos i seguim, ara diuen que ja és tot baixada i de fet gairebé és veritat.

Pedalem ràpid, en Ricard sembla que no en té prou i com ja fa estona és ell qui marca el ritme, en Marcos treu forces de no se on i segueix força be, és en arribar als petits repetjons que no va i llavors deixa créixer un forat. Sortim a la carretera, ja veiem Navata  al fons, al entrar a la zona dels camps de blat hem perdut en Marcos. L’esperem una estona però no be, pensem que ha tirat per la carretera, cosa que no ha estat així, de fet ha fet un petit recte en un trencall i ha perdut temps, així que nosaltres dos decidim tirar ja fins el final.

Anem fent el que podem per els camins dels camps de blat, la última pujada ens porta al dipòsit i d’allà cap el punt de sortida ja no te cap secret.

El temps total de la cursa es de 7:08h que en temps pedalar es correspon a 6:33h a una mitjana de 15,7 km/h per fer un total de 102km amb un desnivell de +2778metres segons el meu Garmin.

Les dades de l’any passat son similars vaig entrar en 7:01h amb un temps pedalant de 6:28h el que fa una mitjana de 15,8km/h i una diferència de nomes 7 minuts en el total i de 5 en el temps pedalat.

Es veritat que a l’edició 2012 el retard entre el temps pedalat i el total es deu majoritàriament a la insistència d’en josep Mª a punxar una vegada rere l’altre. En l’edició 2013 el fet de que en Marcos estes tocat tambés ens ha fet perdre una mica de temps, però qui sap si serè jo el que no anirà el 2014. 

De fet el més important és acabar i això ja ho he fet dos anys consecutius, el 2012 a la 16ª posició, aquest any a la 17ª.