dimecres, 9 de març de 2011

En solitari

Gaudir de paratges com aquest no te preu

Avui en Xavi no ha pogut sortir i com que en Miquel tampoc podia he sortit jo sol. Per sortir sol no cal anar cap enlloc, així que m’he preparat per sortir i he decidit anar cap a la banda oest sense un rumb fix, però amb alguna  idea al cap i amb l’objectiu de fer més de 1000 metres de desnivell, ja que això, tot i que per poc, va quedar pendent del diumenge.

He decidit sortir amb la Tallboy, per res en especial, però totes les bikes estan plenes de fang i la Tallboy era la que estàva davant de tot.

Inicio direcció a Montfullà, per pujar a la Miquela i trobo el camí tallat per les obres de la nova potabilitzadora, està tot obert ja que col·loquen els tubs de subministrament d’aigua nous i no hi ha cap mes opció que baixar i anar cap a alguna altre banda. Travesso pel bosc de Can Pol i inicio la pujada de la Miquela pel darrere.

Al principi tal i com em passa moltes vegades se’m fa dur començar a pujar. Noto la panxa plena, fa poc que he dinat, em costa d’escalfar. El terra està força sec, en molts de llocs no hi ha gens de fang, però en d’altres és tou i tot i que no queda enganxat a la roda el dibuix de la roda queda totalment marcat al terra. Això segur que fa que costi més de rodar que si fos ben sec.

Un cop a dalt de la Miquela baixo cap a la carretera d’Estanyol, en arribar-hi giro a la dreta i al cap de pocs metres deixo la carretera per la dreta. Vull mirar si el corriol que baixava fins a baix és o no ciclable. El inici està bé, de fet durant uns 300 metres és una pista, fins que comença a agafar pendent i es transforma en corriol. Per sort, exceptuant un arbre que obliga a baixar de la bici, la resta es pot fer sense masses problemes, només cal estar atent amb el cap i algunes branques.

Torno a ser a la carretera, baixo direcció a Bescanó i abans d’arribar a Can Casilda agafo el camí que puja a l’esquerra. A l principi està sec, però al apropar-me a la font de Can Fontbernat comença a haver-hi fang i un cop passada la font és una pista de patinatge.
Cal pedalar molt rodó i no ser gens brusc, ja que la roda te tendència a patinar de seguida, de fet el alguns trams la roda perd tracció i cal pedalar mentre la roda volta sense adherència per continuar pujant.  

He sortit a la carretera que va d’Anglès a Estanyol. Repeteixo el corriol del diumenge, però en sentit contrari (de Estanyol a Anglès). En sortir segueixo els corriols de la línia de corrent direcció a Mas Llunes en un continu puja i baixa en algun lluc prou exigent.

Un cop a Mas Llunes segueixo la pista que porta a Can Pol i d’allà cap a Sant Bartomeu ,per finalment arribar a Trullàs i travessar la N-141. Segueixo direcció a Bonmatí, travesso el Ter i agafo direcció a Constantins, trenco a l’esquerra davant de Can Casademont i agafo el camí de Cal Rei, segueixo fins trobar la pista que va a Sant Climent que vaig seguint fins a trobar el corriol que baixa a la dreta cap a la riera.
No és cap miratge, es la meva bike que es reflexa a l'aigua en trevessar la riera
Baixada fantàstica, he anat ràpid, però sense córrer riscos, que allà un dimecres no hem troba ningú si em passa qualsevol cosa. La Tallboy baixa molt bé, els escalons grans no son problema, entre la roda de 29 i la Fox Terralogic la cosa és molt millor que amb les 26. 
Travesso la riera no sense fer alguna foto. El lloc es fantàstic, la pau que es respira és total, no hi ha cap més soroll que els de la natura i l’aigua, genial!!

Pujo pel corriol fins a trobar la pista i allí cap a la dreta fins a la carretera de les Serres. Continuo per la pista que puja a Sant Grau, començo a estar cansat, ja porto 900 metres de desnivell.

Prop del final de la primera pujada trobo uns bikers perduts que volen anar a Sant Grau, anem plegats una estona, però tot i que jo he reduït molt el ritme, el seu és molt inferior, així que ells mateixos em demanen que els expliqui el camí i jo segueixo tot sol.

Pujo a Sant Grau, arribo en un moment on ja queda poc temps de llum, pujo al mirador, em poso la jaqueta per no tenir fred a la baixada, unes fotos i cap avall.

La meva companya de ruta dalt del cim de Sant Grau

El dia es a punt d'acabar-se i donar pas a la nit

Segueixo la pista que baixa cap a Bescanó, la deixo per agafar el corriol que surt prop de la font d’en Coromines, direcció a la passera de Bescanó, travesso el riu i retorn cap a Girona seguint el carril bici.

En total he fet 47km i 1353 metres de desnivell positiu a una mitjana de 15,7km/h. Ha estat una bona sortida, llàstima que l’he fet tot sol.
El perfil de la sortida

4 comentaris:

  1. El que estar clar i és el que expliques, a partir d'ara ja no sortirem més els dimecres junts, al menys tú ho has de tenir clar, els entrenaments són molt millors en solitari que en grup.
    Que jo recordi fa molt temps que un dimecres no fem ni 47 km ni superem els 1000-1100 m de desnivell positiu, en canvi en solitari fas això i molt més.

    Excel·lent la ruta escollida encara que molts llocs els desconec, segurament a alguns hi he passat però no els recordo, excepte Sant Grau.
    Bones fotografies.
    A casa la TallBoy ja fa crec recordar unes tres setmanes que no surt, no és que estigui castigada, simplement s'aguanta del suport com un altre, però no s'escull.

    Jo, de repòs, el procés gripal té de seguir el seu curs i no em trobo en ganes de sortir a pedalar, potser el dissabte agafaré la bike, qui sap, una setmana de descans i a lo millor torno tant fort com tú.

    Estar clar que el teu nivell de forma a millorat amb els anys i molt, ara ja deixes enrera a molts bikers, d'aqui poc fins i tot, jo no et podré seguir.

    ResponElimina
  2. El que passa Xavi, és que jo no m’entreno, jo surto a pedalar per passar-ho be i ho passo millor quan pedalo amb altres bikers.

    Tant em fa anar una mica més ràpid o a poc a poc, compta el temps que passes pedalant i gaudint de l’experiència de pedalar per la muntanya.

    Si ens centréssim únicament en un pla d’entrenament, està clar que possiblement entrenar sol podria donar mes fruits a nivell de rendiment físic, però possiblement fallés a nivell emocional. Molts son els bikers que entrenen en grup, de fet en curses de gran recorregut és el treball d’equip el que fa anar a davant o no.

    És cert que fa temps que no fem voltes llargues, que passin dels 50km, però sense anar més lluny el passat dimecres ja vàrem fer 41km i +1056 de desnivell a una mitjana de 16km/h.

    Fa poc que tenim la mentalitat de millorar en voltes llargues, de fet el repte ajornat fins el primer d’abril és potser el que ens ha esperonat a posar-nos en aquesta tasca. Sense anar més lluny tu mateix mires de superar els 1000 a cada sortida, i això es bo, ja que de ben segur ens fa millorar, però no és l’únic objectiu excepte que es vulgui competir.

    Els darrers anys he millorat la meva forma física de forma notable. Això en cap cas vol dir que sigui òptima, però si que és millor del que era. He arribat on soc sortint a pedalar els dimecres plegats, per tant de ben segur que això m’ha ajudat.
    Recordo perfectament els meus primers dimecres de patiment en els que la feina era no quedar despenjat i poder arribar al lloc de partida a sobre la bike. Ara pateixo menys, però sempre m’he d’esforçar i això m’agrada.

    Dit tot això, si no hem fas fora el proper dimecres tornarem a sortir plegats.

    Cuidat el procés gripal, una setmana no és massa res.

    ResponElimina
  3. Ei, que quedi clar que jo no m'entreno per a cap fita, de fet estic preperat per aguantar el que em vindrà al damunt o no.

    Jo també surto a pedelar per que m'agrada, per que em trobo a gust dins la muntanya, sentir dins meu la pau que se sent en mig dels arbres i sentir-ne el seu moviment, coronar aquell punt on des del seu cim ets un gegant i pots contemplar la vall com un petit punt.

    Disfrutar podent fer servir les meves bikes és el que m'agrada, ja sigui en companyia o en sol·litari però que et quedi clar que jo no sóc ningú per fotre fora a ningú.
    Els que marxen, es per que no es senten a gust o bé per que els interesos que els mouen s'acaben i ja no hi ha res més en aquest lloc.

    El dimecres, clarament si no hi ha cap contratemps tornarem a pedalar junts, més ben dit, sortirem a passar-nos ho bé junts, per que d'això es tracta no?.

    ResponElimina