Resum setmana del pont

Dies estranys, poques ganes de fer, a vegades ja em passa això de tenir temporades menys actives en alguns sentits com per exemple el blog.

No sé ben be que vol dir, ja que surto a pedalar i hi ha projectes en curs, però menys ganes d’escriure, com més dies passen menys son les ganes si vull fer un recull del que he anat fent.

Ara però toca escriure, encara que nomes sigui per més endavant recordar que a vegades en tinc menys ganes que d’altres.

Les dues darreres setmanes han estat diferents, una per els dos dies de festa entre mig i l’anterior per estar fora de viatge primer per formacions i desprès per celebracions durant el cap de setmana.

Això ha fet que durant una setmana no hagi pedalat gens i que durant l’altre plena de festes sigui un dia si un dia no.

Divendres

Desprès de una setmana de no sortir en bici vaig fer una sortida nocturna amb en Marcos i en Ricard, la idea era d’anar fent, però no va esser així al menys tota l’estona. Un inici suau er anar augmentat el ritme mentre pujàvem cap a Montnegre per les bústies, que en agafar la pista que porta cap els Àngels va passar a ser un ritme rapidet i que en iniciar la baixada per la pista lateral que porta fins a can Mascort va ser a fons.

En Ricard deia sentir-se molt be, com feia molt de temps que no es sentia, i jo desprès d’una setmana parat necessitava treure les ganes acumulades. En Marcos feia el que podia ja que les cames castigades de la sortida que havia fet el dia anterior no l’ajudaven massa. Bona sortida amb un total de 36km i 580m de desnivell a una mitjana de 18km/h

Dimarts
La propera sortida seria ja una sortida transcendent, ja que del que passes allí es podien decidir diferents coses. Hi ha projectes en curs que necessiten poder contrastar la duresa de les etapes i veure els temps que tardem respecte a gent que ha competit en un circuit similar.

Cal fer una 118km, però donat que el dia és molt curt i que alguns components del grup alentiran una mica la marxa, decidim retallar una mica i farem la primera etapa de la Transpyr sortint des de Pont de Molins en compte de Roses.

Rodant al inici de la ruta

Inici divertit, molts de corriols i pista estreta, un terreny trencacames i en cap cas ràpid de rodar. L’aigua caiguda durant les setmanes anteriors i durant la nit anterior fa que les basses i els fangars siguin abundants tot i que ens deixen rodar be. Les rieres i torrents porten aigua i cal travessar-los amb conte si no volem mullar-nos els peus, el que en un cas ens obliga a descalçar-nos si volem evitar anar tot el dia amb els peus freds i molls. Aquest punt sembla no importar a en Pepe (ja ho fa habitualment) i a en Miquel que sempre te por a l’aigua, i de cop decideix travessar damunt la bici un lloc on el mullar-se era assegurat.

Mira que era cantat que et mullaves es peus, però en Pepe i en Miquel...

Un munt de rieres i torrents a travessar els primers quilòmetres

Seguim per aquest tipus de terreny començant ara si una bona ascensió que ens deixa prop de Beuda on deixarem els corriols i començarem a rodar per asfalt durant una bona estona. Les carreteretes i les pistes en molt bon estat ens fan agafar un ritme més ràpid, un ritme que podia ser molt més ràpid i que d’haver-ho estat podia passar factura més endavant. Anem passant per Argelaguer, Tortellà, Montagut, St. Eudald de Jou.

En Pepe mentre esmorçavem. La pujada anterior el va cansar de valent

Molt desnivell i molta pedra cap la va baixar sobre la bici sense caure

Apa nois a apretar que això no es puja

Ja nomès per travessar el pont valia la pena fer la ruta

Seguim per aquest tipus de pista/carretera fins a trobar la carretera que va a Oix on en el trencat ens cal esperar molta estona a en Pepe, que ve acompanyat per en Miquel. Fa estona a fet un petit tall al lateral de la coberta i el líquid no l’arriba a tapar del tot, així que cal inflar de tant en tant.

Ara ens ve una bona estona d’asfalt, pujant en direcció a Oix. Aquesta pujada se’m fa llarga i avorrida, sembla que no s’acabi mai i al ser ample i asfaltat sempre es té la sensació de poder anat més ràpid. En arribar a dalt cal tornar a esperar a en Pepe i a en Miquel que li fa d’escolta. Una grupet de tres s’avança fins a Oix per trobar quelcom per beure i tenir-ho preparat quan arribi en Pepe perdent així menys temps.

L'unic refrigeri del dia, 4 Coques i 2 cervesses

Jo em quedo a esperar i estic sol fàcilment 15 minuts. Arriben finalment en Pepe i en Miquel que han parat a posar una càmera per evitar inflar tota l’estona. Baixada fins a Oix on tenim la taula amb els refrescos esperant-nos.

Ara ens be una bona pujada per la carretera que porta a Beget son uns 6 km d’asfalt i una pendent del 10% que es fa feixuga i avorrida. En arribar al cim fem un reagrupament, cada una ha pujat al seu ritme i ara cal refer el grup. En Pepe tarda molta estona a arribar i quan ho fa està clar que la pujada se li ha fet molt llarga.

Paisatge mentre fem el reagrupament desprès de la pujada entre Oix i Beget

Reprenem la marxa i ara ens queda encara una bona estona pujant. La pista es molt pedregosa i tot i que en alguns punts el pendent no és molt elevat costa fer rodar la bici i a cada pedalada es com començar a pedalar de parat. Ara les forces comencen a fer figa i uns mes que d’altres anem acusant el cansament dels quilòmetres i el desnivell. El paisatge es espectacular, els colors de la tardor ho envolten tot, el camí es ple de fulles que impedeixen veure les pedres, el que fa que sigui més bonic i més traïdor al mateix temps.

En Ricard aprofita un parell de minuts d'espera per estirar-se una mica

Poca llum i poc per pujar, ja i tenim el peu al coll

Tot i el cansament el fet de saber-me prop del final em deixa rodar tranquil i sense patir en excés, ara només queda anar fent i ja serem a  lloc.

A l’hora de començar a baixar ens abriguem, ja que ara baixarem una estona llarga i el sol ja no ens acompanya, aprofito per muntar el llum ja que el tram final serà de nit.

Ens abriguem per la baixada final

La baixada és ràpida, en Ricard que la coneix va a davant marcant el ritme i la resta cara avall no es queden endarrere baixant en un tres i no res.

Tram final de transició fins a Llenars o tenim el cotxe per tornar, a en Marcos aquest tram se li fa especialment llarg, els darrers tres o quatre quilòmetres no li han anat gens be, possiblement un tema de manca de aliment l’ha deixat fora de combat.

Ja hem fet la primera etapa de la Transpyr, be gairebé. Ara ja sabem quin pa i donen en aquestes curses de llarga distància i quin tipus de recorregut es fa. Si volem apuntar-nos a una aventura d’aquest tipus cal millorar forces punts o no tindrem masses oportunitats d’acabar. En total la cosa es queda en 91km 2465 metres de desnivell positiu a una mitjana de 13km/h Tot un repte per davant que caldrà decidir en breu.

Dijous

Ja el dijous, sortida amb en Xavi voltant per Bescanó i Mas Llunés enllaçant corriol rere corriol acabem fent 38km i uns 700 metres de desnivell positiu a un bon ritme, no ràpid però en cap cas lent.
Ell amb la Niner EMD9 i jo amb la Yety.

Una sortida en que ho vaig passar be, feia molt de temps que no anava cap aquella zona

Divendres
El divendres tota nocturna com era norma anys anteriors i que aquest any ha anat passant de manera més irregular. Nomes sortim en Marcos i jo tots dos amb les Niner rígides. Decidim anar a pujar a Sant Grau sense córrer massa i desprès de pujar baixem per les tres fonts, un recorregut que habitualment fem a la inversa. Mentre rodem per la zona alta entre Sant Grau i l’ inici de la baixada ens sorprenen un grup molt nombrós de senglars. En total prop de una 10 exemplars un parell d’ells molt grossos que abans de veure’ls ens adverteixen amb un crit que son allí.

Al final de la sortida la cosa es queda amb 29km 500 metres de desnivell positiu i una mitjana de 15,9 km/h.

El dissabte finalment m’animo a sortir, ho faig sol i amb la Niner i torno a pujar a Sant Grau. Ritme suau, molts dies de sortir i no cal carregar-se més del compte.

Vista desde Sant Grau

Pocs metres d'alçada i un bon munt de corriols

Mentre baixo trobo en Miquelet Campasol que va caminant amb el braç al cabestrell. M’aturo el saludo i baixo amb ell una bona part de la baixada, l’anem fent petar comentat com en un moment una mala caiguda et fot enlaire els plans.

Segueixo jo sol al arribar al trencant de la font d’en Coromines i cap a casa amb 24km 4338 metres de desnivell i una mitjana baixa de 11,8km/h que es correspon amb una baixada lenta amb xerrada inclosa.

Al final la setmana queda força complerta pel que fa a sortides en bici en una tardor que de moment no es mostra especialment freda i que et deixa suar més del normal.