Decisions importants a la lleugera?

Aquest dilluns és dia de descans, de fet a vegades un bon descans és fins i tot millor que sortir i permet al cos recuperar-se dels esforços que en més o menys mesura va fent un dia rere l’altre.

De fet des del passat dimecres havia estat fent alguna cosa o altre tots els dies, el dijous vaig sortir a córrer una mica amb la Paula, el divendres nocturna amb en Marcos i en Ricard, el dissabte matinal de senyor amb l’Aleix (varem sortir a les 11 del matí) i el diumenge matinal amb en Marcos, en Ricard i en Pepe que segueix igual d’impuntual que sempre, be de fet ara ho és més que abans, ja que fa dos dies que arriba gairebé un quart d’hora tard.

El resum de tot això és que he fet uns 110km amb 2200 metres de desnivell i uns 6km corrent per planer en 5 dies que no és molt, però que quan ho sumes al dia a dia i a les poques hores de llum no està malament.

A banda d’això el dijous varem fer un sopar biker on l’idea era de retrobar-nos a taula els que habitualment pedalem per celebrar una mica el Nadal i plantejar una mica el calendari 2012. Varies eren les propostes possibles, des d’un passeig arran de mar amb festa inclosa a una prova de resistència tipus 24h o una prova de resistència de diversos dies.

Cap d’elles es va presentar de forma formal, es a dir amb un planning un pressupost un perquè fer-ho o no. Únicament la darrera opció s’havia treballat de forma individual per els uns o els altres i almenys es sabia quin era el recorregut, quines eren les dates, i que el realitzar-ho implicava un compromís important amb un mateix i amb la resta en tractar-se d’un projecte en equip.

Així que al final s’acorda tirar endavant i anar per el repte més ambiciós, de fet dels 8 que érem a taula 5 diuen que si volen acceptar el repte i que ja podem anar per formalitzar-ho tot.

Penso que en Miquel no te massa problema per assumir el repte, ell ja és finisher d’una prova per etapes de llarga distancia, ja que el 2011 ha realitzat la Transalp.

Crec coincidir amb en Xavi en el fet de que si be el repte m’atrau i molt sé que cal que em prepari i molt per poder realitzar durant forces dies més de 100km i desnivells de 2500m o més. El nivell actual ens permet afrontar (cada un al seu ritme) trajectes de uns 60km diaris sense que això ens comporti cap problema dia rere dia, però queden lluny dels 100 o més de 100 que cal fer. No considero acceptable no preparar-me a consciència per aconseguir el repte de ser un finisher, si és que sí, és que sí i per tant vaig a per totes o no hi vaig. Crec que acceptar el repte és apostar fort, al menys per a mi ho és i si no puc acabar, en cap cas vull que sigui per no estar prou preparat.

En Ricard, sempre optimista, penso que inicialment menysté la duresa del que s’ha de fer, possiblement les ganes de fer, el no haver-ho meditat prou o algun altre factor que desconec el fan ser optimista. De fet en gran part és ell qui ens ha arrossegat cap a aquesta idea i ha insistit a tothom, per fer-los participar en el projecte, un projecte que alguns tenen molt clar que no poden o volen assumir.

Finalment en Josep Mª, nouvingut al grup, sembla sentir-se motivat per aquest tipus de repte que obliga a auto exigir una disciplina i un pla d’entrenament que d’un altre manera no faria.

Passat el dijous a la nit, començo a pensar amb el que em caldrà fer a mi personalment per estar a l’alçada del esdeveniment: pla d’entrenament, alimentació, bike a utilitzar, material necessari, ..., en fi tot el que em be al cap.

Avui, dilluns, només 4 dies després de dir que sí, ja tinc clar que serà que no, al menys amb els punts de partida inicials.

De ben segur que per aconseguir finalitzar el repte, el primer que cal, és ser sincer amb un mateix, no deixar-se portar per cap moment d’eufòria, tenir clar que és el que es vol aconseguir i perquè, estar convençut que és el moment i acceptar mentalment el repte moltes vegades després de respondre que sí a les moltes preguntes que et venen al cap. De fet no sé si és o no necessari fer aquest pas, o si tothom l’ha de fer, però jo en el meu cas l’he de fer.

Ara dons, el projecte per a mi està pendent de validar, crec que jo ho tinc força clar, ara faltarà que es faci la llum i avanci fins el final, o que ho deixi estar com un repte que no he volgut assumir o com un idea d’un moment que mai va estar presa seriosament en consideració.

Tinc però quelcom a dins que em demana que no em rendeixi, que al igual que en altres moments i reptes dins la vida, acabi de valorar si realment el que vull és això, i en aquest cas, en el cas del sí vull, de ben segur no em rendiré.