Entrant a la última setmana de l’any

Corriols extraordinaris, quina sort poder-hi rodar

Un dilluns més, però en aquest cas diferent, de fet tots son diferents, però avui es Sant Esteve i a més és el darrer dilluns de l’any.

Com si res hagués passat l’any es proper a finalitzar i n’encetarem un de nou en pocs dies. La darrera setmana no ha estat malament en l’aspecte esportiu, no per realitzar rés d’especial, però si per sortir molts de dies seguits.

Un inici de setmana que ens va fer aplaçar la sortida de dimecres a dijous semblava que podia condicionar la cosa, però en cap cas ha estat així.

La sortida del dijous amb en Xavi i en Miquel va caracteritzar-se per fer un corriol darrera l’altre, en alguns casos corriols de mig pam i amb algun entrebanc. Es el que podríem anomenar una classe particular de tècnica sobre la bici, i es que seguir en Miquel per aquest tipus de corriols obliga a millorar la tècnica tant per superar obstacles tant pujant com baixant. En cap cas reps una indicació del que cal fer o per on cal passar, es tracta únicament d’estar atent i fixar-se en cada detall, i això any rere any ens va fent millors pel que fa a la tècnica.

Cel rogent emtre torno cap a casa desrès de pedalar

Aquest dia, per la seva data te una component dificil de descriure en paraules, una data que està marcada per la perdua d'un company, un company amb qui vaig passar molt bones estones, a qui recordo moltes vegades en tornar apedalar per on ho haviem fet plegats.

Sempre amb un somriure, això és el que recordo

El divendres, una sortida nocturna com torna a ser habitual darrerament, aquesta setmana a part d’en Marcos també va venir en Ricard. Pujada a Sant Grau per la font d’en Coromines i baixada per camí de les tres fonts. Un ritme suau però no lent va ser el que va marcar la sortida, on la temperatura va ser excessivament generosa i pujant feia molta calor per l’equipament que portàvem. Cap de nosaltres anava molt abrigat, però una acusada inversió tèrmica feia que la temperatura fresca que es notava en el moment d’iniciar la ruta es convertís en una temperatura on es podia pedalar completament d’estiu a partir d’una quarta part de l’ascensió a Sant Grau. Durant la baixada i aprofitant que en Ricard portava la manxa per l’amortidor a la seva motxilla, vaig aprofitar per modificar la pressió de la càmera inferior de la SID el que la va fer molt més sensible, donant un plus de comoditat a la Yeti. Faltarà poder-la provar pujant per veure si es belluga molt o no.

El dissabte al matí sortida amb l’Aleix, això si a l’hora dels senyors, que els adolescents això de sortir a primera hora no ho tenen massa clar. Una sortida suau sense massa desnivell, voltant per Sant Roc, Estanyol i tots els corriols i camins que hi ha per la zona. Es tracta de pedalar una estona en família i si en fem més del compte al final no serà. L’Aleix pedala amb la Ibis Mojo i jo amb la Maverick Durance, així anem els dos amb bicis més "all mountain" i la cosa queda més compensada al menys estèticament.

Agermanades, molt cami per fer els queda

Falta encara per que l’Aleix rodi a un ritme lleuger, pujant no està malament, però baixant li falta millorar la seguretat per poder passar-ho be baixant.

Be, en aquest punt no és un tema de seguretat

El dia de Nadal!! Bufa, la panxa plena del sopar del dia anterior on la tradició familiar està fixada en menjar de tot i molt, i encara que vulguis controlar costa no caure-hi i menjar més del compte. La sortida es curta i en solitari. L’objectiu es que em toqui una mica l’aire, ni tant sols pretenc cremar algunes de les calories ingerides en excés.

Feia molts de dies que no agafava la Tallboy i com cada cop que això passa he de reconèixer que em sento molt còmode sobre la bike, ara que per fer el passeig dominical qualsevol hagués anat be.

Sant Grau vist desde la Miquela el dia de Nadal

Sant Esteve, és dilluns i encara estic més tip que el diumenge. L’escudella de Nadal es quelcom que no es pot desaprofitar, clar que els torrons, la coca, les neules, el cava,... en fi que tot i ajuda. Per això tot i que fa una mica de mandra a les vuit del mati ja estem a punt per pedalar, aquest cop com el divendres amb en Marcos i en Ricard.

Hi ha poc temps, alguns fan de “pinxe de cuina” o d’alguna cosa similar i cal que tornin aviat, així que cal aprofitar les dues horetes disponibles per pedalar.

Anem cap a la zona del Mas lluners seguint un munt de corriols que en un continu puja i baixa ens fan entrar en calor i treure’ns de sobre el fred que feia en el moment de sortir. En Ricard ja torna a rodar amb la Intense desprès de molts de mesos d’esperar un basculant nou, i com sempre baixa ràpid, en cap cas més que el que ho fa amb qualsevol de les altres bicis.

Un ritme interessant, que ha començat ràpid, per baixar en la zona mitja i tornar a pujar al final del recorregut.

El resum es que en aquesta setmana he fet un total de 122km que tampoc està malament, de fet compleix amb els objectius marcats a principis d’any de fer més de 100 km a la setmana.

Ara ja només queda aquesta setmana per que l’any s’acabi, miraré de fer-ne el balanç un cop finalitzat, en qualsevol cas ha estat un any interessant.