Primer dimecres amb horari curt

Desprès de la sortida dels tracks dels volcans, sembla que sortir prop de casa i nomes un parell o tres horetes a priori no sembla massa res. Últimament ja sigui per una cosa o per un altre el temps em passa volant, els dies d’anar en bike s’enganxen i les cròniques o petits recordatoris del que he fet no arriben a escriure’s.

Amb tot això des de la fi dels tracks ja he fet sis sortides més amb un total de 205 km i exceptuant la Niner he sortit a rodar amb la resta de les bicis, de fet 4 sortides amb la Yeti ASR-SL una amb la Maverick Durance i una amb la SC Tallboy.

No descriuré les altres sortides, ja que no te massa importància. De totes maneres aquí algunes de les imatges de les sortides dels darrers dies.

El primer cop es treu les sabates

El segon i successius ja no te cap mirament en travessar calçat

Si que faré la descripció de la sortida que hem fet avui.

Aquest dimecres s’han sumat al grup dues persones mes, les dues de Celrà, les dues son de les que pedalen molt sovint.

Donat que el temps del que disposaven era breu donat el canvi d’horari i que un dels nouvinguts tenia un compromís al cap de poc més d’una hora em iniciat el recorregut direcció a Celrà.

Seguint els corriols de sempre ens acostem a Joia per continuar apropant-nos a Celrà. Un cop ja a la zona de Celrà iniciem el camí que va a les mines del nen Jesús, que estava impecable per pujar en bici desprès de les pluges. Si fins allà havíem portant un bon ritme, ara al complicar-se la cosa el ritme no es podia baixar, de fet proporcionalment s’ha incrementat i les primeres rampes han estat força dures, al menys per a mi, tant pel pendent com pel desnivell.

No hem arribat a les mines, abans hem girat a lèsquerra per agafar un corriol de pujada que ens portarà a la pista que va de la carretera dels Àngels a Sant Miquel. Clar que el corriol en qüestió es dels que tenen rampes de més del 20% i que fins i tot en els descansos te un bon pendent. El ritme no ha afluixat gens i en alguns moments costava d’allò més no abandonar i seguir a peu, per sort hi ha una zona de pujada inciclable que ens ha fet baixar i empènyer la bici i recuperar una mica l’alè.

Continuem pujant fins a la pista i allí un dels nouvinguts ens deixa i empren el cami de baixada cap a Celrà.

Seguim direcció cap als Àngels, baixem trossets per corriols per tornar a pujar en un puja baixa, de fet pujava més que no baixava fins sortir a la pista que va dels Àngels a Montnegre. Decidim agafar direcció a Celrà baixant per pistes i corriols, be de fet fem alguna pujada més, però ja no puja tant, únicament és el ritme que es manté intens igualment.

Prop de Sant Joan Salerm el segon nouvingut també es separa de nosaltres. Com no podia ser de cap altre manera, acabem fent el petit pujador que ens porta fins a Sant Joan Salerm, ara si que els companys baixen una mica el ritme i m’és més fàcil mantenir el ritme.

Retornem ja cap el punt de sortida, queda poca estona de llum i de fet finalment hem fet 30km i uns 730 de desnivell que no està gens malament per haver-los fet  en dues horetes.

El ritme d’avui podem dir que era el màxim que jo podia donar, possiblement en alguns punta podia anar més ràpid, però segurament hagués hagut que afluixar en d’altres, en fi que la sortida ja m’ha estat be.

Aquest any entre una cosa i un altre no acabo de trobar un punt òptim de forma física, primer la fissura a la costella que em va fer una mica la guitza i desprès del inici del any ja vaig començar a fer una petita aturada. Quan la cosa començava  a agafar una bona dinàmica i em sentia be al pedalar, còmode, possiblement no molt més ràpid, però molt a gust, va arribar la caiguda i trencadissa de braç va generar gairebé dos mesos i mig sense cap activitat. Al tornar de nou a la activitat la cosa m’ha costat molt, de fet crec que massa.

Aquests darrers dies ja torno a tenir millors sensacions, però en cap cas son iguals que les del maig. Donat que el que queda d’any no és precisament la millor època per pedalar tot fa pensar que acabaré aquest any si tot va bé sense haver millorat les meves prestacions sobre la bike. Penso però que d’acabar-se així estaré preparat per iniciar un 2012 en bones condicions.

En fi, seguiré pedalant mentre pugui!!